Més de 250 centres docents i uns 10.300 docents valencians donen suport a la campanya de l'STEPV-Iv.

El Sindicat lliura a les Conselleries de Sanitat, Educació i Treball i Economia i Hisenda les actes dels claustres dels centres públics i concertats i les signatures del professorat.

Amb la campanya "Pel reconeixement de les malalties professionals en l'ensenyament" en els centres docents públics i privats concertats del País Valencià, l'STEPV-Iv pretén pressionar fins aconseguir la modificació de l'actual normativa i adequar-la a la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. L'objectiu és el reconeixement formal de les malalties laborals existents al sector docent per tal de, identificades i avaluades, procedir a la modificació de les condicions laborals que constitueixen un risc per a la seguretat i salut de tots els treballadors i treballadores de l’ensenyament.

L'estrés, la síndrome del professional cremat, els problemes de la veu, les malalties músculo-esquelètiques, el acaçament en el treball són, entre altres, malalties causades pel treball. Aquestes malalties, per tant, no han de ser diagnosticades com comunes, perquè així desapareix el nexe d'unió amb el treball. Aquest encobriment, emparat per una legislació obsoleta, projecta una imatge sense cap risc per a la salut a l'ensenyament i els problemes laborals apareixen camuflats com individuals. Cal transformar doncs els problemes individuals en col·lectius, i aquests en reivindicacions. El suport del professorat a la campanya de l’STEPV-Iv així ho reclama.

El camí obert en la reivindicació de les malalties laborals a l’ensenyament ha començat a donar fruits, ja que l'esborrany de Recomanació Europea sobre el Reconeixement de Malalties Professionals, elaborat per les representacions tècniques dels Estats de la UE, inclou 12 noves malalties professionals, entre elles i per primera vegada una relacionada amb el sector educatiu: els nòduls de cordes vocals.

En les entrevistes mantingudes per l'STEPV-Iv i la Confederació de STEs amb el Ministeri de Sanitat a Madrid la representació sindical ha reiterat la justícia de la campanya. Com que el reconeixement dels nòduls de cordes vocals com a malaltia professional està pendent de l’aprovació definitiva per les instàncies polítiques de la UE, i el Govern espanyol s'ha compromés a impulsar-la durant la seua Presidència, la presentació d'aquestes signatures és un impuls al procés. Les 250 actes de claustres de col·legis i instituts i les més de 10.000 signatures de professors i professores valencians lliurades al Govern Valencià han de servir perquè el Consell transmeta al Govern espanyol la urgència del reconeixement d’aquesta malaltia i de la resta de problemes de salut laboral.

El reconeixement no té sentit sense el mecanisme legal per a identificar-lo, avaluar-lo i prevenir-lo. Aquesta és la tasca dels Serveis de Prevenció que, lamentablement, no han sigut ficats en marxa. L’ensenyament no pot patir ni un dia més la discriminació respecte a la resta de traballadors i de sectors de l'Administració.

El Govern de la Generalitat i el seu President són els responsables de la inexistència d’uns Serveis complets de Prevenció i de la manca de cobertura de més de 45.300 treballadors i treballadores de l’ensenyament al País Valencià.

València, 29 d'abril 2002.

Área de Seguretat i Salut Laboral, STPV-IV

   

L’ensenyament, com qualsevol activitat social i productiva, està sotmés als poders econòmics, polítics i ideològics dominants. Però, tan cert com això és que la salut no es ven. Amb el salari dels treballadors i treballadores l’empresariat i l’Administració només compren la seua força de treball i per això cal obligar-los a eliminar qualsevol risc. En aquesta direcció, la primera fase de la campanya "Pel reconeixement de les malalties professionals a l'ensenyament" ha obtingut una valoració positiva pels treballadors i treballadores de l'educació. Les dades sobre malalties docents corresponents al curs passat que obren en poder del Comité de Seguretat i Salut Laboral de València donen raons i justifiquen la campanya d'aquest Sindicat: llevat dels accidents, les malalties respiratòries, entre les quals s'inclouen les derivades del ús de la veu, ocupen el primer lloc amb 1.809 baixes; les 992 baixes per malalties osteomusculars estan en segon lloc i finalment hi ha 593 relacionades amb les malalties mentals. Cal aconseguir que totes les afeccions derivades del treball, encara que ho siguen de manera parcial, tinguen el reconeixement legal de malalties professionals amb totes les consequències que se'n deriven. En definitiva, cal aplicar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. 

