9 de març: encreuament històric?

Les convocatòries electorals ofereixen a la ciutadania l’oportunitat de valorar la legislatura i de revalidar, o no, la confiança en els seus representants. Però de vegades els processos electorals superen el que és conjuntural i poden determinar canvis estructurals. 

Va passar en 1931 i en les primeres convocatòries democràtiques després de la dictadura (1977, 1979 i 1982). En tots aquests processos es van patir dificultats similars, pressions militars, violència terrorista (d’ETA i de l’extrema dreta), immobilisme... Els resultats van ser diferents, en 1931 els enemics de la democràcia van aconseguir trencar el procés de modernització i en la Transició, les forces més reaccionàries, no van aconseguir els seus objectius, però sí que van poder frenar alguns canvis: la laïcitat va ser substituïda per la aconfessionalitat i el sistema educatiu es va escindir en dues xarxes, trencant així la possibilitat de fer de l’ensenyament públic l’eix de tot un sistema educatiu, democràtic i laic.

Des d’aleshores hem viscut conflictes, amb parades i progressos, però no hem perdut mai la perspectiva d’avançar cap a un ensenyament públic sobre el qual construir una societat solidària, més justa i més lliure. 
La legislatura 2000-2004 va suposar una inflexió. El neoconservadorisme va arribar al govern i va decidir recuperar alguns espais perduts. Es va tornar al centralisme polític i es va convertir en sospitosa qualsevol reivindicació territorial. Es van qüestionar polítiques de normalització lingüística que s’aplicaven amb èxit i sense polèmiques. Es va revisar el sistema educatiu, privatitzant-lo i instrumentalitzant-lo. Ens vam alinear amb Bush i vam participar en la vergonyosa guerra de l'Iraq. En aquella etapa, la cúpula catòlica no va observar cap perill per a la família.

La sorpresa amb què la dreta va rebre la derrota de 2004 es va transformar en quatre anys sense treva: instrumentalització del terrorisme, apropiació dels símbols, oposició a lleis que ampliaven drets individuals, boicot a mesures d'igualtat i de conciliació, suport a les campanyes integristes de la jerarquia eclesial, mentides orquestrades sobre l'aigua, control de mitjans de comunicació...

Les pròximes eleccions generals poden obrir la via a un canvi de govern en l'estat i el retorn a l'autoritarisme, el centralisme ranci, etapes que haurien d’estar superades. Però més enllà de l’opció política que cada u trie el 9 de març, des de l’endemà de les eleccions seguirem comprometent-nos dia a dia per fer realitat un nou impuls democràtic. El primer pas per a avançar per aquesta senda és, però, no fer ni un sol pas arrere.

EDITORIAL

Manifest de la Confederació Intersindical

Que no t’imposen límits, decideix tu 

Gràcies al moviment feminista, la nostra societat ha experimentat canvis profunds: llibertat, igualtat de drets, autonomia i realització personal. Uns canvis que s’han convertit en reformes normatives, amb un indubtable efecte positiu per a les dones. 

De cap manera, però, n’hi ha prou. Més que mai, la igualtat davant la llei no equival a igualtat davant la vida. Perquè la igualtat efectiva es consolide cal reconéixer, determinar i fer visibles els límits, així com trencar el sostre de vidre, invisible i indetectable, que impedeix a les dones avançar en les seues carreres professionals. Cal potenciar canvis radicals que transformen aquesta societat. 

Hem d’eliminar els estereotips sexistes de distribució de les funcions socials, les activitats formatives i professionals, tant a l'escola com en les famílies. Cal educar perquè els homes tinguen un paper responsable i de repartiment de responsabilitats en l'àmbit familiar. És necessari conscienciar els homes, i també les dones, de la importància de la coeducació. Hem d’emprendre noves mesures en l'àmbit laboral, en el sector públic i en el privat, i obligar les empreses a impulsar mesures que afavorisquen la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'ocupació i als llocs de responsabilitat. 

