La crisi està tenint uns efectes devastadors sobre la classe treballadora i sobre el nostre país.
Les dades fan palesa aquesta afirmació: 641.300 persones desocupades al País Valencià, milers de desnonaments, el 50% de la gent jove sense ocupació i els que en tenen, en condicions molt precàries, l’espoli fiscal que suposa una reducció important dels nostres recursos…
També en el terreny salarial estem en una situació prou dolenta: la mitjana salarial estatal en el quart trimestre de 2010 era de 1.992,97 euros per treballadora/treballador i mes. El País Valencià se situava en el tercer lloc per la cua amb 1.772,76 euros i per darrere hi havia les Canàries (1.608,90 euros) i Extremadura (1.698,01 euros).
El 5 de gener la Generalitat valenciana va aprovar el decret de retallades salarials i socials. Unes retallades que afecten més de 140.000 treballadores i treballadors de la Generalitat valenciana i 5.111.000 valencianes i valencians. Llei només té el suport del Partit Popular valencià. Cap dels sindicats presents en la Mesa General de Negociació ni cap altre partit polític de les Corts valencianes s’hi ha mostrat d’acord. Les mesures suposaven per al personal que hi treballa:
A les mesures recollides en el decret llei, s’hi ha de sumar les anunciades per diversos consellers. En concret, el conseller de Sanitat va anunciar un paquet de 300 mesures que aprofundien en la privatització de la sanitat pública, i la consellera d’Educació va informar que pensava augmentar la jornada lectiva del professorat i reduir la plantilla de professorat, així com altres mesures que suposaran una reducció de la qualitat del servei educatiu.
La primera pretensió del govern valencià ha sigut assegurar-se uns ingressos de 1.057 milions d’euros per a fer front a l’elevat dèficit motivat per la política de balafiament dels recursos públics i per la manca d’ingressos per la reducció de la fiscalitat dels que obtenen més ingressos i per l’espoli fiscal.
La Generalitat valenciana no ingressa, perquè no vol, entre 800 i 900 milions d’euros per l’impost de patrimoni. També tenim un dèficit fiscal amb l’Administració central. És a dir, transferim una part important de la nostra renda a altres autonomies que són més riques que la nostra. Com diu Rafael Beneyto: “Podem afirmar que una explicació de la persistent tendència a la baixa de la renda dels valencians és el dèficit fiscal valencià amb l’Estat espanyol. Aquesta situació de dèficit continuat amb l’Estat espanyol limita seriosament el creixement econòmic, és la causa principal de la insuficiència d’infraestructures que pateix el País Valencià, i perjudica amb incidència creixent els nostres serveis socials”.
Intersindical Valenciana, i tots els sindicats que en formem part, ens hem oposat tan el decret llei com al conjunt de mesures complementàries que la Generalitat valenciana ha aprovat o pensa tirar avant.
En aquest sentit, hem estat, junt amb la resta dels sindicats del sector, impulsant mobilitzacions per exigir al Consell la retirada del decret i de totes les mesures complementàries. Les mobilitzacions dels mesos de gener, febrer i març han sigut molt massives.
La resposta de l’Administració valenciana durant els mesos de gener i febrer, en concret des de l’aprovació del decret, ha sigut la callada per resposta, no voler trobar-se amb les organitzacions sindicals i provar a distraure l’opinió pública. El conseller Vela, i el seu escolanet, el secretari autonòmic García Ribot, ha fent-nos passar amb raons durant dos mesos: els seus arguments centrals eren que cal estalviar recursos per la dramàtica situació de les finances valencianes i que no negocien amb pressió sindical.
El govern va presentar, al final del febrer, després de la multitudinària manifestació del dissabte 25 de febrer, un document anomenat “proposta de mesures en matèria de personal per a l’exercici 2012-2015”. Un document el contingut del qual era inacceptable per la Intersindical Valenciana. Els motius de la nostra oposició a aquest document són els mateixos que van justificar la petició de retirada del Decret Llei 1/2012: no acceptem que les treballadores i treballadors paguen la crisi i el balafiament ni que siga a costa de rebaixar la qualitat dels serveis públics.
El document no modificava substancialment el decret llei en la part que afecta el personal interí (de l’administració del Consell i del sector docent), ni a la reducció dels sexennis del professorat i de la carrera professional del sector de salut. Per contra, incloïa aspectes que no tenen a veure amb el decret, com ara la jornada del personal del sector de l’administració del Consell o la jornada lectiva del professorat de secundària. També altres aspectes com la reducció de la temporalitat en el sector públic.
Per a nosaltres, com hem dit, el document no era assumible, per la qual cosa el vam rebutjar en conéixer-lo i en vam fer una valoració totalment negativa. No ens serveix per a res.
