|
|
| 5 d’octubre, la
lluita contra el decretàs i la política neoliberal
El govern del PP, està fent oïts
sord al clamor expressat a la Vaga General de 20 de juny per
millons de treballadores i treballadors continua amb la seua
tramitació parlamentària del "decretàs", que facilita
i abarateix l’acomiadament, així com el desenvolupament i l’aplicació
de les seues polítiques neoliberals tendents a la privatització
dels serveis públics, iniciant per l’educació amb la seua mal
anomenada "llei de qualitat".
Davant d’aquesta arrogància i
manca de talant negociador del govern del pp, el proper 5 d’octubre,
l’STPV-IV convoca a les treballadores i treballadors a la
manifestació que es celebrarà a Madrid.
Des de l’STEPV-IV considerem que
aquest acte reivindicatiu ha de ser l’inici d’una campanya
continuada de lluita contra la política antisocial del govern;
lluita que ha de ser unitària. El sindicat demana la retirada del
Decret i valora positivament la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat
per part de tots els partits politics de l’oposició.
Per altra part, l’STEPV-Iv
anuncia que a continuació immediata la lluita contra la degració
de l’ensenyament públic i la privatització del sistema
educatiu.
València, 27 de setembre de 2002. |
|
| La Intersindical
Valenciana valora positivament el seguiment de la vaga general.
El govern espanyol està obligat
a retirar el Reial Decret Llei i a obrir negociacions amb les
centrals sindicals.
El Secretariat Confederal de la
Intersindical Valenciana ( STPV, STA i PUT) s’ha reunit per
valorar la vaga general del 20-J. La Intersindical Valenciana ha
valorat positivament el seguiment de la vaga del 20-J i de les
mobilitzacions. Malgrat les declaracions dels responsables de les
Administracions Públiques i de la patronal, el dia 20 de juny la
vaga va ser seguida majoritàriament per les treballadores i
treballadors que es van manifestar massivament als carrers dels
pobles i de les ciutats. Aquest seguiment ha suposat una censura,
del conjunt de la societat valenciana i de l’estat espanyol, a
la imposició del Reial Decret sobre prestacions per desocupació
i a la política econòmica i social del govern espanyol i de la
Generalitat Valenciana.
Per a la Intersindical Valenciana,
el govern espanyol està obligat a retirar el Reial Decret i a
obrir negociacions amb les centrals sindicals, no es pot amagar
sota l’excusa de la seua tramitació parlamentària a les Corts
Espanyoles. En cas contrari, la confrontació continuarà fins el
final de la present legislatura. En aquest sentit, s’ha acordat
convocar i participar en totes aquelles mesures de pressió que es
convoquen de forma unitària.
València, 4 de juliol de 2002. |
|
| Les
mentides i desinformacions del Govern no van impedir l’èxit de
la Vaga General
L’ampli
seguiment de la Vaga General del 20 de juny al País Valencià és
una victòria per a les organitzacions convocants i per als milers
de treballadors i treballadores que la van protagonitzar. La
convocatòria va estar seguida massivament en les grans empreses i
polígons industrials, el transport, la construcció i les
universitats, i va tindre una resposta important en l’ensenyament
públic, la xicoteta i mitjana empresa i en distints departaments
de l’Administració central i autonòmica. La menor incidència
en els centres sanitaris va estar condicionada per la imposició d’uns
serveis mínims abusius. D’altra banda, les manifestacions
celebrades a Alcoi, Villena, Alacant, Castelló, i molt
especialment la massiva manifestació de València, han rubricat l’èxit
d’una veritable mobilització històrica contra els retalls als
drets laborals que vol imprimir el Govern de José María Aznar.
Els
portaveus governamentals a Madrid i València i els seus aliats
mediàtics han tractat de minimitzar la contundència de la vaga
amb tots els mitjans del seu aparell de propaganda. A la Moncloa i
al Palau de la Generalitat s’hi van desplegar unes cíniques i
deplorables representacions desinformatives amb continguts
preconcebuts abans de la pròpia vaga. Són destacables, en aquest
sentit, les declaracions del ministre Cabanillas que ja anunciava
a les huit del matí el fracàs de la convocatòria o les de la
portaveu del Consell, Alicia de Miguel, que insistia en l’escassa
incidència de la vaga.