Calen noves fórmules de flexibilitat horària que permeten conciliar la vida personal, familiar i laboral, perquè el fracàs de les polítiques actuals de conciliació són la causa principal de la segregació laboral vertical que afecta les dones i el principal problema per a la seua incorporació al món laboral. Hem de posar fi a la discriminació salarial que pateixen les dones, que reben, sobretot en el sector privat, el 70% del salari dels homes per un mateix treball. Cal impulsar que les dones assumisquen parcel·les de poder, potenciar l'autoestima, creure’ns capaces de realitzar qualsevol funció, participar activament en la presa de decisions, individuals i col·lectives. 

És fonamental que el canvi sorgisca de les dones mateixes, que ens vegem capaces i legitimades per a prendre decisions de manera activa. Cal continuar lluitant pels nostres drets, per la despenalització de l'avortament i per una nova llei que elimine l’actual inseguretat jurídica. Hem d’avançar en l'educació sexual de la gent jove, en l'accés lliure als mètodes anticonceptius i a l’anticoncepció d'emergència. Cal abordar les causes profundes de la desigualtat entre els homes i les dones, desigualtats que dificulten l'exercici real de la llibertat, en la família, en la parella, en la maternitat, en l'atenció a les persones dependents, etc. 

Els límits i obstacles que impedeixen les relacions igualitàries no es deriven únicament del reconeixement legal de drets, sinó que impliquen un canvi molt més profund en les relacions entre els homes i els dones i un replantejament total de la presència de les dones en la nostra societat.

Trenta anys de feminisme al País Valencià: ‘Allò que fem, allò que volem’ 

Una mostra viva del treball de les dones

Les jornades Trenta anys de feminisme al País Valencià: Allò que fem, allò que volem, celebrades pel novembre i desembre de 2007, constitueixen una mostra viva i autèntica de la presència de les dones en tots els àmbits del pensament, el treball i l’art. Les militants de la Intersindical Valenciana que van participar en les jornades, van qualificar d’“extraordinari” el treball desplegat per l’assemblea organitzadora i van destacar l’èxit d’assistència —més de 600 persones—, la varietat de temes, la riquesa de les experiències i la qualitat dels debats. Les responsables de les polítiques d’igualtat de la Intersindical present en les jornades consideren de gran transcendència sindical i política els temes plantejats. “Algunes de les idees exposades són velles però d’altres manifesten que el moviment feminista està a l’avantguarda”. Pilar Gregori (STEPV) va anunciar que la campanya per al 8 de març s’inspira en alguns dels temes abordats en les Jornades, i connecta amb les més innovadores tecnologies de la informació.

Macu Gimeno (STAPV) va subratllar la importància de disposar de tantes experiències i reflexions — “diversitat, bones idees i pràctiques”—, i va destacar les intervencions sobre gènere i arquitectura, feminisme i identitats i feminisme i globalització. Per la seua part, les responsables de la intercomarcal d’Alacant, María Ángeles Albaladejo i Mariló Sellés, van considerar l’exposició de Carmen Navarro (representant de Dones Immigrants de València) sobre la migració femenina com a “especialment impactant, en presentar com aquestes dones viuen situacions d’angoixa, solitud, fracàs i confusió”. La ponència de Conxa Muñoz (representant de la Federació d’Organitzacions Feministes de l’Estat), sobre la situació de l’avortament a l’Estat espanyol, va denunciar l’absència d’una autèntica educació sexual: “Cada dia es tanquen centres de planificació familiar, cada any augmenta la taxa d’avortaments i es redueix l’edat de les dones que decideixen interrompre l’embaràs”. Muñoz va denunciar que resulta insuficient la llei sobre despenalització de l’avortament.

Per a Rosa Roig, coordinadora de l’àrea de comunicació, les jornades “es van trobar amb vells temes i noves propostes”, i va destacar la ponència innovadora sobre ciberfeminisme, de Mercé Galan (www. mercegalan.com) i Carmen Castro (www.singenerodedudas.com), i la presentació del portal www.lopersonalespolitico.com, “que mostra com les dones podem deixar d’estar soles i estar connectades amb tot el món a través de la xarxa i els blocs”.

