Anul·la l’amortització de 161 places de personal interí per la cessió de la gestió a Marina Salut
Els fets es remunten a juny de 2009, quan Marina Salut, l’empresa concessionària de la gestió del Departament de Salut de Dénia, assumeix plenament la responsabilitat de la gestió i la Conselleria de Sanitat procedeix a l’amortització de totes les places vacants de personal estatutari. Una decisió que implicava el cessament del personal interí que les ocupava i que va passar a ser personal laboral de l’empresa, amb l’empitjorament de les seues condicions laborals.
Aquesta sentència suposarà un abans i un després en el procés de privatització de la sanitat públic
Intersindical Salut va recórrer la resolució d’amortització davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) per considerar que es vulnerava el plec de clàusules tècniques i administratives de la concessió. Aquestes clàusules determinen que l’empresa es compromet al manteniment de les condicions laborals de la plantilla. I, a més a més, l’administració havia d’obrir un procés de negociació col·lectiva en tant que implicava la modificació de condicions laborals, que no es va produir.
El tribunal en la seua sentència, que pot ser recorreguda davant el Tribunal Suprem, estima la segona de les pretensions, per entendre que, efectivament, no s’ha produït cap negociació amb caràcter previ a l’adopció de la resolució amb les organitzacions sindicals. En concret diu que l’acció formal d’informar a la Junta de Personal de Departament, amb la remissió de l’expedient de modificació de plantilla, no pot confondre’s amb la necessària obertura d’un procés negociador.
Amb aquests arguments la sentència del TSJ estima la demanda d’Intersindical Salut, anul·la la resolució d’amortització de places i, per tant, obliga a obrir un procés negociador per continuar amb l’amortització o, en cas contrari, a la provisió reglamentària de les places.
Per a Intersindical Salut, d’esdevenir ferma aquesta sentència, suposarà un abans i un després en el procés de privatització de la sanitat pública i un veritable correctiu per a la Conselleria de Sanitat, que es veurà obligada a negociar amb els sindicats tots i cadascun dels expedients de modificació de plantilla que es produïsquen com a conseqüència de processos de privatització o externalització.
Aquest requisit previ de negociació pot convertir-se en una ocasió única per a les organitzacions sindicals per a suavitzar les condicions de les noves concessions administratives; especialment en aquelles qüestions que afecten al personal estatutari públic i a la seua dependència de la Conselleria. D’aquesta manera s’evitaria que passen a ser personal laboral de les empreses concessionàries. De fet, la sentència suposa la reversió d’aquestes places a la sanitat pública de gestió directa, de moment ocupades per personal interí, però obri un aporta a que puguen ser proveïdes pels procediments reglamentaris (borsa de treball, concurs de trasllat o oposició).
Una diferència significativa si considerem que l’ocupació pública sempre es més respectuosa amb els drets laborals, que l’adscrita al sector privat. Per posar un exemple significatiu, aquest mateix personal afectat per l’expedient de modificació de plantilla suposadament va seguir cobrant el mateix, però la seua jornada laboral es va veure incrementada en un 20%.
Intersindical Salut considera que aquesta sentència és un gran avanç en la protecció de la negociació col·lectiva, en la defensa de les condicions laborals del personal de la sanitat pública i un seriós revés als plans privatitzadors de la Conselleria de Sanitat. Per aquesta raó, no sols seguirà defensant els interessos dels treballadors i treballadores de la sanitat pública davant el Tribunal Suprem si la sentència és recorreguda i, de confirmar-se, vigilarà meticulosament la seua execució.