Tot
i que la convocatòria del 20-J no va tindre l’abast de la del
14 de desembre de 1988, els dirigents polítics del PP cometrien
un greu error si seguiren tancant els ulls davant una realitat
incontestable com és que la immensa majoria social es nega a
acceptar l’enduriment del sistema de percepcions per atur, l’eliminació
dels salaris de tramitació en els acomiadaments improcedents i l’extinció
paulatina del Pla d’Ocupació Rural.
El
pols que el president Aznar ha llançat contra els sindicats se li
ha tornat clarament en contra davant la tossudesa d’uns fets que
tothom va poder verificar a pesar de la desmesura de les
manipulacions comunicatives. Cal esperar que, després d’una
jornada de mentides i desinformacions en els comunicats del Govern
del PP —i els seus missatgers als mitjans de comunicació
públics i d’altres afins—, s’impose el sentit comú i es
retire el "decretazo" com a primera mesura que pose les
bases necessàries per a restablir el diàleg i la negociació amb
la representació sindical.
València,
21 de juny de 2002 |
|
|
El
"decretazo" a les Corts Valencianes
Les
Corts Valencianes han celebrat el dia 26 dos plens. Al primer es
debatia una proposta no de llei presentada per Esquerra Unida en
la qual es proposava que les Corts tramitaren un recurs
d'incostitucionalitat del Reial Decret Llei 5/2002 de mesures
urgents per la reforma del sistema de protecció per atur i
millora de l’ocupació (el famos Decretazo). Al segon ple, el
PSOE proposava que les Corts aprovaren una proposta no de llei en
la qual es demanara la retirada de l’esmentat Reial Decret Llei
5/2002 del parlament espanyol i es reprengueren les negociacions
entre Govern i Sindicats.
L’incostitucionalitat
de la mesura presa pel Govern està fonamentada perquè , segons
la jurisprudència del T.C. (sentències 29/92 i 182/97), legislar
mitjancant el Reial Decret Llei, tan sols està justificat quan hi
haja una situació d’extrema necesitat i de màxima urgència.
La doctrina marcada pel Tribunal constitucional arreplega que no
es pot regular per aquestos procediments drets i llibertats a no
ser que siguen d’extrema necessitat i que la mateixa no es pot
aplicar de manera arbitraria i abusiva ja que suposa la
sustitució del parlament, y tot això suposa el que ha fet el
govern del partit popular
Al
llarg del debat parlamentari de les dues propostes no de llei, l’oposició
a possat damunt la taula el contingut i les seues repercusions al
mon laboral. Per part del grup parlamentari del partit popular, la
resposta ha estat la de negar sistemàticament qualsevol
possibilitat de reconsiderar el contingut i menys encara la
possibilitat de reobrir la negociació amb els sindicats. Es
reafirmen en la seua postura de legislar sense negociar. Continuen
mantenint les consignes rebudes de Madrid:
La
vaga del 20 J no hi ha tingut cap incidència ni la societat ha
entés aquesta mesura. El "Decretazo" no abarateix l’acomiadament,
no retalla les prestacions per atur, no perdren drets els majors
de 52 anys, ja que compatibilitzen la percepci´ó del subsidi amb
un treball, i més i més. Continuen considerant que tot ho fan
be, que a soles i sense diàleg social poden resoldrer el greus
problemes que hi ha al mon laboral, el que no treballa es perque
no vl i per tant, està incomplint amb el deure de treballar.
Des
de la Intersindical Valenciana, lamentem que el grup parlamentari
del PP no hi haja aprofitat aquesta oportunitat per fer una
seriosa reflexió al voltant del contingut del
"Decretazo" aixì com de la resposta social del 20-J.
Lamentem que segueixen les consignes dels seus caps de Madrid
sense qüestionar les repercusions econòmiques que tenen al País
Valencià i continuen reafirmant-se en el despropòsit de no
negociar.
València
26 de juny de 2002
|
|
| La
Vaga General ha tingut un seguiment molt ampli
Intersindical Valenciana ha comprovat que des de les 0 a les 11 hores del
dia d'avui el seguiment de la vaga general ha sigut molt ampli en els
polígons industrials, mercats, comerç del centre urbà, organismes oficials
i ensenyament, i que la sanitat ha estat molt condicionada pels abusius
serveis mínims dictats per l'Administració.
