25 de novembre dia de la no violència cap a les dones

tornar a index dona

 

La violència és una conducta que també s’aprèn.

Trenca la cadena de la violència!

Confecciona  amb el teu alumnat una cadena amb anelles de paper.

Trenca-la i a continuació, fes una cadena humana per simbolitzar la substitució de la violència per una altra manera de relacionar-nos.

 

UNITAT DIDÀCTICA PER A TOTS ELS CICLES

INTRODUCCIÓ

 L'article 1 de la "Declaració sobre l'eliminació de la violència contra les dones" de Nacions Unides declara que aquest tipus de violència és "tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com resultat un dany o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, fins i tot les amenaces , la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es produeix en la vida pública com privada."

 Segons aquesta definició, la violència cap a les dones no    pertany a la vida privada, com s’ha dit durant tant temps, (ja sabem que el que no es veu no existeix), sinó que és un problema social i públic i a més, està vinculat al gran desequilibri que existeix en les relacions de poder entre els sexes en tots els àmbits: laboral, polític, social, familiar, econòmic… Per tant, un dels nostres principals objectius ha de ser el continuar lluitant contra les estructures autoritàries, masclistes i desiguals on  la violència està fortament arrelada i que encara existeix en la nostra societat ; és la única forma de no ser còmplices d’aquesta xacra.

Per això presentem aquesta unitat didàctica, perquè es pugui desenvolupar i treballar en els centres i contribuir d’aquesta manera a la conscienciació per part del nostre alumnat, ja que cal començar a posar els fonaments des dels primers anys educant en igualtat perquè la nostra societat tingui un futur més sa i igualitari.

Per  assolir aquest objectiu és fonamental contar amb el suport i el treball de les famílies ja que l’educació ha de realitzar-se en ambdós àmbits, familiar i escolar, perquè sigui fructífera.


 

• ANALITZAR I DEBATRE FRASES COM AQUESTES:

- Les nines són unes ploramiques.
- Els nins són més "brutos" que les nines.
- Les nines són més treballadores.
- Els nins no ploren…

 

• EN EL DISC "HIJAS DE EVA" DE PEDRO GUERRA ESCOLTA LES CANÇONS: "NIÑA" i "CASA".

ANALITZA LES CANÇONS ESCOLTADES EN GRAN GRUP:

 - Què diu de les dones?
- Et resulten conegudes les situacions que presenten?
- Has viscut alguna vegada el que diuen les cançons o coneixes a algú que  ho pateixi?
- Què podem fer per  canviar aquestes situacions?
- Com podem contestar a la pregunta que fa la cançó: què fer quan la llar no és l’estatge on em trobo protegida del dolor?
- Dibuixa el que et suggereixen les cançons.


 

LLEGIR ELS CONTES: BLANCANEUS I ROSA CARAMEL. 
ANALITZA AMBDÓS CONTES:

-         Com són els personatges femenins dels contes?
-         Quin t'agrada més?
-          Com són els personatges masculins
-         Quin t'agrada més?
-          Quin dels dos contes t'agrada més?
-          Canvia els finals dels contes
-         Dibuixa el que et suggereixen …


 

ANALITZA LES GRÀFIQUES SEGÜENTS:

 

DONES MORTES PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE PER LA SEVA PARELLA O EXPARELLA, SEGONS RELACIÓ AMB L’ AUTOR.

 

 

1999

 

2000

 

2001

 

2002

 

2003

 

2004

 

2005

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

PARELLA O EXPARELLA

 

54

 

63

 

50

 

54

 

71

 

72

 

58

    Cònjuge

 

30

 

31

 

25

 

24

 

31

 

34

 

21

    Excònyuge

 

2

 

4

 

2

 

2

 

4

 

5

 

3

    Companya Sentimental

 

13

 

13

 

16

 

19

 

18

 

14

 

11

    Excompanya Sentimental

 

3

 

3

 

1

 

3

 

9

 

6

 

6

    Núvia

 

3

 

8

 

2

 

4

 

6

 

8

 

12

    Exnúvia

 

3

 

4

 

4

 

2

 

3

 

5

 

5

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

En fase de ruptura (1)

 

16

 

10

 

16

 

9

 

12

 

12

 

1

En fase de ruptura + Exparelles

 

24

 

21

 

23

 

16

 

28

 

28

 

15

% "En ruptura" sobre total de morts

 

44,44

 

33,33

 

46,00

 

29,63

 

39,44

 

38,89

 

25,86

Font: 1999 - 2005: Elaboració Confederació dones STES-i a partir de notícies de premsa i de dades del Ministeri de l'Interior. A partir de 2006 dades de la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona.

