ecologia i sostenibilitat

   
 
    2/02/2012 La Intersindical Valenciana se adhiere al manifiesto contra el macro-abocador de la Ribera
     
    "Tanquem Cofrents" denuncia la degradación  y relajación de la seguridad en la central nuclear de Cofrentes
     
   

La Intersindical Valenciana se adhiere al manifiesto de Tanquem les Nuclears
13/07/2011.

     
   

XÚQUER VIU es mou a juliol

Dijous 7 de juliol a Antella s'inaugurarà l'Exposició "Paisatges d'aigua al Xúquer"
Dissabte 9 de juliol a Sumacàrcer: VIIé MULLA’T PEL XÚQUER
Divendres 15 de juliol a Antella: VIé SOPAR POPULAR I FESTA DE XÚQUER VIU


     
    06/06/2011. Sol·liciten a la Generalitat Valenciana i al Consell Nacional de Bioseguretat que no permeten l'experimentació amb arròs trasgènic a Vinaròs (Castelló)
     
    27/04/2011. Des de la Coordinadora Salvem el Botànic, recuperem ciutat saludem l’acord entre l’Ajuntament de València i el promotor Antoni Mestre que permetrà que no s‘edifique en l’entorn del paisatge Botànic-Jesuïtes.
     
    24/03/2011. 16 anys lluitant per un paisatge. Aniversari de Salvem el Botànic, recuperem la ciutat.
     
    05/03/2011. Concentració de Xúquer Viu. Volem que el Xúquer arribe a la mar.
 
    16/12/2010. Manifest VOLEM UN TREN PER A TOTS I TOTES, PÚBLIC, SOCIAL, SEGUR I SOSTENIBLE 
     
    26/11/2010. Som líders europeus en emissions de CO2.
     
   
     
    20/06/10. Bosc Viu elaborarà un mapa de punts negres forestals.
     
    19/06/10. Reunió-Assemblea Bosc Viu. Article de premsa La remuneración de los servicios medioambientales de los montes valencianos.
     
    17/06/10. Conferència El col·lapse dels residus urbans al País Valencià
     
    29/05/10. Intersindical Valenciana participa en la manifestació pel Xúquer viu, el nostre futur celebrada a Sueca el 29/05/2010.
     
    21/03/10. Intersindical Valenciana subscriu el Manifest de la "Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua al Xúquer" que es presenta coincidint amb el dia mundial de l'aigua. RECULL DE PREMSA: 1 2 3 4 5 6 7
     
    Programa de les Jornades mediambientals organitzades per Intersindical Valenciana. Del 5 al 8 de maig de 2010. Edifici La nau (Universitat de València). [pdf]
     
    Jornades Els rius, molt més que aigua. Del 4 al 30 de març 2010.
     
    25/01/2010. Xerrada Informativa: Què li passa al Xúquer?.
     
    Carta a la Ministra de Medi Ambient i de Medi Rural i Marí adreçada per Xúquer Viu. [carta PDF] [Manifest Xúquer Viu] [Convocatòria concentració]
     

 

 

La Intersindical Valenciana se adhiere al manifiesto contra el macro-abocador de la Ribera

CONCENTRACIÓ CONTRA EL MACROABOCADOR DE LA RIBERA
DIVENDRES, 3 DE FEBRER, DE 11'30H A 14´30H. AUDITORI DE GUADASSUAR

El dia 3 a les 12:00 el Consorci de Residus de la Ribera i Valldigna es reuneix per a aprobar la modificació del contracte amb l'empresa que duria a terme la construcció d'una nova planta de tractament de residus i el macroabocador.

Per aquest motiu, vos animem a que acudiu a la concentració per a fer notar el vostre enèrgic desacord davant aquest projecte.

Plataforma Cívica
CONTRA EL MACROABOCADOR DE LA RIBERA

Manifest

Cartell


 
   

"Tanquem Cofrents" denuncia la degradación  y relajación de la seguridad en la central nuclear de Cofrentes

La plataforma "Tanquem Cofrents", que agrupa a los principales organizaciones ecologistas, y otras organizaciones de la sociedad civil valenciana, denuncia que se han modificado algunas condiciones de funcionamiento de la central de Cofrentes, que suponen una degradación de la seguridad de esta planta.

En primer lugar se van a dejar de realizar inspecciones de las soldaduras circunferenciales de la vasija del reactor, que contiene las barras de uranio y está llena de agua altamente radioactiva, lo que somete los metales, como los de estas soldaduras, a una fatiga de material extrema. En caso de que se dieran grietas en estas soldaduras se produciría una perdida del agua de refrigeración, lo peor que le puede ocurrir a una central atómica, similar a lo que ha ocurrido en los reactores de Fukushima. El buen estado de estas soldaduras son particularmente importantes en caso de una situación de LTOP (sobrepresurización en frío) de la vasija, una situación que puede ocurrir durante el funcionamiento normal de la central, y que se puede por tanto minimizar, pero también puede ocurrir por averías, como de hecho ha estado a punto de ocurrir en centrales similares a la de Cofrentes.

En segundo lugar, se va aumentar el grado de quemado de parte de las barras de uranio desde 40 MWd/kg U, que es el grado máximo que se alcanzaba hasta ahora, hasta 70 MWd/kg U. Esto tiene como resultado un aumento de la oxidación y corrosión de estas barras, que aumenta la probabilidad de fugas y contaminación del agua del reactor, asi como una disminución de su conductividad térmica, lo que en caso de incidentes de sobrepotencia térmica o de perdida de agua refrigerante agravaría las consecuencias del accidente.

Tanquem Cofrents quiere destacar especialmente que estas actuaciones que degradan y relajan la seguridad se producen justamente en el momento en que se tendría que hacer todo lo contrario, es decir, cuando se acaba de autorizar el funcionamiento durante diez años más, hasta 2021, de una central vieja y deteriorada, que ya tiene 27 años, dos más que la vida útil que le dieron sus fabricantes.