La Intersindical Valenciana critica l'intent del delegat de Govern,
Francisco Camps de criminalitzar els piquets. Per a aquesta organització
sindical és molt greu que s'intente manipular l'opinió pública, mentint i
calumniant les organitzacions sindicals convocants. No n'hi ha hagut cap
incident rellevant, només s'ha explicat a les treballadores i treballadors
els motius de la convocatòria. Per contra, el govern de la Generalitat
Valenciana, en boca de la seua portantveu, Alicia de Miguel, i el delegat
del govern espanyol, han intentant provocar, sense aconseguir-ho, situacions de conflicte, però la maduresa dels participants en la
convocatòria de vaga ha evitat el conflicte.
La Intersindical Valenciana afirma que des de les institucions públiques
s'ha estat mentint tant pel que fa al seguiment de la vaga com a les
actuacions dels piquets. Tot açò n'és fruït del nerviosisme del Partit
Popular per l'èxit de la convocatòria de la vaga general.
Malgrat els intents dels piquets mediàtics al servei del govern, la
societat valenciana ha respost positivament a la convocatòria, tant al seu
seguiment com a les diverses manifestacions que s'han realitzat, fins a
aquesta hora a les diferents ciutats valencianes i que conclouran amb
manifestacions, molt massives, a Alacant, Castelló i València.
La Intersindical Valenciana considera que aquesta vaga general constitueix
una sèria advertència al Partit Popular, i és l'inici d'un periode de
confrontació entre el moviment sindical, els moviments socials i els
governs valencià i espanyol.
Per acabar, la Intersindical Valenciana considera que malgrat la campanya
governamental consistent a criminalitzar la vaga i a la pressió sobre
amplis col·lectius de treballadors exercida per part de la patronal,
Intersindical Valenciana valora molt positivament el seguiment de la vaga i
ho considera a més d'un èxit de tots els treballadors i treballadores que
han participat, una clara oposició de la majoria de ciutadans i ciutadanes
a la política social de caire regressiu i al deteriorament i la privatització dels serveis públics seguida pels governs del Partit Popular.
València, 20 de juny de 2002. |
|
| L'STEPV-IV denúncia la pràctica antisindical i antidemocràtica de la
Conselleria de Cultura i Educació
El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País
Valencià-Intersindical Valenciana denúncia el comportament antidemocràtic i
anticonstitucional dels responsables polítics de la Conselleria de Cultura
i Educació, al negar el dret dels representants de les treballadores i
treballadors per informar dels motius de la vaga. En concret aquesta
actuació ha consistit en negar l'accés a la seu de la Conselleria, sita a
l'Avinguda Campanar, a membres de la Junta Personal Docent, de la Junta de
Serveis Centrals i de membres del Comité d'Empresa que s'han indetificat
com a tals.
Aquest fet és considerar com a molt greu per Josep Tur, membre del Comité
d'Empresa en representació de l'STEPV-IV.
Els responsables polítics d'educació han demostrat el seu tarannà
autoritari i il.legal, per la qual cosa aquest sindicat està estudiant
actuar legalment davant dels tribunals per pràctica antisindical.
València, 20 de juny de 2002. |
|
|
La Intersindical
Valenciana ha decidit convocar la Vaga General del 20 de juny.
El Secretariat
Confederal de la Intersindical Valenciana (Federació de STPV, STA i
PUT) ha decidit, per unanimitat, convocar la Vaga General del 20 de juny
en contra del Reial Decret Llei 5/2002, de 24 de maig, que empitjora les
prestacions per desocupació i suposa una substancial modificació dels
acomiadaments. Aquesta decisió s’ha pres després d’un procés de
consulta i d’assemblees entre les treballadores i treballadors,
delegades i delegats i centres de treball on tenen implantació els
sindicats que composen aquesta confederació (ensenyament,
administracions públiques, ajuntaments, sanitat, metall, calcer,
magatzems,…) que han donat suport, de forma majoritària, a la Vaga
General.
Dissabte, s’ha
procedit a la formalització de la convocatòria presentant, en les
oficines PROP, la corresponent comunicació adreçada a la Conselleria d’Economia,
Hisenda i Ocupació.