(1) S’inclouen aquelles parelles ( marits, companys sentimentals, nuvis) en les que s’ha plantejat la ruptura de la relació i aquells matrimonis en els que encara no han tengut efecte els procediments legals.


 

AUTORS (HOMES) DE DELICTES DE HOMICIDI/ASSESSINAT

SOBRE LA  SEVA PARELLA O EXPARELLA, AMB RESULTAT DE MORT PER NACIONALITAT

 

 

1999

 

2000

 

2001

 

2002

 

2003

 

2004

 

2005

 

2006

 

2007

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

18-oct

Espanyols

 

41

 

44

 

32

 

37

 

58

 

50

 

37

 

50

 

39

Estrangers

 

4

 

8

 

13

 

12

 

11

 

18

 

16

 

18

 

20

UE

 

3

 

2

 

3

 

6

 

5

 

2

 

5

 

5

 

7

Reste Europa

 

0

 

1

 

1

 

0

 

0

 

2

 

2

 

2

 

3

Àfrica

 

1

 

3

 

2

 

2

 

1

 

7

 

1

 

5

 

4

Llatinoamèrica

 

0

 

1

 

7

 

4

 

5

 

5

 

7

 

5

 

6

Altres

 

0

 

1

 

0

 

0

 

0

 

2

 

1

 

1

 

0

Desconeguda

 

9

 

11

 

5

 

5

 

1

 

4

 

5

 

0

 

0

TOTAL

 

54

 

63

 

50

 

54

 

70

 

72

 

58

 

68

 

59

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

% Homes estrangeres sobre total de homes de nacionalitat coneguda

 

8,89

 

15,38

 

28,89

 

24,49

 

15,94

 

26,47

 

30,19

 

26,47

 

33,90

Taxa d‘ agressors estrangers por milió de homes estrangers (1)

 

10,54

 

16,97

 

18,14

 

11,45

 

7,78

 

11,21

 

8,03

 

9,33

 

10,37

Taxa d’agressors espanyols por milió de homes espanyols (1)

 

2,13

 

2,27

 

1,65

 

1,90

 

2,96

 

2,54

 

1,87

 

2,42

 

1,89

Font 1999-2005: Elaboració de la Confederació de dones dels STES-i a partir de notícies de premsa i de dades del Ministeri de l’Interior. A partir de 2006, dades de la Delegació Especial del Govern contra la violència cap a les dones.

Les dades per a 2007 estan calculats sobre la població del Padró 2006.


 

DONES MORTES PER DIVERSOS TIPUS DE VIOLÈNCIA. TOTALS MENSUALS.

 

 

 

1999

 

2000

 

2001

 

2002

 

2003

 

2004

 

2005

 

2006

 

2007

GENER

 

5

 

9

 

6

 

7

 

9

 

4

 

8

 

11

 

6

FEBRER

 

4

 

8

 

3

 

6

 

5

 

9

 

7

 

10

 

11

MARÇ

 

7

 

11

 

6

 

6

 

8

 

11

 

6

 

13

 

6

ABRIL

 

10

 

2

 

9

 

11

 

7

 

11

 

7

 

6

 

5

MAIG

 

2

 

6

 

10

 

8

 

8

 

11

 

5

 

7

 

12

JUNY

 

4

 

11

 

5

 

4

 

10

 

10

 

10

 

3

 

14

JULIOL

 

4

 

7

 

4

 

7

 

11

 

9

 

6

 

12

 

9

AGOST

 

7

 

5

 

8

 

9

 

13

 

8

 

7

 

12

 

9

SEPTEMBRE

 

4

 

8

 

8

 

4

 

7

 

8

 

5

 

7

 

4

OCTUBRE

 

4

 

7

 

4

 

8

 

5

 

11

 

8

 

7

 

 

NOVEMBRE

 

12

 

2

 

5

 

7

 

12

 

6

 

9

 

4

 

 

DESEMBRE

 

6

 

11

 

7

 

6

 

8

 

8

 

4

 

7

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

TOTAL ACUMULAT

 

69

 

87

 

75

 

83

 

103

 

106

 

82

 

99

 

76

Font: Elaboració de la confederació de dones dels STES-i a partir de notícies de premsa, Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona (a partir de 2006) i del Ministeri d'Interior. Nota 1: Les dades s’actualitzen una vegada que finalitza el mes corresponent. Nota 2: S’inclouen aquells casos en els quals en els quals l’agressor és el cònjuge, excónyuge, company sentimental, excompany sentimental, nuvi o exnuvi. També aquells en els quals

existeix una analogia evident amb els descrits, malgrat  no existir vincle matrimonial. Per exemple, filla o mare de la companya sentimental o núvia, etc.


