DE L'ENTREBANC A LA INVOLUCIÓ

1. Introducció

Des de l’any 1999, les conclusions dels informes que STEPV publica regularment sobre la situació del valencià en l’ensenyament no han variat massa i continuem constatant un lent desplegament de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).

Hem confirmat que, malgrat el creixement de la demanda, en aquests quasi trenta anys transcorreguts des de la seua aprovació per unanimitat en les Corts valencianes, només s’ha aconseguit que un 29% de l’alumnat reba l’ensenyament en valencià. Tanmateix, aquesta xifra global no pot amagar, com venim denunciant en cada informe, el desequilibri amb què s’aplica la llei en funció del territori, de la titularitat pública o privada dels centres, i el salt problemàtic entre etapes educatives.

La novetat d’enguany, i allò que justifica el títol de l’edició 2011 de l’informe, és el canvi d’actitud de la conselleria d’Educació envers l’ensenyament en valencià. El govern ha posat en marxa una sèrie d’iniciatives que modifiquen el desplegament de la LUEV: la creació d’una xarxa de centres pretesament plurilingües sembla que serà a costa de les hores d’ensenyament en valencià, i amenaça de fer desaparéixer els programes lingüístics –el Programa d’Incorporació Progressiva del Valencià (PIP)– que, d’una manera tan feble, mantenien la presència de la llengua en les aules. A més a més, s’han produït retallades de les partides pressupostàries per ajudes al valencià, i s’ha reduït el nombre d’assessors i assessores de valencià.

El sindicat té la certesa que el moment és decisiu per al futur de la llengua en l’àmbit educatiu, perquè el govern valencià ha començat a canviar una política lingüística d’entrebancs a l’extensió de la llengua per una altra, de ben diferent, d’autèntica involució contra l’extensió i consolidació del valencià en l’ensenyament.

Quasi dues generacions d’alumnat han passat pel sistema educatiu sense que la LUEV s’haja aplicat en tota l’extensió. Amb dificultat trobaríem una persona que s’haja pogut escolaritzar en valencià des dels 3 anys fins a acabar un cicle formatiu o una carrera universitària. La demora a aconseguir els objectius és ara una clara oposició a la llengua. Haurem de reclamar que el valencià és de llei, i que la llei s’ha de complir.

2. Objectius

Aquest informe es proposa:

• Unificar les dades oficials elaborades i/o fetes públiques des de diversos organismes i institucions, per poder tindre una visió rigorosa i el més completa possible del grau de compliment de la LUEV en el sistema educatiu de règim no universitari.
• Denunciar l’opacitat amb què l’administració valenciana tracta aquest tema. No coneixem ni un sol informe, ni una sola valoració rigorosa i completa, ni una sola avaluació feta per la conselleria d’Educació sobre el valencià en l’ensenyament. Mentrestant, es promouen frívolament canvis de legislació i d’organització del sistema educatiu, sense compartir amb la comunitat educativa ni les dades, ni les anàlisis.
• Avaluar, a partir de l’anàlisi de les dades, la realitat objectiva del sistema per detectar–ne les mancances i desviacions. Traure’n conclusions que ens permeten entendre la situació i reorientar–la.
• Proposar les mesures i les accions que ens permeten avançar en els objectius que marca la llei. Intentar reconstruir el sistema educatiu i contindre l’actual situació de desigualtat i desequilibri.

3. Situació de l’ensenyament en valencià

La triple fragmentació del sistema educatiu valencià

Una anàlisi de l’aplicació de la LUEV que abaste la totalitat del sistema educatiu, mostra la lentíssima aplicació de la llei i l’escàs creixement de l’alumnat en valencià. Així mateix, es fa evident que les polítiques que ha aplicat el govern valencià des de l’any 1995 han consolidat forts desequilibris entre els trams educatius, entre centres públics i privats, i entre territoris. Resumint: com més cap al sud del territori, menys valencià; com més edat té l’alumnat, menys valencià; com més ensenyament concertat, pagat amb diners públics, menys valencià. A hores d’ara podem concloure que el nostre sistema educatiu és un sistema fragmentat que, per tant, no compleix amb el propòsit d’anivellar desigualtats.