Per a la Intersindical
Valenciana, el govern del Partit Popular s’ha guanyat a pols aquesta
convocatòria de Vaga General. A les mesures que ha pres contra la
majoria social se suma una forma de governar cada dia més autoritària
i provocadora. En el seu afany per servir els sectors empresarials i
financers més próxims a la seua línia política, posa en les seues
mans empreses i serveis públics, retalla les prestacions socials, massa
vegades amb el menyspreu envers qui el contradiu: ara és el torn dels
sindicats perquè ens oposem a la reforma laboral que conté la
modificació de les prestacions de l’INEM. La Intersindical Valenciana
afirma que aquesta no és una mesura aïllada; es prepara la
privatització a gran escala de la Sanitat i l’Educació, s’avança
cada dia privatitzant la seguretat, s’utilitza la pèrdua del poder
adquisitiu de les empleades i empleats públics per a equlibrar els seus
comptes, pretén que es calcule la pensió de jubilació tenint en
compte el salari de tota la vida laboral,…
Davant d’aquesta
situació la Intersindical Valenciana ha decidit convocar la Vaga
General i impulsar activament un front unitari dels sindicats, moviments
socials, …en contra de la política econòmica i social del govern per
assegurar l’èxit de la Vaga del 20-J.
Per acabar, la
Intersindical Valenciana fa una crida a la participació de les
treballadores i treballadors i de la societat valenciana en totes les
accions convocades, i afirma que si el govern no rectifica en la seua
política caldrà convocar noves accions de pressió més enllà del
20-J.
València, 8 de juny de
2002.
|
|
|
La
interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia esmena la plana a
Zaplana
La
Intersindical Valenciana valora positivament la interlocutòria dictada
hui per la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de
Justícia de la Comunitat Valenciana respecte de l’Ordre de la
Conselleria d’Economia, Hisenda i Ocupació de la Generalitat
Valenciana de 13 de juny de 2002 (DOGV de 17 de juny de 2002). La sala
ha acordat alçar la suspensió de l’ordre, excepte en alguns punts
que es modifiquen.
Respecte
de l’Administració de la Generalitat, considerem molt encertada la
resolució del Tribunal, en tant que considera com a esencials només
als funcionaris encarregats del Registre, quendant sense efecte la resta
del precepte [originalment hi havia un funcionari o empleat públic per
cadascun del punts de registre, informació, atenció directa al públic
i atenció telefònica en les Unitats que tinguen eixe servei]. També
es deixa sense efecte el funcionari que havia d’editar el DOGV, ja que
el tribunal no "lo considera como un servicio esencial".
Respecte
de l’Administració de Justícia, la sala recorda que s’han fixat
serveis superiors als que operen els dissabtes, i es remet al que s’ha
negociat pel Ministeri de Justícia i que ha estat acordat amb els
sindicats.
Pel que
fa a la Sanitat, es redueixen de forma substancial els serveis mínims a
les consultes externes d’un 50 a un 25 % i al Centre de Transfusions d’un
100 a un 50%; mantenint-se la resta tal i com figura a l’ordre de la
Conselleria. Entenem que hi ha un reconeixement efectiu de l’abús que
l’Administració imposant uns serveis mínims fora de context, amb la
intenció de minimitzar la repercusió pública de la convocatòria de
la vaga.
El
Sindicat està convençut que si el tribunal haguera tingut més temps
per a considerar en profunditat determinats serveis mínims que ha
considerat encertats, en particular alguns de sanitat (s’ha de
considerar que, com ha manifestat el tribunal, es fixen serveis
superiors als dissabtes), o d’educació (són els més alts de l’estat
i molt superiors als acordats en d’altres ocasions), possiblement s’hauria
pronunciat de forma diferent, donant la raó en major mesura als
arguments de la representació sindical. En eixe sentit, considerem
important remarcar el que assenyala la Sala respecte del procediment
seguit en aquest litigi:
"Esta
Sala lamenta la no existencia de un procedimiento específico para
resolver los Servicios Mínimos a modo del recogido en el Derecho de
Manifestación que, así como obliga a los sindicatos a un preaviso
con unos plazos de antelación, no fije plazos a la administración
para fijar los servicios mínimos en caso de huelga, de tal forma que
la Generalitat ha obligado a los sindicatos a impugnar en 24 horas la
orden de servicios mínimos, y a este Tribunal a resolver en dos horas
para no malograr los intereses legítimos que se ponen en conflicto
por la orden impugnada de tal forma, que de no hacerlo así se
producía indefensión para una u otra parte al negarle la tutela
judicial efectiva y hacer la resolución ineficaz." (Fonament
jurídic quart, primer paràgraf).
