En 1999 la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones, en coordinació amb la Conferència de Dones que va tenir lloc en Dhaka, Bangla Desh, van instaurar el 23 de setembre com El Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Xiquetes i Xiquets.
… tràfic (“trata”) de persones: “la captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per a obtenir el consentiment d’una persona que tinga autoritat sobre una altra, amb fins d’explotació. L’explotació inclou com a mínim, la derivada de la prostitució i d’altres formes d’explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d’òrgans”...
I què fa el Govern del PP? Deixa sense sanitat a les víctimes, premia als proxenetes
INFORME SOBRE EXPLOTACIÓ SEXUAL
Perquè se celebra el 23 de setembre el Dia Internacional contra l’explotació sexual?
En 1999 la Conferència Mundial de la Coalició Contra el Tràfic de Persones, en coordinació amb la Conferència de Dones que va tenir lloc en Dhaka, Bangla Desh, van instaurar el 23 de setembre com El Dia Internacional contra l’Explotació Sexual i el Tràfic de Dones, Xiquetes i Xiquets.
Quina normativa nacional, europea i internacional la regula?
1) Protocol per a prevenir, reprimir i sancionar el tràfic (“trata”) de persones, especialment dones i menors, que complementa la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional (Nova York 2000) (Protocol de Palerm):
… tràfic (“trata”) de persones: “la captació, el transport, el trasllat, l’acollida o la recepció de persones, recorrent a l’amenaça o a l’ús de la força o altres formes de coacció, al rapte, al frau, a l’engany, a l’abús de poder o d’una situació de vulnerabilitat o a la concessió o recepció de pagaments o beneficis per a obtenir el consentiment d’una persona que tinga autoritat sobre una altra, amb fins d’explotació. L’explotació inclou com a mínim, la derivada de la prostitució i d’altres formes d’explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d’òrgans”...
2) Conveni 197 del Consell d’Europa sobre Lluita contra la tracta d’éssers humans, Varsòvia, 2005. Ratificat per Espanya
3) Directiva 2011/36/CE del Parlament Europeu:
… protecció integral per a les víctimes, identificació, reparació i recuperació incloent els països d’origen i prevalent la protecció enfront de les immigració irregular. Incentiva la sanció al client, persecució de la prostitució com causa de l’increment de les causes de l’augment del tràfic (“trata”) d’éssers humans…
4) art. 177 del Codi Penal espanyol:
...estableix penes de presó d’entre 5 i 8 anys a delictes de tràfic (“trata”) de persones…
5) art. 59 bis Llei Estrangeria espanyola:
… s’estableix un període de restabliment i reflexió, de, almenys, trenta dies. La víctima pot decidir col·laborar o no amb l’autoritat. Durant aquest temps no la hi pot expulsar del país, les administracions han de vetlar per la seua subsistència i la de les persones menors o discapacitades al seu càrrec…
6) Pla Integral de Lluita contra el tràfic (“trata”) de persones amb fins d’explotació sexual a Espanya, 2009.
7) Protocol Marc de Protecció de les Víctimes de Tràfic (“trata”), 28 octubre 2011, Ministeris de Sanitat, Interior i Treball i Immigració, amb participació de CEAR i la Xarxa Nacional contra la Tracta:
… atenció a víctimes tràfic (“trata”) (entre unes altres, explotació sexual incloent la pornografia i la prostitució). Coordinació entre Ministeri fiscal, forces de seguretat i inspectors de treball i dóna un paper important a les associacions d’ajuda a les víctimes. Estableix els possibles escenaris (fronteres, CiEs, serveis sanitaris, entitats…) Indicadors de risc, persegueix evitar la victimizació secundària. Els agents han d’informar a les víctimes i assegurar ajuda material i psicològica, sanitària, jurídica… majors garanties per a les persones menors fins i tot donant la residència. Presumpció de minoria d’edat en cas de dubte…
Algunes xifres
Segons l’ONU, la prostitució és el segon negoci més rendible després del tràfic d’armes i mou més de 7 bilions de dòlars anuals a nivell mundial. Suposa el desplaçament anual de més de 4.000.000 de persones.