Estas modificaciones en el funcionamiento de la planta han sido autorizadas por el Consejo de Seguridad Nuclear en el Pleno del 20 de julio pasado, en base a la extrapolación de datos experimentales y a cálculos probabilísticos, considerando que la probabilidad de que estas modificaciones produzcan problemas es lo suficientemente baja como para permitirlas. A este respecto, la plataforma Tanquem Cofrents afirma que esta forma de funcionar ya no es válida en la era post-Fukushima en la que hemos entrado. Hay que recordar que el accidente en la central de Fukushima se ha producido porque los técnicos de la central consideraron que la probabilidad de que ocurriera un tsunami de más de 6 metros era despreciable y sólo construyeron barreras de esta medida, con las consecuencias por todos conocidas.

Por último, Tanquen Cofrents quiere denunciar que el motivo por el que la central nuclear de Cofrentes, con la complicidad del CSN, ha realizado estas modificaciones ha sido, como siempre, aumentar aún más los enormes beneficios que tiene la central (obtiene en la actualidad unos beneficios netos de entre medio y un millón de euros diarios, por la venta de 25 millones de kilowatios·hora ) aunque sea a costa, como es el caso, de disminuir la seguridad, y de ponernos a la población aun más en peligro.

Valencia a 2 de septiembre 2011


 

 
   

Tanquem les Nuclears.
Falten 80 dies per a la renovació del permís de la central nuclear d’Ascó.

Fem sentir la nostra veu. Les persones i entitats que formem Tanquem les Nuclears fem una crida a la resistència per a que no renovin el permís d’explotació d’una nuclear vella, perillosa i innecessària. Volem que des del teixit associatiu, tant de Catalunya com de fora de Catalunya, es desautoritzi als que juguen irresponsablement amb la nostra salut i el medi ambient.

Us animem a que des de cada associació, cooperativa, grup cultural, esportiu o juvenil, fundació, empresa o comerç; des de cada secció o seu local de cada sindicat, des de cada agrupació local o sectorial de cada força política, des d’ajuntaments i consells comarcals, o des del món de l’ensenyament..., entreu a la web http://www.tanquemlesnuclears.org/ i recolzeu el text bàsic que denuncia aquesta decisió irracional, i que us reproduïm tot seguit.

DEMANDA:

El proper 1 d'octubre el govern de l'Estat ha de decidir si renova o no el permís de funcionament de la central nuclear d'Ascó, a la Ribera d'Ebre, Tarragona.

Ascó és una central amb deficiències d'estructura. Ha acumulat gairebé un centenar de problemes de funcionament en els darrers 4 anys. El més greu, el 26 de novembre de 2007, amb una fuita massiva de partícules radioactives que va contaminar els seus edificis i l'entorn, arribant fins la costa. La direcció de la central i el Consell de Seguretat Nuclear van amagar la contaminació durant més de 4 mesos, posant en perill el medi ambient i la salut de la població, fins que Greenpeace va denunciar el que havia passat. Encara s'han de depurar les responsabilitats legals.

A més, Ascó està construïda sobre un terreny inestable, el que augmenta el perill.

La catàstrofe de Fukushima, al Japó ha suposat una nova demostració de fins a quin punt un accident nuclear esdevé una catàstrofe permanent: durant dècades la vida resulta afectada, la població ha de ser desplaçada, i la contaminació es dispersa a milers de quilòmetres, afectant l'aire, l'aigua i els aliments. A Catalunya ja vam tenir un seriós advertiment l'octubre de 1989, amb l'accident nuclear de Vandellòs 1.

Ascó porta funcionant 29 anys, i deixarà com a llegat un mínim de 1300 tones de residus radioactius que s'hauran de mantenir en un lloc segur, ja que emetran radiació durant milers d'anys. Cada any que funciona, la central afegeix unes 50 tones més d'aquests residus als que ja existeixen.

L'electricitat que produeix Ascó pot ser substituida per la que generen altres tecnologies que no són tan perilloses: centrals de cogeneració amb gas, hidràuliques, eòliques, solars o geotèrmiques. De fet, les nombroses vegades que la central ha estat aturada no s'ha notat en el subministrament elèctric.

Per tot això demanem que no es concedeixi la renovació del permís de funcionament d'Ascó, l'1 d'octubre de 2011.

Catalunya, estiu del 2011.

Més informació sobre la situació d’Ascó a: http://www.tanquemlesnuclears.org/campanyes/asco/ascoapunt.html

 
 

XÚQUER VIU ES MOU EN JULIOL


Dijous 7 de juliol a Antella s'inaugurarà l'Exposició "Paisatges d'aigua al Xúquer". La inauguració serà el dijous 7 de juliol a les 19:30 a l'Ajuntament d'Antella. Aquesta exposició es podrà visitar fins el divendres 15 de juliol.


Dissabte 9 de juliol a Sumacàrcer: VIIé MULLA’T PEL XÚQUER, per celebrar el “Setè Dia Europeu del Bany en els Rius” i reivindicar, com arreu d’Europa, el nostre dret ciutadà a banyar-nos als rius i, per tant, a que es garantitze la bona qualitat de les aigües fluvials.
Ens concentrarem al pont de Sumacàrcer a les 11:30 del matí on llegirem un manifest. A continuació, entrarem en el Xúquer per tal de reivindicar més zones de bany en els rius, cabals ecològics, aigua de qualitat per al riu i demanar el tancament de la Central de Cofrents que utilitza aigua del Xúquer per a la seua refrigeració i suposa un greu perill de contaminació en cas d’accident nuclear. Fa uns mesos, l'accident de Fukushima ens ha demostrat que l'energia nuclear no és segura. Després hi haurà una “picadeta” per tothom.
Els que vulguen dinar, ho farem a Sumacàrcer; però caldrà saber quants som. Així que els que penseu dinar amb nosaltres ens ho heu de confirmar a xuquerviu@hotmail.com o al telèfon 655833540 (Roger) fins el dijous 7 a migdia.
En aquest acte col·labora la Ribera en Bici i l’Ajuntament de Sumacàrcer.

