|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llamado a boicot contra la guerra global A todas las organizaciones de la Campaña Valenciana Contra la Guerra y a aquellas que quieran mostrar su repulsa a esta guerra criminal e imperialista: En los últimos días la guerra contra Irak se ha hecho más intensa y más cruel. Es tiempo de que respondamos a nivel autonómico y definamos una estrategia para el boicot a tres símbolos de la globalización Capitalista y responsables de esta cruel guerra. Coca-Cola BP McDonals Esson i altres ORGANICÉMONOS Las organizaciones de la sociedad civil Valenciana, abajo firmantes, se han sumado ya como convocantes al LLAMADO a boicot SUGERENCIAS PARA UNA ESTRATEGIA La sugerencia general es focalizar el boicot en pocos productos y servicios, fáciles de identificar y con alto contenido simbólico. Como se dice en el LLAMADO, se sugiere focalizar el boicot. Si queremos que esta campaña actúe como un factor de disuasión sobre Bush y las corporaciones que lo apoyan es esencial que se convierta en noticia cuanto antes y que se sienta que tiene alcance o pretensiones mundiales. Por esto es fundamental armar un componente fuerte de comunicación social. Este LLAMADO a boicot si Bush ataca Irak ha tenido eco dentro de la Comunidad Europea especialmente en España. Queda en nuestras manos y corazones organizarlo en Valencia y promoverlo en el resto de España. Si estas de acuerdo en sumarte envía un correo a la Campaña Valenciana Contra la Guerra.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Milers de treballadores i treballadors secunden l’aturada contra la guerra La Intersindical Valenciana valora molt positivament el seguiment de l’aturada de 15 minuts contra la guerra, emmarcada en la convocatòria de la Confederació Europea de Sindicats sota el lema "Aturem Europa per aturar la guerra" i convocada al País Valencià per la majoria del moviment sindical i dels moviments socials. Per a la Intersindical Valenciana la resposta dels treballadors i treballadores en aquesta convocatòria hauria de fer reflexionar a José Maria Aznar i al Partit Popular per desmarcar-se de les posicions militaristes i dels interessos petroliers de Bush. Els treballadors i les treballadores han demanat una solució pacífica al conflicte i no una intervenció armada contre el poble iraquià, contra les dones i homes, contra les xiquetes i xiquets.No es vol més sang per petroli. La Intersindical Valenciana també critica al President de la Generalitat Valenciana que no s’ha desmarcat de la politica del seu Partit i que no ha comparegut a les Corts Valencianes per explicar els motius per defensar la guerra com a solució a un conflicte. El sindicat anima al candidat Francesc Camps a desmarcar-se del seu partit i ha abanderar la solució pacifica del conflicte. La Intersindical Valenciana assenyala que no n’hi ha hagut incidents El sindicat destaca el seguiment total per part dels centres educatius que, en el cas de València ciutat i d’altres poblacions pròximes s’ha aprofitat la cremà de les falles per incorporar al conjunt de la Comunitat Educativa a la protesta. També n’hi ha que resaltar el seguiment massiu de tots els treballadors públics a les dependències de la Generalitat Valenciana, Diputacions Provincials i Ajuntaments Per acabar, el sindicat crida a tota la població a manifestar-se i participar, demà día 15 de març, en tots.els actes unitaris convocats per les Plataformes contra la guerra. València, 14 de març de 2003.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
A l'ensenyament |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
La comunitat educativa rebutja la guerra: alumnes, pares i mares, professorat i personal d’administració i serveis dels centres educatius es concentren contra la guerra . Milers de centres de tots l’Estat i del País Valencià secunden la jornada de lluita contra la guerra. L’STEPV-Iv qualifica d’èxit rotund el seguiment que ha tingut en els centres educatius l’aturada convocada a les 12 hores sota el lema "Aturem Europa per aturar la guerra". En milers de centres educatiuss de tot l’Estat i en la pràctica totalitat dels centres educatius valencians, la comunitat educativa ha eixit al carrer per expressar el seu rebuig a la guerra i el seu desig que els conflictes es resolguen per la via pacífica. Des de l’STEPV-Iv felicitem al professorat i al personal d’administració i serveis que hi treballa per la seua actitud a favor de la pau i en contra de la guerra. Cosa molt important quan als centres educatius es treballa el valor de la pau i el respecte