Intersindical Valenciana reclama la igualtat salarial de dones i homes.

Amb motiu del Dia europeu per la Igualtat salarial que se celebra el 22 de febrer, Intersindical Valenciana denuncia la persistència de discriminació derivada de la bretxa salarial entre dones i homes i exigeix que s'arbitren les mesures i modificacions legals necessàries que permeten assolir la igualtat salarial com pas fonamental per a assolir la igualtat real entre dones i homes.

Les dades publicades per l'INE en l'Enquesta Anual d'Estructura salarial 2007, publicada al setembre de 2009, reflecteixen una evident diferència salarial entre homes i dones: el salari de les dones és un 25,6% inferior al dels homes. Les dones van cobrar de mitjana 5.836,4 euros menys que els homes en 2007, encara que aquesta diferència es redueïx, segons aquesta enquesta, si es consideren situacions similars respecte a variables com el tipus de contracte, la jornada, l'ocupació o l'antiguitat, entre uns altres. L'Informe afirma que la desigualtat de la distribució salarial entre homes i dones "és apreciable" i així, en 2007, el 20,2% de les dones tenien ingressos salarials menors o iguals al Salari Mínim Interprofessional (SMI), mentre que només es trobava en aquesta situació el 7% dels homes. A més, el 16,7% dels homes va tenir uns ingressos quatre vegades superiors al SMI, enfront del 7,4% de les dones, diferència que es deu principalment al major índex de precarietat laboral en les dones, com la temporalitat i l'ocupació a temps parcial.

A més de les dades que dóna l'Informe, hem de tenir en compte que la bretxa salarial entre homes i dones a l'Estat Espanyol està molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea, que se situa en el 15,4. En les economies europees més avançades, com les escandinaves, les majors diferències salarials entre homes i dones es produïxen en les ocupacions d'alta qualificació; no obstant això, a l'Estat Espanyol i en altres països de l'àrea mediterrània, les dones tenen salaris més baixos que els homes, no només en els nivells alts, sinó també en les ocupacions menys qualificades. Aquestes dades ens han de dur a reflexionar sobre els motius i les raons per les quals no s'assoleix superar aquesta bretxa, especialment a l'Estat Espanyol. Malgrat l'important increment de dones en el mercat de treball i que les dones estan avui significativament mé preparades que les de fa només dues dècades, a pesar que les dones són les quals arriben en major nombre a la universitat, obtenen les notes més elevades i finalitzen abans els estudis, no obstant això el mercat de treball no respon a les seves expectativa, les dones s'incorporen al treball en condicions diferents i arrosseguen les diferències al llarg de la vida laboral, la qual cosa incideix que no s'arriba a ni de prop les cotes d'igualtat que haurien de donar resposta a les iniciatives i accions legislatives d'àmbit estatal, europeu i internacional d'aquests últims anys.

Les raons de les desigualtats salarials són molt complexes perquè intervenen múltiples factors, com els prejudicis socials, els estereotips, la falta de coresponsabilitat en les famílies, la formació, l'economia, les accions legislatives, etc. Les dones no perceben el mateix salari que els homes principalment perquè no ocupen les mateixes ocupacions, és a dir, perquè persisteix la segregació horitzontal, que concentra a les dones en certs sectors de l'activitat i en certes ocupacions; i la segregació vertical, que suposa un desigual repartiment d'homes i dones en l'escala jeràrquica i impedeix a les dones accedir als llocs de decisió i millor remunerats. A més d'aquests, contribuïxen altres factors, entre uns altres, la persistència de certs prejudicis socials i estereotips que pressuposen que les dones estan menys disponibles i que són menys capaces que els homes i que la seva implicació en el món laboral és inferior als homes; o a la presència majoritària de dones en les ocupacions precàries i a temps parcial, el que suposa un salari reduït, etc.


Per tot això, des de la Intersindical Valenciana considerarem que és necessari rearmar la consciència crítica sobre els mecanismes de perpetuació de les desigualtats, així com trencar amb els estereotips de gènere que impregnen la nostra societat i obrir-la en igualtat de condicions i de drets a tota la població. A més, es fa necessari arbitrar mesures urgents que permeten a les dones accedir a una ocupació de qualitat, exigint l'aplicació de les lleis en matèria laboral, amb els Plans d'Igualtat i convenis col·lectius que contribueixen a eradicar la desigualtat, així com establir serveis públics que contribueixen a la conciliació de la vida personal, familiar i laboral dels homes i dones treballadores, doncs només d'aquesta forma incidirà en una major autonomia i independència econòmica de les dones.