Divendres 15 de juliol a Antella: VIé SOPAR POPULAR I FESTA DE XÚQUER VIU, per a deixar ben clar que no permetrem que es faça cap altre tub per llevar-li l’aigua al Xúquer i a la Ribera.
El sopar popular i festa tindrà lloc a la fresca, a la Plaça Major d'Antella, a partir de les 22:00 hs. Durant la nit, es lliuraran els ja tradicionals Guardons de Xúquer Viu, “Aigua Clara” i “Tarquim Pudent”. Per tancar la nit, gaudirem amb l’actuació de la excepcional cantant valenciana Eva Dènia, acompanyada pel seu grup, Trad Quartet.
El preu del tiquet és de 5€. En aquest preu està inclosa la beguda i la picadeta. Heu de portar l’entrepà. Podeu reservar el tiquet deixant un sms als telèfons 655833540 (Roger) o 678461376 (Tomàs). També per correu electrònic a xuquerviu@hotmail.com.
En el sopar col·labora l’Ajuntament d'Antella i l'Associació Cultural CILIM.

Més informació en la web de Xúquer Viu.


 

 
   

Comunicado de premsa

SOLICITAN A LA GENERALITAT VALENCIANA Y AL CONSEJO NACIONAL DE BIOSEGURIDAD QUE NO PERMITAN LA EXPERIMENTACIÓN CON ARROZ TRANSGÉNICO EN VINARÒS (CASTELLÓ)

Múltiples organizaciones medioambientales y defensoras de un desarrollo humano y sostenible, se unen para que la ciudadanía pueda mostrar su oposición ante estos experimentos y los riesgos imprevistos que conllevan por realizarse al aire libre.

Tras la nota de prensa difundida, hace unos días, por Amigos de la Tierra, tuvimos conocimiento de la solicitud presentada por la empresa italiana Transactiva SRL para el cultivo experimental de arroz transgénico cuyo objeto es la producción industrial de una enzima humana destinada al tratamiento de la enfermedad de Gaucher. Ante esta situación, varias organizaciones de la provincia se han coordinado para informar a la ciudadanía sobre los graves riesgos que este experimento puede suponer para la salud, el medio ambiente y la economía de las comarcas del Baix Maestrat y el Montsià.

Inicialmente, las entidades que secundan la acción son: ACSUD Las Segovias, Amics de Palanques, Ecologistas en Acción (a través de sus grupos en Vall d’Uixó, Vila-real y Vinaròs), Colla Ecologista d´Almassora, Colla Ecologista de Castelló, GECEN, Greenpeace-Castelló, Plataforma Ciutadana no a la Contaminació, Xarxa d’Agroecologia de Castelló (XAC), en coordinación con Amigos de la Tierra, en cuya web está alojada una ciberacción (http://www.tierra.org/spip/spip.php?article1340) para que todas las personas interesadas puedan participar y protestar contra los cultivos experimentales propuestos.

Sabemos que existen varios casos de cultivos experimentales de transgénicos que han terminado contaminando la cadena alimentaria, como ha sido el caso del arroz1 (uno de los casos más graves ocurrió en EEUU con el arroz transgénico LL601 de la empresa Bayer). Además, la contaminación genética solo es posible detectarla a través de la realización de pruebas de laboratorio. Si se comprobara tal contaminación en el arroz para alimentación humana, se requeriría su destrucción, al no estar autorizado para ello.

Recordemos que los cultivos experimentales propuestos en el municipio de Vinaròs podrían causar serios problemas de contaminación e hibridación en los campos de arroz del Delta del Ebro, ya que están situados a menos de 20 km de esta localidad. Dado que en este importante humedal se produce el 15% del arroz estatal, las consecuencias podrían ser catastróficas en las cadenas alimentarias. Además tampoco son descartables otras consecuencias 2 (reducción de la biodiversidad, contaminación del suelo y acuíferos, nuevas resistencias en plantas adventicias e insectos, alergias, etc.), en base a la experiencia acumulada existente y documentada.

1 http://www.tierra.org/spip/spip.php?rubrique305
2 http://www.ecologistasenaccion.org/article9772.html 1

Por otra parte, debemos informar que ya existe tratamiento para la enfermedad de Gaucher y las enzimas humanas necesarias, que se obtienen en espacios confinados, como son los laboratorios. Por lo tanto, su obtención a través cultivos al aire libre, como el solicitado para desarrollar en Vinaròs (Castelló), es totalmente innecesario dado que, a pesar de las medidas de confinamiento que se puedan tomar (refugios, distancias de seguridad...), la experiencia ha demostrado que es imposible evitar la contaminación por transgénicos y por lo tanto debería seguirse el principio de precaución ante un riesgo inaceptable para la salud pública y el medio ambiente.

Por lo tanto, el interés de la empresa italiana Transactiva SRL por experimentar en Vinaròs es exclusivamente comercial y se debe a la permisividad que existe en España en este ámbito. Italia, así como otros países europeos, mantiene una postura de mayor precaución y reservas ante la liberación de transgénicos al medio ambiente.

Las organizaciones firmantes de este documento ya han solicitado al futuro Presidente de la Generalitat Valenciana y a las personas responsables de las Consellerias implicadas en el Comité Valenciano de Control de Organismos Genéticamente Modificados-OGM’s, así como al Presidente de la Comisión Nacional de Bioseguridad, Sr. D. Jesús Huertas, que no se permita este cultivo experimental en Vinaròs. Téngase en cuenta que el Comité Valenciano de Control de OGM’s es el organismo con competencias para conceder el permiso a la empresa italiana solicitante y la Comisión Nacional de Bioseguridad ha de remitir un informe sobre su viabilidad (según fuentes consultadas, desgraciadamente casi siempre suele aducirse que se desconoce la existencia de riesgos, circunstancia que choca con las evidencias documentadas).

Consideramos que aún existe, científicamente, un gran desconocimiento sobre los efectos, a largo plazo, de los cultivos transgénicos sobre la salud, motivo por el cual se han montado estas acciones y actividades contra las experiencias agrarias solicitadas. Todas las investigaciones realizadas hoy en día, se han desarrollado en laboratorios (espacios confinados) y por cortos periodos de tiempo, motivo por el que entendemos que no se pueden descartar graves riesgos para la salud pública, a medio y largo plazo, al realizarse experiencias al aire libre. Por tanto, deberíamos seguir manteniendo el principio de precaución ya que no existe certeza científica sobre sus consecuencias.