a la vida. Per contra el sindicat critica, molt durament, als alts càrrecs de la Conselleria de Cultura i Educació, especialment al conseller Manuel Tarancón i, a la Sotsecretària, Carmina Nàcher, que seguint la consigna del seu partit, no han donat suport a la jornada per la pau i en contra de la guerra. Per al sindicat és inadmisible que aquelles persones que ha de vetlar per l’educació en valors, entre ells, la pau, la no violència per resoldre els conflictes, estiguen aplaudint i donant suport a aquells que pretenen imposar per les armes i amb violència els seus desitjos, junt als que van a masacrar a les xiquetes i xiquets iraquians, junts als que tiraran les bombes contra les dones i homes iraquians. La Comunitat Educativa ha donat un bon exemple a la societat valenciana. En molts centres que han cremat la seua falla hui, aquest acte s’ha convertit en un acte cívic en contra de la guerra. El proper divendres 21 de març estan convocades noves aturades de 15 minuts en tots els sectors productius per la Confederació Europea de Sindicats. Per finalitzar, l’STEPV-Iv fa una crida a la societat valenciana a sumar-se, massivament, als actes convocats per demà dissabte, així com a la paralització de l’activitat acadèmica si les autoritats espanyoles i americanes ataquen Irak. València, 14 de març de 2003.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
RESOLUCION DE LA CONFEDERACION
EUROPEA DE SINDICATOS (CES)
"El Comité Ejecutivo de la CES reunido en Atenas los días 6 y 7 de marzo de
2003, confirma la oposición de los sindicatos a la guerra y pide que se realicen todos
los esfuerzos posibles para desarmar a Iraq sin provocar una guerra. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Aturem Europa per aturar la guerra Els sindicats ANPE, CSIF, FE CCOO PV, FETE–UGT-PV i STEPV–Iv convoquem una aturada de 15 minuts, a les 12 hores, el proper divendres 14 de març. La convocatòria s’emmarca dintre de la resolució aprovada per la Confederació Europea de Sindicats (CES) que crida a les treballadores i els treballadors a oposar-se a la guerra i demanar que es realitzen tots els esforços possibles per desarmar Iraq sense provocar una guerra. Els sindicats proposem als centres que durant aquests 15 minuts facen concentracions a la porta dels centres (de no ser possible es pot fer al pati) per part de tota la comunitat educativa: professorat, pares i mares, personal d’administració i serveis i alumnat. A la concentració cal traure pancartes i llegir algun text o manifest contra la guerra. Es recomana que els centres facen durant tota la jornada escolar del 14 de març activitats "per la pau i contra la guerra" (es poden aprofitar els materials del dia 30 de gener; a les pàgines dels sindicats teniu també més informació). Altres mesures que podeu fer són: penjar pancartes al vostre centre, repartir manifests a les pares i a les mares, continuar amb la campanya d’arreplegada de signatures, enviar escrits als mitjans de comunicació, utilitzar les pàgines dels sindicats per enviar e-mails als diferents organismes i persones que tenen a la seua mà el poder de decisió sobre el començament d’aquesta guerra... Per acabar, dir-vos que el dissabte 15 de març estan convocades concentracions i manifestacions a moltes localitats del País Valencià. València, 10 de març de 2003 |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Organizaciones que se adhieren Plataforma Cultura contra la Guerra, Amigos de la Tierra, ATIME, ATACC, CC.OO., CEAR, Consejo de la Juventud, Coordinadora de ONG por el Desarrollo, Foro Social de Madrid, Intermon Oxfam, Izquierda Unida ,Liberación, MPDL, OSPAAAL, Partido Comunista de España, Paz Ahora, PSOE, RCADE, Red Feminista contra la violencia de género, STES, UGT, Unidad Cívica por la República
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Declaración acordada por la Coordinación Internacional contra la guerra reunida en Londres, 1 de marzo de 2003. Tras el éxito sin precedentes del día internacional contra la guerra del 15 de febrero, anunciamos una masiva escalada de acciones las próximas semanas para intentar parar la guerra. Nosotros creemos que la guerra contra Iraq es injusta con o sin Resolución del Consejo de Seguridad de la ONU. Habrá acciones directas sobre instalaciones militares y para parar el transporte de efectivos militares, presiones masivas sobre parlamentarios y representantes de la ONU, huelgas estudiantiles y ocupaciones, acciones desde los lugares de trabajo, creación de asambleas populares y consultas populares contra la guerra. En estos