València,
19 de juny de 2002
|
|
|
|
La
Intersindical Valenciana creu que la resolució del TSJ és
conseqüència de la prepotència del Govern Valencià
Els serveis mínims de
la Generalitat Valenciana, suspesos
El
secretariat confederal de Intersindical Valenciana considera que la
interlocutòria de suspensió està motivada per la política de
confrontació constant del Partit Popular amb qualsevol agent social que
no estiga d’acord amb la seua política. En el present cas, és
evident que s’han superat els serveis mínims acordats –i complits-
en la Vaga General de 1994 en l’ordre de serveis mínims publicada
dilluns passat en el DOGV, sense cap causa justificada.
Esperem
que la resolució del TSJ, que necessàriament ha de produir-se demà
dimecres, 19, durant el matí, siga sensible a aquests arguments i
revoque els serveis mínims abusius, tot fixant-ne de nous de forma més
ajustada al que han de ser "serveis esencials".
Incidència
de la Vaga General en la Funció Pública
En la
Generalitat, estan convocats a la vaga un total de treballadors i
treballadores, xifra que es descompon de la següent manera: unes 17.000
persones en l’Administració del Consell, unes 40.000 persones en el
sector docent no universitari (Educacions Infantil, Primària i
Secundària), unes 42.000 persones en les Institucions Sanitàries de la
Conselleria de Sanitat.
Pel que
fa a l’Administració Perifèrica de l’Estat, al País Valencià hi
ha unes 5.000 persones, repartides entre la Delegació i Subdelegacions
del Govern, l’Agència Tributària i la Seguretat Social (INSS i
Tresoreria).
L’Administració
Local valenciana està integrada per un total de 40.000 empleats i
empleades en total; destaquen les Diputacions, com la de València, amb
prop de 2000 persones (més l’Hospital General, amb prop de 2.000
més), i els Ajuntaments de les capitals, com València (més de 5000
treballadors i treballadores) i Alacant (prop de 3000).
La
perspectiva de participació supera amplament el seguiment de les
darreres vagues convocades en el sector públic en els últims anys, que
es varen situar en la Generalitat Valenciana en un 55% de seguiment.
Prova d’això és que les assemblees convocades per a parlar sobre la
Vaga General en la Generalitat Valenciana han aprovat la seua
convocatòria amb més d’un 90% de vots favorables.
Incidents
de la vaga
La
Direcció General de la Funció Pública s’ha negat hui a autoritzar
el canvi d’una sessió de tres cursos de l’IVAP que s’anavena a
celebrar el proper dijous, 20, data de la Vaga. Intersindical Valenciana
considera que amb aquesta decissió, es pressiona als participants en
els cursos referits en contra del seu dret constitucional de participar
lliurement en la vaga convocada.
D’altra
banda, la Generalitat encara no ha comunicat a quasi cap unitat
administrativa quins són els serveis mínims concrets i quines persones
els han de realitzar, per la qual cosa encara no tenim coneixement d’incidents
al voltant d’aquest assumpte.
|
|
|
|
El 14
de desembre de 1988 va tenir lloc una vaga general que encara
constitueix el referent més pròxim i positiu per al moviment sindical.
Aleshores va tenir com a objectiu combatre la política d'un govern
socialista. Va ser una mobilització reeixida que també va ser
considerada una vaga política pel govern de torn. Efectivament, la
política del govern va canviar gràcies a l'esforç de tots i totes les
persones que van participar.