Gràfic 1

Alumnat en els diferents programes educatius

L’alumnat escolaritzat en programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL), representa un 29% del total de l’alumnat; mentre que l’alumnat escolaritzat en programes d’incorporació progressiva (PIP) representa el 71% –un 54,2% en zones de predomini lingüístic valencià, i un 16,8% de les zones de predomini lingüístic castellà, en les quals el valencià només s’imparteix com a assignatura.

• 3 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en programes d’ensenyament en valencià.
• 5 de cada 10 alumnes s’escolaritzen en programes que incorporen progressivament el valencià. Fins ara tenien, com a mínim, una assignatura en valencià. A partir d’ara, només tindran una única assignatura en valencià.
• 2 de cada 10 només estudien el valencià com a assignatura.

Fragmentació entre etapes educatives

L’administració no només no assegura la continuïtat dels programes d’ensenyament en valencià (PEV/PIL) entre les diferents etapes educatives, sinó que els fa desaparéixer a mesura que l’alumnat avança en la seua escolarització (vegeu Quadre 1 en pàg 5).

Quadre 1

El sistema educatiu valencià per trams educatius i per xarxes
	Valèncià assignatura*	PIP*	PEV/PIL*
E. Infantil	16,2	47,8	35,9
E. Primària	13,7	53,0	33,3
E. Especial	90,2	8,8	1,0
E. Secundària Obligatòria	14,0	58,6	27,3
Batxillerat	21,6	60,4	18,0
Cicles Formatius de F.P.	35,2	60,3	4,6
Total pública+privada	16,8	54,2	29,0
E. Infantil	14,7	34,5	50,7
E. Primària	14,8	40,0	45,2
E. Especial	91,0	8,3	0,6
E. Secundària Obligatòria	14,3	47,6	38,1
Batxillerat	17,6	58,6	23,7
Cicles Formatius de F.P.	27,9	66,2	5,9
Total pública	16,3	44,4	39,3
E. Infantil	19,0	72,0	9,0
E. Primària	11,3	81,6	7,2
E. Especial	87,6	10,3	2,0
E. Secundària Obligatòria	13,5	81,5	5,0
Batxillerat	34,0	65,8	0,2
Cicles Formatius de F.P.	60,6	39,4	0,0
Total privada	18,0	75,7	6,3

En percentatge.

* En les zones de predomini lingüístic del castellà, el valencià s’imparteix només com a assignatura. En les zones de predomini lingüístic valencià, el programa d’Incorporació Progresiva del valencià (PIP) estableix que una o més assignatures s’impartisquen en valencià. Els Programes d’Ensenyament en Valencià (PEV) i d’Immersió Lingüística (PIL) tenen com a llengua vehicular el valencià. Dades de l’Anuario estadístico. Las cifras de la educación en España. Ministeri d’Educació, 2011.

Gràfic 2

Alumnat que estudia en valencià. Per etapes

Mentre que un 35,9% de l’alumnat en infantil s’acull a programes PEV/PIL, aquesta proporció ja baixa a un 33,3% en primària, i només un 27,3% pot continuar fent–ho en ESO. En batxillerat un 18% tindrà la sort i seguirà l’escolarització en valencià, mentre que només un 4,6% ho podrà fer en formació professional. L’educació especial només atén un 1% d’alumnat en valencià, cap alumne en batxillerat a distància. Als centres de Formació Permanent d’Adults (FPA) o d’ensenyaments artístics no figura alumnat en valencià, segons dades del curs 2006/07.

En accedir al sistema, 4 de cada 10 xiquets i xiquetes escullen programes en valencià. En passar a primària, només podran fer–ho 3, que es convertiran en 2 en arribar a l’ESO. En quedarà només 1 en batxillerat, que desapareixerà finalment, i es convertirà en cap si tria cicles formatius. El camí no pot ser més decebedor. Com més edat té l’alumnat, més minven les seues oportunitats d’estudiar en valencià: de 4 a 0.