momentos cada día es crucial para el objetivo de parar la guerra. Un muchos países están convocadas importantes manifestaciones coincidiendo con el 8 de marzo, Día internacional de la Mujer. Muchos países convocarán manifestaciones, protestas y acciones masivas de desobediencia civil el 15 de marzo en solidaridad con la Marcha de Washington hacia la Casa Blanca[1]. El 21 de marzo, en todos los países del mundo donde sea posible, será un día de acción solidaria contra la guerra de los trabajadores y trabajadoras. Esto supone la realización de asambleas y variadas formas de acción. En algunos países se están ya preparando huelgas generales contra la guerra ese mismo día. Hacemos un llamamiento a los sindicatos de todo el mundo a apoyar y promover acciones contra la guerra el 21 de marzo. Avisamos a los gobiernos que están preparando la guerra de que si ignoran la opinión del mundo y lanzan un nuevo ataque contra Iraq, se encontrarán con la más firme resistencia. El día del ataque convocamos protestas masivas en el centro de cada ciudad y cada pueblo del mundo. El sábado siguiente llamamos a manifestarse masivamente en cada capital del mundo. Continuamos estando hombro con hombro con el pueblo de Iraq urgiendo a cada persona, en cualquier parte del mundo, a hacer todo lo posible para parar esta injustificable guerra. L@s delegad@s |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Artistes contra la guerra. Acte al Teatre del Micalet MANIFEST DE LA PLATAFORMA CULTURA CONTRA LA GUERRA (VALÈNCIA) LA PLATAFORMA CULTURA CONTRA LA GUERRA (València) la constitueixen tots els escriptors, dramaturgs, actors, directors, músics, tècnics, artistes plàstics i escultors, ballarins, coreògrafs, gent del circ, creatius, intel·lectuals, etc. Que estan d’acord a lluitar per la pau i unir la seua veu al clamor de l’opinió pública mundial contra l’amenaça injustificada, i per tant il·legítima, d’una guerra preventiva contra Iraq. La guerra contra Iraq està decidida, però es pot parar. Fem una crida contra una guerra injustificable i contra la participació en ella de l’Estat espanyol; una participació que és rebutjada per l’aclaparadora majoria dels ciutadans com ho demostren totes les enquestes realitzades. A pesar d’això, el govern d’Aznar ha compromés ja el suport de l’Estat espanyol a l’agressió contra Iraq, en cedir sense restricció alguna l’ús de les bases conjuntes hispano-nordamericanes sense apurar tots els mitjans per a la pau. Per això, els components d’aquesta PLATAFORMA volem manifestar que aquestes decisions del govern no es prenen en el nostre nom i, per tant, no ens en podem sentir partíceps ni responsables. Al mateix temps, la PLATAFORMA CULTURA CONTRA LA GUERRA (València) vol denunciar davant de l’opinió pública espanyola el progressiu deteriorament de les llibertats i, concretament, de la llibertat d’informació i d’expressió, amb la reinstauració de la censura. La desinformació, la tergiversació, la manipulació, quan no la supressió pura i dura de tot allò que no agrada al poder, està augmentant en els mitjans de titularitat pública i altres mitjans afins, com ho proven múltiples fets recents (Vaga General, Cas "Prestige", Gala dels Premis Goya, etc.) Així, doncs, des de l’àmbit de la cultura, invitem a tots els professionals que se senten partíceps de la construcció de la pau i de la llibertat, a sumar-se a aquesta PLATAFORMA per expressar el nostre rebuig més contundent a la barbàrie bel·licista i a tota forma de violència amb els desastres que tot això comporta. NO A LA GUERRA.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
A TODOS LOS TRABAJADORES Y
TRABAJADORAS A LAS ORGANIZACIONES SINDICALES A LOS MOVIMIENTOS SOCIALES 18.02.03 Huelga general para parar la guerra de Irak Tras las masivas manifestaciones celebradas en todo el mundo el pasado día 15 la movilización popular tiene que continuar para impedir que se desencadene una guerra de masacre y expoliación contra la población iraquí. Si pese a estas movilizaciones, que expresan el sentir general de la ciudadanía de todo el mundo, el Sr. Bush y sus acólitos ponen en marcha la decisión que ya parece que tienen tomada, e inician el ataque, la respuesta tiene que ser fuerte y contundente: paralizar todo tipo de actividad por medio de una Huelga General. La Confederación de Sindicatos de Trabajadores y Trabajadoras de la Enseñanza (STES) hace esta propuesta consciente de la importancia que tiene para la educación en todo el mundo el que se emprenda una guerra con el carácter de preventiva y la necesidad de que la ciudadanía responda contundentemente el defensa de la legalidad y del derecho de los pueblos. Los STEs, que estamos desarrollando nuestra propia campaña contra la guerra con el lema Si hacen la guerra... ¿cómo educar para la paz? , planteamos a todos los sindicatos, partidos políticos, movimientos sociales..., que están contra la guerra que nos organicemos para parar la guerra, convocando a toda la ciudadanía a una Huelga General. Fdo.: Augusto Serrano, por el Secretariado Confederal de STEs
