RTVV
RTVV, tres anys sense senyal
QUI NO REPARA DRETS, CONSOLIDA INJUSTÍCIES
Manifest del comité d’empresa de RTVV, 29 de novembre de 2016
Fa més de tres anys que ens concentrem a les portes d’este palau, el de la Generalitat, per reclamar la reobertura de RTVV. Primer ho férem per reclamar una negociació que impedira el tancament salvatge de la ràdio i televisió públiques. No cal dir que el govern d’Alberto Fabra es feu el sord.
Després continuarem manifestant-nos ací, en el mateix lloc, per tal de denunciar el tancament ja consumat i reclamar la dimissió d’Alberto Fabra per haver enviat al carrer 1600 treballadors i deixat els valencians sense cap mitjà de comunicació públic en la seua llengua.
Mes tard vingueren les eleccions autonòmiques i, amb elles, l’esperat canvi de govern.
Els extreballadors continuarem manifestant-nos ací, en les mateixes portes del Palau de la Generalitat. Però no era pels mateixos motius, ni ho féiem amb el mateix estat d’ànim. No amb ràbia, sinó amb esperança. Sabent que els partits i els representants dels partits que acabaven de guanyar les eleccions havien teixit una fulla de ruta a través de reunions amb el Comité d’Empresa, documents, declaracions i compromisos electorals. Una fulla de ruta en sintonia, REPETIM, amb el Comité d’Empresa.
Amb el nou Govern del canvi, vam continuar concentrant-nos, ací, a la porta del Palau de la Generalitat, per demanar la recuperació de la radiotelevisió dels valencians, per reivindicar els nostres drets laborals, per reclamar solucions. Les solucions a les quals els partits ara en el govern es van comprometre i que no han arribat per la seua manca de voluntat política
I hui, tres anys després del tancament, ací estem. Novament a les portes del Palau de la Generalitat. Continuem demanant solucions però, malauradament, ja no ho fem des de l’esperança, sinó des de la frustració i el desengany.
Al llarg de l’últim any hem sigut testimonis de l’aprovació de dos lleis i cap d’elles s’ha traduït en la recuperació de les emissions. Tampoc s’ha recuperat ni un sol lloc de treball. Ens dóna la impressió que al laberint jurídic s’ha afegit ara el laberint legislatiu.
Estem decebuts també perquè la recent creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació no respon a la necessitat d’un nou model de ràdio i televisió públiques, sinó que és un subterfugi per emmascarar una fraudulenta successió d’empreses.
Estem farts. Farts que ens giren l’esquena els que buscaven el nostre favor quan estaven en l’oposició i farts de patir com desvirtuen ara les nostres reivindicacions i com desdenyen els nostres drets. Hui també estem ací per això: per denunciar les mentides. Per a dir clar i alt que:
-Este govern ha incomplit les seues promeses electorals i les que ens feren els seus representants. I qui diga el contrari menteix i sap que menteix.
-Menteix i sap que menteix qui diu que els treballadors tenim com interlocutor José María Vidal perquè este sempre s’ha negat a parlar de qüestions laborals.
-Ximo Puig i Mònica Oltra no s’han dignat a rebre’ns ni una sola vegada. I qui diga el contrari menteix i sap que menteix.
-Els treballadors hem arribat a presentar tres propostes de viabilitat a dos Consells diferents però, a diferència del que hem fet nosaltres, des del govern valencià no se’ns ha fet ni una sola proposta per solucionar el problema laboral de RTVV. I qui diga el contrari menteix i sap que menteix.
- Abans que negociar, el govern valencià ha preferit deixar els problemes laborals en mans dels jutges. I qui diga el contrari menteix i sap que menteix.
-La nova llei de RTVV no dóna cap privilegi als treballadors sinó que retalla allò que es va aconseguir en l’acord de l’ERO del PP, fet amb les restriccions de la reforma laboral del PP. Fins ací han arribat. I qui diga el contrari menteix i sap que menteix.
-I menteix i sap que menteix qui diu que les portes d’este Palau de la Generalitat estan obertes per a nosaltres perquè darrere de les portes únicament hi ha hagut una aparença de diàleg sense un interlocutor real per a resoldre problemes laborals.
- Malauradament, les úniques portes que ens han deixat obertes als treballadors són les dels tribunals.
Malgrat tot, malgrat els tres anys de frustració, malgrat les promeses no complides, malgrat les maniobres dilatòries, ningú no podrà dir mai que els treballadors no mantenim la mà estesa al diàleg i a la negociació. A les portes del Palau de la Generalitat, renovem eixe compromís amb la nostra paraula. El pany i la clau és cosa del Consell.
NOSALTRES SEGUIREM LLUITANT PEL MATEIX QUE DES DE FA 3 ANYS: TREBALL, JUSTÍCIA I DIGNITAT. PERQUÈ QUI NO REPARA DRETS CONSOLIDA INJUSTÍCIES.
Normes d'ús