|
Depressió post-vacacional
La tornada al treball després d'un període de descans, pot acabar en
una depressió post-vacacional, un estat d'ànim passatger on apareixen
temporalment combinats símptomes de depressió i ansietat, que afecta ja
al 35% de la població activa entre els 25 i els 40 anys. No és una
malaltia mental sinó un procés emocional normal, més o menys negatiu,
que es relaciona amb la satisfacció personal que cadascun obtenim del
nostre treball, pel que la readaptación a la vida laboral serà més
costosa per a qui no se troben valorats.
Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT), el
50% de les treballadores i treballadors de la Unió Europea, al seu
retorn de vacances, els seguirà semblant avorrit el seu treball. Si al
desencantament relacionat amb la seua incorporació al treball s'uneixen
altres factors, com trobar-se en la primera fase de la síndrome de
Burnout (els afectats mostren insidiosos canvis de caràcter, de
personalitat, cinisme, irritabilidad, inestabilitat emocional,
distanciament social...) o ser víctimes del Mobbing, aquestes persones
poden arribar a patir una veritable depressió, no per tornar de vacances,
sinó per la seua incorporació a un mitjà hostil, agressiu, no solidari
ni satisfactori.
És un problema creixent i sobre el qual s'està investigant. El
professor José Gil Martínez, del Departament de Personalitat Evolutiva i
Tractament Psicològic de la Universitat de València va realitzar en 2001
i 2003, dos estudis referents a això que van posar de manifest que “un
de cada tres espanyols pateix aquesta síndrome en finalitzar les seues
vacances”.
L'estudi, realitzat amb 165 persones, va demostrar que el sector
professional que més patia aquest mal era el dels serveis humans, "on
estan en contacte amb problemes que ells no poden resoldre".
I és que la tornada al treball comporta moltes vegades desequilibris
físic-psíquics que poden situar-se pròxims a la depressió, irritabilitat,
astenia, tristesa, apatia, ansietat, insomni, dolors musculars, tensió,
nausees, extrasístoles (palpitacions), taquicàrdies, sensació d'ofec,
problemes d'estómac, incapacitat per a decidir o bloqueig mental, entre
d’altres. Hi ha qui opinen que aquest conjunt de sensacions són efectes
de l'estrès quotidià que tornen a la persona en regressar de les seues
vacances.
Altres especialistes, no obstant això, resten importància a la
síndrome post-vacacional i ho redueixen a un simple “desajustament
temporal del nostre biorritme”.
Per a prevenir aquests símptomes podem adoptar una sèrie de mesures
tant físiques com psicològiques:
- Regular els horaris i el rellotge biològic, els dies previs a
iniciar el treball. Per a això cal ficar-se al llit en l'horari
habitual i ser prudents amb la migdiada.
- Planificar, si més no, dos dies del final de vacances, com període
d'adaptació a la incorporació al treball.
- Incorporar-se al treball regulant la intensitat de l'activitat.
- Dormir més hores els primers dies d'incorporació al treball
- Organitzar i planificar la jornada laboral
- Saber que es tracta d'un malestar propi dels primers dies i no
donar-li massa importancia.
- Evitar prendre una actitud de queixa i malestar permanent
- Planificar activitats gratificants per als dies laborals, trobant
espais i temps per a les activitats d'oci
- Afrontar la tornada al treball com un nou període vital, en el qual
es poden desenvolupar noves activitats per al creixement personal.
Hem de reprendre la volta al treball amb una actitud positiva, amb
visió de retrobament amb la normalitat i la nostra tasca.
Setembre - 2008
Carmen Gómez
Coordinadora Àrea Salut Laboral i Medi ambient - Iv
|
