Protestes laborals i nacionals han tingut lloc al llarg del 9 d’Octubre
Enguany el 9 d'Octubre ha estat força reivindicatiu.
Enguany el 9 d’Octubre ha estat força reivindicatiu. Pel matí, treballadores i treballadors de RTVV en vaga, personal de FGV contra l’ERO i professorat interí han protestat al llarg de la processó cívica. El personal de RTVV vestit de color roig en la mateixa Plaça de l’Ajuntament de València, al costat de les unitats mòbils de RTVV i sota la seu de la Intersindical Valenciana on es desplegava una gran pancarta amb el lema: “RTVV en vaga”. El personal de FGV amb samarretes grogues, als peus de l’estatua de Francesc de Vinatea, protestant contra l’ERO que pretén acomiadar a més d’un terç de la seua plantilla. El professorat interí, de verd, amb cartells i carmanyoles, un arma de destrucció massiva de la salut de l’alumnat valencià, en la Plaça de la Reina, el Parterre i en Barques, cridant per millorar l’educació pública i la contractació de més professorat.
La protesta dels tres col·lectius s’ha guanyat la simpatia i els aplaudiments de la majoria de les persones que estaven veient la processó, només una minoria, entra la qual estaven algunes organitzacions conservadores i feixistes, han increpat a les treballadores i treballadors en lluita però no al president Fabra ni al govern valencià.
Per la vesprada, la manifestació unitària del 9 d’octubre sota el lema: “El País Valencià és el futur”. Milers de persones han omplert el carrer Colom de València. Intersindical Valenciana ho ha fet amb una pancarta sota el lema: “volem decidir”. Per nosaltres, aquest 9 d’octubre calia eixir al carrer a reivindicar el dret a decidir de les valencianes i valencians davant de la recentralització de l’estat i de les retallades socials i laborals. El poble valencià té dret a decidir sobre el model de l’estat i sobre la política de retallades. Unes polítiques practicades pel govern espanyol, amb la submissió del president Fabra, que socaven l’autogovern i empobreixen la població.
El País Valencià està travessant una greu situació econòmica i social: tenim una de les taxes d’atur més altes de l’estat espanyol; més del 57% de la gent jove es troba a l’atur i la que té feina ho fa en unes condicions molt precàries; l’atur colpeja a les dones amb una escletxa salarial important; les persones migrants es veuen sotmeses a una economia submergida i a la falta de drets; la indústria i el camp valencians es troben abandonats per les administracions públiques. Unes administracions públiques que estan retallant els serveis públics com ara l’educació, sanitat, transport, serveis socials, ajuda a les persones depenents… quan el sector públic podria generar ocupació per garantir la prestació dels drets socials i millorar la vida de la ciutadania valenciana. Unes polítiques neoliberals que pretenen que la crisi i el deute de la banca el paguen les treballadores i treballadors, les persones aturades i pensionistes i el conjunt de la ciutadania.
Intersindical Valenciana ha eixit al carrer, un any més, per denunciar totes aquestes polítiques i la política fortament centralitzadora i uniformista que pretén, de facto, acabar amb l’estat autonòmic i amb els trets identitaris del poble valencià com ara la llengua i cultura.