Per més informació:

Inmaculada Gimeno Mengual
Portaveu Intersindical Valenciana.
Coordinadora Àrea de la Dona.
 

INTERSINDICAL VALENCIANA EN SUPORT D'AMINETOU HAIDAR, BANDEJADA PER DEFENSAR LA LLIBERTAT DEL SEU POBLE

Des de la Intersindical Valenciana, volem mostrar el nostre suport a Aminetou Haidar, que en aquest moment es troba retinguda contra la seva voluntat a Lanzarote, en vaga de fam, i sense possibilitat de tornar a la seva terra, el Sahara occidental, on resideix amb la seva família.  

A més, volem mostrar la nostra condemna als governs de Marroc i Espanya, per la seva complicitat i per la vulneració dels drets d'una dona que ha destacat per defensar els drets humans al llarg de tota la seva vida. Aminetou ha dedicat la seva vida a la lluita legítima i defensa a ultrança del dret a l'autodeterminació del Sahara occidental i, per això, va ser perseguida per les autoritats marroquines, va estar empresonada, va sofrir tortures i maltractaments terribles en les presons marroquines durant anys, el que avui li implica greus problemes de salut.  

Aminetou ha rebut merescuts reconeixements de la comunitat internacional per la seva contribució i la seva tasca incansable pels drets del seu poble. La setmana passada, quan regressava a la seva terra després de rebre el Premi “coratge civil 2009”, de la Fundació Train a Nova York, va ser detinguda i després expulsada de la seva terra, utilitzant com argument la negativa de Aminetou a declarar-se ”marroquina”.  

Aminetou regressava de recollir un premi en el qual es va destacar la seva resistència pacífica en el Sahara occidental i que se li va atorgar com “reconeixement a una heroïna que, a pesar de la intimidació, la tortura i la seva desaparició, ha dedicat la seva vida a la lluita legítima del seu Poble per la llibertat i la igualtat, posant en risc la seva pròpia vida”. Sens dubte, aquest va ser un premi merescut, que ella va rebre amb aquestes paraules: “El poble saharaui està molt apegat als principis humanitaris com la democràcia, els drets humans, la igualtat de gènere i amb tot això la nostra lluita és gairebé oblidada”.  

Aminetou, igual que moltes dones saharauis, han estat protagonistes imprescindibles per a la supervivència de la població en els campaments de refugiats i refugiades. Han assolit resistir en unes condicions terribles, amb coratge, treball i autodeterminació, amb escassesa de subministraments i en condicions de vida molt precàries. A més, les dones saharauis han sabut participar en la presa de decisions de forma pacífica i, tal com elles mateixes afirmen, han sabut interpretar l'Islam com religió pacífica i no discriminatòria i reivindiquen un món més igualitari, més humà i solidari.  

Per tot això, des de la Intersindical Valenciana, coneixent la gravetat de la situació que es troba Aminetou Haidar i coincidint a més amb la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència cap a les Dones, volem manifestar:  

• Mostrar la nostra preocupació per la salut de la dirigent saharaui, que es troba en vaga de fam, i per la greu i injusta situació que està vivint per lluitar per una causa justa.
   
• Mostrar el nostre suport, solidaritat i reconeixement al coratge, la decisió, la valentia, la tenacitat, la labor i l'obstinació de Aminetou, així com el de tantes dones saharauis que han contribuït amb el seu quefer diari i de forma pacífica a la lluita per la llibertat del seu poble.
   
• Denunciar la falta de sensibilitat del govern espanyol, a més de la complicitat i col·laboració amb el govern del Marroc en la detenció i retenció il·legal de Aminetou, sent coneixedors que el govern marroquí ha vulnerat en múltiples ocasions els drets humans en el tracte cap a ella, fent-la sofrir tortures, vexacions, persecució i presó durant anys.
   
• Exigir al govern espanyol que compleixi amb la legalitat nacional i que respecti les normes del Dret Internacional i els drets humans que assisteixen a Aminetou Haidar, perquè pugui complir el seu legítim dret de regressar al seu país i viure amb els seus fills i familiars.
   

