Moviments socials

Set tesis d’urgència

La renda bàsica, un dret fonamental de la ciutadania. Un article de Manuel Cañada

13 / 03 / 2018 | Intersindical

La crisi de la civilització ha posat sobre la taula el tema de la renda bàsica, un nou dret fonamental dels éssers humans. La seua potència emana de l’íntima vinculació que manté amb les necessitats i l’esperit de la nostra època, del nexe que la vincula amb l’actual transició sistèmica. De fet, saquejadors d’olfacte estratègic fi com el Fòrum de Davos o l’FMI, han posat fil a l’agulla per minimitzar el debat sobre la qüestió. En els set punts següents estan resumits els nucs primordials d’aquesta contesa.


1. Lluita de classes 
La renda bàsica no pot ser un joguet acadèmic, una raresa, un tema per a experts. Contràriament, el seu lloc està en les oficines d’ocupació, les barriades socials o les xarxes juvenils del precariat. La majoria de la gent pot comprendre les seues quatre característiques consubstancials: universal, incondicional, individual i suficient. Si durant algun temps la renda bàsica ha sigut útil per a interpretar les contradiccions del capitalisme, del que es tracta ara és de transformar-lo. 



2. Normalitzar el crim social 
Atur, pobresa i precarietat s’entrellacen amb un seguit de dolor i marginació. A l’Estat espanyol, 13 milions de persones, el 28% de la població, es troba en risc de pobresa, dos milions es veuen obligades a recórrer als bancs d’aliments, i sis més, sobre treballar, no aconsegueixen en còmput anual ingressos superiors al salari mínim. El poder produeix minuciosament exclusió social, normalitza l’abús. En 2010, el 80% de les persones sense ocupació tenien algun tipus de cobertura. En 2017, el nombre no arriba ni tan sols al 56%. Cada dia hi ha 166 desnonaments d’habitatges i es produeixen 10 suïcidis. És la comptabilitat de l’austericidi, la rebotiga de la “recuperació econòmica”. La precarietat es constitueix en paisatge, en el treball i en tots els àmbits de la vida quotidiana. La renda bàsica és una necessitat per a fer front a la violència de l’atur forçós, la coacció muda de la misèria, el règim de la precarietat i la inseguretat permanent.



3. Detindre el molí neoliberal
 El calfament global, la robotització de l’economia o la crisi de l’ocupació són senyals d’un canvi d’època. I en el timó de la crisi segueix el capital financer i la ideologia neoliberal. Un neoliberalisme que s’ha convertit en forma de vida i que xopa consciències, tritura drets i comunitats, alhora que instaura la competència com a mecanisme regulador de les relacions socials. Desapareixen les categories ric o pobre i els seus llocs són ocupats per les de triomfador o perdedor. Però el neoliberalisme necessita encara més autoritarisme i manipulació per a avançar cap a la barbàrie, la guerra entre els pobres, el nou feixisme. Per a fer front al canvi climàtic, la dictadura financera i l’atur estructural calen mesures radicals: reduir dràsticament la jornada de treball, adoptar polítiques de decreixement i acabar amb l’obsolescència programada. I també disposar d’una renda bàsica. 



4. Economia de la dignitat 
La renda bàsica emancipatòria s’enfronta a tres resistències: assistencialisme, laboralisme i renda bàsica “liberal”. 
Mentre que darrerament la renda bàsica es popularitzava i guanyava legitimitat social, han proliferat les anomenades rendes mínimes d’inserció –renda garantida, renda bàsica d’inserció, ingrés de solidaritat, renda d’inclusió...–. En sintonia amb les necessitats de la política neoliberal i promocionades des del poder per a frenar el conflicte, aquestes modalitats són l’antítesi de la renda bàsica atés que persegueixen controlar els pobres, estigmatitzar la pobresa i renovar el mur de divisió entre les classes populars. Així enteses, les rendes són una eina de producció i reproducció de l’exclusió social.