Organizaciones firmantes:

ACSUD Las Segovias
Amics de Palanques
Amigos de la Tierra
Ecologistas en Acción en Vall d’Uixó, Vila-real y Vinaròs
Colla Ecologista d´Almassora
Colla Ecologista de Castelló
GECEN
Greenpeace–Castelló
Intersindical Valenciana
Plataforma Ciutadana no a la contaminació
Xarxa d´Agroecologia de Castelló (XAC)

 
   

 

 

16 ANYS LLUITANT PER UN PAISATGE

Aniversari de Salvem el Botànic, recuperem ciutat

El 24 de març de 1995, el Ple Municipal presidit per Rita Barberà va aprovar l'Estudi de Detall de les Tres Tristes Torres que, sense la posterior contestació ciutadana, haurien ocupat irreversiblement l'antic pati enjardinat del Col·legi de Jesuïtes, desfigurant per sempre el paisatge conjunt Botànic-Jesuïtes, un dels trets identitaris i patrimonials de la nostra ciutat.

El malestar ciutadà, amalgamat en forma de Coordinadora Cívica, va donar cos a Salvem el Botànic, recuperem ciutat, que va lliurar el seu primer Manifest objectant l'aprovació del Estudi de Detall durant la presentació pública de la Coordinadora. Des d'aleshores, comptant amb la simpatia del conjunt de la ciutadania i l'ajuda desinteressada de tanta gent, hem arribat fins avui, amb uns resultats dels quals València pot felicitar-se, però amb motius encara per a continuar treballant mentre no reste definitivament eradicada qualsevol amenaça edificadora que malmeta la integritat d'eixe valuós paisatge.

A hores d’ara s’espera una Sentència del Suprem sobre el pronunciament del TSJCV que va anular la normativa de protecció que restringia a 5 plantes les dimensions de l'única edificació que encara és 'urbanísticament edificable', però no per a eradicar-ne tota possibilitat -com demana Salvem el Botànic en congruència amb la protecció deguda a un entorn de Bé d’Interès Cultural-, sinó per a restituir el dret a materialitzar la barbaritat (11 plantes nominals que són 14 reals) que, segons un Conveni signat en 1997 amb el promotor Antoni Mestre (propietari de l'hotel Expo) i el planejament que en 1998 l'Ajuntament li va fer a la mida, podia edificar-se abans de la declaració en 2006 del Botànic com Jardí Històric (BIC).

Siga com siga el resultat de la imminent sentència del Suprem, la Coordinadora continuarà fins veure aquest paisatge salvaguardat i rehabilitat. Si la sentència ens és favorable, suposarà un avanç en l'escriptura de la història del rescat progressiu del conjunt dels terrenys que entre tots estem escrivint.

Si ens és desfavorable, mala sort, però sols serà un punt i seguit, acostumats com estem a actuar amb la força de la convicció davant el conjunt de la ciutadania i els responsables polítics que la representen. Encara resten per escriure capítols esperançadors d'aquesta història fins aconseguir que no s'edifique res per sempre més.

Ara hi ha unanimitat política al voltant del rescat i és públic que l'Ajuntament porta dos anys de negociacions amb l'hoteler per tal de pactar una permuta que repare per sempre les conseqüències de la negociació de 1997-98, per la qual les dues torres de Lladró i Onofre Miguel van donar pas en positiu al Jardí de les Hespèrides, però on se li va concedir al senyor Mestre apropiar-se de totes les plusvàlues de l'esforç públic, quedant en solitari d'amo i senyor dels terrenys. Mentre la negociació sembla encallada, l'Ajuntament té entre mans l'obligatòria redacció del Pla Especial de Protecció d'aquest entorn, de manera que, amb independència del resultat de la sentència, l'Alcaldessa té l'encomana política i social, la responsabilitat pública i les facultats legals per aconseguir que l'eradicació definitiva siga prompte una realitat.

Esperem aconseguir-ho. Entre tots i totes.

www.salvemelbotanic.org

 
   

 

 

05/03/2011. Concentració de Xúquer Viu. Volem que el Xúquer arribe a la mar.

 
   
 

 

 


Manifest VOLEM UN TREN PER A TOTS I TOTES, PÚBLIC, SOCIAL, SEGUR I SOSTENIBLE 

L’AVE, un tren per a rics pagat amb diners públics 

El proper 19 de desembre entrarà en funcionament l’AVE Madrid-Valencia-Castella la Manxa-Múrcia. Aquesta costosíssima infraestructura, 12.410 milions d’euros -2 bilions de les antigues pessetes- que hem pagat entre tots i totes amb diners públics, és un tren elitista que es planteja per a una minoria acomodada però no com un servei públic per a tots i totes.  

L’AVE és antisocial: Pel seu alt preu, 128€ anar i tornar València-Madrid -un 68% més del que costa actualment l’Alaris- quan el mateix trajecte en autobús costa 35’72€. I que no ens enganyen amb ofertes com la “tarifa web” –amb el 60% de descompte-, a la que tan sols una minoria d’afortunats podrà accedir, com passa en l’actualitat.

Perquè uneix grans ciutats però divideix el territori, no donant cap tipus de servei a les poblacions per on passa, ni possibilitat d’enllaç des d’altres properes. Si ni tan sòls es pot dur una bicicleta!

Perquè elimina altres trens alternatius més econòmics i populars, expulsant als seus tradicionals usuaris a la carretera. 

L’AVE es antiecològic, no sols pels enormes impactes ambientals que ocasiona el seu traçat, sinó també pel seu altíssim consum energètic, que serà quasi el d’un avió. L’AVE circulant a 350 km/h haurà de tindre una potència superior als 12.000 kw, amb un consum similar al d’una ciutat de 50.000 habitants. Cal recordar que el 66% de l’electricitat s’obté de fonts no renovables -combustibles fòssils i energia nuclear-. A més respon a un model de vida de deslocalització del lloc de treball, de l’oci i de la residència, és a dir, afavoreix la destrucció del territori com espai de vida i de comunitat. 

