Un llapis solidari per a trencar el bloqueig
Una brigada d’una vintena de docents i sindicalistes viatgen a Cuba per a intercanviar experiències educatives i teixir llaços de solidaritat.
El Dia Internacional de l’Educació No Sexista es commemora cada 21 de juny des del 1981, quan la Red de Educación Popular entre Mujeres de América Latina y el Caribe (REPEM) el va proclamar durant la Primera Reunió Internacional d’Educació de les Dones a Paraguay.
La data, prop del solstici, simbolitza llum, consciència i transformació. Va nàixer de la necessitat de denunciar el sexisme a l’educació formal i informal, i de construir una escola on cap xiqueta, cap persona, siga educada en la submissió.
És un crit col·lectiu: educar per a transformar, no per a obeir.
Sincerament, ja estem fartes de commemorar mentre ens desmantellen. No volem més discursos buits. Volem acció, compromís real i polítiques valentes. Educar sense sexisme no és una opció, és una obligació democràtica. Perquè si l’escola reprodueix desigualtats, no forma ciutadania: fabrica submissió.
Avui dia, mentre la ultradreta parla de “llibertat educativa” com a pretext per atacar la coeducació, cal dir-ho alt i clar: la coeducació no és adoctrinament, és justícia social. És garantir que xiquetes i xiquets cresquen lliures d’estereotips, que l’alumnat LGTBI+ siga respectat i que cap criatura s’avergonyisca de ser com és. Sense coeducació, el sistema educatiu és còmplice del masclisme.
Però en comptes de reforçar-la, veiem com retallen recursos, silencien professionals de la igualtat, prohibeixen tallers afectivosexuals i posen en dubte fins i tot les dades de la violència masclista. Ens volen dòcils i callades. I nosaltres diem: NO.
Volem una educació feminista que qüestione els privilegis, que denuncie la cultura de la violació, que visibilitze les dones silenciades per la història patriarcal, que ensenye a estimar sense por i a dissentir sense culpa.
Volem formació obligatòria en perspectiva de gènere per al professorat, protocols que funcionen davant l’assetjament, més figures d’agents d’igualtat als centres educatius, i materials lliures d’estereotips. No és tant demanar. És justícia bàsica.
El futur no es construeix amb por, sinó amb consciència crítica. I la consciència s’educa. Per això, des d’ Intersindical Dones lluitem. Per una educació no sexista, pública i emancipadora. Perquè si no eduquem en la igualtat, educarem per a l’obediència.
Normes d'ús