|
|
|
|
|
|
|
25 de novembre dia de la no violència
cap a les dones
|
|
|
|
tornar a index dona |
|
|
|
|
|
|
|
La violència és una conducta que també s’aprèn.
Trenca la cadena de la violència!
Confecciona amb el teu alumnat una cadena amb anelles
de paper.
Trenca-la i a continuació, fes una cadena humana per
simbolitzar la substitució de la violència per una altra manera de
relacionar-nos.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
UNITAT DIDÀCTICA PER A TOTS ELS CICLES
|
|
|
INTRODUCCIÓ
L'article 1 de la "Declaració sobre l'eliminació de la
violència contra les dones" de Nacions Unides declara que aquest
tipus de violència és "tot acte de violència basat en la
pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com resultat un dany
o sofriment físic, sexual o psicològic per a la dona, fins i tot les
amenaces , la coacció o la privació arbitrària de llibertat, tant si es
produeix en la vida pública com privada."
Segons aquesta definició, la violència cap a les dones no
pertany a la vida privada, com s’ha dit durant tant
temps, (ja sabem que el que no es veu no existeix), sinó que és un
problema social i públic i a més, està vinculat al gran desequilibri
que existeix en les relacions de poder entre els sexes en tots els
àmbits: laboral, polític, social, familiar, econòmic… Per tant, un
dels nostres principals objectius ha de ser el continuar lluitant contra
les estructures autoritàries, masclistes i desiguals on la
violència està fortament arrelada i que encara existeix en la nostra
societat ; és la única forma de no ser còmplices d’aquesta xacra.
Per això presentem aquesta unitat didàctica, perquè es pugui
desenvolupar i treballar en els centres i contribuir d’aquesta manera a
la conscienciació per part del nostre alumnat, ja que cal començar a
posar els fonaments des dels primers anys educant en igualtat perquè la
nostra societat tingui un futur més sa i igualitari.
Per assolir aquest objectiu és fonamental contar amb el suport i
el treball de les famílies ja que l’educació ha de realitzar-se en
ambdós àmbits, familiar i escolar, perquè sigui fructífera.
|
|
• ANALITZAR I DEBATRE FRASES COM AQUESTES:
- Les nines són unes ploramiques.
- Els nins són més "brutos" que les nines.
- Les nines són més treballadores.
- Els nins no ploren…
• EN EL DISC "HIJAS DE EVA" DE PEDRO GUERRA ESCOLTA LES
CANÇONS: "NIÑA" i "CASA".
ANALITZA LES CANÇONS ESCOLTADES EN GRAN GRUP:
- Què diu de les dones?
- Et resulten conegudes les situacions que presenten?
- Has viscut alguna vegada el que diuen les cançons o coneixes a algú
que ho pateixi?
- Què podem fer per canviar aquestes situacions?
- Com podem contestar a la pregunta que fa la cançó: què fer quan la
llar no és l’estatge on em trobo protegida del dolor?
- Dibuixa el que et suggereixen les cançons.
|
|
LLEGIR ELS CONTES: BLANCANEUS I ROSA CARAMEL.
ANALITZA AMBDÓS CONTES:
- Com són
els personatges femenins dels contes?
- Quin t'agrada més?
- Com són els
personatges masculins
- Quin t'agrada més?
- Quin dels dos
contes t'agrada més?
