NO tenen un projecte d'actuacions. Però, ara diuen que van a avaluar
19 maig

La Conselleria anuncia canvis en totes les etapes
Primer, el "pacte", ara les "reformes" …
Per a quan les realitats?

Encara no se sap que vol fer el conseller amb l’anomenat "Pacte per a la qualitat de l’Educació" i ja ha llançat un nou producte a l’opinió pública: revisarà el curriculum d’Educació Infantil, establirà per decret quan ha de repetir l’alumnat, els xiquets i les xiquetes parlaran en anglés des dels 3 anys, les optatives de l’ESO no seran optatives, hi ha haurà més hores de Matemàtiques… Per què cadascuna d’aquestes propostes? Què s’ha avaluat? A qui han demanat opinió? Què es vol aconseguir?. De moment, s’ha aconseguit que els centres es pregunten si el que han pensat per al curs que ve ho han de tirar al fem.

L’STEPV-Iv no pot fer més que una primera aproximació als temes plantejats pel conseller als mitjans de comunicació i no a les propostes concretes perquè aquest sindicat no ha sigut informat de les mateixes i, per tant, no les coneix en els seus propis termes. El propi conseller ha remés a una propera Mesa Sectorial per informar els sindicats. Això no obstant, la impressió és que es governa a toc de missatges des dels media. Fa mesos es va llançar el "pacte", una politica global per als propers cinc anys. El Consell Escolar Valencià, en maig, ha tornat el document a la Conselleria perquè ningú li ha explicat en quins àmbits s’havia de tractar, negociar, dictaminar…el seu contingut. I ara apareix una altra proposta que polaritza de nou l’atenció informativa. Quines són les prioritats per al govern? Mentre, l’audiència està entretinguda i així no es parla del que cal. No interessa.

El moment elegit per anunciar els canvis referits no justifica l’oportunitat dels mateixos. N’hi ha per a tots els trams educatius i tanmateix encara no ha acabat el primer any d’implantació del quart curs de l’ESO, l’últim de l’etapa obligatòria. Per altra banda, l’Institut Valencià per a l’Avaluació i la Qualitat Educativa (IVAQUE) no ha començat a funcionar i, per tant, no hi ha un avaluació rigorosa i objectiva sobre la situació de l’ensenyament. Una prova contundent: amb data 28 d’abril, el director de l’IVAQUE escriu una carta als directors d’uns instituts seleccionats aleatòriament reclamant-los la seua col.laboració per avaluar els resultats dels alumnes de quart d’ESO mitjançant unes proves a realitzar en maig i primers dies de juny. Però el conseller ja ha anunciat a la premsa canvis en l’ESO (reforç de les Matemàtiques, sobre la promoció, les optatives…). Si més no, el professorat tenim dret a dubtar del rigor amb que s’’han fet aquestes propostes.

Entrant en matèria, i pel que fa a l’Educació Infantil, les anunciades orientacions didàctiques per a la potenciació de les matemàtiques i del llenguatge "per a transitar adequadament a la Primària, on aquestes assignatures instrumentals tenen un paper fonamental" pareixen indicar que el professorat no atén adequadament ni el curriculum oficial ni les característiques pròpies d’aquest alumnat. No hi ha cap motiu per suposar o sospitar que el professorat d’aquesta etapa educativa no haja fet el disseny curricular escaient, ni el disseny particular del programa d’educació bilingüe. I sobre la introducció de l’anglés "com a llengua vehicular", si hem entés bé, s’està plantejant una autèntica revolució en la formació inicial dels ciutadans i ciutadanes. En la pràctica, una llengua estrangera com a vehicle de comunicació suposa un programa d’immersió lingüística que hauria de tindre continuïtat al llarg de tota l’escolarització mitjançant programes bilingües. Aquest objectiu requereix canviar els programes de formació inicial del professorat, formar massivament l’actual i modificar l’acord de plantilles per introduir especialistes. Naturalment, caldria canviar els currículums. Tal i com s’ha anunciat l’objectiu, que cal considerar molt positiu, precisa d’un esforç econòmic extraordinari que acolliríem de bon grat. Ara bé, hem de suposar que es farà exactament el mateix pel que fa al valencià o aquest esdevindria la tercera llengua del sistema educatiu, la qual cosa frenaria en sec les seues possibilitats d’arribar a ser la llengua vehicular de l’ensenyament al País Valencià. Per tant, el sistema educatiu serà trilingüe, de la qual cosa hi ha experiències molt positives a la comarca de la Safor, per exemple, però molt controlades, en pocs centres, amb professorat molt motivat i ben format. Tant de bo que açò es generalitze a tots els centres amb les condicions adequades. Però no estem segurs del que entén el conseller per llengua vehicular.