La campanya iniciada és ara més necessària que mai. Les converses mantingudes amb responsables del Ministeri de Sanitat fan pensar que podrien produir-se modificacions en el tractament legal de les malalties professionals. Aquest fet i les peticions manifestades en les assemblees de molts centres educatius justifiquen plenament la continuació de la campanya. Les iniciatives plantejades al Ministeri de Sanitat per la Confederació de STEs, l'STEE-EILAS i la USTEC-STEs, així com l'exercida per la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (CNSST) comencen a donar resultats. A hores d'ara existeix el compromís del Ministeri de Sanitat d’entrevistar-se amb una representació de les organitzacions impulsores de la campanya. D’altra banda, el Govern espanyol s’ha compromés a revisar en el primer semestre de 2002 el llistat de malalties professionals, a partir de les quals també s'actualizarà la llista europea. Aquestes dades aconsellen incrementar la pressió sobre aquests temes, pel que fa sobretot a la recollida massiva d'actes dels claustres, amb l'objectiu que els treballadors i treballadores de l'ensenyament no siguen marginats de en la revisió legal. El Sindicat fa una crida al conjunt de l'afiliació i als treballadors i treballadores en general per tal de redoblar els esforços i fer efectius els objectius definits en la campanya. 

Amb l’edició d’aquest quadern s’inicia la segona fase de la campanya “Pel reconeixement de les malalties professionals a l’ensenyament”. L’actuació sindical en temes de seguretat i salut laboral configura un nou espai des d’on es treballarà per modificar les condicions laborals que representen un risc o que poden ocasionar un dany per a la seguretat i la salut dels treballadors i treballadores. Tot plegat, les noves iniciatives desplegades pretenen aconseguir que el treball docent esdevinga una font de benestar físic, psicològic i social.

Pel reconeixement de les malalties professionals a l'ensenyament

És necessari i urgent el reconeixement de les malalties professionals dels docents. L'éstrés, la síndrome del professional cremat, els problemes de la veu i les malalties músculo-esquelètiques, són les principals patologies entre els treballadors i treballadores de l’ensenyament. L’STEPV-Iv i la Confederació de STEs han llançat amb aquest motiu la campanya Millorar la salut laboral, que pretén incidir en l’opinió pública i aconseguir finalment el reconeixement de les malalties de l’ensenyament. Entre les accions previstes, la participació del professorat i els acords dels claustres hi juguen un paper central.

Per a unificar el procés i incidir amb major força, cal que les Actes dels Claustres arriben al Sindicat abans del 15 de febrer de 2002.

Però aquesta percepció dista molt de la realitat. Els estudis sobre la salut laboral dels docents reflecteixen causes específiques i índexs molt elevats en una sèrie de malalties. I encara que les dades que figuren a continuació es refereixen exclusivament al personal docent, sobretot del sector públic, hi ha constància que també afecten l'ensenyament privat i la resta del col·lectiu (personal d'administració i serveis, educació especial, neteja i cuina, educadors socials).

Cal advertir que els estudis actuals són parcials i una de les tasques fonamentals dels Comités de Seguretat i Salut Laboral és la de posar en marxa els Serveis de Prevenció, de manera que es puguen investigar exhaustivament les malalties i es creen els mecanismes adequats per a coordinar les Inspeccions Mèdiques i posar en marxa els Plans de Prevenció dels llocs i centres escolars.

A) L'estrés i la síndrome del professional cremat (burn-out)

Aquesta va ser la primera causa de "pèrdua" de dies de treball en Biscaia (34.187) en el curs 1997/98 i el segon en Àraba (4.777) [1]. En 1997, per al conjunt de l'Estat espanyol, les baixes per problemes psicològics o psiquiàtrics van suposar un 2,6% del total, més un 1,4% de baixes "circumstancials", de tres dies com a màxim [2]. En el curs 1999-2000, aquestes baixes superen el 5% durant el primer trimestre i el 10 % en el tercer [3].

En què consisteix? 
En aquestes malalties influeixen múltiples causes, encara que bàsicament hi ha una desproporció entre les demandes de tota classe que el conjunt de la societat exigeix als docents i la falta de recursos materials, humans i personals per a afrontar-les de forma adequada, eficaç i gratificant. Els factors que incideixen més clarament són la intensificació notable de tasques i ritmes de treball, l'organització i planificació de les tasques professionals, l'empitjorament de les condicions laborals, la falta reconeixement social de la tasca docent i l'absència de responsabilitat col·lectiva.