Helènia López, representant de la Intersindical en l’organització de les jornades, va destacar que “durant tres dies més de 600 dones, procedents del País Valencià, de la resta de l’Estat i d’altres països han reflexionat sobre les darreres trenta dècades de feminisme i han proposat estratègies per a enfrontar-se amb els reptes actuals”. 

L’oferta de les jornades va ser amplíssima, amb 22 ponències, 14 taules redones, 13 tallers, quatre comunicacions i una taula redona, dues exposicions, de cartells i sobre les dones de la república, un concert de piano, una manifestació ambientada per la Lesbian Band i una representació de pallasses. També s’hi van projectar una sèrie de documentals sobre el treball de les feministes en l’últim quart de segle passat.

La violència de gènere, la prostitució i el treball sexual, el treball assalariat, les polítiques educatives per la igualtat, la sexualitat, la separació i el divorci, les dones inmigrants, el gènere i l’arquitectura, el feminisme i els espais de poder… són només alguns aspectes que mostren la diversitat de les temàtiques abordades. 

Entre les conclusions de les jornades destaca la constatació de l’extraordinària presència que té el moviment feminista i la diversitat de col·lectius existents al País Valencià. També es va ressaltar la necessitat de fer públiques les propostes del feminisme per solucionar els problemes provocats pel sistema patriarcal. Les jornades també van servir per a homenatjar totes les feministes precursores i per a unir les forces de les dones que s’esforcen per construir altres models socials alternatius al patriarcat. 

Campanya de la Intersindical en solidaritat amb les víctimes

‘Només un minut!’, contra la violència de gènere

Intersindical Valenciana amb la intenció de mantindre una posició de denúncia permanent contra la violència de gènere i de solidaritat amb les víctimes d’una guerra sense trinxeres, posarà en marxa el dia 8 de Març, dia internacional de les dones, una campanya que busca la participació activa de la seua afiliació. Les responsable de l’àrea de polítiques d’igualdat de la Intersindical afirmen que la brutalitat de les xifres, 89 dones mortes al llarg del 2007 i 11 víctimes de la violència de gènere enguany, són una realitat que demana una resposta diària i contundent a una situació que s’agreuja cada dia. El sindicat vol aportar des del seu àmbit una acció de solidaritat amb les víctimes i de presa de consciència.

La Campanya, que porta com a títol, Només 1 minut! mostrarà una part gràfica i presentarà un blog amb la intenció de recollir el màxim nombre d’aportacions solidàries, perquè tan important és la informació i la denúncia com les accions encaminades a fer presents cada dia les víctimes. En eixe sentit la campanya ha de servir per Compartir el dolor i la ràbia que ens provoca l’agressió i l’assassinat, Mostrar la solidaritat amb les víctimes de la violència de gènere i Recordar-les, perquè hem de fer-les visibles per al conjunt de la societat.

PETJADES DE DONA

Cent anys del naixement de Mercè Rodoreda

Mercè Rodoreda, des de la llibertat

Begonya Mezquita

Cent anys després del seu naixement, la figura de Mercè Rodoreda s'ha erigit com una de les peces clau en el món de les lletres, les pròpies i també les universals. Celebrem el record d'una dona que buscava en la literatura el sentit de la vida i, sobretot, la llibertat. 

El conjunt de la seua obra literària fou escrit en català, amb un estil molt personal. És el seu un llegat literari, sovint carregat de símbols, que no solament ha aportat una complexa galeria de personatges, generalment de sexe femení, sinó que ha permés que la literatura catalana es consolide dins i fora de les seues fronteres. Cal recordar ací que aquesta autora ha estat traduïda a 27 idiomes. Víctima del temps que li va tocar viure, els esdeveniments polítics i socials dels anys 30 i 40 van definir la trajectòria personal de l'escriptora, com no podia ser d'una altra manera. La primera meitat del segle XX fou una època de guerra i de postguerra, de canvis profunds en la història de Catalunya i d'Europa, fets pels quals l'autora es veié abocada a formar part de les elits culturals que patiren l'exili. Lluny del seu país, escriuria el gruix de la seua obra.