En relació a la repetició d’alumnat de Primària, no es veu enlloc la finalitat de fixar-la en el sisé nivell, al final de l’etapa. Actualment és el professorat qui determina en última instància en quin moment és més adequat que açò ocórrega, tot comptant amb els informes pertinents, el seguiment de cada alumne i l’opinió de la família. El moment, per tant, ha de ser el més escaient. No oblidem que la repetició sols té sentit si hi ha garanties que ajudarà l’alumnat a superar determinats dèficits maduratius o d’aprenentatge i en cap cas ha de ser una penalització del baix rendiment escolar, atenent, com s’ha dit, al fet d’haver assolit uns determinats objectius de coneixement, si més no en més tres àrees. L’Educació Primària no està concebuda en termes d’assignatures i objectius concrets de coneixement, sinó que parteix del desenvolupament de capacitats, destreses i de la maduració personal, sent les àrees mers instruments al servei d’aquestes finalitats. Pel que fa a les activitats de reforç, que cal entendre en sentit ample de tractament de la diversitat, d’assolir la integració i de garantir la interculturalitat a tots els centres, a més de ser una prioritat per al professorat del centre ha de ser-ho per a l’Administració per tal que aporte, perquè encara no ho ha fet, les dotacions de professorat i de recursos materials pertinents. En cap cas ha de significar una càrrega addicional a la dedicació lectiva del professorat, atés que, segons la normativa actual, les hores de reforç ja són considerades curriculars.

Pel que respecta a l’ESO, l’Educació Plàstica i Visual i la Música ja estan organitzades de la forma que s’anuncia, com la possibilitat de concentrar-les l’una i l’altra en cursos consecutius. El problema del què no es diu res és que, mentre l’alumnat d’ESO estiga als col.legis d’Educació Infantil i Primària, no es disposa de professorat especialista en Plàstica i Visual i, a més, el professorat de Música —que és adscrit a Primària— ha de manllevar part del seu horari per atendre l’ESO.

L’optativitat contemplada a la LOGSE com un mitjà per atendre la diversitat i per a l’orientació del futur acadèmic i professional de l’alumnat queda reduïda, amb les mesures anunciades, a una sola optativa amb 3 hores a la setmana, el que equival a limitar al mínim l’optativitat i, per tant, les seues finalitats. L’increment d’una hora a l’àrea de Matemàtiques no aportarà gran cosa al reforç de l’àrea. Cal prendre d’altres mesures, com ara desdoblaments i l’agrupació flexible, les quals necessiten més personal i recursos materials. Una vegada més, la repetició es vincula indefectiblement a l’avaluació negativa en més de dues àrees, prescindint de l’avaluació global que tinga en compte el conjunt del currículum i les capacitats assolides al llag de l’etapa. En definitiva, és tornar al model d’examen, superat pedagògicament per l’avaluació global i continuada, això si, abans que aquestes paraules acaben de perdre el sentit que tenen.

