INFORMA

 

Tot sobre la sentència 
de l'Audiència Nacional que anul.la la congelació
salarial de 1997 a les empleades i empleats públics

    

  

DOCUMENTS
1. Text de la sentència. (word). 24 gener
2. Text complet de l'Acord Administració - Sindicatos. (pdf). setembre 1994
3. Text del Recurs del Govern sol.licitant la Cassació (pdf). 30 gener
4.  Informe dels serveis jurídics del Congrés. (pdf) 31 gener
5.  Informe dels serveis jurídics del Senat 29 gener

6. Admés el recurs: Text íntegre (pdf) 16 maig

   

Vols estar informat per a quan arribe el moment?
Descarrega i envia'ns la fitxa de dades. Servei gratuït

 
28/2/02

Valoración de la Confederación de STEs de la sentencia del Tribunal Supremo


- 16-05 El Suprem admet el recurs de cassació del govern del PP en la sentència dels funcionaris
Informacions: El País - Diari Avui - La Vanguardia - Estrella Digital - El Periódico - El Mundo - ABC - Diario16
   TEXT ÍNTEGRE pdf 17kB
- 08-03 La sentència de l’A.N. impulsa la mobilització
El que cal saber     -     El que cal fer
- 22-03 Manifest unitari en defensa de la negociació col.lectiva i dels serveis públics. valencià - castellano
- 01-03 Calendari de mobilitzacions fins al mes de juny
- 22-02 El president Zaplana falta a la veritat quan afirma
que la Generalitat va complir els acords de 1995-97
- 13-02 La sentència explicada en  2  paraules.  SÍ...   NO...
- 12-02 escrit unitari signat el dilluns 12 de febrer
- 09-02 L’STEPV-Iv reclama unitat sindical en la F. Pública
- 07-02 - Carta enviada per l'STEPV-Iv a tots els sindicats
- 06-02 L'STEPV-Iv exigeix als governs de Madrid i València que negocien el compliment de la sentència.
- 02-02 El Govern recorre en cassació. 
L’Audiència fa marxa enrere.
    (en castellano)
  Tramitació del recurs de cassació en l'Audiència Nacional.
I ara, es pot executar la sentència? 
I a partir d’ara, què pot passar?
Què s’ha de fer ara amb el model de reclamació?
Què pot passar amb les reclamacions ja presentades?
Tot açò no és molt complicat? Hem de fiar-ho tot als tribunals?
Què proposa l’STEPV-Intersindical Valenciana?
- 31-01 Sobre la sentència... I ara, que hem de fer. Primeres notes
- 25-01  Replica al President de la Generalitat 
- 25-01  Valoració inicial de la sentència.
- 24-01  Declaración de la Confederación de STEs.
     
Valoración de la Confederación de STEs de la sentencia del Tribunal Supremo que avala la congelación salarial de los empleados públicos

RETROCESO EN LA LUCHA 
POR LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA

Ante la revocación de la Sentencia de la Audiencia Nacional que anulaba la congelación de las retribuciones de los empleados públicos impuesta por el PP en el año 1997, realizada por el Tribunal Supremo el día 26 de Febrero, en base a que es una cuestión económica de la que es competente el gobierno y no una cuestión de personal susceptible de negociación colectiva, la Confederación de Sindicatos de Trabajadores y Trabajadoras de la Enseñanza (STEs), manifiesta:

  1. Valoramos muy negativamente esta sentencia de revocación por constituir un ataque sin precedentes al derecho a la negociación colectiva de las personas que trabajamos para las administraciones públicas. La sentencia del Supremo viene a dar la potestad a los gobiernos de cumplir o no los acuerdos que en materia económica y de retribuciones llegue con las organizaciones sindicales.
  2. La sentencia del Supremo impide por ahora la recuperación por vía legal del poder adquisitivo perdido en estos años. La Sentencia tira por tierra las ilusiones que miles y miles de empleadas y empleados públicos habían puesto a través de las reclamaciones individuales; la sentencia viene a dar la razón, en este punto, a los STEs cuando afirmábamos que las reclamaciones individuales no tenían objeto en ese momento del procedimiento jurídico.
  3. La Confederación de STEs, pese a la unanimidad de la Sentencia del Supremo, insta a las organizaciones que están personadas en este proceso a que continúen los recursos en todas las instancias posibles.