Quadre 2

Ciutat de València. Resum per trams educatius
	Sense dades	PIP	PEV/PIL
E. Infantil	7,14	78,02	14,84
E. Primària	1,23	81,75	17,02
E. Secundària Obligatòria	1,24	85,80	12,96
Batxillerat	14,17	80,24	5,59
Cicles Formatius de F.P.	34,58	58,37	0,00
Total pública+privada	15,49	73,76	8,40

En percentatge d’infantil a cicles formatius de grau superior

Quadre 3

Comparativa entre el total del sistema educatiu i la ciutat de València
	Total sistema	Valencià	Diferencia relativa
E. Infantil	35,95	14,84	-21,11
E. Primària	33,27	17,02	-16,25
E. Secundària Obligatòria	27,34	12,96	-14,38
Batxillerat	18,03	5,59	-12,44
Cicles Formatius de F.P.	4,57	0,00	-4,57
Total pública+privada	28,98	8,40	-20,58

En percentatge d’infantil a cicles formatius de grau superior

Quadre 4

Alumnat per trams educatius en la ciutat de València
	Total	PEV/PIL	%	PIP	%	Sense dades	%
Infantil	29.049	4.311	14,84	22.665	78,02	2.073	7,14
Primària	40.104	6.827	17,02	32.784	81,75	493	1,23
Secundària	27.762	3.598	12,96	23.819	85,80	345	1,24
Batxillerat	11.170	624	5,59	8.963	80,24	1583	14,17
CF Grau Mitjà	5.831	0	0,00	3.416	58,58	2.415	41,42
CF Grau Superior	7.085	0	0,00	4.120	58,15	1.965	27,73
Pública+privada	121.001	15.360	8,40	95.767	73,76	8.874	15,49

Nombre d’alumnes i percentatge relatiu al total

Fragmentació entre la xarxa pública i la privada

S’ha consolidat una doble xarxa pública/privada per a l’ensenyament en valencià, en la qual el 93,09% de l’alumnat escolaritzat en valencià ho fa en centres públics mentre que només un 6,32% ho fa en la privada concertada, i un 0,59% en la privada (dades del Libro Blanco de la Enseñanza Secundaria, 1998–2009, Uned). És a dir, no arriba a un de cada deu que ho fa en la xarxa privada.

Gràfic 3

La xarxa pública i la privada

És un fet que la despesa pública destinada a finançar els ensenyaments en centres de titularitat privada a través del règim de concerts ha augmentat considerablement. Des de l’any 2000 fins al 2008, aquesta despesa ha crescut al voltant d’un 115%. Aquest creixement és significativament superior al que ha experimentat la despesa pública educativa, que ho ha fet en un 91% durant el mateix període. De fet, si es compara amb la resta de l’estat, el creixement “de los recursos públicos destinados a financiar los conciertos y subvenciones” al País Valencià és major.

En canvi, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la totalitat de l’ensenyament no universitari augmenta en la pública i disminueix en la concertada. L’any 1998, el percentatge d’alumnat escolaritzat en valencià en la privada concertada era un 7,9%, mentre que deu anys més tard s’ha quedat en un 6,32%

• S’ha de tindre en compte que de cada 10 alumnes de tot el sistema educatiu valencià, 7 s’escolaritzen en la xarxa pública i 3 ho fan en la privada. Això suposa que una quantitat important d’alumnat queda pràcticament al marge dels programes en valencià. L’alumnat escolaritzat en la xarxa privada concertada se situava en el 32% en el curs 2009–2010, d’un total de 796.889 alumnes. És a dir, la privada concertada, que rep fons públics per escolaritzar 256.962 alumnes, abandona una de les responsabilitats a què la compromet el marc legal del sistema educatiu, com és el de la promoció del valencià com a llengua de l’ensenyament.
• De cada 10 dels i les alumnes que s’escolaritzen en la xarxa privada concertada, només mig alumne ho faria en valencià; 7,5 s’escolaritzen en PIP –sense que es conega ni una dada sobre el seguiment i el control social a què està compromesa pel fet de rebre fons públics–, i 2 alumnes, ubicats en les zones de predomini lingüístic castellà, només estudien el valencià com a assignatura. A més, l’alumnat escolaritzat en valencià per la xarxa privada s’ha reduït a la meitat en els darrers deu anys, quan en el curs 1998 era quasi 1 alumne de cada 10. Podem concloure que el compromís amb el valencià de la xarxa concertada disminueix a mesura que n’augmenta el finançament públic.