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Avui 15 de febrer del 2003 ens estem manifestant milions de persones a tot el món amb l'objectiu d'aturar la guerra contra Iraq abans que comence. La data de l'11 de setembre de l'any 2001va ser per a molta gent la de la tristesa i la ràbia. Per a una altra gent passarà a la història com la gran excusa per a la venjança i l'oportunisme polític. El govern de Georges Bush, i molt particularment ell mateix, ha trobat la coartada perfecta per a continuar amb la seua política militar i econòmica en la resta del món. I en esta coartada, que s'assenta en una suposada lluita contra el terrorisme universal, cal emmarcar la guerra contra Iraq, que és, en aquests moments, el que ens mou a estar ací esta vesprada i el mateix en molts altres llocs d'Espanya i del món. Res no sembla capaç d’aturar Bush i els seus deliris imperialistes: ja el govern dels Estats Units d’Amèrica ha mostrat la seua voluntat fèrria d'envair Iraq, suposadament per a enderrocar un dictador però en el fons només per a defensar i apuntalar els seus interessos econòmics i estratègics en aquella àrea. El poder militar, una vegada més, i el petroli, són la raó primera i última d'esta guerra anunciada: el terrorisme no li importa gens ni miqueta a Georges Bush: l'única cosa que li importa és demostrar una vegada més que és l'amo del planeta, i que posa i lleva mandataris en aquells països que considera necessaris per a defensar els seus interessos particulars. En esta ocasió ha trobat dos aliats implacables, Tony Blair i José María Aznar, dos gregaris que de tant assentir als designis de Bush, s’acosten a la humiliació i el ridícul. És com si Blair volguera omplir de vergonya l'ideari laborista i, Aznar, esborrar la guerra infame del chapapote amb una altra guerra encara més infame. Perquè en esta guerra, l'atac a Iraq no seria un acte legítim d'autodefensa, com diuen ells, sinó el primer exemple de la doctrina de "guerra preventiva" que suposa un tomb antidemocràtic de les relacions internacionals. Per molt que vulguen marejar la perdiu sobre les suposades armes químiques en poder de Sadam Husein, esta prova, fins avui, s'ha demostrat inexistent. I ací hem de donar compte d'una paradoxa: el país que ara s'esgarra les vestidures per aquella possible existència i els perills que suposa per a la salut del planeta, és qui més llarga experiència té en la seua utilització. Hem de recordar Hiroshima i Nagasaki? Hem de recordar el NAPALM a Vietnam? Hem de recordar la seua negativa a firmar el protocol de Kioto? Però ara no es tracta de fer memòria de l'horror sinó d'aplicar este horror contra l'enemic inventat: això és el que pretenen Bush, Aznar i Tony Blair, conculcar els drets de la gent i de qualsevol país a viure segons els cànons que la seua pròpia llibertat exigeix a si mateixos i als altres. Per això, l'atac a Iraq és un atac a la democràcia universal i als drets més irrenunciables de la humanitat, ocupe esta humanitat l'àrea geogràfica i política que ocupe. Cabria, en este sentit i posats a elaborar un nou i esperançador discurs sobre l'àrea que avui ens ocupa, iniciar la possible solució pacífica al conflicte palestí-israelià, garantint la retirada de l'exèrcit israelià dels territoris ocupats tot respectant els drets del poble palestí i impulsant el reconeixement de l'Estat Palestí lliure i sobirà en compliment de les resolucions de Nacions Unides. I encara més: els Estats democràtics han de respectar el dret i la legitimitat internacional, els drets humans i dels pobles, a l'hora d'afrontar la resolució dels conflictes internacionals. Per tot això, no podem assistir passivament al menyspreu i al boicot que pateixen les Institucions Internacionals sobre les quals Bush pretén imposar les raons atziagues d'un poder que a ell li agradaria il·limitat. Hi ha un perill de deterioració de la legitimitat d'estes Institucions i un obstacle insalvable per a avançar cap a unes relacions justes, solidàries i democràtiques en el món. Així doncs, atenent a les raons que hem donat en estes paraules, i a