Per Intersindical Valenciana és irrenunciable la reversió de les contingències professionals a la sanitat pública
Actualment la gestió i les prestacions dels accidents de treball i malalties professionals dels empleats i empleades de la Generalitat està en mans de les mútues.
Des de final de 2013, les prestacions derivades dels accidents de treball i de les malalties professionals que pateixen els treballadors i treballadores de la Generalitat estan gestionades per mútues d’accidents de treball (Ibermutuamur, Umivale i Unión de Mútuas). Va ser una decisió unilateral del govern anterior del Partit Popular, no negociada amb els representants sindicals.
Aquesta imposició, sense cap dubte, va ser rebutjada per la totalitat de les organitzacions sindicals presents als diferents sectors del Consell, que es va plasmar en un informe negatiu de la totalitat de les Juntes de Personal i en el rebuig a participar als actes que Administració i mútues organitzaren per explicar la seua línia de treball.
Els arguments esgrimits per fonamentar aquest rebuig varen ser de caire tècnic, com la manca de justificació o l’absència de negociació col·lectiva; però també de contingut, doncs s’argumentava que no suposava cap benefici per les prestacions del conjunt de treballadors i treballadores, que l’atenció sanitària es veuria afectada, entre altres raons per una qüestió d’accessibilitat als serveis i perquè, en definitiva, es tractava d’una privatització més d’un servei públic, que només tenia l’objectiu de servir d’eina coactiva pel control de l’absentisme.
Aquest testimoni de malestar va estar recollit per la Consellera de Justícia, Gabriela Bravo, quan va manifestar públicament i, fins i tot, a la Mesa General de Negociació I, de desembre de 2016, que anava a procedir a la reversió a la sanitat pública, de la gestió de les contingències professionals que assumien les mútues. Un relat que, pel que sembla, ha canviat radicalment, perquè, ara, la comissió constituïda a l’efecte, sols parla d’avaluar la gestió realitzada per les mútues i desterra qualsevol referència a la “reversió”.
Aquest canvi de discurs, amb el suport explícit d’alguna organització sindical com UGT i menys franc d’altres com CCOO i CSIF, pretén reconvertir la idea inicial de recuperar pel servei públic el que mai devia d’haver passat a mans privades, en una mena de comissió tècnica, en el sentit estricte del terme, en la qual es procedirà a realitzar una avaluació de la gestió duta a terme per les mútues i, a més, a preparar un qüestionari de satisfacció del personal, respecte de l’atenció rebuda per part d’aquestes. En poques paraules, tot apunta a que, sota l’aparença de formalismes estadístics, es pretèn justificar la continuïtat de les mútues en la gestió d’aquestes contingències.
Des d’Intersindical Valenciana sempre hem apostat per uns serveis públics de gestió directa i, per tant, no considerem escaient procedir a una avaluació de la gestió dels accidents laborals i de les malalties professionals per part de les Mútues. No es tracta ací de fer una defensa argumentada dels avantatges que suposa la prestació i la gestió directa dels serveis públics, front a la gestió privada. És un debat artificial que només es sustenta en l’interès de determinades opcions polítiques d’imposar un model liberal d’Estat i no pel manteniment de l’Estat Social i que, en el cas que ens ocupa, és absolutament innecessari, donat que disposem d’un serveis sanitaris públics d’excel·lència contrastada que, difícilment, poden ser superats per una gestió externalitzada de les contingències professionals.
No obstant l’anterior i pel que fa a la pretensió d’avaluar el treball de les mútues, considerem que no correspon a aquesta Comissió portar-la endavant, perquè es tracta d’un treball eminentment tècnic, que requereix d’una qualificació molt específica i complexa i que, en conseqüència, correspon, en tot cas, als Serveis d’Inspecció Sanitaria o als Serveis de Prevenció de Riscos Laborals.
A més, una avaluació correcta de l’atenció prestada per les mútues no es pot limitar a una anàlisi quantitatiu i individual de casos i processos, sinó que s’ha de fer en termes de resultat; és a dir, de millora col·lectiva de l’estat de salut de la població diana. Aquesta avaluació requereix disposar de dades comparatives anteriors, d’un diagnòstic previ, de l’elaboració d’uns objectius i una planificació i, per últim, de dades posteriors sobre els indicadors de salut seleccionats.
El que acaben de exposar sobre les condicions que ha de reunir un estudi rigorós, són perfectament extrapolables a la realització d’una enquesta de satisfacció. Al nostre parer és inútil i innecessària: és inútil perquè, sí el que es tracta és de decidir entre servei de gestió pública o privada, allò més procedent es disposar de dades comparables entre un sistema de gestió i provisió de serveis i l’altre; cosa que no és possible i, per altra banda, és innecessària perquè, tornem a insistir, la decisió de apostar per una gestió directa de les contingències professionals depèn, fonamentalment, d’un criteri polític i del compromís de garantir la provisió dels recursos necessaris per oferir una atenció de qualitat i eficient.
Així i tot, si el que es pretèn es legitimar una decisió d’aquest calibre i per afavorir la participació dels empleats i empleades de la Generalita, sí que consideraríem oportuna la realització d’una enquesta, en la qual el personal poguera triar entre una modalitat de prestació de serveis i l’altra, sempre i quan aquesta fora vinculant.
Per totes aquestes raons, entenem que el debat no s’ha de centrar en “mútues si o mútues no”, sinó en quin és el procediment a seguir per la reversió, al servei públic, de l’atenció d’aquesta vessant de la salut de les treballadores i treballadors de la Generalitat, doncs és una qüestió no subjecta a negociació.
Quina alegria matutina trobar sindicalistes amb coneixement i trellat.
Als altres que sembla que el pas dels anys fa oblidar la “classe”, els recordaria:
-trellat companys, trellat.
O almenys vergonya cavallers, vergonya (de classe).
Bon article, bon treball.
Salut i alegria