La Confederación de STEs plantea a las organizaciones sindicales de la Mesa General de la Función Pública que acaben con su política de moderación ante los continuos ataques de los gobiernos a las retribuciones y demás condiciones de trabajo de las empleadas y empleados públicos y reitera la necesidad de una actuación sindical unitaria y contundente contra las continuas agresiones del gobierno a nuestras condiciones de trabajo.


EL TRIBUNAL SUPREM HA ADMÉS A TRÀMIT EL RECURS DE CASSACIÓ PRESENTAT PEL GOVERN CONTRA LA SENTÈNCIA SOBRE LA CONGELACIÓ SALARIAL

 TEXT DE LA PROVIDÈNCIA PER LA QUE S'ADMET EL RECURS DE CASSACIÓ

"Madrid, a diez de mayo de dos mil uno. 
A propuesta del Magistrado Ponente, se admite el recurso de casación  interpuesto por el Sr. Abogado del Estado contra la sentencia dictada  con fecha 7 de noviembre de 2000 por la Sala de esta Jurisdicción  -Sección Sexta- de la Audiencia Nacional, en el recurso 1033/97, habida  consideración que aún refiriéndose a materia de personal, los problemas  suscitados en el proceso y resueltos por la sentencia impugnada  trascienden de una mera cuestión de personal al servicio de las  Administraciones Públicas, que excepciona del recurso de casación el  art. 86.2.a) de la vigente Ley Jurisdiccional, sin que a ello sea óbice  que el proceso en la instancia se haya tramitado por el procedimiento  especial en materia de personal que regulaban los arts. 113 y siguientes  de la Ley de esta Jurisdicción de 1956 -hoy art. 78 de la vigente Ley de  1998-, como tiene reiteradamente declarado esta Sala.

Pasen las actuaciones a la Sección Séptima de esta Sala Tercera de  conformidad con las reglas de reparto de asuntos. 
Así lo acuerda la Sala y firma el Magistrado Ponente, Excmo. Sr. D.  Francisco José Hernando Santiago."

L'AUDIÈNCIA NACIONAL FA MARXA ENRERE
Amb aquest titular l'STEPV-iv féu pública la seua posició al voltant de la situació que es derivava de l'admissió per part de l'Audiència Nacional. Al nostre escrit dèiem:

"I a partir d'ara, què pot passar?
 Si el recurs arriba al Tribunal Suprem, aquest pot admetre o no el  recurs. En el primer cas, caldrà esperar una nova sentència en el  termini de dos a quatre anys i, mentre, la sentència haurà deixat de ser  ferma. Si no s'admet, li donarà la raó a l'Audiència Nacional, la  sentència serà definitivament ferma i les nostres expectatives  adquiriran plena virtualitat.
 Cal tenir present que, en qualsevol dels casos, l'assumpte pot acabar en  el Tribunal Constitucional, guanye qui guanye."

Com heu llegit a l'encapçalament, el Tribunal Suprem ha admés el recurs  de cassació interposat pel Govern, per tant i malauradament, caldrà  esperar una nova sentència perquè les nostres expectatives puguen  adquirir plena virtualitat. En cas que l'esmentada sentència puga ser  favorable als nostres interessos l'STEPV-iv facilitarà tots els mitjans  necessaris, tot i que considerem que caldria fer-ho d'ofici. Tanmateix,  no podem oblidar que molt possiblement el recurs acabarà en el Tribunal  Constitucional.

     

Per als treballadors i les treballadores del sector públic:

NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, JA!
BRAÇALETS NEGRES: 
ESTEM DE DOL!
Tots els dijous des del 8 de març

MANIFESTACIONS. 10 de maig. 19:30 hores
Alacant (Plaça General Marvà)
Castelló (Plaça Independència)
València (Plaça Sant Agustí)

MANIFESTACIÓ A MADRID. 2 de juny

CCOO       CEMSATSE       CSIF       STEPV-Iv        UGT

El president Zaplana falta a la veritat quan afirma que la Generalitat va complir els acords retributius de 1995-97

En la compareixença del president Zaplana a les Corts, hui, 22 de febrer, a requeriment del grup d’Esquerra Unida, per contestar sobre els efectes de la sentència de l’Audiència Nacional sobre els empleats públics valencians, el cap del Consell ha afirmat que el seu govern no està concernit per aquesta sentència, per no ser part en el recurs que l’ha originada, i que a més el seu govern no va incomplir cap acord en 1997 perquè hi ha dues actes de les sessions de negociació celebrades que ho demostren.