- Canvia els finals
dels contes
- Dibuixa el que et
suggereixen …
|
|
ANALITZA LES GRÀFIQUES SEGÜENTS:
|
DONES MORTES
PER VIOLÈNCIA DE GÈNERE PER LA SEVA PARELLA O EXPARELLA, SEGONS
RELACIÓ AMB L’ AUTOR. |
|
|
|
1999 |
|
2000 |
|
2001 |
|
2002 |
|
2003 |
|
2004 |
|
2005 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
PARELLA O EXPARELLA |
|
54 |
|
63 |
|
50 |
|
54 |
|
71 |
|
72 |
|
58 |
|
Cònjuge |
|
30 |
|
31 |
|
25 |
|
24 |
|
31 |
|
34 |
|
21 |
|
Excònyuge |
|
2 |
|
4 |
|
2 |
|
2 |
|
4 |
|
5 |
|
3 |
|
Companya Sentimental |
|
13 |
|
13 |
|
16 |
|
19 |
|
18 |
|
14 |
|
11 |
|
Excompanya Sentimental |
|
3 |
|
3 |
|
1 |
|
3 |
|
9 |
|
6 |
|
6 |
|
Núvia |
|
3 |
|
8 |
|
2 |
|
4 |
|
6 |
|
8 |
|
12 |
|
Exnúvia |
|
3 |
|
4 |
|
4 |
|
2 |
|
3 |
|
5 |
|
5 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En fase de ruptura (1) |
|
16 |
|
10 |
|
16 |
|
9 |
|
12 |
|
12 |
|
1 |
|
En fase de ruptura + Exparelles |
|
24 |
|
21 |
|
23 |
|
16 |
|
28 |
|
28 |
|
15 |
|
% "En ruptura" sobre total de morts |
|
44,44 |
|
33,33 |
|
46,00 |
|
29,63 |
|
39,44 |
|
38,89 |
|
25,86 |
Font: 1999 - 2005: Elaboració Confederació dones
STES-i a partir de notícies de premsa i de dades del Ministeri de
l'Interior. A partir de 2006 dades de la Delegació Especial del Govern
contra la Violència sobre la Dona.
(1) S’inclouen aquelles parelles ( marits,
companys sentimentals, nuvis) en les que s’ha plantejat la ruptura de la
relació i aquells matrimonis en els que encara no han tengut efecte els
procediments legals.
|
|
AUTORS (HOMES)
DE DELICTES DE HOMICIDI/ASSESSINAT |
|
SOBRE LA
SEVA PARELLA O EXPARELLA, AMB RESULTAT DE MORT PER NACIONALITAT |
|
|
|
1999 |
|
2000 |
|
2001 |
|
2002 |
|
2003 |
|
2004 |
|
2005 |
|
2006 |
|
2007 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
18-oct |
|
Espanyols |
|
41 |
|
44 |
|
32 |
|
37 |
|
58 |
|
50 |
|
37 |
|
50 |
|
39 |
|
Estrangers |
|
4 |
|
8 |
|
13 |
|
12 |
|
11 |
|
18 |
|
16 |
|
18 |
|
20 |
|
UE |
|
3 |
|
2 |
|
3 |
|
6 |
|
5 |
|
2 |
|
5 |
|
5 |
|
7 |
|
Reste Europa |
|
0 |
|
1 |
|
1 |
|
0 |
|
0 |
|
2 |
|
2 |
|
2 |
|
3 |
|
Àfrica |
|
1 |
|
3 |
|
2 |
|
2 |
|
1 |
|
7 |
|
1 |
|
5 |
|
4 |
|
Llatinoamèrica |
|
0 |
|
1 |
|
7 |
|
4 |
|
5 |
|
5 |
|
7 |
|
5 |
|
6 |
|
Altres |
|
0 |
|
1 |
|
0 |
|
0 |
|
0 |
|
2 |
|
1 |
|
1 |
|
0 |
|
Desconeguda |
|
9 |
|
11 |
|
5 |
|
5 |
|
1 |
|
4 |
|
5 |
|
0 |
|
0 |
|
TOTAL |
|
54 |
|
63 |
|
50 |
|
54 |
|
70 |
|
72 |
|
58 |
|
68 |
|
59 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
% Homes estrangeres sobre total de homes de nacionalitat coneguda |
|
8,89 |
|
15,38 |
|
28,89 |
|
24,49 |
|
15,94 |
|
26,47 |
|
30,19 |
|
26,47 |
|
33,90 |
|
Taxa d‘ agressors estrangers por milió de homes estrangers (1) |
|
10,54 |
|
16,97 |
|
18,14 |
|
11,45 |
|
7,78 |
|
11,21 |
|
8,03 |
|
9,33 |
|
10,37 |
|
Taxa d’agressors espanyols por milió de homes espanyols (1) |
|
2,13 |
|
2,27 |
|
1,65 |
|
1,90 |
|
2,96 |
|
2,54 |
|
1,87 |
|
2,42 |
|
1,89 |
Font 1999-2005: Elaboració de la
Confederació de dones dels STES-i a partir de notícies de premsa i de
dades del Ministeri de l’Interior. A partir de 2006, dades de la
Delegació Especial del Govern contra la violència cap a les dones.