L’AVE és antieconòmic, el seu elevadíssim cost no es podrà amortitzar mai. Però el que es pitjor, el seu funcionament i manteniment tampoc es cobrirà amb el preu dels bitllets. Serà sempre un transport deficitari. Per a cobrir sols les despeses de manteniment es necessitarien entre 4’5 i 9 milions de passatgers a l’any, quan l’AVE Madrid-València té una previsió –molt optismista- de 3 milions. A més una inversió tan elevada no servirà per a transportar mercaderies que continuaran circulant per unes vies convencionals oblidades o aniran a agreujar el ja important col·lapse de les nostres carreteres.    

Quins són el trens vertaderament rentables i útils socialment? El tren convencional, que és el que utilitza el 98 % dels usuaris: les rodalies, el metro i els Talgo, Alaris i Euromed que eliminaran poc a poc, per a deixar-nos sense tren.  

Denunciem la progressiva implantació d’una doble xarxa ferroviària al nostre país: Una l’AVE, de primera, en ample internacional, exclusiva per als trens d’alta velocitat, que utilitza una minoria d’usuaris amb alt poder adquisitiu i dotada de fortes inversions; i altra de segona, en ample ibèric, per a trens de rodalies, regionals i de mercaderies, que utilitza la gran majoria d’usuaris del ferrocarril i amb un gran dèficit d’inversions. 

Per estar en contra d’aquest model de transport que suposa un malbaratament irracional, insensat i injustificat, exigim: 

-     Tarifes socials, assequibles per a totes les butxaques.

-     Manteniment dels Alaris, amb les mateixes freqüències i preus actuals, com alternativa a l’elitista  AVE.

-     Inversions en els ferrocarrils convencionals, els que utilitzem la immensa majoria dels ciutadans, amb modernització de les línies, millors serveis, noves línies de rodalies...

-     Adaptació i compatibilitat en tots els trens de la bicicleta i el ferrocarril.

-     Uns trens de qualitat, còmodes, moderns, segurs i polivalents. 

Que no ens enganyen! El vertader progrés és el que beneficia a tots els ciutadans i no a una minoria! Prou de malbaratament insostenible! 

PLATAFORMA PER UN FERROCARRIL PUBLIC, SOCIAL I SOSTENIBLE 

ORGANITZACIONS QUE RECOLZEN:

Acció pel Clima, Amigos de Sierra de Escalona, Amigos de los Humedales del Sur de Alicante, Asociación por el Medio Ambiente, Ca Revolta, Colla Ecologista La Carrasca, Coordinadora Ecologista de la Vall d’Albaida, Coordinadora Estatal en Defensa del Ferrocarril Público, Ecologistes en Acció, Intersindical Valenciana, La Ribera en Bici, Plataforma por un Ferrocarril Público y Social de Cuenca, Salvem el Botànic, Salvemos Mijares, SFF-CGT, Sindicato Ferroviario, València en Bici - Acció Ecologista Agró, Xúquer Viu, WWF-Valencia

 
   

 
   
 
   

 

 

Comunicat de premsa 

Bosc viu elaborarà un mapa de punts negres forestals  

La plataforma Bosc Viu, que engloba la pràctica totalitat de grups ecologistes valencians, ha acordat elaborar un informe que arreplegue i situe en un mapa les diferents agressions ecològiques que pateixen els boscos valencians. 

El darrer cap de setmana ha tingut lloc a València una reunió de la plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians, BOSC VIU, per fer un repàs de la situació dels nostres boscos amb motiu de la recent celebració del dia mundial de lluita contra la desertificació (17 de juny). 

            La pràctica totalitat del terreny forestal valencià està amenaçat per un alt risc de desertificació que, en el nostre cas, és degut sobretot a l´erosió (pèrdua de sòl fèrtil) com a conseqüència de l´eliminació o degradació de la cobertura vegetal, que és l´única defensa efectiva del sòl.

            Encara que la societat valenciana està molt preocupada pels incendis forestals, no mostra la mateixa preocupació per molts altres impactes que eliminen directament tota o gran part de la cobertura vegetal. Per tot el territori valencià, urbanitzacions, edificacions disperses, obres públiques, pedreres, i altres intervencions humanes deixen el sòl desprotegit davant l´erosió. Especial gravetat tenen les actuacions promogudes per la pròpia administració que amb l´etiqueta de “tallafocs” o “neteja de vegetació”, eliminen tota o gran part de la vegetació, amb la teòrica, però molt equivocada finalitat de previndre incendis.

            Aquestes actuacions no tenen cap efecte preventiu sobre els incendis forestals, ja que no eviten les causes humanes dels mateixos (que són l´immensa majoria). Però tenen gravíssims efectes ecològics i acaben incrementant l´erosió. Mentre, aquesta any s´han retallat les dotacions de vigilants forestals dedicats a la prevenció dels incendis i les quantitats dedicades al voluntariat preventiu.

En la reunió es van presentar varios informes ben documentats i recolzats amb material audiovisual sobre actuacions concretes que exemplifiquen agressions forestals diverses, com el projecte d´urbanització al voltant del riu Mijares (Yàtova), les tales de pins efectuades al cor del parc natural de Penyagolosa o el projecte d´instalar un hotel al centre del parc de la Font–Roja. També s´ha informat detalladament sobre les “neteges” i “tallafocs” en marxa al parc natural del Túria, dintre d´un projecte de prevenció d´incendis que, irònicament, dedica milions d´euros a eliminar la vegetació natural d´un parc natural.

            Aquests són uns pocs exemples de les agressions que es recopilaran en el mapa d´agressions forestals que s´ha acordat elaborar. En el Blog d´aquesta plataforma (boscviu.blogspot) també es penjaran totes aquestes informacions. Bosc viu convida als ciutadans a visitar aquest blog i conèixer amb dades i imatges algunes de les agressions forestals denunciades.

            Bosc viu ha elaborat un manifest que pretén canviar la gestió forestal de la conselleria i reclamar que les inversions forestals es dediquen sempre a la protecció i no a la destrucció. A la recuperació i regeneració del bosc i no a l´eliminació de vegetació.

Bosc Viu pretén fer arribar a la població la idea de que els boscos són enormement valuosos per a tota la societat i que s´hauria de compensar i finançar la seua conservació. Malauradament ara es destinen moltes inversions a l´absurda idea d´eliminar la vegetació (amb apertura de camins, tallafocs i neteges) per a que no es creme. Per a evitar els incendis el que cal es combatre les causes, no eliminar la vegetació.