Per a l’STEPV-Iv, les declaracions del president no poden ser més cíniques ni contenir més falsedats. El president Zaplana sap de sobra, com li ho ha recordat el diputat de l’oposició, Joan Ribó, que si la sentència de l’Audiència esdevé ferma, el govern espanyol l’haurà de complir augmentant les retribucions dels seus funcionaris i que els governs autonòmics no podran mantenir les retribucions dels sues empleats públics per baix dels de l’Estat perquè la llei obliga a que, si més no les retribucions bàsiques (sou, triennis, complement de destinació i pagues extra), siguen igual per a tots els empleats de totes les administracions en el conjunt de l’Estat. Per tant, quan la sentència siga ferma, el Govern Valencià haurà de proveir els fons necessaris per igualar els salaris dels seus empleats als de l’Estat.

Respecte als acords entre el Govern valencià i sindicats per al període 1995-97, les actes de les sessions de negociació reflecteixen la negativa del representant del govern Zaplana, el Sr. Ripoll, a complir-los emparant-se en què la llei de pressupostos de l’Estat de 1997 impedia que les administracions autonòmiques i locals pugueren materialitzar qualsevol increment en lloc d’aplicar la congelació salarial continguda en els pressupostos de l’Estat. Per tant, les actes a què s’ha referit el president Zaplana no sols demostren que els empleats públics valencians no van rebre allò acordat per a 1997, és a dir, la previsió de la inflació per a eixe any, sinó que demostren també que el seu Govern va fer exactament el mateix que el Govern de l’Estat, no complir un acord legalment adoptat amb les organitzacions sindicals, per la qual cosa ha estat condemnat per l’Audiència Nacional.

València, 22 de febrer de 2001

La sentència de l'Audiència Nacional en dues paraules

 

- Els governs central i autonòmic van incomplir acords salarials en 1997.
- És per això que la sentència considera il·legal la congelació de 1997. 
- La sentència dóna una gran importància a la negociació col·lectiva.
- I a més, ens retorna una part dels salaris perduts.
- La sentència correspon a un recurs de CC OO contra aquell incompliment.
- La sentència ha deixat de ser ferma mentre es tramita el recurs del Govern.
- Si el Tribunal Suprem admet el recurs del Govern la sentència deixarà de ser ferma durant molt de temps.
- En eixe cas, el Tribunal Suprem dictarà una nova sentència entre un i tres anys.
- Eixa nova sentència podria ser igual o diferent a l'actual.
- Però si el Tribunal Suprem no admet a tràmit el recurs del Govern, la sentència esdevindrà ferma.
- Amb tot, el Govern té més recursos jurídics per intentar estalviar-se el pagament.
- Aleshores, abans de tenir una sentència ferma, podrien passar setmanes, mesos o anys. 
- Resumint, cal una sentència ferma per poder presentar reclamacions a l'Administracions. Aleshores, cal esperar a tenir-la.
- Tramitar una reclamació a l'Administració hauria de ser gratuït.
- Les reclamacions que han preparat els diferents sindicats són bàsicament idèntiques i demanen el mateix.
- Qualsevol gabinet jurídic o persona ben informada pot redactar correctament una reclamació com aquesta.
- Les reclamacions són personals i intransferibles, no vinculades a cap condició col·lectiva.
- Es tracta de reclamacions normals i corrents: només cal saber què dir i quan presentar-les.
- I això ho sap qualsevol sindicat, advocat o persona ben informada.
- Si ja s'ha presentat la reclamació es pot desistir-hi sense perdre cap dret.
- Hi ha més recursos de més sindicats, sobre el mateix assumpte, pendents de sentència.
- Aleshores, amb el temps, pot haver-hi més d'una sentència sobre el mateix tema.
- Si hi ha més sentències, podrien ser diferents d'aquesta.
- Per tant, cal lluitar sindicalment a fons per cobrar ja.
- Aquesta lluita ha de ser sostinguda i unitària, fins que paguen els governs. 