Les mesures de prevenció consistirien, entre altres, en la dignificació de la funció de l'ensenyament, la delimitació de les seues responsabilitats, la formació del professorat sobre la aquesta problemàtica, la informació i formació obligatòria de les administracions i empreses en temes de protecció a la salut, el desenvolupament dels serveis de prevenció obligatoris, la participació dels treballadors i treballadores en la identificació de riscos i plans de prevenció, la transformació de les condicions laborals, una organització més flexible i autònoma del treball, la disminució de les ratios, la disminució dels horaris lectius, la dedicació de temps a noves tasques, la introducció d'anys o semestres sabàtics, etc.

B) Malalties músculo-esquelètiques.

Aquestes malalties van ser la primera causa de "pèrdua" de dies de treball (5.281) a Àraba durant el curs 1997/98 i el segon a Biscaia (31.487) [1]. En 1997, per al conjunt de l'Estat, les baixes per afeccions músculo-esquelètiques representaven el 7,3% del total, a les quals cal afegir un 3% de baixes "circumstancials" [2]. Aquestes baixes van arribar en 1999-2000 a més de l'11% del conjunt [3]. Aquestes malalties incideixen molt sensiblement en col·lectius com els d'educació infantil, educació especial, professorat d'educació física i personal d'administració i serveis

Les causes d'aquestes malalties radiquen en l'absència d'un disseny ergonòmic dels llocs de treball, la qual cosa genera males postures; el fet d'estar moltes hores de peu i en tensió; la càrrega d'objectes i persones sense preparació ni mitjans adequats, així com l'existència de barreres arquitectòniques.

La prevenció, formació i rehabilitació dels dolors d'esquena, coll i extremitats exigeix un treball d'identificació dels riscos en cada lloc de treball per al disseny ergonòmic corresponent. Cal dotar els centres de recursos materials i humans que eviten la sobrecàrrega muscular i modificar les barreres arquitectòniques. 

C) Els problemes de la veu

La presència de patologies orgàniques de veu entre el professorat triplica les de la població d'altres professions. Aquests problemes van ser la quarta causa de "pèrdua" de dies de treball en Biscaia (13.360) en el curs 1997/98 [1]. En el conjunt de l'Estat Espanyol, les baixes per problemes otorrinolaringològics van constituir un 7,3% del total del conjunt de les baixes de 1997 [2] i en el curs 1999-2000 van suposar més del 8% del total [3]. Els problemes de la veu són una patologia orgànica que afecta un total de 60.000 docents de tot l'Estat. Les causes radiquen en el esforç continuat de la veu, l'absència d'equips de treball exigits pel RD 1215/1997, el soroll i d'altres condicions materials de les aules. 

La prevenció i formació de la veu no està tampoc planificada des de les administracions públiques i les empreses, i falta per realitzar estudis de mesura de soroll en els centres actuals i futurs per a reubicar-los o protegir-los amb pantalles d'insonorització. També cal estudiar els dissenys i els materials utilitzats.
La posada en marxa del conjunt de mecanismes previstos en la Llei de Prevenció de Riscs Laborals ha de permetre la identificació, valoració i prevenció d'aquestes malalties laborals i, si procedeix, d'altres que presenten també alts índexs d'incidència, com les malalties infeccioses, les de les vies respiratòries, les cardiovasculars, etc.

4.1.- Sensibilització i compromís col·lectiu del professorat 

- Informació del tractament que la Salut Laboral rep en la nova Llei de Prevenció de Riscos Laborals i de les obligacions que contrauen tant les empreses com la pròpia Administració.
- Explicació dels motius de l'exclusió de les malalties laborals de l'ensenyament (i les de molts altres sectors) en les llistes vigents de malalties professionals.
- Demanda a tots els claustres de suport, mitjançant una Acta, a la reivindicació del reconeixement de les malalties professionals en el sector de l'ensenyament.

4.2. Compromís personal del professorat i implicació social 

- Recomanació al professorat per tal que exigesca que les malalties ocasionades pel treball no li siguen diagnosticades com a malalties comunes, sinó que s'hi plantege el nexe causal entre malaltia i treball. Encara que no s'hi reconeguen com a malalties professionals, l'actual marc normatiu permet que les malalties laborals no reconegudes siguen considerades com a accident de treball. Cal saber, però, que la consideració d'accident de treball només sol aconseguir-se després d'un procés judicial llarg en el qual s'ha de demostrar el nexe causal directe entre malaltia i treball.
- Estimulació del reconeixement social de la tasca docent i la responsabilitat col·lectiva d'exigir un tractament digne de la salut laboral dels treballadors i treballadores de l'ensenyament. Partits polítics, autoritats sanitàries i laborals, administracions públiques, associacions de mares i pares d'alumnes, alumnat i mitjans de comunicació han d'implicar-se i posicionar-se en aquesta qüestió.