5. Contra el dogal del salari 
A pesar que acostuma a enunciar-se com una crítica d’esquerres, la incompatibilitat del treball garantit amb la renda bàsica descansa en supòsits molt febles. Es parteix d’una confusió entre treball i ocupació: el treball és estructurador de la vida i lloc de socialització i constitueix un fonament ontològic de l’ésser humà. En canvi, l’ocupació assalariada és només una modalitat històrica del treball, la que caracteritza el capitalisme. La renda bàsica pot ser un ressort contra la desmercantilització de la força de treball, contra el poder disciplinador de la desocupació i, sobretot, un fons de resistència contra l’explotació laboral. D’altra banda, els plans de treball socialment útils –cura de persones dependents, reforç de l’educació i la sanitat públiques, protecció i reforestació de boscos, serveis culturals, esportius i recreatius, rehabilitació d’edificis…– són compatibles amb la implantació de la renda bàsica.
Els adversaris més perillosos són potser les visions liberals de la renda bàsica, les que formulen uns especuladors i mercaders que pretenen desmantellar el que queda dels estats del benestar barata una renda bàsica a manera de xec que substituïsca –i de pas use com a mercaderia– l’educació, la sanitat o els serveis socials. 
La renda bàsica emancipatòria pot ser la llavor d’una societat alternativa amb forts vincles comunitaris.

6. De Davos o de les places? 
Davant de les objeccions fonamentals a la renda bàsica –és una utopia?, és just que la reba tothom? d’on han d’eixir els diners?–, ningú no pot dubtar de la seua viabilitat econòmica, tenint en compte el cost del rescat als bancs (60.000 milions d’euros), els delictes de corrupció (90.000 milions anuals) o el volum del frau fiscal (90.000 milions). Però, a més, la renda bàsica ha d’anar acompanyada d’una reforma fiscal progressiva. Es tracta d’una decisió política i no un problema econòmic perquè hi ha fons suficients per a finançar-la. El que és necessita és una força social suficient per a imposar-la.
Deute o renda, els bancs o les persones, austericidi o emancipació, renda de Davos o renda de les places. La disjuntiva no és si hi haurà renda bàsica o no, sinó quina en serà l’orientació. O s’imposa la que formulen ells, un subsidi de contenció, un dispositiu més per a continuar la festa dels rics, o guanya la nostra, un instrument que unisca la urgència i el desig, una eina que responga a la inseguretat i l’empobriment que patim i que s’oriente cap a la construcció d’una altra idea de societat. La inclinació final de la balança dependrà de la força, la intel·ligència i la capacitat hegemònica dels contendents. 



7. Conflicte, apoderament, canvi social 
A l’Estat espanyol hi ha un moviment creixent a favor de la renda bàsica que va aparéixer amb força en les places del 15M i que amb les marxes de la Dignitat s’ha convertit en punta de llança del moviment popular. Les accions de protesta i desobediència en aquest procés d’organització i lluita constitueixen l’embrió d’un moviment plural de la gent comuna en procés d’apoderament. Si la crisi va afonar en la misèria sectors importants de les classes treballadores, la renda bàsica pot ser una bona via per a avançar cap a la unitat popular i per a incorporar-hi totes les víctimes socials. Aquesta primavera la mobilització per la renda bàsica i pels drets socials ha de fer un salt de gegant per a progressar en aquesta direcció. El camí es diu dignitat.



Manuel Cañada, militant dels Campaments per la Dignitat i la Marea Bàsica





Comentaris
Javier Rodrigo Cano
22 / 03 / 2018 - 14:08

Moltes gràcies pel trellat, i pel treball fet. És bàsic diferenciar treball d’ocupació. El treball ens dignifica. L’ocupació (pel que fa al 80 o 90% d’ocupats) ens convertís en esclaus, a més a més sense consciència de ser-ho. Ens arravatem la dignitat. I sense dignitat, en què hem esdevingut?



Deixa un comentari






  • Aquesta és l'opinió personal de les i dels internautes, no d’Intersindical Valenciana.
  • No està permés fer comentaris o manifestacions que atempten contra el dret a la llibertat d'expressió legalment establit ni que siguen contraris a l'honor, intimitat o dignitat de les persones o organismes.
  • Ens reservem el dret a eliminar els comentaris que considerem que incompleixen el punt anterior o que tracten qüestions alienes a la temàtica dels articles.
  • Els comentaris seran publicats una vegada hagen sigut revisats.
  • No és acceptable la publicitat i serà tractada com a "spam" o correu no desitjat.
  • Està prohibit l'ús de noms o identitats falses. Cas que es detecte aquesta situatió, el comentari serà esborrat. Així mateix, està prohibit incloure en els missatges o comentaris dades de caràcter personal o qualsevol altra informació que revele la identitat de les persones físiques o jurídiques, especialment relatives a menors d'edat.