El
govern popular s'ha guanyat a pols aquesta nova convocatòria de vaga
general. A les mesures que ha pres contra la majoria social se suma una
forma de governar cada dia més autoritària i provocadora. En el seu
afany per servir els sectors empresarials i financers més pròxims a la
seva línia política, posa en les seves mans empreses i serveis
públics i retalla prestacions socials, massa vegades amb el menyspreu
envers qui el contradiu: ara és el torn dels sindicats perquè ens
oposem a la reforma laboral que conté la modificació de les
prestacions de l'INEM. Ara el menyspreu i les desqualificacions són cap
a les persones que no tenen treball, a qui el ministre Aparicio
considera indolents i el president Aznar defraudadores. No és una
mesura aïllada: Es prepara ara mateix la privatització a gran escala
de la sanitat i l'educació. Fins i tot s'avança cada dia privatitzant
la seguretat. S'utilitza la pèrdua constant de poder adquisitiu de les
empleades i empleats públics per a equilibrar els seus comptes. Per al
2003, es pretén que la pensió de jubilació es calcule tenint en
compte el salari de tota la vida laboral, és a dir, se’n perpetra el
descens generalitzat.
La vaga
del 20 de juny requereix un gran esforç precisament dels qui no estan
cobrant una prestació per atur i, fins i tot, dels qui probablement no
es veuran mai en aquesta situació. Aquesta és una vaga contra una
política que ens afecta a totes i a tots com a societat, com a
familiars, amics, companys i veïns, o com a eventuals desocupats o
desocupades. De la cobertura adequada de situacions de precarietat ens
beneficiem tots. A major justícia social, a major benestar, millor
convivència, més seguretat, més progrés per a tots.
Els
sindicats de la Intersindical Valenciana no hem triat la data ni la
manera de convocar la vaga, ni tampoc participarem en la negociació del
seu final. No compartim la forma de procedir dels sindicats majoritaris,
però davant les agressions permanents del govern i la necessitat de
protegir els drets socials, no tenim cap dubte sobre quin és el nostre
lloc: Intersindical Valenciana, com a sindicat de classe, ha nascut del
costat de les treballadores i treballadors i d'allí no se’n mourà.
La
reforma del Govern
La
reforma laboral que aquest Govern vol imposar pretén justificar que, en
bona mesura, l'atur existent respon al rebuig dels desocupats a acceptar
les ocupacions ofertes i no a un model econòmic incapaç de crear els
llocs de treball necessaris. Amb tot cinisme, aquest Govern considera
que part de l'atur té caràcter voluntari.
Sota el
pretext de combatre situacions de frau, aquesta reforma pretén retallar
les prestacions que reben les persones aturades i, a més, mitjançant
procediments administratius difícils de complir, provocar l’autoexclusió
de les llistes de desocupats i desocupades. No es poden utilitzar les
minses xifres de frau oficials (1,5% de les persones que tenen dret a la
prestació) com a excusa per a empitjorar el sistema de protecció
social, quan l'INEM té un superàvit acumulat de més d’1.200 milions
d'euros que es destinen a altres finalitats.
La
reforma laboral proposada pel govern suposa:
- La desaparició
progressiva del PER (subsidi agrari per als treballadors
d'Extremadura i Andalusia), sense proposar una alternativa d'igual o
major protecció. Si aquesta mesura es duu endavant, produirà una
immigració de les zones rurals per falta de recursos per a la seva
subsistència.
- Redefineix el que es
considera una oferta adequada d'ocupació als desocupats. Els
desocupats haurien d'acceptar qualsevol oferta de l'INEM que diste
fins a 50 Km. del seu domicili, tant si el contracte és fix com
temporal, i sense tenir en compte la precarietat de les seves
condicions.
- Modifica el concepte
de desocupat. Ara, per a continuar inscrit en les llistes de
desocupats de l'INEM, s'ha de procedir a la seva renovació cada
tres mesos. La nova proposta és que es faça cada mes. D'aquesta
manera, la llista de desocupats, que no el nombre de desocupats, es
considera que es reduirà en unes 400.000 persones, fet que es
podrà presentar com un èxit de la política d'ocupació. Cal
recordar que l'INEM només ha gestionat el 14% dels contractes fixos
que s'han produït en l'últim any.
- Elimina la
prestació per atur en la modalitat de pagament únic. Es vol
substituir aquesta modalitat de prestació per un sistema de
subvencions a les empreses destinades a pagar les contingències
comunes a la Seguretat Social. La finalitat d'aquesta proposta és
acabar amb el suport a l'autoocupació (treballadors i treballadores
autònoms), una via que ha demostrat ser vàlida i eficaç.
- La patronal ha
aconseguit introduir en aquesta reforma dues reivindicacions
històriques:
- Abaratir
l'acomiadament mitjançant la supressió dels salaris de
tramitació. Fins ara el treballador acomiadat rep el salari fins
que un jutge dicta la improcedència de l'acomiadament. Amb aquesta
reforma, l'empresari s'estalvia els salaris que ha d’abonar al
treballador des de la data de l'acomiadament fins a l'obtenció de
sentència.
- Mà d'obra barata.
Es pretén que el contracte d'inserció professional que fins ara
sols poden utilitzar les empreses públiques per a tasques
d'interès social, s'estenga a l'empresa privada per a realitzar
qualsevol tipus de tasques. Aquest tipus de contractes no cotitzen
per contingències comunes a la Seguretat Social, així que
s'estimula el seu ús per les empreses.
Certament,
la vaga del 20 de juny no s'ha convocat per l'assetjament i la ruïna
que vénen sofrint els serveis públics, especialment l'ensenyament i la
salut, per la constant pèrdua de poder adquisitiu de tots els empleats
públics, la nefasta, interessada i partidista gestió de
l'Administració Pública, la modificació a la baixa dels sistemes de
pensions i jubilacions, però la prepotència dels governs, tant el
central com l'autonòmic, ens col·loca davant la necessitat de dir
prou. Hi ha motius de sobres per a convocar una vaga general.
Per tot
això, la Intersindical Valenciana proposa a totes les treballadores i
treballadors realitzar la vaga general del 20 de juny de 2002, i els
convoca a participar en les assemblees per a ratificar-ne la
convocatòria.
|
|
|
La
Intersindical Valenciana propone a las trabajadoras y trabajadores del
País Valenciano secundar la huelga general del 20 de junio de 2002
El 14
de diciembre de 1988 tuvo lugar una huelga general que aún constituye
el referente más próximo y positivo para el movimiento sindical.
Entonces tuvo como objetivo combatir la política de un gobierno
socialista. Fue una movilización exitosa que también fue considerada
una huelga política por el gobierno de turno. Efectivamente, la
política del gobierno cambió gracias al esfuerzo de todos y todas las
personas que participaron.
El
gobierno popular se ha ganado a pulso esta nueva convocatoria de huelga
general. A las medidas que ha tomado contra la mayoría social se suma
una forma de gobernar cada día más autoritaria y provocadora. En su
afán por servir a los sectores empresariales y financieros más
próximos a su línea política, pone en sus manos empresas y servicios
públicos y recorta prestaciones sociales, demasiadas veces con el
desprecio a quién le contradice: ahora le ha tocado el turno a los
sindicatos porque nos oponemos a la reforma laboral que contiene la
modificación de las prestaciones del INEM. Ahora el desprecio y las
descalificaciones son hacia las personas que no tienen trabajo, a
quienes el ministro Aparicio considera indolentes y el presidente Aznar
defraudadores. No es una medida aislada: Se prepara ahora mismo la
privatización a gran escala de la sanidad y la educación. Incluso se
avanza cada día privatizando la seguridad. Se utiliza la pérdida
constante de poder adquisitivo de las empleadas y empleados públicos
para equilibrar sus cuentas. Para el 2003, se pretende que la pensión
de jubilación se calcule teniendo en cuenta el salario de toda la vida
laboral, es decir, se perpetra su descenso generalizado.
La
huelga del 20 de junio requiere un gran esfuerzo precisamente de quienes
no están cobrando una prestación por desempleo e incluso de quienes
probablemente no se verán nunca en esa situación. Esta es una huelga
contra una política que nos afecta a todas y a todos como sociedad,
como familiares, amigos, compañeros y vecinos, cuando no como
eventuales parados o paradas. De la cobertura adecuada de situaciones de
precariedad nos beneficiamos todos. A mayor justicia social, a mayor
bienestar, mejor convivencia, más seguridad, más progreso para todos.
Los
sindicatos de Intersindical Valenciana no hemos elegido la fecha ni el
modo de convocar la huelga, ni tampoco participaremos en la negociación
de su final. No compartimos la forma de proceder de los sindicatos
mayoritarios, pero ante las agresiones permanentes del gobierno y la
necesidad de proteger los derechos sociales, no tenemos ninguna duda
acerca de cual es nuestro sitio: Intersindical Valenciana, como
sindicato de clase, ha nacido del lado de las trabajadoras y
trabajadores y de ahí no se va a mover.
