| |
|
|
|
|
|
|
|
|
2002-2006
Quatre anys de sindicalisme plural i participatiu en l’ensenyament
Repàs al treball desplegat des de les anteriors
eleccions
Les eleccions sindicals en l’ensenyament públic
se celebraran el dijous 30 de novembre. Dels seus resultats, del fet
que l’STEPV-Intersindical Valenciana revalide la majoria, depén que
el professorat valencià estiga representat en les meses de negociació
compartint decisions com a actors i no com a espectadors. El repàs
dels quatre anys transcorreguts des de les anteriors eleccions de
2002, mostren l’extraordinari esforç desplegat en multitud de
fronts per les dones i els homes d’aquesta organització i mostren
que, en l’ensenyament valencià, un altre model de sindicalisme, més
plural i participatiu, també és possible.
Compartim decisions
Ara és el moment de repassar la tasca feta i decidir. Nosaltres compartim decisions i compromisos amb les treballadores i els treballadors de l’ensenyament. En les eleccions sindicals del 30 de novembre, però també en el treball diari, la nostra força dependrà del suport del professorat. Des de l’STEPV apostem per un altre sindicalisme en l’ensenyament, més plural i participatiu. La tasca desplegada en aquests quatre anys mostra que tot això és possible. Amb tu, millor.
|
|
|
|
| |
|
La negociació en l’àmbit del MEC i de la Funció Pública
valenciana
|
| |
|
|
|
|
Els acords en Funció Pública
Les negociacions realitzades en el marc de la mesa general de la Funció Pública —àmbit de l’Estat— i de la mesa general de de la Generalitat no han servit per a compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels darrers anys. CCOO, UGT i CSIF han arribat any rere any —2002, 2005 i 2006—, a pactes en què renuncien de manera expressa a incorporar una clàusula de revisió salarial. Fins i tot, les expectatives creades per una sentència favorable de l’Audiència Nacional van ser malbaratades, ja que els qui van instar a personar-se en els tribunals van preferir la via judicial a la fermesa en la negociació. Les mateixes organitzacions que en aquells moments van renunciar a enfrontar-se amb el govern del PP, davant la proximitat de les eleccions sindicals reprenen ara una campanya propagandística per recuperar el suport del professorat.
STEPV-Iv ha mantingut la mateixa plataforma en totes les meses de negociació: recuperació del poder adquisitiu perdut en els darrers anys; establiment d’una clàusula de revisió salarial; reducció de la jornada de treball; conversió del treball precari en estable; creació dels serveis de Prevenció, i treball en un entorn saludable.
El Sindicat s’ha oposat a la constitució de plans privats de pensions per al personal de la Generalitat perquè entén que “amb els diners dels treballadors i les treballadores de l’ensenyament no es poden fer negocis especulatius”. El Sindicat defensa que la partida econòmica destinada a aquests plans s’incorpore a la nòmina.
Mesa general de negociació
La presència d’STEPV-Iv en la mesa general de negociació de la Generalitat ha impedit més retrocessos en les condicions laborals del professorat. Tant en el País Valencià com en el conjunt de l’Estat, el Sindicat ha sigut el principal referent de l’oposició a uns pactes fets ocultament, sense el concurs del personal del sector públic. A més, “des del diàleg, la pluralitat i el consens, hem afavorit plataformes unitàries amb altres sindicats, especialment amb CIG (Galícia), ELA-STV (Euskadi), IAC (Catalunya), IC (Canàries) o CGT “.
De la LOQE a la LOE
El canvi de govern en 1996 va suposar la paralització de l’aplicació de la LOGSE i l’emergència d’una política afavoridora dels interessos privats, en detriment de l’ensenyament públic. Aquests eixos prioritaris es van accentuar a partir de 2000, quan el PP va obtindre la majoria absoluta. El govern espanyol va recórrer a la majoria absoluta per imposar els seus criteris en la negociació col·lectiva, també en educació. L’executiu només complia, i no sempre, els aspectes més formals, com l’actual Consell de la Generalitat, que continua practicant aquesta mateixa política.
Des de 2000 es produeixen canvis legislatius importants en el sistema educatiu. S’aprova la Llei d’Universitats (LOU), la Llei de la Formació Professional (LFP) i la Llei de la Qualitat Educativa (LOQE). En el marc de les plataformes ciutadanes en defensa de l’ensenyament públic, el Sindicat va respondre amb contundència a les tres disposicions legals del PP i al procés de privatització i va impulsar diverses mobilitzacions.
