Finançament
Intersindical Valenciana: front els menyspreus de Montoro pel finançament, mobilització
El Ministre d’Hisenda ens maltracta de nou rebutjant qualsevol possibilitat de recuperació del deute històric i, mentre tant, l’anomenat “bloc del finançament” mira cap al sostre
Una vegada més, i no sabem quantes van ja, el Ministre Cristobal Montoro frustra les expectatives dels valencians i valencianes d’obtenir un finançament autonòmic just i merescut. Unes vegades, en ajornar sine die la negociació del model de finançament autonòmic, unes altres li hem de donar les gràcies per les aportacions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) que, sí o sí, hem de tornar i, ara, per acabar d’arrodonir la feina, nega qualsevol possibilitat de fer una cisa al deute que la Generalitat manté amb l’Estat pel FLA, fruit de l’infrafinançament, i que en just dret, ha de ser considerat com a deute històric de l’Estat envers el nostre País.
Aquest estat de coses no sorprèn: ja sabem que per a l’Estat, els valencians i valencianes hem estat històricament objecte d’espoli i això no ha canviat. El que sí sorprèn, però, és que davant aquest atac a la nostra dignitat, els nostres representants polítics o del món sindical i empresarial, agrupats al voltant del batejat “bloc del finançament”, es perden en debats estèrils sobre nimietats (diem-ho així per tal de no ferir la sensibilitat de ningú).
Vergonya cavallers, vergonya. Estem en un moment crucial per a assegurar una sanitat, educació i serveis socials dignes, ni més ni menys que la resta de territoris, ens juguem una part de les pensiones dels i les nostres majors, la pervivència del nostre model productiu, una societat de benestar i progrés i, fins i tot, la nostra capacitat d’autogovern i vostès encara estan en la fase de discutir les formes, tantejant fins on arriba la capacitat de cadascú per exigir allò que ens correspon per dret. Això en la cultura popular s’anomena mirar-se el melic i oblidar l’interès general.
Arribats a aquestes alçades, creiem que ningú dubta que el País Valencià està mal finançat des de fa molts anys; també estem convençuts que, per part dels nostres representants polítics i socials s’han fet totes les peticions políticament correctes, hagudes i per haver, per instrumentalitzar els mecanismes de negociació d’un nou model de finançament i la resposta ha estat sempre la negativa, quan no la condescendència o, fins i tot, un cert escarni col·lectiu.
És per això que alguns, molts o pocs, ens preguntem què més cal perquè s’organitze una mobilització popular de protesta contra aquest maltractament. Ja no valen signatures, ni peticions, ni reunions. Ha arribat el moment d’elevar el conflicte a un altre nivell, perquè se’ns visualitze als carrers dels pobles i ciutats d’arreu del País, sense pors ni complexos i dir que fins ací hem arribat. Ara bé, la mobilització i el seu èxit s’han de gestionar des de baix cap a dalt, cercant complicitats de la societat civil i no amb decisions verticals preses per cinc, en petit comitè, que s’arroguen una qualitat de portaveus de la societat que, al nostre parer i per la qüestió que ens ocupa, estan molt lluny de tenir.
Normes d'ús