La
reforma del Gobierno
La
reforma laboral que este Gobierno quiere imponer pretende justificar
que, en buena medida, el paro existente responde al rechazo de los
parados a aceptar los empleos ofertados y no a un modelo económico
incapaz de crear los puestos de trabajo necesarios. Con todo cinismo,
este Gobierno considera que parte del paro tiene carácter voluntario.
Bajo el
pretexto de combatir situaciones de fraude, esta reforma pretende
recortar las prestaciones que reciben las personas desempleadas y,
además, mediante procedimientos administrativos difíciles de cumplir,
provocar la autoexclusión de las listas de parados y paradas. No se
pueden utilizar las exiguas cifras de fraude oficiales (1,5% de las
personas que tienen derecho a la prestación) como excusa para empeorar
el sistema de protección social, cuando el INEM tiene un superávit
acumulado de más de 1.200 millones de euros que se destinan a otros
fines.
La
reforma laboral propuesta por el Gobierno supone:
- La desaparición
progresiva del PER (subsidio agrario para los trabajadores de
Extremadura y Andalucía), sin proponer una alternativa de igual o
mayor protección. Si esta medida se lleva adelante, producirá una
inmigración de las zonas rurales por falta de recursos para su
subsistencia.
- Redefine lo que se
considera una oferta adecuada de empleo a los parados. Los parados
tendrán que aceptar cualquier oferta del INEM que diste hasta 50
Km. de su domicilio, tanto si el contrato es fijo o temporal, y sin
tener en cuanta lo precario que puedan ser sus condiciones.
- Modifica el concepto
de parado. Ahora, para continuar inscrito en las listas de parados
del INEM, se tiene que proceder a su renovación cada tres meses. La
nueva propuesta es que se haga cada mes. De este modo, la lista de
parados, que no el número de parados, se considera que se reducirá
en unas 400.000 personas, lo que se podrá presentar como un éxito
de la política de empleo. Hay que recordar que el INEM sólo ha
gestionado el 14% de los contratos fijos que se han producido en el
ultimo año.
- Elimina la
prestación por desempleo en la modalidad de pago único. Se quiere
sustituir esta modalidad de prestación por un sistema de
subvenciones a las empresas destinadas a pagar las contingencias
comunes a la Seguridad Social. La finalidad de esta propuesta es
acabar con el apoyo al autoempleo (trabajadores y trabajadoras
autónomos), una vía que ha demostrado ser válida y eficaz.
- La patronal ha
conseguido introducir en esta reforma dos reivindicaciones
históricas:
- Abaratar el despido
mediante la supresión de los salarios de tramitación. Hasta ahora
el trabajador despedido recibe el salario hasta que un juez dicta la
improcedencia del despido. Con esta reforma, el empresario se ahorra
los salarios que debe abonar al trabajador desde la fecha del
despido hasta la obtención de sentencia.
- Mano de obra barata.
Se pretende que el contrato de inserción profesional que hasta
ahora solo pueden utilizar las empresas públicas para tareas de
interés social, se extienda a la empresa privada para realizar
cualquier tipo de tareas. Este tipo de contratos no cotizan por
contingencias comunes a la Seguridad Social, así que se estimula su
uso por las empresas.
Ciertamente,
la huelga del 20 de junio no se ha convocado por el acoso y derribo que
vienen sufriendo los servicios públicos, en especial la enseñanza y la
salud, por la constante pérdida de poder adquisitivo de todos los
empleados públicos, la nefasta, interesada y partidista gestión de la
Administración Pública, la modificación a la baja de los sistemas de
pensiones y jubilaciones, pero la prepotencia de los gobiernos, tanto el
central como el autonómico, nos coloca ante la necesidad de decir basta
ya. Hay motivos más que sobrados para convocar una huelga general.
Por
todo ello, la Intersindical Valenciana propone a todas las trabajadoras
y trabajadores realizar la huelga general del 20 de junio y les convoca
a participar en las asambleas para ratificar esta convocatoria.
|
|