Nou govern
El canvi de govern arran de les eleccions generals del 14 de març de 2004 va generar moltes expectatives entre el conjunt de la comunitat i el professorat. En aquest context, STEPV va reivindicar la derogació de la LOQE i la LOU. Tanmateix, malgrat els compromisos electorals adquirits pel nou govern, ambdues lleis estan encara en vigor, i l’executiu només ha modificat alguns aspectes de la primera.
La LOE, que no arreplega les reivindicacions més importants dels sectors progressistes, es manté dins del marc de la LOQE i no aposta de manera decidida perquè l’ensenyament públic siga l’eix vertebrador del sistema educatiu. La LOE manté i estimula les polítiques de concertació i no avança en la democratització i l’autonomia dels centres.
En aquest context, STEPV-Iv va impulsar campanyes informatives i de debat, va publicar documents amb anàlisis i propostes, va presentar esmenes al projecte de llei i es va entrevistar amb la totalitat de grups parlamentaris. El Sindicat també va propiciar mobilitzacions per afavorir polítiques clares per l’ensenyament públic. Diversos partits, sindicats i moviments socials van donar suport a les mobilitzacions, però un sector important dels sectors progressistes —el govern espanyol i les cúpules de CCOO i UGT— es van doblegar davant els interessos de la dreta educativa i la patronal.
El 14 de desembre de 2005 va ser una fita important amb la participació de 20.000 persones en les manifestacions unitàries convocades a les principals ciutats del País Valencià en demanda d’una escola pública, democràtica, valenciana, laica i de qualitat, mobilitzacions en què van participar molts afiliats i afiliades de les organitzacions sindicals que s’havien desmarcat de la convocatòria.
Finalment, la LOE va ser aprovada en el parlament espanyol. Ara mateix estan presentant-se les propostes per al seu desplegament normatiu. La seua negociació, tant a l’Estat com al País Valencià, s’haurà d’abordar en els propers mesos.
Ensenyament de la religió
Un dels aspectes que més vam criticar de la LOQE era el caràcter que el govern conservador donava a l’ensenyament de la religió catòlica: avaluable i amb una assignatura alternativa. El Sindicat va encapçalar l’oposició a aquesta mesura i va realitzar una campanya —“Religió a l’escola, no gràcies”— perquè l’adoctrinament religiós quedara fora de les aules. També vam impulsar les plataformes per una educació i una societat laiques. Amb l’aprovació de la LOE pel nou govern Zapatero s’ha desaprofitat una bona ocasió per a resoldre el conflicte amb el suport d’amplis sectors de la societat i del professorat i sense haver de suportar el preu polític que finalment ha hagut de pagar.
L’acord del 20 d’octubre
El 20 d’octubre de 2005, el Ministeri d’Educació i els sindicats ANPE, CSIF, CCOO i UGT van signar un acord que van presentar com “un gran avanç” per a l’educació. L’acord encara no s’ha desplegat quan ha transcorregut més un any des de la seua signatura, però davant la convocatòria d’eleccions sindicals, l’acord ressuscita de manera interessada.
Cal recordar que aquest acord, signat d’amagat, va suposar una renúncia a la negociació i a la mobilització en ple procés de tramitació de la LOE. La pràctica totalitat dels temes inclosos en l’acord s’han incomplit, com ara el Reial Decret d’Ingrés a la Funció Pública o la negociació de l’Estatut del Professorat. Altres punts de l’acord són de dubtosa rendibilitat per al professorat, com l’establiment del complement d’especial dedicació docent de 60 euros mensuals, només per a una part de la plantilla —es desconeix encara a qui li tocarà i a qui no—, una indefinició que alimenta les sospites que l’acord resultarà insuficient i injust.
Estatut Bàsic i Estatut del Professorat
Tant l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i l’Estatut del Professorat són dues cares d’una mateixa moneda. Són lleis bàsiques que volen regular, respectivament, les condicions de treball del personal del sector públic i del personal docent.
L’Estatut Bàsic compta amb el suport de CCOO, UGT i CSIF. En la negociació s’han exclòs nombroses organitzacions que representen importants sectors dels treballadors i les treballadores de les administracions públiques. Però el més greu és que s’ha menyspreat les persones que treballen en el sector. Aquesta norma, que arreplega part de la normativa que està en vigor, no millora les condicions laborals, debilita la representativitat dels treballadors i les treballadores, i augmenta la jerarquització. L’Estatut limita la negociació col·lectiva, estableix la seua centralització i tracta d’excloure de les meses de negociació la resta de sindicats. STES-Intersindical, que treballa per constituir una plataforma intersindical d’oposició a l’Estatut Bàsic, presentarà esmenes als grups parlamentaris.