tantes altres que podríem afegir cada u de nosaltres. Exigim al Govern espanyol que defense la resolució pacífica del conflicte. El president Aznar no pot pretendre que els ciutadans i ciutadanes d'aquest país acceptem la idea del fet que calga escollir entre Bush o Hussein i que aquesta elecció implique triar entre el Be i el Mal. Des d'aquest manifest volem dir-li al govern del Partit Popular que som milions de persones que al País Valencià i a Europa, a Orient i Occident, al Nord i al Sud, també als EEUU estem contra la guerra i no volem que en el nostre nom es justifique la matança del poble iraquià. Creiem que el món es mereix millors opcions. Com diu Eduardo Galeano:"El presidente del planeta anuncia su próximo crimen en nombre de Dios y de la Democrácia. Así calumnia a Dios. Y calumnia, también, a la democracia, que a duras penas ha sobrevivido en el mundo a pesar de las dictaduras que los gobiernos de Estados unidos vienen sembrando en todas partes desde hace más de un siglo". L'ESTAT ESPANYOL, EN CAP CAS, DEU PARTICIPAR EN LA GUERRA. TRIAREM SEMPRE LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT, LA DEMOCRÀCIA I LA PAU FRONT EL MILITARISME I EL XANTATGES IMPERIALISTES. LA POTENCIACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT DE LA CORT PENAL DE JUSTÍCIA INTERNACIONAL HA DE SER LA RESPOSTA CONTRA ELS CRIMS DE GENOCIDI, LESA HUMANITAT, GUERRA I AGRESSIÓ. CAL CRIDAR BEN ALT CONTRA LA IMPUNITAT I CONTRA LA IMMUNITAT. PER QUÈ EL GOVERN DE AZNAR QUE DIU REPRESENTAR-NOS A TOTES I A TOTS NO RECOLZE AQUESTA BOGERIA. NO A LA GUERRA CONTRA IRAQ NO EN EL NOSTRE NOM ATURAR LA GUERRA ÉS POSSIBLE ATUREM LA GUERRA EXIGIM al govern espanyol que defense la resolució pacífica del conflicte. NO VOLEM, com proposa Aznar, haver d’elegir entre Bush i Sadam Husein. LA POTENCIACIÓ I EL DESENVOLUPAMENT de la Cort Penal de Justícia Internacional ha de ser la resposta contra els crims de genocidi, lesa humanitat, guerra i agressió. Cal cridar ben alt contra la impunitat i contra la immunitat. ELEGIREM sempre i pertot arreu la pau, la democràcia i la llibertat dels pobles per a dissenyar la seua pròpia història davant dels xantatges del nou imperialisme. I PER A ACABAR, I CRIDANT BEN ALT: L'ESTAT ESPANYOL NO HA DE PARTICIPAR EN ESTA GUERRA! ATURAR ESTA GUERRA ÉS POSSIBLE, ATUREM LA GUERRA! |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
El sindicalisme i l’ensenyament contra la guerra Des del passat 30 de gener, dia de la Pau en l’ambit educatiu, s’han intensificat les manifestacions provinents de l’àmbit educatiu en contra de la guerra. A mesura que augmenta el perill d’una guerra contra l’Iraq, declarada unilateralment pels EUA, amb el seguici del gover Aznar, són més els col·lectius i les persones que es manifesten obertament contra la guerra. Des del món sindical s’ha obert igualment un front d’oposició sense pal·liatius: si es produeix l’atac sobre l’Iraq serà per interessos econòmics amb el preu a pagar de moltes morts entre els treballadors i les treballadores, de xiquets i xiquetes, d’una població innocent que veurà, a més a més, augmentar la pobresa i la misèria, les malalties i el patiment. Per això és un deure moral del sindicalisme oposar-se a la guerra, tot i oposant-se a la política covard i immoral del govern de José Maria Aznar. Per això és també un deure moral que els ensenyants introduesquen aquesta qüestió en les aules. La joventut, els xiquets i les xiquetes, s’han d’educar per a exercir una ciutadania responsable, per a aprendre la democràcia, per a practicar la solidaritat, tot seguint els manaments constitucionals i les lleis principals que regulen el sistema educatiu, i per això són objectius de l'ensenyament obligatori. ¿És possible complir tan lloables i dignes postulats de la societat actual sense dir res de la guerra i dels refugiats, i de les malalties derivades, i de la riquesa d’uns aconseguida sobre la misèria d’altres? . Per tot això, l’STEPV, a l’ensenyament; l’STAPV des de l’Administració Pública; i el STSPV des del món de la Sanitat, participen i participaran en tots els actes, debats i iniciatives que s’oposen a la guerra i aposten per unes relacions més justes i gualitàries entre els pobles. Per això conmvoquen també la manifestació del 15 de febrer.Oposar-se a la dictadura de Sadam Husein, i a totes les dictadures d’arreu del món, no passa per masacrar els pobles que oprimeixen. València, 14 de febrer de 2003. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Resolució de
la Junta de Personal Docent de València aprovada per unanimitat.