Malgrat aquesta negativa, la Generalitat valenciana va insistir que fóra la base de la negociació de la reunió de la Mesa General de Negociació convocada per al dia 1 de març. El conjunt dels sindicats no vam acceptar-ho. La bancada sindical va insistir en la retirada del decret llei i que qualsevol mesura d’estalvi, si s’havia de produir, no afectara ni el personal ni els serveis públics. Per això, vam insistir que els 258 milions d’euros de reducció del capítol I dels Pressupostos de la Generalitat valenciana es tragueren d’altres partides. És a dir, vam col·locar la pilota en la teulada de l’Administració. La Generalitat té recursos i té capacitat recaptatòria: impost de patrimoni, tram autonòmics de l’IRPF… El que ha fet és prendre una decisió política que suposa que els seus treballadors i treballadores paguen la seua mala gestió i que es facen malbé els serveis públics per justificar-ne la privatització i la inclusió de mesures de repagament de les persones usuàries.
Com hem dit, la Mesa General de Negociació va acabar amb la pilota a la teulada de la Generalitat. Aquesta va convocar una Comissió Tècnica el 5 de març, on va continuar insistint a negociar a partir del seu document. Els sindicats no ho vam acceptar i li vam marcar una data, el 14 de març, per tancar la negociació.
Aquesta data ha passat sense cap resposta de l’Administració. Ni ha convocat la Mesa General ni la Comissió Tècnica. Què està passant? La Generalitat continua insistint que a partir del document “Proposta de mesures en matèria de personal per a l’exercici 2012 – 2015” es pot obrir una negociació que supose, entre altres qüestions:
Com es pot deduir de tot aquest paquet de mesures, només dues novetats: la reducció de l’impacte de la reducció de la carrera professional i dels sexennis en 2013 i de les compensacions de les IT que no poden justificar la signatura de cap acord ni que deixen d’exigir la retirada del decret llei. Per a Intersindical Valenciana les propostes llançades des de la Secretària Autonòmica d’Administració Pública són només un parany en què caurem. En aquest camí no trobaran la Intersindical Valenciana.
Nosaltres continuem insistint en el nostre argument principal: retirada del decret i obertura d’un procés de negociació real que no supose cap pèrdua de dret del personal ni afecte la qualitat dels serveis públics.
També hem de posar en relleu que tampoc no caurem en el parany de fragmentar sectorialment les negociacions com pretén la Conselleria d’Educació. Aquesta ha intentat fer-ho des del principi. Ho ha intentat proposant mesures complementàries a les que figuren en el decret llei. En concret està estudiant posar en marxa mesures com, per exemple:
Totes aquestes mesures, i d’altres que tenen en cartera, formen part d’un segon pla d’ajust en el sector docent que suposarà un empitjorament de les condicions laborals del professorat i de la qualitat de l’ensenyament públic valencià. Unes mesures inacceptables per al Sindicat i per al personal que hi treballa.
Aquestes retallades sumades a les del decret llei i a la reforma laboral aprovada pel govern espanyol són un atac en tota regla a les treballadores i treballadors i al conjunt de la ciutadania.
Els sindicats de les administracions públiques estan coordinant-se per donar una resposta global a la situació. També hi ha una coordinació entre el sector educatiu. En la darrera reunió es va acordar mantindre la posició de no assistir a les meses negociadores si no es retira el decret de retallades i de fer una consulta al professorat per la convocatòria de vaga de l’abril o el maig.
Totes les mesures aprovades s’emmarquen en aquesta política que, com hem dit, pretenen: suprimir els drets de les treballadores i treballadors, tant del sector públic com del privat i amb l’incipient estat del benestar que teníem; privatitzar els serveis públics i beneficiar els especuladors i el sistema financer. Sota l’excusa de la crisi s’aproven mesures com el Decret Llei 1/2012 o la reforma laboral el passat 10 de febrer.
La manifestacions contra les retallades i contra la reforma han estat massives i han posat en evidència que la societat valenciana està mobilitzada contra les polítiques dels governs espanyol i valencià.
Hem de treballar per generar més mobilitzacions, unes mobilitzacions sostingudes i contundents que facen palés el rebuig a les retallades i a la reforma laboral i de negociació col·lectiva. Per això, el secretariat de la Intersindical Valenciana va convocar un procés de consulta entre la gent afiliada per decidir sobre la convocatòria de vaga general. Per a nosaltres, aquest ha de ser el punt i seguit per noves mobilitzacions contra les polítiques dels governs espanyols i valencià.
En aquest sentit, el secretariat de la Intersindical Valenciana també va aprovar llançar una proposta a la resta de sindicats i a les assemblees per convocar vaga general en el sector públic per al final de l’abril o el començament del maig.
Finalment, des del Sindicat es considera que cal obrir processos de consulta i de decisió de les treballadores i treballadors, no només en la convocatòria de les mobilitzacions sinó també en les futures negociacions que es puguen dur a cap. Nosaltres no signarem cap acord sense l’aval del conjunt de les treballadores i treballadors.
València, 22 de març de 2012