Pel que fa a l’Estatut del Professorat, estableix una carrera docent que jerarquitza les retribucions del professorat i potencia el treball individual en perjudici del col·lectiu.
Aquest projecte està aturat, però des de distintes instàncies hi ha el convenciment que el MEC no dubtarà a mantindre’l si STES-Intersindical no obté un suport important en les eleccions del 30 de novembre. El professorat ha d’optar entre donar suport a les organitzacions favorables a l’Estatut —que decideixen sense consultar el professorat— o aquelles que expliquen les seues crítiques i volen obrir un debat entre el conjunt dels treballadors amb el compromís de respectar la seua decisió. Aquest és precisament el compromís de STES.
|
| |
|
La negociació educativa al País Valencià
|
|
|
STEPV-Iv ha signat tres acords de plantilles que han representat un augment del professorat dels col·legis d’Infantil, Primària i instituts, un total de 5.852 llocs de treball. Tanmateix, continuem treballant perquè encara falta aplicar una part de l’acord d’Infantil i també cal negociar les plantilles d’altres serveis educatius.
Entre 2002 i 2005 s’ha mantingut constant el menyspreu de l’administració educativa a les negociacions amb els representants dels treballadors i les treballadores. Els temes que preocupen el professorat estan per abordar. Només es produeixen alguns acords parcials o bé s’adopten decisions per part de l’Administració sense comptar amb el suport sindical.
El 15 de febrer de 2005, administració i sindicats signaven un protocol de negociació. El document, impulsat per l’STEPV-Iv, pretenia dinamitzar i insuflar nou aire a les negociacions, una pretensió que només s’ha aconseguit en aspectes parcials: acord de plantilles d’Infantil, publicació dels llocs de treball i adscripció del professorat d’FPA, provisió de places dels Cefires... Malgrat això, la negociació no és globalment positiva perquè encara queden molts temes pendents. El Consell menysprea el diàleg, incompleix els compromisos, es preocupa més de la propaganda que del sistema educatiu i desvia els recursos públics a la privada i a les grans obres faraòniques.
El Sindicat ha apostat per arribar a un “Pacte per l’Educació”, que faça de l’ensenyament públic l’eix vertebrador del sistema educatiu i que reconega i dignifique la tasca docent. Altres sindicats, la patronal i les administracions prefereixen, en canvi, el pacte de facto que instaura la LOE en equiparar tots els centres “sostinguts amb fons públics”.
En juliol de 2004, els sindicats CCOO, FSIE, UGT i USO, arribaven a un acord que “concertava” l’Educació Infantil. FSIE i USO van signar amb les patronals un altre acord que comprometia els concerts dels batxillerats des de setembre de 2007. STEPV-Iv, que va rebutjar ambdós acords, en va signar un altre que millorava les condicions laborals del professorat de l’ensenyament privat concertat.
Adscripció, règim especial i FP
La intervenció del Sindicat va ser decisiva en l’aprovació del procés d’adscripció del professorat de Secundària, realitzada en el curs 2003/04. Les mobilitzacions del professorat i la fermesa de l’STEPV van fer possible que es posara en marxa un mecanisme extraordinari d’adscripció que, en aplicació de l’acord de 1999, estableix les plantilles modulars dels instituts sense necessitat de recórrer al desplaçament forçós del professorat, cosa que facilita que les plantilles deixen de dependre de la matriculació de l’alumnat, i es defineixen en funció del perfil de cada centre.
Altres aspectes positius resultants de l’aplicació de l’acord van ser l’oferta de totes les vacants en els concursos de trasllats i l’estabilitat de les plantilles dels IES. El procés que en altres comunitats autònomes va resultar traumàtic, al País Valencià es va poder realitzar de manera serena i sense greuges.
El Sindicat també ha negociat l’adscripció a les noves especialitats d’Escoles d’Art i Superior de Disseny i dels Conservatoris. Els desplaçaments i supressions generalitzades de professorat produïdes en altres llocs s’han evitat al màxim. En el País Valencià no hi ha hagut a penes incidències i s’han mantingut els llocs de treball i les borses del personal interí.
