 |
|
MANIFEST 8 DE MARÇ 2009 Les
dones accedim cada vegada més a les universitats i el nostre
expedient acadèmic és millor que els dels homes. Som més les que
accedim al món laboral. Però el mercat de treball no respon a les
nostres espectatives. Les dones som les que ocupem el treball més
precari i pitjor remunerat. Continuem patint discriminació salarial
i moltes més dificultats per a trobar treball. Les possibilitats de
promoció professional se'ns neguen pel nostre gènere, les
dificultats de poder conciliar la vida personal i la laboral ens fan
accedir només als treballs a temps parcial.
En la situació actual de crisi, quan el fantasma de l'atur amenaça
les famílies, són les dones les que han d'acceptar les condicions
dels empresaris, assumint ocupació en precari. Quant a les
professions, molts sectors - com ara el de neteja o el de
l'educació- estan clarament feminitzats. En l'àmbit privat i en les
administracions públiques, els llocs de direcció continuen sent
ocupats majoritariament per homes.
La crisi també incideix en la doble jornada de les dones, perquè els
treballs d'ajuda externa per a cura de persones dependents o el
servei domèstic, ja no poden pagar-se i és la dona la que assumeix
totes les tasques. Tampoc podem fer ús de serveis públics d'escoles
infantils o centres de dia, ja que la xarxa assistencial es més
reduïda cada vegada i els serveis s'han privatitzat. La doble o
triple jornada de les dones és cada vegada més extensa, som les
dones les que continuem ocupant-nos del treball domèstic, de la cura
de les criatures, dels majors.
Però si la cura de les criatures continua sent un tema
majoritariament de les dones, haurem de ser les dones les que
decidim lliurement si volem o no ser mares. Perquè som persones i no
instruments reproductors. Hem de demanar una educació afectiu sexual
i reproductiva per a poder decidir sobre la nostra maternitat, però
també hem de tindre el dret a decidir avortar si la planificació
falla. Cal la despenalització de l'avortament i una llei on les
dones puguen decidir sobre la seua maternitat, sense estar tutelades
per cap informe mèdic. Per això, aquest 8 de març continuem demanant
AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT.
Hi ha col•lectius de dones especialment vulnerables i que pateixen
una doble discriminació, com ara les immigrants o les dones amb
diversitat funcional. També les dones lesbianes, per la seua
condició de dones i per la seua orientació sexual.
No podem oblidar tampoc les dones maltractades, les que han estat
mortes en l'any 2008 i les que portem enguany. Cal recordar que
l'edat de dones assassinades i dels seus botxins està baixant, que
cada vegada són més joves. No podem ignorar l'explotació sexual de
dones i xiquetes, l'esclavitud del segle XXI, com a la forma més
brutal de la violència cap a les dones on, tanmateix, la societat
encara continua justificant als clients i culpabilitzant a les
víctimes.
Cal un canvi social, una educació en igualtat que ha de començar des
de l'escola. Hem de canviar estereotips i rols adquirits. La
igualtat és fonamental per tal d'afrontar els canvis socials, la
societat ha de contar amb les dones per afrontar la situació actual
de crisi. Perquè les dones som la meitat del món, la societat no pot
sinó concebre la igualtat de dones i homes en tots els àmbits, en
totes les relacions, com la única manera d'escriure la història.
|