4.3. Canvis i adequacions en la normativa actual

Cal un reconeixement de les malalties professionals dels docents, mitjançant l'adequació de la normativa actual a la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i la modificació de la Llei de la Seguretat Social i del RD 1995/78 .
Si s'estima la proposta, el mecanisme a emprar passa a través del tràmit parlamentari. En cas contrari, caldrà procedir a l'elaboració d'una proposta d'Iniciativa Legislativa Popular segons contempla la Llei Orgànica 3/84, de 26 de març, amb la recollida de 500.000 firmes, a través d'una Comissió Promotora que integre el màxim número de voluntats i compromisos.

5.1. Millora de les prestacions per als treballadors i treballadores.

Quan s'aconsegueix un diagnòstic d'accident laboral i/o de malaltia professional, les prestacions que gaudeix la persona afectada són ben diferents de les prestacions quan el diagnòstic és de malaltia comuna. :

- Assistència obligatòria per qualsevol metge.
- Es considera el treballador "de ple dret", encara que no s’haja donat d'alta.
- No hi ha "carència", és a dir, un període de cotització prèvia.
- Els medicaments i pròtesis són totalment gratuïts.
- Dret a indemnitzacions per lesions permanents no invalidants. 
- La base reguladora és més favorable si de la malaltia contreta es deriva una invalidesa.
- Si el procés de curació de la malaltia exigeix tractaments especials, aquests corren a càrrec de la Mútua d'Accidents de Treball i Malalties Professionals o de MUFACE. En malalties comunes hi ha tractaments que no assumeix la Seguretat Social i que corren a càrrec de la persona malalta.

A més, el reconeixement de malaltia professional suposa:
- La possibilitat d'un període d'observació, amb una incapacitat temporal (IT) de sis mesos, prorrogable per altres sis, quan s'estime necessari per al seu estudi i diagnòstic, així com en cas de trasllat de lloc de treball.
- L'obligació de practicar un reconeixement mèdic previ a l'ingrés en els llocs de treball amb risc professional. El ritme de periodicitat dels reconeixements següents depén del tipus de risc, encara que la norma general és que siguen semestrals.
- Si com a conseqüència de la malaltia contreta, del descobriment de símptomes de la malaltia encara sense repercussions sobre la capacitat de treball, o en cas de recuperació completa però amb possibilitat, probabilitat o certesa de progrés o recaiguda en la malaltia professional, s'ha d'arbitrar el trasllat de lloc de treball. El trasllat es produeix dins de la mateixa empresa a un altre lloc exempt de risc, conservant el salari del lloc anterior -cas que el nou siga inferior- i amb l'única excepció de les remuneracions lligades directament a la producció, que són exclusives del lloc de procedència.

5.2. Es possibilita intervindre en prevenció

En existir el nexe causal malaltia/treball s'hi poden identificar i avaluar els riscos laborals i, per tant, planificar les accions legislatives, inspectores i preventives. Amb això s'ompli de contingut la funció dels delegats/as i els Comités de Seguretat i Salut Laboral i dels Serveis de Prevenció. En definitiva, es fa realitat l'aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

5.3. Es millora el Sistema Sanitari Públic

El Sistema Sanitari Públic incrementarà els seus recursos i serveis, ja que disminueixen les activitats assistencials i rehabilitadores (reducció de la llista d'espera i millora de la qualitat assistencial), perquè les malalties laborals, com a contingències que sorgeixen al si d'una relació laboral, han de ser cobertes per l'empresa i conseqüentment per les entitats asseguradores del risc. Les implicacions econòmiques, com es veu, poden ser de grans dimensions.

5.4. S'amplia el reconeixement de les malalties professionals al conjunt de la classe treballadora

A la Quarta Enquesta Nacional de Condicions de Treball, de l'Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball, s'assenyala amb claredat que el 2,5% dels treballadors afirma haver estat diagnosticat, o en tràmit de diagnòstic, d'una malaltia professional, però existeix un 13% que ha demanat atenció mèdica per un problema de salut derivat del treball. De nou, es fa palés l'encobriment de la malaltia professional.
En conseqüència, si l'obsolet i restrictiu marc normatiu actual es trenca amb la iniciativa plantejada per aquesta organització sindical, n'eixiria beneficiat el conjunt de treballadors i treballadores que pateixen una situació semblant a la dels docents.