La pressió sindical va impedir que la Conselleria desplegara una normativa impresentable sobre el desplegament de les aules de les Escoles Oficials d’Idiomes. A hores d’ara, el Sindicat continua esforçant-se per garantir que aquests centres aconsisquen la implantació comarcalitzada que es mereixen, amb professorat i edificis propis.
STEPV ha arribat a un acord sobre les plantilles de Formació Professional, que s’està aplicant, però que encara no ha eixit publicat en el Diari Oficial de la Generalitat, i s’ha oposat a la Llei de l’FP i la seua privatització. Hem reflexionat sobre el futur de la FP en distintes jornades monogràfiques, celebrades amb una elevada participació.
Educació Infantil
El Sindicat s’ha esforçat per millorar l’Educació Infantil dels centres públics. En 2003 vam presentar un manifest en defensa de l’Educació Infantil, adreçat als claustres i equips educatius i vam fer públic un estudi exhaustiu sobre la situació d’aquesta etapa. Poc de temps després, el treball desplegat donava fruits. Les plantilles d’Infantil han millorat gràcies a un acord de novembre de 2005, pel qual els centres disposaran de quatre mestres per cada tres aules. L’acord s’ha començat a aplicar en setembre de 2006 i s’estendrà a tots els centres un any després. La insistència davant l’Administració ha aconseguit el compromís del govern de transformar les escoles infantils de la Generalitat en centres educatius i de millorar les seues plantilles.
Retribucions
Cada any el Sindicat presenta les seues propostes i alternatives als Pressuposts de la Generalitat, la norma de referència que regula les retribucions dels funcionaris dependents de l’Administració valenciana. L’acord de retribucions de 1999, amb l’acord de l'STEPV-Iv, va suposar un augment de 111 euros mensuals i un compromís de revisió que es va reflectir en un augment de 25 euros mensuals en 2003. Ara hem plantejat la revisió de les retribucions i un increment de 300 euros mensuals per aconseguir l’equiparació amb altres comunitats autònomes. Aquesta quantitat és el resultat de sumar els 60 euros que el MEC preveu pagar a una part de la plantilla, més la diferència de retribucions existent amb el professorat d’altres autonomies.
STEPV ha signat un acord per distribuir, entre tot el professorat, el 0,7% de la massa salarial, en concepte de revisió salarial. Tanmateix s’oposa que un 0,3% de la massa salarial es destine a un pla de pensions privat, sense la clàusula de revisió salarial.
Convivència en els centres
En el debat sobre la convivència als centres docents el Sindicat ha fet sentir la seua veu. Des de fa uns quants anys, hem assessorat el professorat amb rigor i discreció quan han esclatat situacions problemàtiques amb violència o quan s’ha alterat la convivència escolar pel comportament de nuclis d’estudiants. Però en alguns conflictes concrets amb incidents violents el Sindicat s’ha negat a compartir l’enfocament corporativista d’altres sindicats i el tractament sensacionalista de determinats mitjans de comunicació. A més de l’assessorament permanent al professorat, el Sindicat ha intervingut en aquestes situacions amb la convicció que hi ha una altra forma de resoldre els conflictes, un plantejament que passa necessàriament per viure la democràcia en els centres escolars.
Les Jornades Sindicals sobre Convivència i Treball Saludable van ser una fita clau en l’anàlisi d’aquesta problemàtica.
Treball estable
La lluita contra la precarietat i temporalitat laboral és un eix permanent del treball de l’STEPV, que ha impulsat mobilitzacions per canviar l’actual sistema d’accés a la funció pública. El Sindicat manté que cal permetre l’accés diferenciat del professorat interí i garantir la seua estabilitat laboral. A més, el sistema educatiu necessita que es creen llocs de treball, una mesura que permetrà que hi accedisca el personal actualment en atur.
El Sindicat, junt amb AFID i CGT, ha sigut un dels impulsors de la plataforma estatal del professorat interí, artífex d’un treball memorable en la tramitació de la LOE. Des de 2005, es van convocar jornades de vaga, concentracions, tancaments, manifests i una gran manifestació a Madrid el 16 de novembre. Es va aconseguir que el Senat aprovara una esmena per afavorir l’accés dels interins, però tot aquest treball no es va poder materialitzar per l’actitud intransigent de CCOO, amb una posició més dura que la del mateix govern, i obsessionada a impedir que la LOE incorporara una solució definitiva a l’accés del professorat interí. Més que a problemes d’encaix legal o constitucional, hem hagut de respondre a l’obstinació d’aquest sindicat, que ho ha reconegut en documents interns. Són escrits que, fins i tot, han circulat per les sales de professors dels centres.