D'altra banda, el destí personal fou assumit com un error inevitable, tant que Mercè Rodoreda creia que el que ella anomenava “pecat de joventut”, el matrimoni amb un germà carnal de sa mare, havia de condicionar la resta dels seus dies, com ara la relació amb Armand Obiols, plena de boires, o l'amistat amb Andreu Nin, o l'esquizofrènia del seu fill durant els últims anys. A l'espill de les seues narracions, l'amor, el sexe, les vivències personals més íntimes es confonen en experiències frustrants, sovint ridícules.

Així doncs, Mercè Rodoreda representa la dona lluitadora que a través de l'escriptura aconsegueix trobar finalment el camí de l'afirmació i de la llibertat. Encetem, doncs, l'any Rodoreda. Una bona ocasió per acostar-nos al ric univers d'una escriptora polièdrica àmpliament reconeguda i sempre inabastable. Una dona per a la qual la innocència que definia la seua personalitat i que, segons ella, la feia sentir bé en el món, va anar transformant-se de mica en mica en una mirada intel·ligent i lliure, complexa. Amb el temps, la seua rialla provocadora i estrident, aquell gest que es va negar a l'encasellament, no ha deixat de planejar damunt els nostres caps. 

El Sindicat reivindica la regulació de l’avortament 
com un dret, fora del Codi Penal

Els recents atacs que els sectors socials més conservadors contra el dret a l’avortament representen una amenaça al dret a decidir de les dones. Així ho entén Intersindical Valenciana, que dóna suport i se solidaritza amb les dones que recentment han estat perseguides per exercir el seu dret. El Sindicat exigeix del govern espanyol i dels partits polítics un compromís clar i decidit per a acabar amb l’actual inseguretat jurídica i modificar la llei de despenalització parcial de l'avortament, de manera que deixe d'estar considerat com a delicte en el Codi Penal: “La nova normativa ha de garantir el dret de les dones a interrompre voluntàriament l’embaràs de forma normalitzada i en la xarxa sanitària pública.” En aquest sentit, la Intersindical participa en totes les manifestacions i actes reivindicatius en defensa del dret de les dones a decidir i segueix compromesa a reivindicar-lo en tots els àmbits socials.

Celebrada la Trobada ‘Sindicades. Educar en igualtat’

Dones ensenyants, a favor d’estendre en l’acció sindical les perspectives de gènere

Un centenar de dones ensenyants i sindicalistes de CCOO, UGT i la Confederació d’STE, amb el suport de l'Instituto de la Mujer es van reunir a Madrid en la I Trobada “Sindicades, Educar en Igualtat”, amb la intenció de construir un espai de treball a favor del canvi de les organitzacions sindicals des de la perspectiva de gènere. “La nostra visió, experiència i coneixements són un potencial important que ha de ser plenament incorporat als projectes i a les pràctiques sindicals”. Les sindicalistes van destacar la necessitat de rescatar la contribució de totes les companyes sindicalistes i recuperar una història imprescindible, la del protagonisme de les dones en el moviment sindical.

La representació de l’STEPV ha considerat que la trobada “és un primer pas per a reforçar les relacions entre les dones de les tres organitzacions sindicals i conjuminar esforços per traslladar a les administracions educatives, a les companyes i companys de l'ensenyament i a la ciutadania en general, el valor del treball conjunt i per avançar cap a la igualtat real. Al si de la cultura sindical existeixen encara obstacles molt arrelats que impedeixen la participació de les dones en igualtat de condicions, sobretot per a accedir als òrgans de decisió”. La trobada ha servit perquè les participants assumisquen la necessitat d'incorporar al treball sindical i educatiu les propostes formulades des de la perspectiva de gènere: “Cal seguir impulsant models de lideratge i de pràctiques sindicals que incorporen els sabers i les capacitats de les dones“. 

