La salut laboral no es ven, es defén

Quins grups són els més agredits dins d’aquesta dinàmica de no protegir a les treballadores i treballadors en qualsevol treball?

• Les dones són un 45% de l’ocupació en la Unió Europea i es calcula que entre els 18-24 anys poden i tenen el risc o probabilitat de patir lesions i malalties professionals en un 50% més que qualsevol altre col·lectiu.
• Les treballadores i treballadors especialment sensibles que pateixen l’atac perquè té malalties que per als altres són fingiment o ganes de no treballar i que els deixen en un lloc d’assetjament i enderrocament. Un exemple d’això és el SQM (Síndrome Química Múltiple) on la seua especial incidència segons agent físics, químics o biològics els afecta fins a fer-los emmalaltir de forma crònica en molts casos.
• Les persones joves que troben ocupacions en condicions molt exigents, moltes vegades sense experiència, sense formació, el que els duu a accidents de treball freqüents que es podrien evitar.
• Les persones migrants que tenen les pitjors ocupacions, sense condicions higièniques i sanitàries, que han d’acceptar qualsevol imposició de l’empresari perquè no tenen papers o són d’altre país.

Finalment, anem a citar als/as treballadors/as que per la seua edat, entre els 50-64 anys, que corresponen a un 30% dels homes i dones treballant en aquest país i que necessiten per la seua edat “ajustaments” urgents en el seu lloc de treball per problemes de salut, bàsicament de tipus mental afectant a la seua salut físic, social i psicològica i també els trastorns musculoesqueléticos. La majoria tenen problemes crònics i necessiten en determinats sectors segons a l’Agència Internacional de la Salut d’una jubilació entorn els 60 anys i no perllongar-la més, perquè si no, els veurem arrossegar-se en el seu treball habitual sense donar el servei de qualitat i no tenint la dignitat de posseir salut i autoestima social.
D’ací les campanyes que té l’O.I.T. per a aquest sector de població d’envelliment actiu, quan poden aportar coses dins de la salut a la seua professió i a la Societat doncs continuar amb aqueixes o altres condicions per a aportar la seua experiència, i que els quals no ho complisquen, deixen pas a les generacions joves en aqueixa solidaritat intergeneracional que ara es replanteja amb aqueixa jubilació fins a aqueixos 68 anys o més.
Caldria dir que preocupa molt, com malaltia del segle XXI , l’estrès. Però l’estrès negatiu, lligat al treball, que motiva causes múltiples que duen a destruir la salut personal dels treballadors/as i també de les seues famílies, sent encara objecte d’una incomprensió i insolidaritat per part de la nostra “dolenta premsa” i visió legal.
El nostre “desiderátum” és per tant, dignitat per a les ocupacions, per als treballadors i treballadores en aquest 2012 on les Multinacionals, els grups de pressió, els Mercats dinerarios, i altres agents apunten a forçar una ocupació insegura, indigne i sense regulació legal, dient això que un euro invertit en salut laboral és vida repercutida amb cinc euros d’estalvi en posteriors prestacions socials, sanitàries, educatives.
PREVENCIÓ=SALUT