 

- CC OO no és l'únic sindicat que va presentar recursos contra la congelació salarial, però no hi ha sentències dels altres recursos.
- A hores d'ara no es poden afegir persones o organitzacions al recurs que ha donat lloc a l'actual sentència.
- Els sindicats no vinculats als acords de 1997 no podien presentar un recurs per l'incompliment dels mateixos.
- Aquells acords no ens permetien recuperar el poder adquisitiu perdut per congelacions anteriors ni asseguraven una clàusula de revisió salarial per si l'IPC pujava més del previst.
- Per això no tots els sindicats tenien la mateixa opinió sobre aquells acords.
- El sindicat personat en l'Audiència Nacional no és l'únic que pot i deu informar sobre el tema, perquè no és l'únic que té accés a la informació escaient.
- Un assumpte d'aquestes característiques no pot ser reclòs en un cercle de secretisme per a iniciats.
- No hi ha cap raó perquè uns prenguen les decisions per altres.
- No hi ha cap motiu per témer que si la gent no està afiliada no cobrarà.
- No estaria justificat que al final unes persones cobraren i d'altres no en funció de coses com aquesta.
- No seria justa una solució que no fóra la de pagar d’ofici a tothom, sense exclusions. 
- Per tant, no està justificat atemorir la gent i negar-li autonomia personal en aquest o en qualsevol altre tema.
- Proporcionar al personal la informació i el model de reclamació escaient no provoca cap despesa.
- Haver enregistrat ja la reclamació no et condemna a no cobrar.
- Encara que siga possible, no és probable que cada persona acabe per haver d'actuar a títol individual davant els tribunals.
- Aleshores, no té trellat fixar ara un suposat cost d'una suposada actuació jurídico-administrativa.
-Posats a imaginar coses, no hauríem d'acceptar mai que més de dos milions de persones hagueren de fer recursos individuals per la via judicial.
  
anar al començament

MANIFEST EN DEFENSA DE LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA I DELS SERVEIS PÚBLICS

Les Organitzacions sindicals que subscriuen aquest manifest volem mostrar el nostre profund rebuig a la política dels Governs central i autonòmic respecte del dret de negociació col·lectiva i als pactes adquirits amb els agents socials.

Així mateix, volem manifestar la nostra voluntat de continuar amb les mobilitzacions iniciades l'any passat a causa de la Llei de Pressupostos per al 2001, convocades ara en defensa de la negociació col·lectiva, el compliment dels acords i per l'aplicació de les sentències.

Continuen intentant limitar un dret bàsic dels treballadors com és el de la negociació col·lectiva i també modificar al seu capritx els acords o pactes aconseguits amb les organitzacions sindicals.

De nou, enguany, els governs han tornat a imposar-nos la seua política salarial, usant-nos com a ostatges de la seua política econòmica i com a exemple per a la resta de treballadors i treballadores que en aquest moment estan negociat els seus convenis o aplicant revisions salarials.

El govern s'ha tornat a equivocar: l’IPC acumulat va marcar una inflació del 4% en el 2000, per la qual cosa nostres salaris han perdut poder adquisitiu. En 2001 tampoc no va gens bé. Així doncs, fa falta més que mai eixe instrument de compensació que és la clàusula de revisió salarial.

El govern ni negocia ni compleix. Enguany la negociació ha sigut nul·la i a més el que era una denúncia sindical, l'incompliment dels acords 95-97 en l'Estat i en el País Valencià, s'ha convertit en una sentència, que torna el respecte a la negociació col·lectiva i els drets derivats d'un pacte amb les organitzacions sindicals,

El govern ha de prendre nota: els tribunals, l'opinió pública, els empleats i empleades públics no li donen la raó. Ha de canviar la seua política, ha d'asseure's i negociar, ha de complir els pactes, ha de defendre els serveis que presta, elevant la seua qualitat i mantenint públics perquè siguen veritablement de tots i totes.

Les nostres reivindicacions són moderades, justes, raonables i assumibles. S'ha demostrat que hi ha marges econòmics, però no hi ha voluntat política. Pesa més el dèficit zero que dos milions d'empleats i empleades públics.

