Alternatives
El tribunal AELC rebutja les reclamacions pel litigi “Icesave” contra Islàndia i els seus habitats
El CADTM acull amb prou satisfacció la decisió del tribunal de l’AELC de rebutjar les demandes interposades pels Països Baixos i el Regne Unit contra Islàndia pel litigi de l’Icesave.
Intersindical Valenciana se suma a la valoració del CADTM
El tribunal de l’AELC (Associació Europea de Lliure Comerç) rebutja les reclamacions pel litigi “Icesave” contra Islàndia i els seus habitants.
La sentència estableix clarament que no és responsabilitat d’un Estat cobrir els costos de les garanties del sistema bancari d’una societat financera amb seu al mateix, i que el mecanisme de seguretat ha de ser finançat pels propis bancs. Això confirma de manera implícita que el procés de liquidació normal, tal com es va aplicar a «Landsbanki»-casa matriu d’Icesave-, és totalment correcte en el cas en què un banc, fins i tot «massa gran per caure» tinga més deutes que actius . I aquesta seria la situació en què estarien la majoria dels grans bancs europeus si, en els seus balanços, s’hagués comptabilitzat els actius tòxics d’acord al seu valor real.
No obstant això, des de l’any 2007 i el començament de les repetides crisis financeres es va fer tot el contrari ja que calia salvar els grans accionistes, a costa de la població. Els governs dels països industrialitzats van concedir garanties als seus bancs en risc de fallida, utilitzant sense cap justificació els fons públics per facilitar la liquiditat dels mateixos. Alhora, aquests governs van començar a picar amb la consigna que la població era la responsable del dèficit estatal. Aquest discurs tenia per fi convèncer els ciutadans i ciutadanes que havien d’acceptar, ja que eren els responsables, la reducció de salaris, la reducció de la cobertura de la seguretat social, l’augment de la precarietat i el deteriorament de les condicions laborals. Però no es pot penalitzar als pobles i aquests no estan d’acord amb les mesures d’austeritat que se’ls imposen. Aquesta decisió del tribunal de l’AELC demostra el caràcter legítim de l’opinió de la ciutadania evidenciant el caràcter il · legítim d’aquestes mesures d’austeritat.
El sistema bancari europeu segueix contenint la respiració fins al dia en què els seus actius tòxics arriben al seu venciment i ja no es puguen amagar. En aquest moment se li demanarà (més aviat se li ordenarà) a la ciutadania que el rescat una vegada més. Els governs mitjançant unes estructures ja establertes, pidolaran davant els mercats financers per aconseguir préstecs-dels seus propis diners-que dirigiran als bancs que mantinguen els seus actius tòxics. Amb la decisió de l’AELC, sabem ara que no són els pobles (el grec, l’irlandès, el portuguès o altres) els que han de pagar i que la voluntat dels governants per actuar d’aquesta manera demostra la seva complicitat amb les entitats bancàries.
Les crisis financeres continuaran fins que els bancs siguen expropiats sense indemnització, socialitzats, posats sota control popular i democràtic i al servei de la població i no dels mercats financers. També cal identificar, mitjançant una auditoria ciutadana del deute públic, tots els deutes il · legítims, en particular les que provenen del rescat bancari, per poder anul · lar.
Normes d'ús