Una nova política forestal sostenible és posible i necessaria. Bosc viu dedicarà els seus esforços a conscienciar d´aquest necessari canvi de política forestal, en les antípodes del que ara fa la Conselleria responsable de medi ambient.
 

 

 
 

REUNIÓ-ASSEMBLEA “BOSC VIU”

Plataforma per la defensa dels ecosistemes forestals valencians

 

PRIMAVERA 2010

 

Lloc: OCTUBRE (Centre de Cultura Contemporània)
C/ Sant Ferran 12 València

Dia: dissabte, 19 de juny

Horari:

         Matí: 10'30 h. A 14 h.

·     Presentació de ponències sobre problemes i agressions
als ecosistemes forestals del PV
 

·     Projecte d'elaboració d'un mapa dels punts negres
dels boscs al PV
 

·     Debat obert sobre la situació i gestió dels boscs valencians.

(La sessió matinal estarà oberta a tot el públic)

            Vesprada: de 16h. A 18 h.

                        Reunió anual de la coordinadora BOSC VIU

 Propostes per millorar la coordinació i l´intercanvi d’informació entre els diferents grups.

 

Propostes d’actuacions coordinades per a denunciar agressions al bosc i impulsar iniciatives de defensa del medi ambient.

 

 

 

La remuneración de los servicios medioambientales de los montes valencianos

Ricardo Almenar - Ramón Diago

Publicado al LEVANTE MV 11/06/2010

Cuando se contemplan los montes valencianos –esa parte del territorio calificado como forestal en la Comunidad Valenciana- emergen dos realidades contrapuestas. Desde un punto de vista económico (o para ser más precisos, desde el punto de vista de la economía hoy en uso) la contribución de la actividad económica ligada a los aprovechamientos forestales (madera, leña, resina, corcho, hongos, miel, frutos silvestres, etc.) no alcanza a ser la milésima parte del PIB regional. Y eso pese a que la superficie forestal es prácticamente la mitad de toda la extensión territorial de la Comunidad Valenciana.

Si, por el contrario, se examina esa misma superficie forestal, no con los ojos de la economía sino con los de la ecología, la realidad que surge es diametralmente opuesta. Las formaciones arbóreas y arbustivas que constituyen los montes valencianos son la fuente de un amplio abanico de servicios medioambientales que favorecen tanto la actividad económica como al bienestar social de la Comunidad Valenciana. Los sistemas forestales ejercen una notable influencia en el microclima (incrementando, por ejemplo, las lluvias estivales en el interior del territorio), fijan el carbono del CO2 como materia orgánica liberando oxígeno a la par, regulan el ciclo hidrológico ralentizándolo,
disminuyen la incidencia de las inundaciones aguas abajo, protegen el suelo frente a las diferentes formas de erosión, aumentan la vida útil de embalses y otras infraestructuras hídricas, mejoran la calidad de las aguas de suministro urbano e industrial, albergan buena parte de la diversidad tanto florística como faunística del país y son fuente de innegables valores paisajísticos, estéticos, recreativos y educacionales.

Así pues, si desde una visión económica (dineraria, más bien) los sistemas forestales son casi nada –por no decir nada en absoluto- desde una perspectiva ecológica las formaciones arbóreas y arbustivas están detrás de la mayor parte, -por no decir la gran mayoría- de los servicios que el medio ambiente ofrece a la sociedad valenciana, junto
a los aportados por cauces fluviales, humedales litorales y ecosistemas marinos costeros.

La razón principal de esa flagrante discordancia entre lo económico y lo ecológico, entre producciones dinerarias y servicios ambientales, es fácil de identificar. Consiste en que la práctica totalidad de los servicios ambientales que los sistemas forestales prestan son lo que  los economistas definen como externalidades: actuaciones de un agente
económico (en este caso los propietarios privados o públicos de los montes y las comunidades humanas que los gestionan y conservan) que si bien inciden favorablemente sobre otros agentes económicos (empresas, consumidores) no reciben de estos ningún pago al hacerse al margen del mercado (de ahí viene la denominación de externalidades).

Las externalidades, sean éstas positivas o negativas, favorecedoras o depresoras de otras actividades económicas, están fuera de la oferta, de la demanda y de los precios. Surge así la necesidad de la intervención pública. Pues si bien empresas y consumidores beneficiados por externalidades positivas, podrían, en teoría, acometer voluntariamente un pago por los servicios prestados, no es algo, desde luego, que aparezca como muy viable al día de hoy. A falta de acuerdos voluntarios entre beneficiados y beneficiadores resulta imprescindible la intervención pública con el fin de internalizar – siquiera parcialmente- los beneficios prestados por unos como costes de las actividades de producción o de consumo de los otros.

Quienes suscribimos este artículo llevamos ya dos décadas insistiendo en este último punto. Ahora bien, ¿qué mecanismo podría utilizar la administración pública –y más concretamente la Administración Autonómica al tener competencias para ello- de cara a la citada internalización de las externalidades positivas brindadas por lo forestal al conjunto de la sociedad valenciana? Dos se nos aparecen como particularmente pertinentes: una tasa sobre la generación de CO2 por la quema de combustibles fósiles y otra que grave el empleo de agua urbanoindustrial. Recordemos, para justificar estos gravámenes, que la vegetación forestal tiene un papel destacado, tanto en la
mitigación (absorben hoy el dióxido de carbono de la atmósfera, retienen el fijado ayer evitando su retorno a la misma), como en la adaptación a las condiciones derivadas del cambio climático planetario. Y que esa misma vegetación forestal por su incidencia en el ciclo hidrológico tiene una influencia favorable, lo mismo en la cantidad como en la calidad de los recursos hídricos, influencia que será aún mayor bajo las más adversas condiciones del clima del futuro.

¿Cuál sería el montante de las tasas carbónica e hídrica que proponemos? Podría ser 2,5 euros por tonelada de CO2 y 10 céntimos de euro por cada metro cúbico de agua utilizada. Si todo lo así recaudado –menos una pequeña parte dedicada a gastos de gestión- se transfiriera a los propietarios privados y públicos de los montes y a los ayuntamientos donde esos montes se sitúan, podríamos alcanzar como media los 100 euros por hectárea y año de superficie forestal, cantidad que puede verse como una renta generada por los ecosistemas forestales, ecosistemas que constituyen una parte muy destacada del capital natural.