Quadre 5

Evolució alumnat pública/privada 1995-2010
		xarxa pública		xarxa privada
curs	total	alumnat	%	alumnat	%
1995-96	741.104	518.546	70	222.558	30
1996-97	725.267	509.113	70	216.154	30
1997-98	710.294	497.975	70	212.319	30
1998-99	699.259	486.355	70	212.904	30
1999-00	684.279	474.399	69	209.880	31
2000-01	679.577	465.773	69	213.804	31
2001-02	681.967	462.749	68	219.218	32
2002-03	685.120	466.298	68	218.822	32
2003-04	697.506	475.966	68	221.540	32
2004-05	708.161	484.640	68	223.521	32
2005-06	715.757	492.433	69	223.324	31
2006-07	735.361	503.972	69	231.389	31
2007-08	758.792	518.029	68	240.763	32
2008-09	788.449	537.589	68	250.860	32
2009-10	796.889	539.927	68	256.962	32

Total alumnat del sistema educatiu. Règim no universitari. Dades MEC

Fragmentació entre territoris

La població valenciana es concentra majoritàriament a les províncies de València i Alacant i, a una gran distància, se situa Castelló. Pel que fa a l’alumnat, la distribució global de tot el sistema, segons dades del curs 2010/11, queda així:

• De cada 10 alumnes escolaritzats en tot el sistema, 5 s’ubiquen en la província de València, quasi 4 en la d’Alacant i només 1 en la de Castelló. Dels 5 escolaritzats en la província de València, només 1,5 estudia en valencià, cosa que representa menys d’un 30%. A la província d’Alacant, dels 4 escolaritzats només mig –menys d’un 20%–, ho fa en valencià. La província de Castelló, amb una incidència mínima sobre la globalitat de l’alumnat, és la que escolaritza en valencià un major percentatge, un 50%, que significa que la meitat d’un ho fa en valencià.
• Els i les alumnes escolaritzades a Castelló només són 90.641, mentre que València n’escolaritza 397.802 i Alacant, 276.529. Els 55.000 xiquets i xiquetes de les comarques de Castelló que enguany s’escolaritzen en valencià, si bé representen un percentatge alt, no deixen de ser ben poca cosa davant els quasi 600.000 de la resta de territori.

Quadre 6

Alumnat per territoris i per programes educatius
	Alumnat	%	PEV/PIL	%	PIP	%
València	397.802	52,00	120.185	15,71	277.617	36,29
Alacant	276.529	36,15	46.642	6,10	229.887	30,05
Castelló	90.641	11,85	55.409	7,24	35.232	4,61
Total	764.972	100,00	222.236	29,05	542.736	70,95

Curs 2010/11

Quadre 7

Els programes PEV/PIP per territoris
Territori	Alumnat	PEV/PIL	%	PIP	%
València	397.802	120.185	30,21	277.617	69,79
Alacant	276.529	46.642	16,87	229.887	83,13
Castelló	90.641	55.409	61,13	35.232	38,87
Total	764.972

En percentatge. Curs 2010/11

3.2. El creixement de l’alumnat escolaritzat en valencià

L’afirmació reiterada del conseller d’Educació que l’alumnat escolaritzat en valencià ha crescut un 180% en els 15 anys de govern del PP és la visió interessada de qui no li interessa que es coneguen altres xifres. Segons l’estudi de la Uned ja citat, la proporció d’alumnat escolaritzat en valencià respecte del total en cada un dels règims –públic, concertat i privat– augmenta: “En la concertada sube casi dos puntos porcentuales; en la privada en algo más de dos puntos; y en la pública en 16,64 puntos porcentuales. A pesar de este crecimiento es evidente que el régimen en el que más se estudia en valenciano ha sido y es el público.”

Quadre 8

Evolució alumnat PEV/PIL 1995/2010
	1995/1996	% 1995	2010/211	% 2010
PEV/PIL	74.277	10,27	222.236	29,05
PIP	649.208	89,73	542.736	70,95
Total alumnat	723.485		764.972

Total alumnat sistema educatiu règim no universitari. Dades Conselleria d’Educació.

Quadre 9

Alumnat PEV/PIL 2009/2010
	total	%	infantil/primària	%	secundària	%
Qui estudia en PEV	211.435	27,59	148.402	33,10	63.033	19,82
Qui estudia en PIP	554.897	72,41	299.893	66,90	255.004	80,18
Població escolar	766.332		448.295		318.037

Total i percentatge. Dades Conselleria d’Educació.

Quadre 10

Alumnat PEV/PIL 2010/2011
	total	%	infantil/primària	%	secundària	%
Qui estudia en PEV	222.236	29,05	158.830	35,29	63.406	20,14
Qui estudia en PIP	545.736	71,34	294.245	65,38	251.491	79,86
Població escolar	764.972		450.075		314.897

Total i percentatge. Dades Conselleria d’Educació.

• L’alumnat que s’escolaritza en valencià creix però ho fa lentament: en una dècada el creixement ha sigut només d’un 11%. El curs 1998/99, el percentatge d’alumnat que estudiava en valencià representava un 16% sobre el total, el curs 2007/08, la mitjana era del 27% (dades del Libro Blanco de la Enseñanza Secundaria, 1998–2009, Uned).
• L’exempció a l’assignatura de valencià, continua sent permesa. En secundària, segons dades del curs 2005/06, es van “atorgar” l’exempció a un 28,66% de l’alumnat a Alacant, un 21,73% a València i un 8,67% a Castelló. Com diu la inspectora Tudi Torró en el Llibre blanc de l’ús del valencià (AVL, 2008): «Una bona part de l’alumnat de les zones castellanoparlants han passat tota la seua escolaritat obligatòria sense conéixer ni aprendre una de les dues llengües oficials. (…) Aquesta situació no ha fet més que perpetuar la divisió existent entre valencians que són bilingües – valencià i castellà – i valencians que són monolingües –únicament castellà».

Gràfic 4

Evolució de l’alumnat d’infantil i primària (3-12 anys) de PEV/PIL 1995-2010 / Dades MEC

3.3. La catalogació dels llocs de treball en els centres educatius

En 1997 es van catalogar com a bilingües tots els llocs de treball dels col·legis públics d’infantil i primària, en ocasió de l’adscripció del professorat del cos de mestres als nous llocs de treball resultants de l’aplicació del nou sistema educatiu ordenat per la LOGSE. Des de 2002, el professorat que ha entrat al sistema educatiu per concurs–oposició ho ha fet amb el requisit lingüístic, que també s’ha exigit en els concursos de trasllats.

En canvi, en la resta d’etapes educatives no s’ha regulat ni la catalogació lingüística dels llocs de treball, ni el requisit lingüístic en el concurs de trasllats. En l’acord subscrit entre l’administració i tots els sindicats de la Mesa Sectorial d’Educació –de juny de 1999– sobre les plantilles dels instituts de secundària apareix, per primera vegada, el compromís de procedir a la catalogació dels llocs de treball. Aquest acord no només no s’ha desplegat sinó que, amb la nova ordre de plantilles de gener del 2011, imposada unilateralment per la Conselleria, ha desaparegut de l’agenda del govern valencià. Segons dades facilitades per la conselleria en el curs 2008/09, el 77% del professorat de secundària estava capacitat lingüísticament en valencià, i un 59%, del professorat tècnic de formació professional. L’esforç del professorat per formar–se s’ha malbaratat.

3.4. L’ensenyament en valencià en les poblacions de més de 30.000 habitants

Dels poc més de 5 milions d’habitants del País Valencià, segons el padró de 2010, les poblacions amb més de 30.000 habitants representen el 47% (2.411.600h). La importància, per tant, del pes demogràfic d’aquestes ciutats ha centrat l’atenció del sindicat per a estudiar la situació del valencià i, especialment, en els trams inicials d’escolarització. En concret, hem centrat l’estudi en els cursos d’entrada i d’eixida d’infantil i primària, és a dir, als tres anys i als 11–12 (6é de primària).

Quadre 11

Comparativa de grups de tres anys i sisé de primària en les ciutats de més de 30.000 h.

Xarxes pública i privada. Curs 2009/2010

Segons les dades, de les 23 ciutats valencianes amb més de 30.000 habitants, només 7 ofereixen més grups en valencià que en castellà en infantil 3 anys: quatre a Castelló (Castelló, Vila–real, Borriana i la Vall d’Uixó), dues a València (Gandia i Mislata) i una a Alacant (la Vila Joiosa). En primària es redueix a cinc (les mateixes, tret de Mislata i la Vila Joiosa).