Quant a l’estat espanyol, un 30% dels homes són consumeixen assidus de prostitució. Els guanys de màfies i proxenetes s’estima que estan per sobre dels 18.000 milions d’euros anuals.
Andalusia és la primera autonomia amb major nombre de prostitutes (18.000), seguida per la valenciana (14.200) i la madrilenya en tercer lloc. Hi ha que tindre en compre que les estadístiques són complicades de realitzar i les xifres sempre aproximades, molt per sota de la realitat.
Respecte a les nacionalitat: llatinoamericanes (sobretot brasileres), Europa de l’Est (Romania, Rússia, Ucraïna) i Àfrica Subsahariana (sobretot nigerianes). El terme mitjà d’edats entre 26-30 anys, més joves entre les dones víctimes de tràfic.
Quant a nivell d’estudis, la majoria no tenen formació, però hi ha un important percentatge amb estudis secundaris o universitaris.
El 90% sense documentació de residència, excepte en els casos de les brasileres (renoven els seus visats) o les romaneses (per la lliure circulació per la Unió Europea). En aquests dos últims casos tenir la documentació no vol dir que estén exercint voluntàriament.
Quina és la realitat de la prostitució?
Quan llegim publicitat dels clubs d’alternar se’ns vol vendre luxe, relax, confort. La realitat és misèria per a les dones, guanys per a proxenetes i màfies. No totes les dones que estan en aquests locals són víctimes de les màfies, però sí la majoria. Són captades, segrestades, violades, apallissades, incomunicades, les fan passar fam, sed, calor, fred. Les furten la documentació, les controlen contínuament. Les dones i xiquetes explotades estan en clubs, pisos, carrers, carreteres … la realitat és molt semblant, més dura en alguns casos que en altres, però tota terrible. Aquestes són algunes de les formes com són anomenades pels mafiosos: trossos de carn, material sense usar, “terneritas”, ramatganado…
Han donat resultats positius les normatives contra el tràfic de dones per a l’explotació sexual a Espanya? Com incideixen les polítiques neoliberals i les mesures de retallades en aquest tema?
Segons l’informe de valoració del Plan Integral contra la trata en l’any 2010 es van realitzar 2.344 actuacions contra grups criminals, un 112% més que l’any anterior. Es van identificar 1.641 víctimes, el 93% estrangeres, la majoria dones i moltes d’elles menors d’edat. Només un 1% va presentar denúncia. D’una banda, la legislació a Espanya es valora positivament, el problema és la falta de recursos que es destinen i la desconfiança de les víctimes a denunciar. A més, aquest tema competeix a altres països: els d’origen, els de destinació i els de trànsit. Per tant, les normatives han de ser de caràcter internacional.
D’altra banda, les retallades i les polítiques que s’estan duent incideixen negativament en la situació de les dones prostituïdes.
La crisi econòmica a nivell mundial incideix en l’augment de la prostitució, ja que les dones i menors són més vulnerables a ser captades en les situacions de pobresa, desplaçaments forçats i conflictes armats. D’altra banda, les polítiques repressores en matèria de migració i asil en la Unió Europea incideixen en l’augment de les màfies de tràfic de persones. Finalment, la cultura del consum de sexe pagat augmenta cada dia amb la permissivitat de les administracions. Models econòmics basats en la falta de fiscalitat i l’explotació de dones i xiquetes com Eurovegas o la proliferació dels anomenats clubs d’alternar, relax, etc. Grans hipermercats del sexe que amaguen explotació, esclavitud per a dones i grans negocis per a màfies i proxenetes que es declaren “empresaris del sexe”.
Amb la crisi ha augmentat també el nombre de dones de nacionalitat espanyola prostituïdes, si bé el percentatge majoritari segueix sent estrangeres en situació irregular. Els proxenetes no volen perdre diners, per la qual cosa, com han de baixar els preus “serveis”, obliguen les dones a augmentar el nombre d’aquests. Vergonyant: hui en els carrers una fel·lació costa entre 3 i 5 euros.