Macu Gimeno

Portaveu del Secretariat Confederal de la Intersindical Valenciana

24 novembre 2009

EN APOYO DE AMINETOU HAIDAR, DESTERRADA POR DEFENDER LA LIBERTAD DE SU PUEBLO

[en pdf]

Desde la Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical, queremos mostrar nuestro apoyo a Aminetou Haidar, que en este momento se encuentra retenida contra su voluntad en Lanzarote, en huelga de hambre, y sin posibilidad de volver a su tierra, el Sahara occidental, donde reside con su familia.  Además, queremos mostrar nuestra condena a los gobiernos de Maruecos y España, por su complicidad y por la vulneración de los derechos de una mujer que ha destacado por defender los derechos humanos a lo largo de toda su vida. 

Aminetou ha dedicado su vida a la lucha legítima y defensa a ultranza del derecho a la autodeterminación del Sahara occidental y, por ello, fue perseguida por las autoridades marroquíes, estuvo encarcelada, sufrió torturas y malos tratos terribles en las cárceles marroquíes durante años, lo que hoy le acarrea graves problemas de salud. 

Aminetou ha recibido merecidos reconocimientos de la comunidad internacional por su contribución y su labor incansable por los derechos de su pueblo. La semana pasada,  cuando regresaba a su tierra después de recibir  el “Premio coraje civil 2009”, de la Fundación Train en Nueva York, fue detenida y luego expulsada de su tierra, utilizando como argumento la negativa de Aminetou a declararse ”marroquí”.  Aminetou regresaba de recoger un premio en el que se destacó su resistencia pacífica en el Sahara occidental y que se le otorgó como “reconocimiento a una heroína que, a pesar de la intimidación, la tortura y su desaparición,  ha dedicado su vida a la lucha legítima de su Pueblo por la libertad y la igualdad, poniendo en riesgo su propia vida”.  Sin duda, éste fue un premio merecido, que ella recibió con estas palabras: “El pueblo saharaui está muy apegado a los principios humanitarios como la democracia, los derechos humanos, la igualdad de género y con todo esto nuestra lucha es casi olvidada”.

Aminetou, al igual que muchas mujeres saharauis, han sido protagonistas imprescindibles para la supervivencia de la población en los campamentos de refugiados y refugiadas. Han logrado resistir en unas condiciones terribles, con coraje, trabajo y autodeterminación, con escasez de suministros y en condiciones de vida muy precarias. Además, las mujeres saharauis han sabido participar en la toma de decisiones de forma pacífica y, tal como ellas mismas afirman, han sabido interpretar el Islam como religión pacífica y no discriminatoria y reivindican un mundo más igualitario, más humano y solidario.

Por todo ello, desde la Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical, conociendo la gravedad de la situación en que se encuentra  Aminetou Haidar y coincidiendo además con la conmemoración del 25 de noviembre, Día Internacional contra la Violencia hacia las Mujeres, queremos manifestar:

• Mostrar nuestra preocupación por la salud de la dirigente saharaui, que se encuentra en huelga de hambre, y por la grave e injusta situación que está viviendo por luchar por una causa justa.
   

• Mostrar nuestro apoyo, solidaridad y reconocimiento al coraje, la decisión, la valentía, la tenacidad, la labor y el empeño de Aminetou, así como el de tantas mujeres saharauis que han contribuido con su quehacer diario y de forma pacífica a la lucha por la libertad de su pueblo.
   

• Denunciar la falta de sensibilidad del gobierno español, además de la complicidad y colaboración con el gobierno de Marruecos en la detención y retención ilegal de Aminetou, siendo conocedores de que el gobierno marroquí ha vulnerado en múltiples ocasiones los derechos humanos en el trato hacia ella, haciéndola sufrir torturas, vejaciones, persecución  y cárcel durante años.
   

• Exigir al gobierno español que cumpla con la legalidad nacional y que respete las normas del Derecho Internacional y los derechos humanos que asisten a Aminetou Haidar, para que pueda cumplir su legítimo derecho de regresar a su país y vivir con sus hijos y familiares.

Organización de Mujeres

Confederación Intersindical

23 noviembre 2009