A hores d’ara, la plataforma —Confederació de STES-I, Confederació Intersindical Galega, CGT, EA i INSUCAN (Canàries), SADI (Andalusia), AFID-CV (País Valencià), SALDIM (Madrid), ADIM (Melilla), APIDE (Castella-la Manxa), API (Castella i Lleó) i PPI (Aragó)— ha presentat al MEC propostes per a ser incorporades al Reial Decret d’Ingrés, i no descarta convocar noves mobilitzacions.
Al País Valencià, per fer més àgils les substitucions, STEPV-Iv ha proposat a la Conselleria d’Educació millores en l’acord de professorat interí i en la gestió de les borses de treball, iniciatives que l’Administració es nega a acceptar.
Mestres d’ESO
Hem revindicat des del primer moment que el complement retributiu dels mestres d’ESO s’estenga a tot el professorat del Cos de Mestres. En la negociació de l’Estatut del Professorat i en el programa electoral reivindiquem el cos únic i, mentrestant, el nivell 24 per a tots els mestres. Es tracta d’una reivindicació històrica en les plataformes reivindicatives del moviment d’ensenyants, de què altres sindicats s’han oblidat. D’altra banda, defensem l’accés dels mestres a les places del primer cicle d’ESO dels instituts, una reivindicació que ni la LOE ni l’Estatut del Professorat tenen en compte.
Ensenyament del valencià
El Sindicat és un referent en la normalització lingüística del País Valencià. La defensa de la unitat de la llengua, del seu ús i de l’extensió del programes d’ensenyament en valencià han sigut pilars de referència en la nostra tasca sindical. La sentència del Tribunal Suprem en contra de la deshomologació de les titulacions n’és un bon exemple.
Hem publicat informes anuals sobre la situació de l’ensenyament i un ALLIOLI monogràfic sobre la llengua i el país coincidint amb la celebració de les trobades d’escoles en valencià.
El treball del Sindicat, amb el suport especial del professorat interí, ha fet possible que es regulara el requisit lingüístic. Ara queda pendent la catalogació lingüística dels llocs de treball, la millora dels plans de formació i l’avanç en l’extensió dels programes d’ensenyament en valencià a totes les etapes educatives.
L’afiliació de l’STEPV-Iv participa activament cada any en les trobades, en les campanyes de Compromís per la llengua i en moltes altres activitats en defensa de la llengua, en particular les impulsades per plataformes unitàries, Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià.
SPE, Inspecció, Cefire, FPA
S’ha treballat per normalitzar la situació dels Serveis Psicopedagògics Escolars (SPE): plantilles, augment de les places d’Audició i Llenguatge, Psicologia i Pedagogia, provisió ordinària dels llocs de treball, accés dels psicopedagogs al cos de Secundària, assessorament jurídic... Les jornades sobre els SPE, organitzades pel Sindicat, va resultar molt profitosa, a parer de les moltes persones que hi van participar.
La intervenció de STES-I ha sigut decisiva per a aconseguir que el professorat adscrit a la Seguretat Social puga accedir a la jubiliació voluntària, en desplegament de la Disposició Transitòria segona de la LOE. La pressió sindical ha aconseguit la pròrroga de la jubilació voluntària fins a 2011.
Pel que fa a la situació de paràlisi de la Inspecció educativa, STEPV ha denunciat que aquest servei està instrumentalitzat de manera inadmissible per la Conselleria, la qual prefereix un equip dòcil i submís en compte de dotar-lo de professionalitat i credibilitat davant els centres i la comunitat educativa. Hem denunciat els continus nomenaments clientelistes i la manca d’un criteri objectiu per a accedir a les places que exerceixen la funció inspectora.
En canvi, gràcies a les denúncies insistents, hem aconseguit que les assessories dels Cefires isquen a concurs per primera vegada des de 1997.
Pel que fa als actes d’adjudicació de places per al professorat suprimit, en expectativa, provisional i interí, que segueixen sent presencials per facilitar l’elecció del professorat, amb més control i transparència de la provisió, pretenem que totes les vacants siguen proveïdes pels concursos de trasllats o per altres d’específics als quals puga optar el conjunt del professorat.