Les retallades del govern en matèria sanitària incideixen de forma directa i vergonyosa en les dones prostituïdes, al deixar-les fora de la cobertura per la seua situació “irregular” i no haver cotitzat a la seguretat social. Aquestes dones tenen greus problemes sanitaris que requereixen tractaments: VIH, ETS, Hepatitis C, Tuberculosis, addicions a drogues i alcohol, etc. Moltes d’elles avorten, unes altres segueixen avant amb els seus embarassos el que deixara a les futures criatures en una situació de total sobreprotecció sanitària.
Són positives les ordenances municipals que sancionen a les dones prostituïdes?
Les normatives d’algunes corporacions locals penalitzant a les prostitutes (com es pretén fer a València) són un despropòsit perquè no s’entén que es penalitze a les víctimes en comptes de donar-les assistència, reinserció, reparació. L’efecte de les sancions és doblement perjudicial per a elles, ja que els proxenetes les obliguen a realitzar més serveis en jornades interminables per a pagar les sancions imposades. La falsa moral d’aquestes administracions persegueix netejar els carrers i barris, no ajudar les víctimes. Aquesta mesura potser celebrada per veïnats farts de conviure amb la prostitució i tot el que ella comporta, però es converteix en més indefensió de les dones prostituïdes que al final són transportades a altres destinacions menys controlades: polígons, carreteres o pisos dels quals mai eixiran. En altres paraules: neteja de carrers i insensibilització de les dones traficades la qual cosa fa molt més difícil ajudar-les.
Si les dones estem patint uns retrocessos enormes en matèria d’igualtat per les polítiques del PP, en el cas de l’explotació sexual és brutal: podem comprovar com creix el nombre dones i xiquetes prostituïdes mentrestant la societat passa al seu costat sense avergonyir-se ni plantejar-se si estan allí voluntàriament.
I què fa el Govern del PP? En aquest tema la seua hipocresia es total. Mentre signa un protocol on es parla d’assistència integral a les víctimes, està llevant recursos assistencials i -a més- és cada dia més permissiu amb els negocis com prostíbuls que han proliferat de forma alarmant en els últims anys. Cartells publicitant sexe es troben per tot arreu en les nostres ciutats, inclús en el transport de concessió púbica (taxis). Ja fins i tot hi han cursos per a aprendre a prostituir-se!
Nosaltres, des d’Intersindical, continuem dia a dia denunciant tot això davant la direcció general de la Dona, ‘Observatori de Gènere, Sindicatura de Greuges, premsa… en alguns casos aconseguim la retirada de la publicitat. En el cas dels cursos, la interposició per part de la direcció general d’una denúncia davant la Fiscalia, la qual ha estat desestimada.
La lluita i denuncia de nosaltres no es limita només al 23 de setembre, Dia Internacional Contra l’Explotació Sexual. És dia a dia i en molts fronts, exigint als governs de l’estat i l’autonòmic que complisquen els seus compromisos adquirits en el protocol i legislació nacional i els derivats del dret internacional. Que no anteposen les polítiques d’ajustaments i retallades pressupostàries a la salvaguarda de la integritat física de les víctimes de tràfic per a l’explotació sexual, en condicions d’esclavitud i sense cap respecte als drets humans. Exigint assistència sanitària a totes les persones prostituïdes, amb independència de la seua situació. I la reparació i reinserció laboral i social per a totes elles.
La lluita contra aquesta esclavitud passa per canviar el model de sexualitat, per la necessitat de l’educació afectiu sexual. Perquè no volem que els nostres fills siguen demà consumidors de prostitució i que contribueixen així a la perpetuació d’aquest model d’esclavitud. Per això demanem també un compromís a tota la societat per tal que done l’esquena a aquestes dones i xiquetes que són persones a les quals els han arravatat la seua vida. Fem una crida als homes “consumidors” de prostitució, responsables directes de la situació d’aquestes víctimes. Perquè som conscients que sense demanda no existiria oferta ni xarxes, ni proxenetes, ni persones que són tractades com a “trossos de carn”.
València, setembre 2012