En conseqüència els sindicats firmants, anem a continuar amb les mobilitzacions que ens van portar a la vaga del 14 de desembre del 2000 i RECLAMEM:

· La negociació col·lectiva en totes les administracions
· L'execució de la sentència de l'Audiència Nacional
· La clàusula de revisió salarial
· Ocupació pública estable i l'eliminació de la clàusula de reposició
· El tràmit parlamentari de l'estatut de la Funció Pública
· La desaparició de la mobilitat forçosa
· La fi de la privatització dels serveis públics

CCOO PV, CEMSATSE, CSI-CSIF, UGT- PV, STEPV-Iv


MANIFIESTO EN DEFENSA DE LA NEGOCIACIÓN COLECTIVA Y DE LOS SERVICIOS PÚBLICOS

Las Organizaciones sindicales que suscriben este manifiesto queremos mostrar nuestro profundo rechazo a la política de los Gobiernos central y autonómico con respecto al derecho de negociación colectiva y a los pactos adquiridos con los agentes sociales.
Así mismo, queremos manifestar nuestra voluntad para continuar con las movilizaciones iniciadas el año pasado a causa de la Ley de Presupuestos para el 2001, convocadas ahora en defensa de la negociación colectiva, el cumplimiento de los acuerdos y por la aplicación de las sentencias,
Continúan intentando limitar un derecho básico de los trabajadores como es el de la negociación colectiva y tambi6n modificar a su capricho los acuerdos o pactos alcanzados con las organizaciones sindicales.
De nuevo, este año, los gobiernos han vuelto a imponernos su política salarial, usándonos corno rehenes de su política económica y como ejemplo para el resto de trabajadores y trabajadoras que en este momento están negociado sus convenios o aplicando revisiones salariales.
El gobierno se ha vuelto a equivocar: el IPC acumulado marcó una inflación del 4% en el 2000, por lo que nuestros salarios han perdido poder adquisitivo. En 2001 tampoco va nada bien. Así pues, hace falta más que nunca ese instrumento de compensación que es la cláusula de revisión salarial.
El gobierno ni negocia ni cumple. Este año la negociación ha sido nula y además lo que era una denuncia sindical, el incumplimiento de los acuerdos 95-97 en el Estado y en el País Valenciano, se ha convertido en una sentencia, que devuelve el respeto a la negociación colectiva y los derechos derivados de un pacto con las organizaciones sindicales.
El gobierno ha de tomar nota: los tribunales, la opinión pública, los empleados y empleadas públicos no le dan la razón. Ha de cambiar su política, ha de sentarse y negociar, ha de cumplir los pactos, ha de defender los servicios que presta, elevando su calidad y manteniéndolos públicos para que sean verdaderamente de todos y todas.
Nuestras reivindicaciones son moderadas, justas, razonables y asumibles. Se ha demostrado que hay márgenes económicos, pero no hay voluntad política. Pesa más el déficit cero que dos millones de empleados y empleadas públicos.
En consecuencia los sindicatos firmantes, vamos a continuar con las movilizaciones que nos llevaron a la huelga del 14 de diciembre de 2000 y RECLAMAMOS:

. La negociación colectiva en todas las administraciones
. La ejecución de la sentencia de la Audiencia Nacional
. La cláusula de revisión salarial
. Empleo público estable y la eliminación de la cláusula de reposición
. El trámite parlamentario del estatuto de la Función Pública
. La desaparición de la movilidad forzosa
. El fin de la privatización de los servicios públicos

CCOO-PV, CEMSATSE, CSI*CSIF, STEPV-IV y UGT-PV

anar al començament


escrit unitari signat el dilluns 12 de febrer

A L’ATENCIÓ DEL SENYOR CONSELLER DE JUSTÍCIA I D’ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES

Les organitzacions sindicals sotasignades, CCOO, CEMSATSE, CSI-CSIF, STEPV-Iv i UGT-PV, totes membres de la Mesa General de Funció Pública de la Generalitat Valenciana.

MANIFESTEN:
La seua preocupació per l’actitud de la Generalitat Valenciana en no atendre les peticions de les organitzacions sindicals i del conjunt dels empleats i empleades públics de l’Administració Valenciana, per la falta de negociació de les retribucions per a l’any 2001 i compliment de l’acord Generalitat – Sindicats 1995-1997, així com per l’aplicació de la sentència de l’Audiència Nacional sobre la congelació salarial inclosa en la Llei de Pressupostos de 1997.
Per tot açò,

DEMANEN:
La convocatòria urgent de la Mesa General a fi de procedir a la negociació efectiva dels punts esmentats, així com de la resta de temes presentats per les organitzacions sindicals.