¿Son exageradas estas últimas cifras? Veámoslo desde dos perspectivas: desde la óptica de la recaudación y desde el punto de vista de la retribución. Gravar con 2,5 euros la tonelada de CO2 desprendida supone aumentar en medio céntimo de euro el precio del litro del gasolina, algo más el del litro de gasóleo y menos de diez céntimos de euro el de la bombona naranja de butano. Son incrementos perfectamente asumibles. Por su parte, diez céntimos de euro por m3 de agua supone una cantidad comparativamente mayor en relación a las tarifas existentes. Pero traducido a unidades más entendibles representa solo una diezmilésima de euro por litro y recuerde el lector que él paga mil, dos mil o tres mil veces más por el agua embotellada en el supermercado, sea ésta natural o simplemente tratada.
¿Es excesivo el importe recaudado en relación a los servicios ambientales prestados por los montes valencianos? En modo alguno.

Creemos que supone menos del 10% de las externalidades positivas mensurables de los sistemas forestales en la Comunidad Valenciana que ciframos por encima de los 1.000 euros por hectárea y año de promedio. Una cifra, esta última, que viene a coincidir con otras evaluaciones hechas en ámbitos distintos, como la realizada en 1997 a nivel
planetario y que vino a cifrar en casi 1.000 euros al cambio de entonces (el euro era todavía una moneda virtual) la aportación media anual en términos monetarios de los servicios ambientales prestados por cada hectárea de superficie forestal mundial (cada hectárea de cultivo suponía, en promedio, diez veces menos).

En suma, lo único que proponemos es que una pequeña parte (un 10% como máximo) de los servicios que los montes prestan al conjunto de la sociedad valenciana se retribuyan a través de dos tasas, de dos impuestos finalistas. El 90% restante de la evaluación monetaria de esos servicios seguiría prestándose de forma gratuita, disfrutándose, consiguientemente, sin mediar ningún tipo de remuneración. No parece en modo alguno excesivo.

¿En base a qué criterios se distribuirían las cantidades recaudadas por esas dos tasas –unos 120 millones de euros al año- entre las distintas áreas forestales? Habida cuenta de la gran heterogeneidad de las mismas –que van desde superficies rasas o simples matojares hasta magníficos pinares, carrascales, robledales o sabinares y, consiguientemente, de la muy distinta entidad de los servicios ambientales que prestan-, no cabe una repartición igualitaria por hectárea sino que la retribución anual debería hacerse en función de las características ecológicas de la vegetación forestal existente.

Tres aparecen como las características más importantes: su producción primaria neta (carbono fijado anualmente) y su biomasa (carbono acumulado) en primer lugar; en segundo término el grado de recubrimiento del suelo (y consiguiente protección frente a la erosión), y por último, la calidad de las especies arbóreas y arbustivas que la componen (y la biodiversidad del ecosistema forestal en general). Dada un área relativamente uniforme, cada una de estas características puede evaluarse de 0 a 10, obteniéndose finalmente una puntuación global como la media (aritmética o geométrica) de las tres. A mayor puntuación –revisada periódicamente-, mayor retribución por
hectárea.

Dentro de cada superficie forestal razonablemente homogénea, el propietario -sea privado o público- debería recibir las dos terceras partes de lo estipulado en función del estado de la vegetación forestal, correspondiendo al consistorio en cuyo término municipal se localice la tercera parte restante (en el caso de montes de propiedad
municipal, los ayuntamientos recibirían consecuentemente el 100%). Este reparto entre agentes privados y públicos es el que nos parece más equilibrado; los propietarios deben recibir lógicamente la mayor parte de la retribución de los servicios ambientales que sus propiedades generan pero conviene que el resto beneficie al conjunto de la comunidad en donde aquellas se sitúan a través de sus legítimos representantes, los ayuntamientos.

Si semejante iniciativa en favor de los montes valencianos se implantara sus efectos sobre el futuro de las formaciones forestales y sobre el presente de las comunidades humanas a las que pertenecen, sólo merecen el calificativo de revolucionarios. Esta incipiente retribución del capital natural (una remuneración, la del capital natural, que nos tenemos que plantear urgentemente de cara al futuro por llevar camino de convertirse en la forma de capital más limitada y limitante) incidiría muy positivamente en el mantenimiento de la población, el nivel económico, el desarrollo humano y el bienestar social de numerosos municipios. Muy especialmente en relación a la generalidad de municipios rurales del interior valenciano.

Biólogo. Experto en desarrollo sostenible
Secretario del Ayuntamiento de Sinarcas

 
   

 

 

17/06/10. Conferència El col·lapse dels residus urbans al País Valencià

 
   
 
   

 

 

29/05/10. Intersindical Valenciana participa en la manifestació pel Xúquer viu, el nostre futur celebrada a Sueca el 29/05/2010.

 
 
 
   

 

 
   

 

 
   

 

 
 
   

 

Dilluns 25 de gener a les 19:30


Xerrada Informativa

Què li passa al Xúquer?

“Defensem el nostre futur, defensem el Xúquer”

Exposició de fotografies pròximament 

També pots consultar el nostre bloc http://xuquerviu.blogspot.com/

i la nostra plana web www.xuquerviu.org

Pots posar-te en contacte amb nosaltres en xuquerviu@hotmail.com

Fes-te amic de Xúquer Viu en Facebook

 
   

 




València, 12 de desembre de 2009 

Sra. Ministra de Medi Ambient i de Medi Rural i Marí:

El Xúquer és una part fonamental del nostre patrimoni, del nostre territori, de la nostra cultura i de la nostra història. Malgrat això, en les últimes dècades hem assistit a una degradació contínua del riu que ha posat en perill la supervivència del Xúquer i dels nostres paisatges riberencs, amenaçant el futur dels regadius tradicionals i sense garantir l’abastiment d’aigua amb qualitat adequada als pobles riberencs. Les aportacions del riu han disminuït significativament durant els darrers 25 anys degut, principalment, a la sobreexplotació brutal de l’aqüífer de la Manxa Oriental; persisteixen problemes de contaminació i mala qualitat de les aigües superficials i subterrànies; els règims de cabals ecològics per garantir la supervivència dels nostres rius no estan fixats i s’han disparat les demandes urbanístiques insostenibles. Tot això suposa l’incompliment de la Llei d’Aigües i de la Directiva Marc de l’Aigua europea.

Sra. Ministra volem manifestar-li la nostra preocupació per una sèrie de temes que considerem posen en perill el futur del nostre riu:

- En primer lloc, estem preocupats per la decisió del seu Ministeri de destinar l’aigua del Xúquer,  mitjançant el transvasament Xúquer-Vinalopó, per a l’abastiment urbà d’una zona de gran expansió urbanística, incomplint la finalitat que es va establir el 2005 –declarat en tota la documentació remesa pel Govern Espanyol durant 2006 a la Comissió Europea, cofinançadora del projecte- i d’esquenes als usuaris del Xúquer. Mentre, a les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa del Xúquer, més de 150.000 persones continuen bevent aigua de mala qualitat, amb concentracions de nitrats perjudicials per a la salut, procedents de l’aqüífer de la Plana Sud de València.

Des de 2005 i fins 2008, tota la documentació oficial del Govern d’Espanya i totes les declaracions oficials han descartat sempre l’ús urbà de les aigües transvasades del Xúquer al Vinalopó. Malgrat això, en juliol de 2009, des del seu Ministeri, es declarà un canvi en la finalitat oficial del transvasament, i s’assegurà que s’utilitzaria l’aigua del Xúquer tant per a usos agraris com per a usos de boca a la província d’Alacant, imposant una nova demanda prioritària al nostre riu, ja sobreexplotat a hores d’ara. 

 No ens tranquil·litza que se’ns diga que és un transvasament de sobrants. Què passarà els anys de sequera –que cada vegada seran més freqüents amb el canvi climàtic- amb els abastiments urbans dependents del transvasament quan no hi haja sobrants al Xúquer? S’estarà creant una situació d’inseguretat per als usuaris del Xúquer i de conflicte permanent i recurrent entre comarques valencianes. D’altra banda, cal recordar, una vegada més, que el riu Xúquer –en situació de normalitat- molts dies no arriba a la mar. L’aigua que es pretén enviar al Vinalopó per a usos urbans crearà una pressió constant sobre els recursos hídrics del Xúquer quan el que cal és reduir –i no incrementar- les pressions sobre el Xúquer, per a millorar la seua situació de deteriorament actual.

- En segon lloc, ens preocupa la demora acumulada de quasi dos anys en l’elaboració del nou Pla de Conca, que no sols impossibilita el compliment del calendari previst per la Directiva Marc de l’Aigua i la Llei d’Aigües, sinó que, quan es reprenguen els treballs i el procés de participació pública, els diversos agents implicats –especialment, les entitats en defensa del usos comuns i interessos col·lectius de protecció ambiental- no disposaran del temps necessari per analitzar i estudiar les propostes en els terminis i condicions estipulades per la legislació vigent. Aquesta situació redueix de manera substancial la utilitat de la participació pública i la transparència en la presa de decisions. D’altra banda, aquesta demora manté en vigor el Pla de Conca de 1998 que consagra oficialment la sobreexplotació del Xúquer i que no compleix ni en els més mínims aspectes la Directiva Marc de l’Aigua, vigent des de 2000 i transposada a la legislació espanyola des de 2003.

En aquest Pla de Conca de 1998 es van sobreestimar els recursos reals del Xúquer per a satisfer els desitjos de tots els usuaris, però no les necessitats del propi riu. Es van legalitzar les extraccions massives de l’aqüífer de la Manxa Oriental, es deixà sense cabals ecològics mínims els darrers 60 km del riu Xúquer, malgrat ser un LIC integrat en la Xarxa Natura 2000, i es repartiren teòrics “recursos hídrics sobrants” del Xúquer per a enviar-los al Vinalopó, l’Alacantí i Marina Baixa –per una banda- i a la substitució de bombeigs de la Manxa Oriental –d’altra banda.

Senyora Ministra, el Xúquer es troba al límit del deteriorament irreversible. I sense riu no hi haurà aigua, ni de qualitat ni amb quantitat, per garantir ni la conservació dels seus ecosistemes ni la satisfacció de les necessitats humanes més bàsiques.  

En conseqüència considerem imprescindible:

- El compliment de les finalitats oficialment declarades del transvasament Xúquer-Vinalopó des de l’Assut de la Marquesa, destinant l’aigua del Xúquer exclusivament per a usos ambientals i agrícoles.

- Garantir l’abastiment dels pobles de la Ribera amb aigua del Xúquer de la millor qualitat, acabant amb el subministrament d’aigua contaminada amb nitrats.

- Acabar amb la sobreexplotació de l’aqüífer de la Manxa Oriental, disminuint dràsticament les seues extraccions.

- Establir règims de cabals ecològics per al Xúquer i els seus afluents (Albaida, Cabriol, Magre, Verd, Sellent, Canyoles, etc.) que contribuisquen a assolir un bon estat ecològic dels nostres rius.

- Posar en marxa el Pla de Recuperació del Xúquer, aprovat en juliol de 2008.

- Prendre les mesures necessàries per a millorar la qualitat de les aigües de la conca del Xúquer, tant superficials com subterrànies.

- Defensar els regadius tradicionals i el camp valencià, elements fonamentals del passat, present i futur del poble valencià.

- Paralitzar totes les actuacions emmarcades dins del Pla de Conca del Xúquer de 1998 –per evitar deterioraments irreversibles- i desbloquejar l’elaboració del nou Pla de Conca del Xúquer d’acord amb els principis i exigències de la Directiva Marc de l’Aigua. 

RELACIÓ DE FIRMANTS DE L’ESCRIT

 

contacte Paco Sanz <sanzcavero@hotmail.com >

 

 

Concentració
 

dissabte 12 de desembre

a les 12:00 del matí

davant de la Delegació de Govern a València
,

 

intersindical valenciana  / stepv  / stas  / stspv