Per acabar: la impressió general sobre unes mesures llançades als mitjans de comunicació com una forma de propaganda més, sense organitzar cap diàleg amb el professorat i sense estudis previs assenyats, és que aquesta Administració no pretén avançar ni respectar el principi d’autonomia dels centres basada en els seus propis projectes educatius, així com tampoc en l’autonomia i la confiança en la competència professional del professorat (del qual, per cert no es diu res). Ans al contrari, el que s’aconseguirà és limitar la seua implicació en les propostes de millora que sorgeixen de les avaluacions del projectes educatius dels centres assolides pels Consells Escolars respectius i l’acostarà cada vegada més a ser un mer executor d’instruccions de l’Administració. Clar que també podria ser tot l’enèsima cortina de fum mentre van pensant en la següent.

NO tenen un projecte d'actuacions.
Però, ara diuen que van a avaluar

Per a l’STEPV-Iv, les mesures anunciades pel conseller d’Educació a la premsa el proppassat 17 de maig no estan fonamentades en cap avaluació objectiva del sistema educatiu valencià ni han concedit cap consideració a la importància del valor social dels docents, així com de la seua autoritat i autonomia professional i com a part implicada en la qual cal comptar per a que aquestes o qualsevol altres mesures puguen ser desenvolupades en el context dels respectius projectes educatius dels centres.

A títol d’exemple, i sense haver de considerar-ho un referent per a ningú, el Departament d’Ensenyament de Catalunya també s’ha plantejat la introducció de determinades mesures a partir d’un programa anomenat "EDUCACIÓ 2000-2004" els criteris rectors dels quals parteix són "l’interés de l’alumne i l’atenció a les seues necessitats educatives i socials, la importància del valor social del docent i de la seua autoritat professional i el rigorós i exigent exercici de l’avaluació continua de la qualitat dels aprenentatges, de l’organització dels centres escolars i llurs projectes, de l’actuació de la mateixa administració educativa, de la formació del professorat i del sistema educatiu...". Aquesta complementarietat d’elements és la que no hem trobat en les explicacions del conseller sobre les novetats anunciades.

Per a l’STEPV, sense perjudici que el conseller s’adrece als sindicats en una pròxima Mesa Sectorial, cada vegada que l’Administració es comunica amb el professorat a través de la premsa i anuncia mesures d’ampli abast subratlla una concepció jeràrquica i administrativista que en absolut encoratja el professorat ni planteja les coses amb serenitat. La prova és que molts centres s’han dirigit al sindicat per demanar explicacions sobre el que han llegit a la premsa.

D’altra banda el Sr. Tarancón oblida en les mesures proposades exigències i demandes que des de la Federació d’Escola Valenciana i des de la Mesa per l’Ensenyament del Valencià és fan en la línia d’una avaluació rigurosa sobre l’ús del valencia com a llengua vehicular i de l’ensenyament i aprenentatge en tota la seua extensió, així com altres mesures i recursos que cal implementar pel que fa a l’atenció a la diversitat en els centres d’ESO i que no es resolen en absolut en el fet d’incrementar el nombre de cursos en els què es pot repetir.

Causa una certa perplexitat que tot açò ocorre mentre l’Institut Valencià d’Avaluació i Qualitat Educativa (IVAQUE) ha enviat recentment una carta a un nombre aleatòri d’instituts amb la sol.licitud de que col.laboren a avaluar l’alumnat del quat curs de l’ESO mitjançant unes proves a l’alumnat i unes enquestes adreçades al professorat, a més d’un questionari d’opinió a una classe de quart curs i a les famílies del grup d’alumnes. Per tant, allò que seria raonable és que la valoració dels resultats obtinguts serviren per a justificar per què unes propostes i no d’altres, a més de generar il.lusió entre els diferents col.lectius de la comunitat educativa, de creixement de la confiança en els centres docents i en el seu professorat. Sols d’aquesta manera, el resultats dels estudis —que sempre haurien de ser rigorosos i respectar criteris de màxima pluralitat i representativitat—, podrien inspirar criteris directors per a la concreció i l’impuls, si s’escau, de noves polítiques educatives o per a la correcció d’altres que s’hagen demostrat errades. Tot en benefici de la qualitat educativa i de la democràcia escolar.

València, 19 de maig de 2000

< anar al començament | informacions actuals | All-i-Oli | Principal >