Junt amb l’STAPV-Iv, el Sindicat ha iniciat un treball específic per a dignificar la tasca del personal educador d’Educació Especial i Infantil. Hem arreplegat centenars de signatures d’un manifest que es va aprovar en les assemblees i hem demanat la negociació de les seues reivindicacions.
Quant a la Formació de Persones Adultes (FPA) hem preparat les reclamacions dels complements d’ESO, caps de departaments i càrrecs unipersonals. El DOGV ha publicat els llocs de treball, s’ha fet el procés d’adscripció del personal del Cos de Mestres i s’anuncia que les places vacants es proveiran en els concursos de trasllats. Falten negociar altres reivindicacions: la transferència del personal de la Diputació de València a la Generalitat, el reglament orgànic dels centres i la signatura del conveni general multilateral.
Hem prosseguit el treball al si de la Mesa dels Agents Socials per l’EPA, amb l’objectiu del desplegar la llei, potenciar el sector i millorar les condicions laborals.
El procés d’adscripció dels mestres a les places del primer cicle d’ESO dels instituts; la millora de la situació del professorat itinerant; la regulació dels programes de Compensació educativa, la normativa sobre alumnat amb necessitats educatives especials, la regulació de l’atenció hospitalària... són altres assumptes objecte de l’acció sindical de l’STEPV
Planificació educativa
El Sindicat ha apostat per una planificació democràtica, amb la participació del conjunt de la comunitat educativa i les administracions locals. Hem promogut dos estudis sobre la situació dels centres educatius, que han servit per a proposar diverses actuacions que s’han traslladat a l’Administració.
Hem denunciat la massificació de les aules de tots els nivells educatius, les deficiències en les instal·lacions d’alguns centres, el manteniment de barracons escolars i la necessitat de construir més centres. STEPV ha impulsat nombrosos actes de denúncia i pressió per aconseguir unes infraestructures escolars dignes.
|
| |
|
Salut Laboral
|
 |
|
L’atenció a la salut i la seguretat del professorat ha sigut una prioritat del Sindicat. Les jornades estatals dels STES i les organitzades al País Valencià sobre els plans d’emergència, la responsabilitat civil del professorat o la convivència en els centres de treball en són uns bons exemples. També hem col·laborat amb diversos cursos d'autoformació en centres educatius i hem editat nombroses publicacions.
Hem prestat assessorament al professorat, i hem denunciat situacions concretes responsables del deteriorament greu de les condicions de treball, individuals i col·lectives, del professorat en determinats centres. També s’han impulsat campanyes de denúncia de la sinistralitat laboral, especialment en les commemoracions, cada 28 d’abril, del Dia Internacional de la Salut Laboral.
Hem impulsat campanyes de suport al professorat itinerant, i hem reclamat més seguretat en el seu treball i millors condicions econòmiques i socials.
El Sindicat va aconseguir que la comissió de Salut i Seguretat Laboral i els comités provincials adquiriren una dinàmica pròpia.
En juliol de 2005 es va subscriure amb la Conselleria d’Educació un acord sobre adaptació dels llocs de treball, Serveis de Prevenció, Pla de Prevenció, delegats de Prevenció dels centres... Ara, cal que l’Administració educativa complisca l’acord i el desplegue amb diligència.
Hem aconseguit agilitzar la concessió d'equips individuals, micròfons i altaveus, de protecció de la veu del professorat i sobre les malalties professionals. Hem desenvolupat campanyes reivindicatives per aconseguir el reconeixement de les malalties professionals. Gràcies a l’esforç, ara és probable que en el pròxim catàleg de malalties professionals es reconega el nòdul de cordes vocals i algunes malalties musculoesquelètiques.
Òrgans de representació
El Sindicat està present en diversos òrgans de participació i representació. A més de les juntes de personal i els comités de Salut Laboral, representants del Sindicat treballen en el Consell Escolar Valencià, el Consell Valencià de l’FPA i en consells escolars municipals. Aquest treball ha servit per a dur-hi la veu del professorat i per dinamitzar-los.
|
| |
|
Formació i renovació pedagògica
|
 |
|
El Sindicat aposta, ara com sempre, per la renovació pedagògica. En 2004 vam organitzar unes jornades sobre sindicalisme i renovació pedagògica on van participar, entre altres personalitats d’acreditada experiència, com Nico Hirtt, Marta Jiménez, Rafael Porlan o els nostres companys Pere Polo i Jaume Martínez Bonafé. La nostra gent dóna suport i participa de manera habitual a les escoles d’estiu i en els Moviments de Renovació Pedagògica, entitats amb què hem establit un conveni de col·laboració.