Les dades per a 2007 estan calculats
sobre la població del Padró 2006.
|
|
DONES MORTES PER DIVERSOS
TIPUS DE VIOLÈNCIA. TOTALS MENSUALS. |
|
|
|
|
|
1999 |
|
2000 |
|
2001 |
|
2002 |
|
2003 |
|
2004 |
|
2005 |
|
2006 |
|
2007 |
|
GENER |
|
5 |
|
9 |
|
6 |
|
7 |
|
9 |
|
4 |
|
8 |
|
11 |
|
6 |
|
FEBRER |
|
4 |
|
8 |
|
3 |
|
6 |
|
5 |
|
9 |
|
7 |
|
10 |
|
11 |
|
MARÇ |
|
7 |
|
11 |
|
6 |
|
6 |
|
8 |
|
11 |
|
6 |
|
13 |
|
6 |
|
ABRIL |
|
10 |
|
2 |
|
9 |
|
11 |
|
7 |
|
11 |
|
7 |
|
6 |
|
5 |
|
MAIG |
|
2 |
|
6 |
|
10 |
|
8 |
|
8 |
|
11 |
|
5 |
|
7 |
|
12 |
|
JUNY |
|
4 |
|
11 |
|
5 |
|
4 |
|
10 |
|
10 |
|
10 |
|
3 |
|
14 |
|
JULIOL |
|
4 |
|
7 |
|
4 |
|
7 |
|
11 |
|
9 |
|
6 |
|
12 |
|
9 |
|
AGOST |
|
7 |
|
5 |
|
8 |
|
9 |
|
13 |
|
8 |
|
7 |
|
12 |
|
9 |
|
SEPTEMBRE |
|
4 |
|
8 |
|
8 |
|
4 |
|
7 |
|
8 |
|
5 |
|
7 |
|
4 |
|
OCTUBRE |
|
4 |
|
7 |
|
4 |
|
8 |
|
5 |
|
11 |
|
8 |
|
7 |
|
|
|
NOVEMBRE |
|
12 |
|
2 |
|
5 |
|
7 |
|
12 |
|
6 |
|
9 |
|
4 |
|
|
|
DESEMBRE |
|
6 |
|
11 |
|
7 |
|
6 |
|
8 |
|
8 |
|
4 |
|
7 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
TOTAL ACUMULAT |
|
69 |
|
87 |
|
75 |
|
83 |
|
103 |
|
106 |
|
82 |
|
99 |
|
76 |
Font: Elaboració de la confederació de dones dels
STES-i a partir de notícies de premsa, Delegació Especial del Govern
contra la Violència sobre la Dona (a partir de 2006) i del Ministeri
d'Interior. Nota 1: Les dades s’actualitzen una vegada que finalitza el
mes corresponent. Nota 2: S’inclouen aquells casos en els quals en els
quals l’agressor és el cònjuge, excónyuge, company sentimental,
excompany sentimental, nuvi o exnuvi. També aquells en els quals
existeix una analogia evident amb els descrits,
malgrat no existir vincle matrimonial. Per exemple, filla o mare de
la companya sentimental o núvia, etc.
|
|
Què et suggereixen aquestes dades?
- Per què creus que passa això?
- Perquè serveix la violència?
- S’aconsegueix quelcom usant-la?
- La violència és el mètode per resoldre els conflictes?
- Recorres a la violència per solucionar els problemes?
- Proposa solucions perquè això no succeeixi.
- Fes un mural amb totes les solucions que s’han suggerit.
|
• DISSENYA
UN CARTELL AMB EL LEMA "NO A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE". |
|
|
|
LLEGEIX I CONTESTA:
Segur que has sentit parlar de la violència de
gènere i fins i tot tendràs present algun cas que hagis vist en els
mitjans de comunicació últimament. Probablement pensis que en el teu
entorn tu i les teves amigues esteu lliures de patir-la. No obstant això,
hi ha dones que en algun moment van pensar com tu i que avui s’estan
plantejant presentar una denúncia perquè han estat víctimes de
violència de gènere.
Una experiència comuna a moltes d’elles, és la
dificultat que tenen a l’hora de detectar quin tipus de comportaments
són tolerables en nom de l’amor i quins tenen molt poc que veure amb
ell.
Podem posar-nos d’acord que "si et pega no t’estima",
però hi ha moltes altres situacions en les que hi ha opinions per a tots
els gustos. Al cap i a la fi ens han repetit fins a la sacietat que
"qui bé et vol et farà plorar", o que
"l’amor pot amb tot", o que "en una relació hi ha molt
que aguantar". Amb
la cultura afectiva que hem après dels contes
infantils, de pel·lícules romàntiques, de revistes d’adolescents, per
no parlar de les nostres pròpies cases, no és d’estranyar que moltes
situacions que es poden enquadrar dintre del maltractament psicològic o
del xantatge afectiu passin desapercebudes, o que es justifiquin amb
frases del tipus "no és per a tant", "no exagerem",
"estem traient les coses de polleguera", etc.…
CAS PRÀCTIC:
|
Lluís i Maria duen sortint dos mesos. Ella té 16 anys i ell
17. El dissabte Lluís va quedar per anar a jugar al futbol
i Maria va quedar amb les seves amigues per sortir.Maria es
va quedar sense bateria en el mòbil i no va rebre les cridades
que li va fer Lluís per trobar-se amb ella fins al matí
següent.
Quan va aconseguir parlar amb Lluís, aquest estava tot
furiós i li va muntar una bona brega pel telèfon. Maria va
intentar explicar-li que havia estat una casualitat, que era una
llàstima que no s’haguessin pogut veure, però Lluís va
insistir dient-li que què feia ella de nit amb el telèfon
desconnectat, que si volia posar-lo gelós, que si volia passar-ho
bé com si no tingués al·lot, que llavors per a què estava amb
ell; també la va acusar d’haver-lo apagat perquè no
sabés per on estava ella amb les seves amigues, etc.…
Maria va intentar calmar-lo repetint-li que ho sentia, que no
havia estat culpa d'ella, que se li havia quedat el carregador en
el cotxe del seu pare però va pensar que la bateria aguantaria
per a rebre cridades...Li va repetir set vegades ho sent molt i el
va anar calmant a poc a poc, assegurant-li que tot el que estava
dient eren paranoies seves. AL final li va prometre que no
tornaria a passar i van superar la seva primera brega d’enamorats. |
|
1. Entens la reacció de Lluís? Què creus que va pensar la
primera vegada que va cridar a Maria? Com creus que es va sentir?
I la segona vegada que ho va tornar a intentar, o la tercera?
2. Creus que era gelosia "normal": Duen poc temps
sortint, s’estan coneixent i no sap si Maria "és de fiar o
no", que és una qüestió d’inseguretat seva que anirà
superant a mesura que la relació estigui més consolidada?
3. Creus que Maria va resoldre bé la situació, "que ho
va saber dur", o que es va sentir afalagada per saber que li
importa tant a Lluís?
4. Creus que la forma que "van resoldre" aquesta
situació va ésser un mal precedent per al futur de la relació?
Pots imaginar situacions distintes però que la reacció emocional
de Lluís sigui semblant?
5. Com creus que serà la reacció de Maria a partir d’ara si
es torna a quedar sense bateria, o si té alguna cridada perduda
de Lluís? Creus que Lluís aconsegueix així "tenir
controlada" a Maria?
6. Quina és la diferència entre estar pendent d'algú o ser
depenent d’aquesta persona?
7. Imagina una altra resposta de Maria que faci veure a
Lluís la responsabilitat per la seva reacció emocional
fora de control i que no acabi amb l’assumpció tàcita per part
de Maria de ser la culpable del que va passar. Imagina possibles
reaccions de Lluís davant Maria i les conseqüències per al
futur de la seva relació. |
|
|
|
|
|
 |
|
|
anar a la pàgina intersindical
/ ensenyament / sanitat
/ serveis públics
|