València, 12 de febrer de 2001.
CCOO-PV, CEMSATSE, CSI-CSIF, STEPV-Iv, UGT-PV

anar al començament


L’STEPV-Intersindical Valenciana 
reclama unitat sindical en la Funció Pública

L’STEPV-Intersindical Valenciana mostra la seua sorpresa per l’anunci, efectuat per CCOO i UGT el dia de hui, de mobilitzacions d’empleades i empleats públics en l’àmbit del País Valencià, per tal de reclamar el compliment de la sentència de l’Audiència Nacional que anul·la la congelació salarial d’aquest personal durant 1997.

Aquest sindicat s’ha dirigit per escrit en diverses ocasions en les últimes setmanes a la resta de sindicats presents en la Funció Pública, per tal de coordinar les accions i mobilitzacions a realitzar, tant respecte de les conseqüències de la sentència esmentada, com de les reivindicacions que justificaren la vaga del passat 14 de desembre. Fruit d’aquestes gestions, està prevista una reunió entre els sindicats membres de la Mesa General de la Funció Pública de la Generalitat Valenciana (CCOO, CEMSATSE, CSIF, UGT i el propi STEPV-Intersindical Valenciana), a l’objecte d’unificar criteris sobre les mobilitzacions i sobre la negociació en l’àmbit de la Mesa General. Aquesta reunió, que està prevista per al dilluns 12 de febrer, és la que ha de determinar les mobilitzacions conjuntes que cal convocar en tot el país.

Cal advertir, a més, que en l’àmbit de la Administració de la Generalitat, s’estan celebrant asemblees conjuntes, amb l’ànim de donar la paraula a les treballadores i els treballadors, per tal de recomençar les mobilitzacions des de baix, i no des de les cúpules sindicals. La participació en la passada vaga del 14 de desembre podria haver estat superior si l’opinió del personal al respecte s’hagués tingut en consideració abans i no després d’haver convocat les cúpules dels grans sindicats aquesta mesura de pressió.

L’STEPV-Intersindical Valenciana considera que el moment actual és molt important per al futur de la negociació col·lectiva en la Funció Pública. Caldrà una forta unitat entre tots els sindicats d’una banda, i de totes les treballadores i tots els treballadors públics de l’altra, per a poder afrontar amb garanties la contraofensiva gubernamental. Per això, esperem que tots els sindicat entren en raó i s’avinguen a pactar sense exclusions les mobilitzacions a realitzar a partir d’ara, tan en l’àmbit autonòmic, com a nivell estatal.

València, 9 de febrer de 2001

anar al començament


A l’atenció de:
Secretari general FSAP-CCOO-PV
Secretari general F.E. CCOO-PV
Secretària general Fed. Sanitat CCOO-PV
Secretari general FETE-UGT-PV
Secretari general FSP-UGT
President de CSI-CSIF
President de CEMSATSE

Benvolguts companys, Benvolgudes companyes,

La sentència guanyada per la Federació d’Ensenyament de CCOO en l’Audiència Nacional en contra de la congelació salarial imposada per Govern Central, l’any 1997, ha obert una nova perspectiva en el sector públic. La reacció del govern en contra del seu compliment i la presentació del recurs de cassació i, fins i tot, les seues declaracions que ratllen la il·legalitat en afirmar que, en cas de una nova sentència negativa per al Govern, interposaran un conflicte de competències, fa necessari, al nostre entendre, un front comú de totes les organitzacions sindicals presents al sector públic, tant de l’Estat com de l’àmbit autonòmic valencià per oposar-nos amb eficàcia a l’actitud autoritària dels nostres governs.

De totes i tots es conegut que estem davant d’una sentència força important per a la negociació col·lectiva i que aquesta ha obert una gran expectació entre el conjunt de les empleades i empleats públics.

És per tot açò que us proposem la celebració una cimera sindical per sumar totes les nostres forces a la dels empleades i empleats públics per obligar els governs a complir l’acord i pagar. Sense aquesta unitat i sense la pressió intensa i sistemàtica de totes i tots, no serà possible arribar a aconseguir les nostres reivindicacions. Pensem que aquesta primera reunió la podem mantenir els sindicats presents en la Mesa General de la Funció Pública i, en un segon moment, ampliar la convocatòria a tots els sindicats presents en l’àmbit públic.

Si compartiu la nostra valoració i considereu convenient la celebració de la cimera, podem contactar telefònicament i concretar el dia i la data de la reunió.

Rebeu una salutació ben cordial.

València, 6 de febrer de 2001
Vicent Esteve i Montalvà, Secretari d’Organització

anar al començament


El sindicat proposarà la convocatòria sindical unitària de mesures de pressió
     

L'STEPV-Iv exigeix als governs de Madrid i València que negocien el compliment de la sentència.

El Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensnyament del País Valencià considera necesari que, tant el Govern Central com la Generalitat Valenciana, inicien la negociació del compliment de la Sentència de l'Audiència Nacional i paguen les quantitats que deuen al conjunt de les empleades i empleats públics. El sindicat proposarà la convocatòria de mesures de pressió per forçar als governs a pagar els deutes que tenen amb les empleades i empleats públics.

En aquest sentit, l'STEPV-Iv considera necessari acordar mesures d'entesa i de mobilització amb tots els sindicats de la funció pública, sense excloure cap organització sindical, ja que està en joc tant la negociació col.lectiva futura com que el govern rectifique i accepte negociar ara. El sindicat pontenciarà i participarà en totes les mobilitzacions que calguen per fer efectiu el reconeixement que han donat els tribunals a la negociació col.lectiva i per cobrar les quantitats pendents de la congelació salarial imposada injustament pel Govern Central i revocada per l'Audiència Nacional.

Amb la presentació del recurs de cassació, el Govern aconseguirà que el malestar entre el conjunt de les empleades i empleats públics siga cada vegada major, amb la qual cosa més tard o més prompte, el govern es veurà obligat a iniciar les negociacions.

La pèrdua de poder adquisitiu motivada per l'incompliment de l'acord sindical del 1994 ha estat contestada recentment amb la convocatòria de la vaga general del 14-D-2000 i l'incompliment de la sentència també ho serà. El sindicat està convocant assemblees per informar i assessorar a les persones afectades i per proposar-los la convocatòria de mobilitzacions al sector.

Respecte a la polèmica sorgida per la presentació de reclamacions individuals per demanar l'aplicació de la sentència, l'STEPV-Iv informa que totes les empleades i empleats públics ho poden fer, en el moment oportú, assessorades per qualsevol gabinent jurídic, siga sindical o de qualsevol altre tipus. La informació necessària per a fer-ho no és patrimoni de cap organització sindical, estiga personada o no en el procés jurídic. Aquest és un assumpte públic que transcorre pels camins jurídics establerts, que no planteja cap situació excepcional, ni molt menys està enfosquida per cap secretisme. Només cal facilitar l'accés gratuït a la informació, cosa que cal oferir a qualsevol persona interessada.

Per altra part, el sindicat considera que l'única manera de resoldre justament el pagament dels endarreriments reconeguts en la sentència és que les Administracions ho facen d'ofici per a tots els seus treballadors i treballadores, sense que això depenga de fer o deixar de fer cap reclamació personal. Això no obstant, si finalment és necessària la presentació de reclamacions individuals davant els òrgans administratius, perquè així ho determinen els tribunals, l'STEPV posarà un model i l'assessorament necessari a disposició de quantes persones ho sol.liciten, de forma gratuïta. Sols si s'arribara a haver d'actuar individualment davant els tribunals, s'originaria una despesa que justificaria que el personal afectat haguera de cobrir-la. Arribat el cas, qualsevol persona que vulga fer-ho, mitjançant el sindicat, ho podrà fer.

L'STEPV-Iv critica la carrera clientelista que algunes organitzacions sindicals han iniciat per patrimonialitzar les reclamacions individuals de les persones afectades quan tothom sap que cal esperar a tenir una sentència ferma, i que, per arribar a tenir-la, igual poden passar setmanes com uns quants anys. Mentre, les reclamacions dormiran en els calaixos dels despatxos sindicals. Per contra, l'STEPV-Iv considera prioritari que el conjunt del sector conega amb detall la situació actual per poder actuar des de l'autonomia personal; i així mateix reitera que cal fer un esforç per una actuació sindical unitària que pressione els governs per aconseguir els objectius generals: el cobrament de les quantitats degudes i el respecte a la negociació col.lectiva.

València, 6 de febrer de 2001

anar al començament

notícies anteriors...

anar al començament / intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics