|
Conclouen les Jornades sobre
Violència en el Treball
 Diumenge
5 de març es conclogueren a l’IES Abastos de la ciutat de València
les Jornades sobre violència en el treball organitzades per
Intersindical Valenciana i la Confederació d’STEs. Aquestes Jornades
anaven adreçades als treballadors i treballadores dels sectors públics
i privats d’Ensenyament, Funció Pública i Sanitat de tot l’Estat
Espanyol. Va comptar amb la participació d’un nombre considerable d’experts
i expertes provinents de molts punts del territori estatal com Jaime
Pastor, professor de Ciències Polítiques de la UNED, Joana Fornés,
Catedràtica d’Infermeria Psiquiàtrica de la Universitat de les Illes
Balears, Carme Valls, Metgessa i Diputada del Parlament Català, etc. A
més d’aquestes inestimables aportacions, hi participaren, tant en la
tanda de ponències com als debats i tallers per sectors que seguiren a
les diferents comunicacions, els Coordinadors de Salut Laboral dels
Sindicats agrupats en la Confederació d’STEs. Aquests Jornades han
comptat amb l’assistència de dos centenars d’inscrits i inscrites,
també procedents de diverses parts de l’Estat i pertanyents a tots
els sectors a què anava adreçada la convocatòria.
Aquests tres dies de Jornades han servit per fer
denúncia pública de la proliferació dels casos de violència i,
sobretot, l’alarmant augment d’aquesta tendència dins l’àmbit
laboral, en el qual es reprodueïxen fórmules ja conegudes com l’assatjament
psicològic, físic i sexual, i on també és especialment remarcable la
situació de les dones i altres col·lectius que sofreixen els efectes
de la privatització maquillada dels serveis públics, l’aplicació d’estratègies
de lliure mercat, la discrimació per raó de sexe, discapacitat física
o mental o de pertenença ètnica, el procés de deshumanització del
treball i les relacions laborals i personals, el treball en precari,
etc.
Així mateix, es va exigir que l’Administració
aplicara sense més dilacions i amb tota la seua extensió la Llei de
Seguretat i Prevenció de Riscos Laborals, la qual ja ha complit deu
anys, i que es procedira a un reconeixement de les noves malalties
professionals, sorgides arran de la transformació del mercat laboral en
el darrers 25 anys i de les condicions de treball resultants, amb les
conseqüències laborals, socials i sanitàries que aquesta mesura
comportaria.
En el terreny de propostes, es van aportar
estratègies concretes per conviure i lluitar contra les manifestacions
de la violència, es va afirmar que la mediació era una eina molt útil
per prevenir les conseqüències negatives sobre les persones i els
col·lectius en un medi laboral hostil i mitigar-ne els perjudicis i es
va adduir que la democratització de les organitzacions i les relacions
laborals és un procediment inevitable per millorar les condicions de
treball.
|
Jornades sobre violència en el treball,
per una convivència democràtica i un treball saludable
IES Abastos. València, 3, 4 i 5 de març de 2006
Els símptomes de la cultura de la violència
ocupen una gran part de les capçaleres informatives dels mitjans de
comunicació.. Aquesta constatació, que podem realitzar indistintament
a tots els blocs de notícies, és representativa d’un fenomen que
impregna la nostra quotidianitat i es manifesta, amb fórmules ben
variades, en qualsevol àmbit de la realitat social que ens envolta.
Podem atribuir-li molts noms, però serem incapaços circumscriure-la
sols en aquelles definicions reduccionistes on tradicionalment
s’instal·lava i, per tant, començarem a intuir que podem fer-ne una
interpretació més global. En l’actualitat, forma part de les nostres
vides com la causa, el mitjà i el resultat d’una problemàtica social
universalitzada que reclama una reflexió profunda sobre el model de
ciutadans i ciutadanes, els horitzons de la nostra societat i les
mesures polítiques que poden fer del nostre entorn social, allò que
s’ha anomenat amb perversitat societat del benestar, un lloc de convivència,
d’encontre, de creixement personal i col·lectiu i de participació
ciutadana.
Esdeveniments tan condemnables com la violència contra les dones, els
brots de xenofòbia i homofòbia, la persecució política i ideològica,
la intransigència religiosa que lluita per difuminar la societat civil
i amputar els propis drets civils, el mobbing… ens transporten de nou
a èpoques històriques més fosques i trivialitzen tot allò de positiu
que hem aprés pel camí.
Les Jornades Confederals sobre “Violència en el treball, per una
convivència democràtica i un treball saludable” que es duran a terme
els dies 3, 4 i 5 de març a l’IES Abastos de la ciutat de València,
pretenen animar eixa reflexió sobre la naturalesa de la violència que
també ha calat en les relacions laborals i en la mateixa estructura
socioeconòmica. Són unes Jornades estatals organitzades per
Intersindical Valenciana al si de la Confederació d’STEs i, per tant,
posseeïxen la transcendència territorial que atorga reunir en un sol fòrum
de discussió, durant tres dies, experts, expertes i col·lectius
pertanyents a diferents àmbits laborals, que poden tenir visions
divergents de la problemàtica, però que convergeixen en la necessitat
de trobar respostes polítiques concretes.
No és una temàtica senzilla ni en els seus plantejaments més
prelimitars ni quan es tracta d’extraure conclusions mínimanent
funcionals per a un medi social que podem considerar malalt de violència.
Però l’hem d’abordar amb el coratge suficient per reclamar el punt
i final de tanta hipocresia social i política que, al cap i a la fi,
acaba alimentant-la i per rebel·lar-se contra les xifres gelades de víctimes
que s’han convertit en una rutina acceptada. Hem de posar els mitjans
per prevenir les manifestacions de violència, hem d’idear les estratègies
per impulsar uns valors socials que convertesquen en un fet rebutjable
utilitzar el llenguatge de la violència i, sobretot, hem de lluitar
contra aquelles actituds que la justifiquen com un simple recurs
d’autorregulació social (xenofòbia, homofòbia, violència de gènere,
etc) i laboral (competitivitat, excel·lència productiva,
mobbing, lliure mercat, etc) o com la matèria primera en què estan
constituïts els conflictes humans.
Quan es viu la violència, quan es comparteix amb ella els dies i les
nits, quan se la transpirar cada hora del dia, quan la violència
segresta les emocions i, fins i tot, els sentiments… es converteix per
a a les seues víctimes en l’energia d’una situació insostenible
que va minant a poc a poc la seua salut i que deteriora sense miraments
el seu món de relacions personals i laborals fins que, si no es
mobilitzen aquells recursos que contrarresten els danys provocats i
signifiquen una aposta ferma en la seua prevenció, acaba convertint-se
en un procés irreversible. Al taller 1, “Viure la violència”,
aprendrem a conviure amb la violència i a trobar les claus per superar
les conseqüències d’aquestes situacions.
Sens dubte, la mediació és una eina de treball molt valuosa per sortir
d’aquell punt sense retorn que constitueïxen circumstàncies molt
viciades o tremendament complexes que enfronten l’individu amb
l’organització o amb altres individus. La pràctica d’una
metodologia operativa de resolució de conflictes és l’assignatura
pendent de totes aquelles organitzacions que tendeixen a
considerar l’augment dels casos de violència com una qüestió d’índole
personal o, a tot estirar, com l’indicador de la manca de capacitat
adaptativa als llocs de treball dels treballadors i les treballadores
que els ocupen, i no, com anàlisis posteriors així ho corroboren,
resultat de la inflexibilitat estructural en la gestió de recursos
humans i la consegüent deshumanització del treball productiu en
benefici d’una productivitat regida sota pautes administratives
neoliberals. Aquesta serà la línia de treball del taller 2 sobre “La
mediació com a eina de treball”.
El bloc temàtic “Grups de risc i violència” posarà el seu èmfasi
a estudiar la relació que s’estableix entre el fenòmen de la violència
i aquells col·lectius humans que, per les seues característiques específiques
i una exacta combinació de factors socials concorrents, es converteixen
en el boc expiatori de sectors de la població i corrents d’opinió
que fan servir la intransigència i l’odi com uns instruments polítics
contra la diversitat de cultures i llengües, el principi de
solidaritat, la integració social, els beneficis polítics de la convivència
democràtica i la tolerància ideològica.
“La violència en la societat”, aprofundirà en la sistematització
de la violència en la convivència ciutadana i en com la seua
metodologia es propaga a través de les pròpies estructures socials i
es converteix en realitats polítiques tant d’abast quotidià com
funcional o orgànic. S’estudiaran també quines formes de violència
assumeixen les organitzacions per tal que el poder es perpetue, de quina
manera estes circumstàncies originen una dilèctica concreta i un
discurs polític concret, i com això significa una erosió dels
principis democràtics. En aquesta mateixa línia de debat es troben les
comunicacions “Existeix violència organitzacional?” i “Per una
convivència democràtica i un treball saludable”.
Així mateix, s’analizarà “La violència en el treball” des de la
triple perspectiva de la violència física, la violència psicològica
i l’assetjament sexual, perspectives que ens ajuden a aproximar-nos al
deteriorament que sofreixen les relacions laborals i com, al si de les
empreses, pot existir una vulneració dels drets laborals, civils i
constitucionals més elementals a l’ombra de les estructures jeràrquiques
i els rols laborals.
Per acabar, i des del bloc temàtic “Per una convivència democràtica
i un treball saludable”, es debatrà com la gestió democràtica dels
centres de treball i la convivència fonamentada en els valors democràtics
poden significar la desaparició paulatina de l’exercici de la violència
i, en definitiva, la humanització de les activitats productives.
València, 28 de Febrer de 2006
|