En infantil, per sota de la mitjana global del 35,9% d’ensenyament en valencià en aquest tram en tot el sistema, hi ha 12 poblacions: sis a València (València, Paterna, Burjassot, Torrent, Sagunt i Ontinyent) i sis a Alacant (Alacant, Elx, Benidorm, Alcoi, Sant Vicent del Raspeig i Petrer). En primària, amb un percentatge global del 33,3%, hi ha 11 poblacions que ofereixen menys grups en valencià respecte a la mitjana del País Valencià (les mateixes, tret de Sagunt).

Gràfic 5

El valencià a les grans capitals del País Valencià
En les grans capitals valencianes es confirma el patró de com més al sud, menys valencià. Tant Alacant com Elx, presenten uns percentatges baixíssims d’escolarització en valencià. Si mirem la xarxa concertada, no hi ha cap centre en aquestes ciutats que impartisca ensenyament en valencià.

Gràfic 6

Els contrastos de les ciutats mitjanes.
En ciutats amb una demografia semblant – Torrent i Gandia o Sant Vicent del Raspeig i Vila-Real –, no és possible trobar cap patró que siga indici de l’existència d’una planificació de l’extensió del valencià com a llengua vehicular de l’ensenyament. Novament, el contrast entre una ciutat del nord, Vila-Real, i una del sud, Sant Vicent, ambdues amb predomini lingüístic valencià, és significatiu de la falta de voluntat de planificació.

Gràfic 7

La xarxa privada en Dénia i Gandia: l’excepció que confirma la norma
Les ciutats de Dénia i Gandia destaquen perquè la xarxa privada escapa a les constants que trobem en altres territoris i els percentatges d’ensenyament en valencià s’acosten als de la xarxa pública.

Per titularitat del centre, es constata novament el desequilibri de l’oferta entre la pública i la privada. Mentre que en totes les poblacions sempre hi ha oferta de grups en valencià, en la privada no. En Infantil, hi ha 12 poblacions, de les 23 estudiades, que no ofereixen cap grup en valencià en els centres concertats: set a València (Sagunt, Paterna, Mislata, Alzira, Burjassot, Ontinyent i Xirivella), cinc a Alacant (Elx, Benidorm, Alcoi i Petrer). En Primària, cal afegir al llistat Alacant i Vila–real.

La població escolaritzada en valencià en els centres públics d’aquestes poblacions arriba al 45% en Infantil i al 40% en primària, mentre que en els centres concertats, només al 6% i al 5%, respectivament.

També s’observa que hi ha més alumnat en valencià en infantil (32%) que en primària (28%).

Per tant, es manté el triple desequilibri que s’observa per a tot el sistema entre pública i privada, entre territoris i entre etapes. A més, mostra un increment de la demanda en l’entrada al sistema educatiu, perquè l’alumnat en valencià creix en els grups de tres anys.

A la província d’Alacant, l’estudi de les principals ciutats mostra el creixement, però també la desatenció. Les dues ciutats més importants del País Valencià, després de València, estan situades en les comarques del sud: Alacant i Elx. La seua situació es troba sota mínims pel que fa l’ensenyament en valencià.

Les constants de l’anàlisi les podem resumir en:

• La planificació del creixement de grups no existeix: cada ciutat té el seu propi percentatge. No hi ha un paral·lelisme entre l’ús social del valencià i l’oferta en ensenyament (casos com Alcoi, Ontinyent, Alzira o Dénia, per exemple).
• La constant, però, mostra que en arribar a 6é s’ha perdut alumnat en valencià.
• La xarxa privada no assumeix la part que li correspon, sobretot en les grans ciutats.

El valencià a les ciutats d’Alacant

El percentatge per als programes d’ensenyament en valencià en les ciutats més importants d’Alacant se situen molt per sota de la mitjana global de tot el sistema. Així, el percentatge per a infantil, d’un 35%, per al conjunt de publica i privada, es redueix a un 22,2%, dotze punts menys per a les comarques del sud. El descens sobre la mitjana global és encara més escandalós: si ens fixem en els grups de 6é de primària, el percentatge es redueix un 50% sobre el global, d’un 33,3% a un 15%.