NO A LA GUERRA, EVITEM-LA En aquests moments, és possible una intervenció armada dels EUA sobre l'Iraq. El passat 30 de gener es va celebrar el Dia de la Pau en l'àmbit educatiu. En molts
centres s'ha reflexionat sobre la pau i la guerra mentre l'alumnat i el professorat han
desenvolupat diversos treballs i activitats no lectives amb aquesta finalitat. Però no
solament s'ha de parlar d'una guerra que es veu pròxima. El bo i cert és que la
violència va infiltrant-se en el dia a dia de les aules, en el sentir i pensar de
l'alumnat, però també entre el món adult que li serveix de referència. En aquest
sentit, la Junta de Personal Docent de València considera imprescindible que
l'ensenyament continue aportant a la societat elements de coneixement i actituds de
diàleg com la millor manera de tractar els conflictes al món, tant els que es donen en
l'entorn més pròxim a la comunitat escolar com qualsevol altre que resulta decisiu per a
la vida dels ciutadans i ciutadanes d'arreu del món. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
INSTITUTOS
DE EDUCACIÓN SECUNDARIA DE REQUENA Los miembros de la comunidad educativa de los Institutos de Educación Secundaria de Requena ante la situación prebélica contra el pueblo de Irak queremos manifestar lo siguiente: Condenando el régimen dictatorial de Sadam Hussein, nosotros, del lado de la dignidad de la vida, rechazamos esta guerra que se anuncia y prepara, considerando que es injusta, innecesaria, inmoral e ilegítima. Los que sufren y van a sufrir aún más, son la gente de Irak, mujeres, hombres y niños, gente común como nosotros. Será la vida otra vez la que pierde. Creemos que la intervención contra Irak impondrá a la comunidad internacional el hecho consumado de un nuevo ordenamiento mundial fruto de la voluntad hegemónica de EEUU. No compartimos los motivos que impiden que el diálogo y la razón se impongan sobre las fuerzas ciegas de la defensa irresponsable y miope de la masacre y la destrucción que niega la posibilidad de una solución diplomática basada en el diálogo y la comunicación. Creemos que la presión de EEUU y de los gobiernos que la apoyan mina los mecanismos internacionales creados con el objetivo de defender los derechos humanos y mantener una cultura de paz y desarrollo sostenible. Exigimos que la Carta de las Naciones Unidas se respete como base de una coexistencia pacífica. No aceptamos ese mensaje simplificado que nos intentan imponer de lo que es el bien y el mal. Nos negamos a que los gobiernos de la Unión Europea y en especial el nuestro apoyen en nuestro nombre la sangrienta cruzada de EEUU con la convicción de que la guerra es el fracaso de la política y de la razón. Conminamos a los políticos a asumir la responsabilidad de contribuir a la comprensión y la transformación de un mundo azotado por la guerra, el hambre, la opresión y la injusticia. Consideramos que de las armas de destrucción masiva la más devastadora es el hambre. ¿Por qué no se combate? ¿Por qué no realizar un ataque preventivo contra la pobreza? Convencidos de que nosotros tenemos la primera arma más poderosa del mundo: la razón, debemos contraatacar con nuestros instrumentos de trabajo: las ideas, las palabras y las imágenes. Por ello, creemos que hay que valorar y proteger la capacidad de criticar, disentir y formular preguntas, educando a los jóvenes para una ciudadanía responsable en la democracia y en la solidaridad. Rechazamos formar parte de las guerras y repudiamos cualquier conclusión que sostenga que son guerras que se libran en nuestro nombre o en defensa de nuestro bienestar. Por todo ello, hacemos un llamamiento a la ciudadanía para hacer frente a este reto.
Requena, 12 de febrero de 2003. |
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
anar a la pàgina intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics |