Retallades
Montoro, CCOO, UGT i CSI-F penalitzen els serveis públics de la Generalitat i al seu personal
El II Acord sobre la Millora del Serveis Públics, signat a Madrid pel Ministre d’Hisenda i Funció Pública i els sindicats CCOO, UGT i CSI-F contempla, entre d’altres, alguns aspectes relatius a l’ocupació pública i a les condicions laborals dels empleats i empleades públics, que suposen una discriminació inacceptable perquè s’exclou al personal de la Generalitat del 100% de la taxa de reposició en 2018 i de la jornada de 35 hores.
Concretament i pel que fa a la taxa de reposició per 2018, l’Acord diferencia entre les Administracions Públiques que hagen complit amb l’objectiu d’estabilitat pressupostària, deute i regla de despesa i les que no: en el primer cas, la taxa de reposició serà d’un 100% per a tots els sectors i, a més, preveu, un 8% addicional sobre la taxa de reposició per aquells sectors que consideren necessitats d’un reforç; mentre que, en el segon, com és el cas valencià, la taxa de reposició serà d’un 100% als sectors considerats prioritaris, d’un 75% pels que no ho siguen i la taxa de reposició addicional pels sectors necessitats d’un reforç només serà d’un 5%.
És pràctica habitual discriminar financerament determinades Comunitats Autònomes o Entitats Locals
Respecte de les condicions laborals, l’Acord permet que les administracions públiques puguen establir altres jornades ordinàries, diferents de les 37’5 hores setmanals, atenent a les característiques dels torns de treball o a la penositat. Aquesta excepció sols podran aplicar-la aquelles administracions públiques que hagen complit els objectius d’estabilitat pressupostària.
Per a Intersindical Valenciana la prestació de serveis públics de qualitat requereix, no sols mantenir les plantilles actuals, sinó que moltes vegades es fa imprescindible el seu augment per atendre els increments de demanda i l’establiment de nous serveis. Al mateix temps, és una reivindicació totalment justa que aquestes plantilles estiguen proveïdes per personal amb nomenament fix, amb la finalitat de dotar d’estabilitat al personal.
Aquesta premissa és vàlida per a qualsevol administració, haja o no complit els objectius d’estabilitat pressupostària. És per això que des d’Intersindical Valenciana no entenem aquesta distinció, ni el diferent tracte entre unes administracions i altres i, amb més motiu, si considerem que en determinades ocasions, el no compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària d’una administració, com la valenciana, estan motivats per un dèficit flagrant i injust de finançament per part de l’Estat.
Sabem que, per part del Ministre Montoro i dels seus antecessors, és pràctica habitual discriminar financerament determinades Comunitats Autònomes o Entitats Locals que, per raons polítiques, no encaixen en el seu ideari centralista i centralitzador; com és el cas del País Valencià. Ara, el que sorprén de forma alarmant és que sindicats com CCOO, CSI-F i UGT, que al País Valencià reivindiquen un finançament just, ara entren al joc sectari de Montoro i penalitzen encara més a la Generalitat Valenciana, amb restriccions a la taxa de reposició per no complir els objectius de dèficit , als valencians i valencianes amb serveis públics mal dotats i, a més, castiguen al personal al servei de la Generalitat amb entrebancs per l’estabilització del treball i l’accés a la jornada de 35 hores.
Contradiccions entre els discursos i els fets a les que ja estem acostumats; però no per això anem a deixar de posar-les en evidència davant l’opinió pública, al mateix temps que animen a la Generalitat a repensar-se la confiança que atorga a aquestes organitzacions sindicals en considerant-les com interlocutors únics i exclusius. Sembla que la lleialtat institucional no és tan sòlida com pretén donar-se a entendre.
Normes d'ús