Ara bé, la dada més positiva, i alhora significativa, és que es constata el creixement de la demanda d’ensenyament en valencià, si comparem el percentatge de grups de 3 anys, un 22,2% i el de 6é de primària, amb només un 15%. Aquest increment en la demanada es constata tant en la xarxa pública com en la xarxa privada.

I la xifra més negativa la trobem en el detall de l’oferta en valencià en la xarxa privada en aquestes ciutats: d’una oferta ridícula d’un 3,39% per als grups inicials de 3 anys, es passa a un oferta quasi inexistent d’un 0,85%. Rídicula, inexistent i per sota dels mínims de l’oferta global de la xarxa privada d’un 7,2%.

4. Valoració de la política lingüística del govern valencià

Durant els últims setze anys, tot i que el creixement del valencià ha sigut continuat, també ha sigut lentíssim, i no ha arribat a un 2% anual. Entenem que això és degut a la feblesa del compromís del govern del Partit Popular en l’extensió del valencià en el sistema educatiu. L’administració valenciana no ha assumit la responsabilitat d’ordenar el desplegament de la llei.

L’administració valenciana no ha assumit la responsabilitat d’ordenar el desplegament de la llei

El resultat de la política lingüística del Partit Popular, obligat per les urnes a desplegar i aplicar la LUEV –una llei assumida unànimement per les Corts valencianes i amb un suport popular i ciutadà innegable–, ha sigut la fragmentació del sistema educatiu valencià i el tracte desigual per al seu alumnat. Una triple fragmentació que es produeix per territoris, per trams educatius i per titularitat dels centres, i que provoca una triple desigualtat i un desequilibri difícil de reconduir. Aprendre en valencià és cosa, bàsicament, dels xiquets i xiquetes d’infantil, sempre que vagen a l’escola pública i visquen en el territori de Castelló. Com més cap al sud, menys valencià. Com més edat, menys valencià. Com més escola concertada, pagada amb els diners de totes i tots, menys valencià.

I l’opacitat de l’administració sobre resultats i aplicació de la llei, és obstinada. Sense dades, sense valoracions, sense consens, sense planificació ni temporalització, l’administració planteja un fals dilema i sembla interessada en obrir una batalla sense sentit: anglés contra valencià, castellà contra valencià. Enceta una xarxa de centres plurilingües i retalla els PIP, ja que no permet el desenvolupament de la incorporació progressiva i limita a una assignatura no lingüística la seua extensió. Abans havia retallat unitats d’ESO en els programes d’ensenyament en valencià, no havia autoritzat canvis de programes en Infantil, havia retallat l’oferta de PEV per a batxillerat, havia retallat les partides pressupostàries per al valencià, havia deixat la catalogació lingüística del professorat de secundària per a un altre moment, i havia començat a reduir el nombre d’assessores i assessors de valencià.

No existeix continuïtat, ni previsió. Sense un objectiu a curt i llarg termini que siga conegut i compartit per la comunitat educativa, sense planificació per a aconseguir–ho, hem arribat on hem arribat gràcies al compromís, bona voluntat i esforç dels centres, les famílies i el professorat. També en les zones de predomini lingüístic castellà.

Ara, el creixement, lent i desequilibrat, corre perill de detindre’s i començar a involucionar. Les il·lusions i els esforços, de tanta gent, professorat, alumnat, assessores i assessors, tècnics, ajuntaments, associacions cíviques, sindicats, partits polítics, tot l’esforç invertit en fer possible un avanç significatiu en l’aprenentatge i l’ús del valencià entrarà en fase de regressió. I el consens s’haurà acabat.

El conseller només repeteix un dada que vol convertir en argument: l’alumnat escolaritzat en valencià ha crescut un 180% en els 15 anys de govern del PP. Però no parla del futur del valencià, ni valora que només arriba a un 29% de l’alumnat i això amb les fragmentacions que coneixem. Si el que es proposa el govern valencià és modificar la llei d’ús i ensenyament del valencià, per què no ho fa obertament?

