Exposicions
Intersindical Valenciana celebra en la seu del sindicat l’ABRIL REPUBLICÀ amb l’exposició de “No oblidem”
Aquest dimarts 9 d’abril, hem inaugurat aquesta exposició amb la presència de dos components del Fòrum per la Memòria Històrica i Democràtica a Cocentaina, Rafa Enguix, professor Geografía i Història a l’IES. Serra Mariola de Muro i Diego Fernández Vila plana, professor de Geografía i Història a l’IES Andreu Sempere.
A pesar que han passat diverses dècades des que en 1988, en el primer Congrés de Treballadores de la Llar a Bogotà, es proclamara el 30 de març com a Dia Internacional de les Treballadores de la Llar continuem tenint la necessitat de commemorar este dia per a conscienciar de la importància de les cures en la sostenibilitat de la vida i reivindicar ocupacions dignes per als qui exercixen estos treballs, en la seua majoria dones (98%). En este temps estes treballadores no han parat de mobilitzar-se pels seus drets, alguns d’ells s’han aconseguit recentment, però actualment continuen fent el seu treball en condicions abusives i discriminatòries.
El Reial Decret Llei 16/2022, de 6 de setembre, per a la millora de les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores al servici de la llar, va arreplegar algunes de les demandes històriques dels col·lectius de treballadores de la llar i cures, però no tots els avanços s’han dut a terme. Una de les qüestions que queden per resoldre és el desenvolupament del reglament sobre la protecció de la seguretat i la salut en el treball de les persones treballadores en l’àmbit de la llar.
El 68% de les treballadores de la llar i cures són migrants, de les quals el 25% es troba en situació administrativa irregular. El 36% treballa sense contracte ni alta en la Seguretat Social, el 39% són internes i el 35% treballa més de 40 hores setmanals. Per si això fora poc, quasi el 50% de les empleades de la llar i les cures cobra per davall del salari mínim interprofessional.
Estes treballadores s’enfronten dia a dia a multitud de dificultats laborals, ens les que destaquen la sobrecàrrega de tasques (38%), l’absència de reconeixement (37%) i la falta de descans (25%).
Una de les conclusions de l’estudi és que la protecció enfront dels riscos del treball té a veure amb la nacionalitat i amb la relació laboral. Les espanyoles solen estar més protegides (72%) que les estrangeres (64%), igual que les que treballen de mode formal (en un 79% dels casos), enfront dels qui ho fan de manera informal (67%). Un 40% de les enquestades va afirmar haver patit algun accident laboral.
Quasi una quarta part de les treballadores reconeix haver patit diversos tipus de violència en les seues jornades laborals, com faltes de respecte, tractes injustos, discriminatoris o amenaçadors i violència verbal, en forma d’insults o vexacions. És important destacar que estes violències es produïxen sota l’empara de la inviolabilitat de les llars i que existix una elevada vulnerabilitat de les treballadores sense contracte, de les quals un 4% afirmen haver patit abusos sexuals o ser víctima d’abús en l’actualitat. Este percentatge descendix a l’1% entre les treballadores amb contracte.
Quant als efectes del treball en la salut, l’estudi destaca que el 83% de les empleades de llar ha patit conseqüències en la seua salut arran del seu treball, sobretot relacionats amb la salut mental. Un 80% de les enquestades manifesta haver tingut algun problema de relacionat amb l’estrés, l’ansietat i la sobrecàrrega física, psíquica o emocional. Els qui més patixen a nivell psicològic són les dones majors de 67 anys, el 100%, i les treballadores internes, un 87%. Inevitablement
Tots estos problemes laborals i de salut estan lligats al consum de fàrmacs: un 77% de les empleades consumixen algun tipus de fàrmac, principalment antiinflamatoris i/o analgèsics, antidepressius, tranquil·litzants, sedants i/o somnífers.
Una altra dada rellevant és que un 44% de les empleades de llar enquestades manifesta que ha anat a treballar estant malalta, només al 15% de les quals ha acudit al centre de salut li han reconegut la baixa. Este reconeixement és més freqüent entre les treballadores externes que les internes, així com entre les empleades de nacionalitat espanyola enfront de les de nacionalitat estrangera. A més, un 40% ha tingut accidents o malalties en el treball i solo al 10% li han reconegut la malaltia professional o accident laboral.
Per a concloure, l’informe identifica cinc factors que augmenten el risc en este sector laboral: la situació administrativa, la nacionalitat, l’edat, la regularitat de l’ocupació i la modalitat de l’ocupació. Segons l’estudi, “el perfil de les treballadores de llar i cures la salut de les quals està més afectada i que estan més exposades a riscos laborals es correspon amb el de dones migrants, molt joves o majors -per damunt de l’edat de jubilació-, en situació administrativa irregular, que treballen com a internes i de manera informal.”
És evident que la protecció de les treballadores de la llar i cures està fallant. La societat i l’Estat no poden continuar mirant cap a un altre costat mentres les empleades de la llar i cures treballen sense protecció ni reconeixement social. És urgent garantir els seus drets laborals i les condicions de treball dignes per a l’acompliment del seu treball amb total seguretat.
Intersindical Dones i Intersindical Valenciana
30 de març de 2024
Normes d'ús