Treballem el 8 de març a l’aula

Per què celebrem el 8 de març el Dia Internacional de les Dones? Els fets es remunten a 1911 a Nova York, a la fàbrica tèxtil Triangle Shirtwaist Company. Allí, 145 dones en vaga, joves immigrants entre 16 i 24 anys que reivindicaven una millora en les seues condicions laborals, van morir cremades. La seua jornada, de huit del matí a sis de la vesprada, amb mitja hora per a dinar, feia un total de 56 hores de treball setmanals, que podien arribar fins a les 70 durant l’estació de més activitat. Quan es va declarar l’incendi, per evitar robatoris, els caps de la fàbrica no volgueren obrir les portes i les dones tancades hi van morir cremades. Clara Zetkin, líder del moviment internacional de dones socialistes, proposà el 8 de març per a celebrar del Dia de les Dones, però no va ser fins a 1977 que les Nacions Unides la van instaurar definitivament. 

Unitat didàctica per treballar el 8 de març

L’Àrea de la Dona de l’STEPV presenta una unitat didàctica amb distints materials per ajudar l’alumnat a reflexionar sobre la incorporació de la dona a determinats espais que abans els eren negats i per a avancar cap a una ciutadania plena.

La proposta té els següents objectius:

–Reconéixer la importància històrica de les dones i del seu treball.
–Valorar el treball reproductiu –la base sobre la qual es realitza el treball productiu– com una tasca col·lectiva. Educar en la responsabilitat compartida.
- Promoure una orientació personal no sexista.
- Reflexionar sobre les capacitats i interessos individuals a l’hora de triar una professió.
- Potenciar actituds que afavorisquen la incorporació de les xiquetes a l’àmbit públic.

Conceptes previs

Sexe: Home-Dona
Trets biològics a partir dels quals s’estableix que els éssers són homes o dones.

Gènere: Masculí-Femení
Valors, sentiments, actituds, comportaments, capacitats i rols assignats culturalment a una persona pel fet de ser d’un sexe o un altre. El gènere, que canvia segons la societat i el moment històric, és una construcció cultural que limita el desenvolupament integral de les persones. 

Sexisme
Poder que exerceix un col·lectiu humà sobre un altre, pel fet de pertànyer a un o altre sexe. Visió estereotipada de les persones pel fet de ser homes o dones.

Treball reproductiu
El realitzat dins de casa per tindre cura del manteniment i supervivència de les persones que hi viuen.

Currículum ocult
En l’àmbit educatiu, conjunt de nocions, pautes i valors no explícits que es transmeten inconscientment. Influeix molt en les actituds i conductes que l’alumnat assumeix al llarg de la seua escolarització.

Segregació ocupacional
La gran majoria dels treballs estan estereotipats com a “masculins” o “femenins”, cosa que implica una segregació per sexe en el mercat de treball: ocupacions desenvolupades exclusivament o majoritàriament per dones o homes. Aquesta segregació té dues modalitats, l’horizontal i la vertical. 

Segregació horitzontal
Presència majoritària de dones en determinats sectors i activitats (educatives, socioassistencials i de serveis: infermeria, ensenyament, confecció, ajuda domiciliària...). Aquestes professions solen correspondre’s amb els continguts tradicionals del treball a la llar o reproductiu, i són un reflex dels rols familiars.

Segregació vertical
Desproporció de dones i homes en les diferents categories professionals. Bona part dels llocs de major categoria professional estan ocupats per homes, mentre que les dones ocupen els de menys categoria. Això implica salaris més baixos i menor consideració social.

Doble jornada
Treball “doble”, generalment de les dones, que realitzen les persones incorporades al mercat laboral i que assumeixen, a més, les responsabilitats familiars i les tasques de la llar.

Coresponsabilitat
Repartiment equitatiu entre els dos sexes de les responsabilitats socials, familiars i professionals, de manera que l’aportació econòmica, tradicionalment assignada als homes, així com les tasques de la llar i la cura de persones, tradicionalment assignades a les dones, s’assumisquen i es compartisquen per totes les persones de la unitat de convivència.