El IX Congrés de l’STEPV (Alacant, 2005), va decidir impulsar l’Àrea de Formació i Renovació Pedagògica del Sindicat. Hem constituït l’Escola Sindical de Formació Melchor Botella, en memòria del nostre estimat company, mort en 1994. L’Escola Melchor Botella promou activitats diverses com fòrums, escoles sindicals, debats, jornades de reflexió i cursos de formació específics per als diferents sectors i etapes educatives.
Per desenvolupar accions de cooperació educativa i potenciar el projecte Escoles Solidàries, mantenim un conveni amb el Fons Valencià de Solidaritat. També tenim convenis en vigor amb organitzacions com Tirant lo Blanc, Bloc d’Estudiants Agermanats o ACSUD–Las Segovias.
|
| |
|
|
| |
|
Moviments socials
|
 |
|
Des de la seua fundació, ara fa trenta anys, STEPV-Iv comparteix esforços amb moviments socials i culturals perquè som una organització de caràcter sociopolític, que es preocupa pel territori, per la seua gent, per la llengua, contra les desigualtats de gènere i socials, les persones nouvingudes, els joves. El Sindicat està compromés a lluitar per la millora de les condicions de vida de les valencianes i valencians. Volem una societat més justa i més solidària, que vol incidir en la política valenciana, sense perdre la pròpia autonomia i capacitat de decisió. Per això, ens integrem en plataformes d’àmbit local, comarcal o nacional i confluïm amb d’altres organitzacions de l’Estat i de caràcter internacional.
Som membres de la Internacional de l’Educació, participem en els fòrums socials —Fòrum Social Mundial, Fòrum Mundial per l’Educació, Fòrum Social Europe, Fòrum Social de la Mediterrània, Fòrum Social Valencià— i vam impulsar de manera decisiva, des de l’Àrea de Política Educativa i Moviments Socials, el Fòrum Social Ibèric per l’Educació (FSIPE), celebrat a Còrdova (Andalusia) en 2005. Ara mateix impulsem el Fòrum Social del País Valencià.
El Sindicat està present en les mobilitzacions socials del País Valencià i dóna suport a diverses plataformes ciutadanes: Riu Segura, Xúquer Viu, Ferrocarril públic, Pobresa Zero, Compromís per l’Estatut, Compromís pel territori, Hospital de Dénia públic, per una RTVV pública i de qualitat, contra la Directiva europea Bolkestein, contra la central tèrmica de Banyeres i Beneixama, contra la violència de gènere, plataformes Salvem —el Cabanyal, l’Horta, la Punta, Porxinos…—. Com a part de la Intersindical Valenciana, una delegació de l’STEPV es va desplaçar a Galícia per solidaritzar-se amb la campanya Nunca mais i va participar activament en la neteja de platges del litoral gallec.
Entre les accions solidàries amb l’exterior, el Sindicat ha desplegat una activitat intensa i ha intensicat les relacions internacionals amb sindicats i sindicalistes nicaragüencs, colombians, mexicans, equatorians, iraquians, i segueix mantenint relacions, entre altres, amb organitzacions palestines i saharauis. Recentment hem iniciat relacions amb els amics de la Unione, d’Itàlia.
No a la guerra
El Sindicat sempre ha apostat per la resolució negociada i pacífica dels conflictes. En la Plataforma contra la guerra d’Iraq, hem participat i donat suport a totes les denúncies i mobilitzacions: concentracions. manifestacions, cassolades, cartells... El Sindicat va convocar les accions promogudes per la Confederació Europea de Sindicats i va promoure el 10 d’abril de 2003 una jornada de vaga general contra la guerra, junt amb UGT i CGT, però sense CCOO, els dirigents del qual no s’hi van voler adherir.
|
| |
|
Publicacions
|
| |
|
|
 |
|
Treballem per democratitzar la informació, un patrimoni que sempre està a l’abast del conjunt del professorat. Al nostre web, mitjançant el correu electrònic, ALLIOLI —públicació degana de l’ensenyament valencià—, amb els monogràfics i guies per al professorat, la secció Enxarxats…
Entenem que la defensa de les condicions dels treballadors i les treballadores de l’ensenyament implica millorar la informació i la seua participació en totes les decisions.