 

Què et suggereixen aquestes dades?

- Per què creus que passa això?
- Perquè serveix la violència?
-  S’aconsegueix quelcom usant-la?
- La violència és el mètode per  resoldre els conflictes? 
- Recorres a la violència per  solucionar els problemes?
- Proposa solucions perquè això no succeeixi.
- Fes un mural amb totes les solucions que s’han suggerit.

 

DISSENYA UN CARTELL AMB EL LEMA "NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE".

 


 

LLEGEIX I CONTESTA: 

Segur que has sentit parlar de la violència de gènere i fins i tot tendràs present algun cas que hagis vist en els mitjans de comunicació últimament. Probablement pensis que en el teu entorn tu i les teves amigues esteu lliures de patir-la. No obstant això, hi ha dones que en algun moment van pensar com tu i que avui s’estan plantejant presentar una denúncia perquè han estat víctimes de violència de gènere.

Una experiència comuna a moltes d’elles, és la dificultat que tenen a l’hora de detectar quin tipus de comportaments són tolerables en nom de l’amor i quins tenen molt poc que veure amb ell.

Podem posar-nos d’acord que "si et pega no t’estima", però hi ha moltes altres situacions en les que hi ha opinions per a tots els gustos. Al cap i a la fi ens han repetit fins a la sacietat que

"qui bé et vol et farà plorar", o que "l’amor pot amb tot", o que "en una relació hi ha molt que aguantar". Amb

la cultura afectiva que hem après dels contes infantils, de pel·lícules romàntiques, de revistes d’adolescents, per no parlar de les nostres pròpies cases, no és d’estranyar que moltes situacions que es poden enquadrar dintre del maltractament psicològic o del xantatge afectiu passin desapercebudes, o que es justifiquin amb frases del tipus "no és per a tant", "no exagerem", "estem traient les coses de polleguera", etc.…

CAS PRÀCTIC:

 

Lluís i Maria duen sortint dos mesos. Ella té 16 anys i ell 17. El dissabte Lluís va quedar per anar a  jugar al futbol i Maria va quedar amb les seves amigues per  sortir.Maria es va quedar sense bateria en el mòbil i no va rebre les cridades que li va fer Lluís per  trobar-se amb ella fins al matí següent.

Quan va aconseguir parlar  amb Lluís, aquest estava tot furiós i li va muntar una bona brega pel telèfon. Maria va intentar explicar-li que havia estat una casualitat, que era una llàstima que no s’haguessin pogut veure, però Lluís va insistir dient-li que què feia ella de nit amb el telèfon desconnectat, que si volia posar-lo gelós, que si volia passar-ho bé com si no tingués al·lot, que llavors per a què estava amb ell; també  la va acusar d’haver-lo apagat perquè no sabés per on estava ella amb les seves amigues, etc.…

Maria va intentar calmar-lo repetint-li que ho sentia, que no havia estat culpa d'ella, que se li havia quedat el carregador en el cotxe del seu pare però va pensar que la bateria aguantaria per a rebre cridades...Li va repetir set vegades ho sent molt i el va anar calmant a poc a poc, assegurant-li que tot el que estava dient eren paranoies seves. AL final li va prometre que no tornaria a passar i van superar la seva primera brega d’enamorats.

 

1. Entens la reacció de Lluís? Què creus que va pensar la primera vegada que va cridar a Maria? Com creus que es va sentir? I la segona vegada que ho va tornar a intentar, o la tercera?

2. Creus que era gelosia "normal": Duen poc temps sortint, s’estan coneixent i no sap si Maria "és de fiar o no", que és una qüestió d’inseguretat seva que anirà superant a mesura que la relació estigui més consolidada?

3. Creus que Maria va resoldre bé la situació, "que ho va saber dur", o que es va sentir afalagada per saber que li importa tant a Lluís?  

4. Creus que la forma que "van resoldre" aquesta situació va ésser un mal precedent per al futur de la relació? Pots imaginar situacions distintes però que la reacció emocional de Lluís sigui semblant?

5. Com creus que serà la reacció de Maria a partir d’ara si es torna a quedar sense bateria, o si té alguna cridada perduda de Lluís? Creus que Lluís aconsegueix així "tenir controlada" a Maria?

6. Quina és la diferència entre estar pendent d'algú o ser depenent d’aquesta persona?

7. Imagina una altra resposta de Maria que faci veure a  Lluís la responsabilitat per la seva reacció emocional fora de control i que no acabi amb l’assumpció tàcita per part de Maria de ser la culpable del que va passar. Imagina possibles reaccions de Lluís davant Maria i les conseqüències per al futur de la seva relació.

 

 


 

anar a la pàgina intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics