El Secretariat Confederal de la Intersindical Valenciana ha definit les línies d’acció sindical per als propers mesos, centrant-la en la defensa d’un sistema públic de pensions digne, en la lluita contra l’atur i la precarietat laboral i en la prestació d’uns serveis públics de qualitat que eviten l’exclusió social.
Si fem cas del baròmetre del CIS, el problemes que més preocupen i afecten personalment la ciutadania, ometent l’honrosa irrupció de la corrupció i la classe política, són: l’atur, els problemes d’índole econòmica, la sanitat, l’educació, les pensions i els problemes socials. Tots s’arrosseguen des de fa anys, la qual cosa és significativa del fracàs de les polítiques públiques en aquestes matèries i de l’escletxa que hi ha entre les necessitats percebudes per la ciutadania i les prioritats del Govern de l’Estat en mans del Partit Popular.
Les desigualtats socials tenen molt a veure amb la degradació dels serveis públics
A ningú se li escapa que l’atur és un problema de primera magnitud, tant per la quantitat de persones i famílies afectades, com per les conseqüències que arrossega. Segons les dades de l’EPA del segon semestre de 2017, la taxa d’atur es situa en el 17,2%, una xifra que no deixa de ser per ella mateixa escandalosa. Si a més, desglossem per grups d’edat i per sexe podem comprovar que és especialment sagnant per les persones menors de 25 anys i per les dones.
El segon problema, conceptuat genèricament, relatiu a l’afectació personal de la situació econòmica, entenem que està a cavall entre l’atur, la manca de mesures reals i adequades de protecció social i la precarietat laboral. Al primer aspecte ja hem fet referència, del segon, sols un apunt: un 41’2 % de les persones en situació d’atur no rep cap tipus de prestació. Del tercer caldrà parlar-ne més extensament.
Arran de la darrera reforma laboral no sols es varen reduir els costos de l’acomiadament amb el consegüent augment de la taxa d’atur, sinó que, a més, amb la desregulació de la negociació col·lectiva, la modificació de les modalitats de contractació i el manteniment d’un salari mínim interprofessional que ratlla l’obscenitat, han proliferat en el mercat de treball fórmules de relació laboral que fomenten la precarietat dels treballadors i de les treballadores, tant en aspectes retributius com en condicions laborals.
El resultat d’aquestes polítiques de liberalització del mercat de treball és que, a hores d’ara, existeix un nínxol de pobresa entre les persones que, malgrat estar treballant, el seu salari no arriba a cobrir les necessitats més bàsiques. Com exemple, dir que el salari mig a l’Estat espanyol es situa al voltant dels 1.600 €, però, i aquesta és la dada significativa, un 50% dels treballadors i treballadores tenen un salari inferior a 1.000 €.
Per últim, la percepció com a problema de la sanitat, l’educació, les pensions i les desigualtats socials tenen molt a veure amb la degradació dels serveis públics i dels sistemes de protecció social com a conseqüència de les retallades pressupostàries i els obstacles d’accés als serveis. El resultat d’aquestes polítiques antisocials és que més del 22% de la població de l’Estat es troba en situació de risc d’exclusió i, per tant, s’aprofundeixen les desigualtats socials.
En aquest context, Intersindical Valenciana considera que és inacceptable que les polítiques laborals i socials de l’Estat continuen tancant els ulls a la dura realitat que viuen els ciutadans i ciutadanes i, per aquestes raons, iniciarà una campanya de sensibilització i mobilitzacions que, amb el lema “Contra l’atur, la precarietat i l’exclusió social: lluita, organitza’t i afilia’t”. Per fer-ho, reivindicarà l’aplicació de mesures concretes, convocarà mobilitzacions, posarà en valor de l’autoorganització de les treballadores i treballadors mitjançant la lluita i l’afiliació als sindicats. Aquestes mesures aniran orientades a acabar amb les polítiques antisocials per revertir la situació, si més no, quan els indicadors macroeconòmics són favorables i el que fracassa estrepitosament és la política de redistribució de la renda i per l’apoderament de la classe treballadora.