El plurilingüisme és un fet que suma, incorpora i crea oportunitats laborals i econòmiques

La modificació de programes lingüístics que ens presenta l’administració valenciana es basa en un discurs buit d’arguments, en defensa d’un plurilingüisme equívoc, enganyós i, sobretot, obviant l’anàlisi de l’avaluació del funcionament dels programes bilingües i plurilingües aplicats fins ara. Es planteja crear “una xarxa” sense inversió i sense planificació. A més a més, es tracta d’una xarxa reclosa a la categoria dels “elegits”, incapaç d’abastar la totalitat del sistema i, per això, generadora de noves desigualtats. Un nou experiment? Una nova ocurrència?

En aquest país, una societat moderna on el plurilingüisme és un fet que suma, incorpora i crea oportunitats laborals i econòmiques, la vertebració social i territorial s’ha de fer prenent com a base una llengua, la pròpia, respectant la llengua familiar de cada ciutadà. Així és sentit per la mateixa societat, com demostra l’increment continu de demanda d’ensenyament en valencià. Ens haurem de plantar per exigir al PP que la llei s’ha de complir i que el plurilingüisme ha de ser cosa de totes i de tots.

5. Propostes del sindicat

El valencià, llengua pròpia i cooficial del País Valencià, segons l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, no rep la protecció que la llei li reserva, ni l’impuls institucional global i sostingut a favor de la seua extensió i del seu ús.

Qui governa des de fa anys amb majories absolutes i que és el primer responsable del compliment i aplicació de la llei, no només no ha impulsat l’ús del valencià en l’ensenyament i en altres àmbits socials, sinó que n’ha obstaculitzat l’extensió. Així, ha sigut necessari que el compliment de la llei s’exigira des de tots els àmbits i racons, i ha necessitat el compromís del professorat, pares i mares, PAS, claustres, juntes de personal, consells escolars, etc. Una part de la societat valenciana ha hagut d’exigir dia a dia de l’administració el respecte a un dret i el compliment d’una llei.

Ens trobem en una situació en la qual el sistema d’educació públic no sols no actua com a garantia d’igualtat d’oportunitats de l’alumnat, sinó que en facilita la discriminació per qüestió de llengua, i consolida un sistema fracturat i discontinu.

Compromís, atenció a la demanda, qualitat: exigència de compliment de la llei

La conselleria, més partidària del monolingüisme –castellà– que del bilingüisme –valencià/castellà– de la LUEV, s’ha proclamat ferma defensora del plurilingüisme i pràcticament es limita a permetre la introducció de llengües estrangeres en el sistema educatiu, especialment l’anglés, però també del xinés mandarí. La crítica principal de STEPV al “model” plurilingüe que practica l’administració és que la introducció de les altres llengües en el sistema s’ha fet en detriment del valencià. Qualsevol pla plurilingüe aplicat al nostre sistema educatiu ha de tindre com a punt de partida que l’alumnat valencià, en primer lloc, ha d’aconseguir l’objectiu de la LUEV: dominar el valencià en igualtat de condicions respecte al castellà.

• Accelerar l’increment de l’ensenyament en valencià, cosa que demana una revisió dels programes, per a tot el sistema, en la línia del que han dit les avaluacions del IVAQUE: que els objectius de coneixement igualitari d’ambdues llengües oficials s’aconsegueixen amb els programes PEV i PIL, i que l’èxit dels programes bilingües és la millor base per a assolir el plurilingüisme.
• Consolidar i estendre l’ensenyament en valencià en secundària, batxillerats i cicles formatius. Això exigeix la regulació de les plantilles, amb catalogació lingüística, cosa que ja era possible l’any 1999 amb l’acord de plantilles, acord que l’administració encara no ha desplegat.
• Un major equilibri territorial: 44 punts de diferència en l’extensió dels programes d’ensenyament en valencià entre Castelló i Alacant demanen una planificació d’objectius que supere la voluntarietat.
• Una distribució equilibrada entre pública i privada. Cal que el sector privat, finançat amb diners públics, assumisca el que li correspon, i es responsabilitze del seu pes demogràfic i territorial. Sense l’ensenyament privat concertat, ara per ara, no es poden produir avanços significatius en les àrees urbanes.
• Atendre la demanda allà on es produïsca, sobretot en els trams inicials d’infantil, però també en ESO, batxillerats, cicles formatius o universitat.
• Iniciar una planificació per a EPA, conservatoris oficials, ensenyaments artístics i educació especial.