Hem assessorat —per iniciativa pròpia o per petició dels interessats— sobre tots els aspectes en què se’ns ha requerit: professorat en pràctiques, concursos de trasllats, processos d’adscripció, oposicions, nòmines, permisos i llicències, sexennis, jubilacions... Hem contestat personalment a qui ens ha consultat
—a través d’entrevistes, per telèfon o per correu electrònic— sobre tot tipus de dubtes. També ho hem fet en les visites dels nostres representants als centres docents.
Continuem obstinats a democratitzar tota la informació, perquè sense informació no hi pot haver participació.
|
| |
|
|
| |
|
Un altre model electoral
La Llei d’òrgans de representació dels empleats públics no reconeix el seu dret real a la negociació col·lectiva. El treball en les juntes de personal i en la mesa sectorial d’Educació mostra que cal fer un gran esforç per a impulsar les seues funcions, perquè el professorat s’hi reconega representat i per fer efectiva la seua funció d’interlocució davant l’Administració.
Des de 2002 els altres sindicats de la mesa sectorial d’Educació —sumen el 56% de la representació— han actuat com un bloc que, fent el joc a l’Administració, ha procurat bloquejar nombroses iniciatives de l’STEPV-Iv. I malauradament, a voltes, ho han aconseguit. Per això, aquestes eleccions sindicals són tan importants. En els àmbits de representació on la nostra organització disposa d’una majoria suficient, la negociació, la participació, la informació i les condicions de treball són ben diferents. Però no ens hem de confiar perquè la nostra representació i els nostres recursos depenen dels resultats electorals. Per això cal que ens mobilitzem per aconseguir el màxim suport del professorat valencià. A les eleccions sindicals es trien delegades i delegats per a les juntes de personal docent i es decideix la representació de cada sindicat en la mesa de negociació. Les organitzacions que obtinguen almenys un 10% del total de delegats estaran presents a la Mesa Sectorial d’Educació.
Aquest model d’eleccions no és el nostre. En 1987, l’Administració i alguns sindicats van pactar la normativa d’eleccions sindicals, la Llei d’Òrgans de Representació. La Llei s’ha modificat en 1994 i 2006, amb el consens de CCOO, UGT, CSIF i l’administració central, amb la intenció d’assegurar-se la seua presència —independentment dels vots que obtinguen— en les meses de negociació i excloure’n tots els altres sindicats. Els tres sindicats al·ludits estaran presents en les negociacions, encara que no obtinguen cap delegat en el sector, encara que no els vote ningú. Així és com entenen alguns la democràcia i la participació. Altres només depenem del vot del professorat.
Que en l’ensenyament se celebren eleccions d’àmbit provincial suposa que els ensenyants —un dels sectors amb més treballadors de les administracions públiques— trien menys delegades i delegats, una circumstància que desvirtua la voluntat del professorat, la representació del qual queda discriminada en la mesa general de la Funció Pública. Per això en els acords pactats en aquesta mesa, a Madrid o a València, molt sovint es margina l’STEPV, l’organització més representativa dels treballadors i les treballadores de l’ensenyament.
Al País Valencià es trien tres juntes de personal, una per cada província. El Sindicat va proposar augmentar-ne el nombre fins a cinc (tres a València, dos a Alacant i una a Castelló), per apropar les delegades i els delegats sindicals al professorat. La proposta va rebre la negativa de la resta de sindicats, els mateixos que han acordat constituir cinc juntes de personal a la Comunitat Autònoma de Madrid.
Eleccions 2002
En 2002, STEPV-Iv va ampliar la majoria, una victòria que revalidava per cinquena vegada la seua hegemonia en el sector. Els resultats electorals, en vots i delegats respectivament van ser: STEPV-Iv (11.570, 63); CCOO (6.241, 32); ANPE (3.751, 21); UGT (3.199, 18); CSIF (2.014, 9); USO (512, 2); AFID (819, 0); CGT (326, 0).
El Sindicat, l’organització que compta amb més vots en l’àmbit de la Generalitat, és majoritari en la mesa d’Educació i està present en la mesa general de la Funció Pública valenciana. El professorat va donar suport a les candidatures que defensaven “una opció sindical autònoma, participativa, democràtica, progressista i valenciana, a
l’oposició a les polítiques educatives conservadores i privatitzadores i als esforços per millorar les condicions laborals del professorat i la defensa de l’ensenyament públic valencià”. En les mateixes eleccions, la Confederació de STES, la segona organització sindical de l’Estat implantada en el sector, va ser l’única força que va incrementar els seus delegats.
|
| |
|
|
|
