Més de vuitanta persones s’han aplegat la vesprada nit de divendres, 25 de gener de 2013, a la Seu de la Intersindical, per escoltar en directe la presentació i recital de poemes del primer llibre de Miquel Català.
Començà els parlaments el propi nAntoni Martínez, de l’editorial Germania, tot explicant la tasca editorial, les seues apostes i les seues col·leccions, en un panorama un tant desolador del món cultural a nivell de País Valencià. L’aposta clara i decidida per autors novells, joves i no tan joves, i per la poesia escrita en català.
Després prengué la paraula Vicent Esteve, mestre en molts sentits, sindicalista expert en pràcticament totes les àrees, per a parlar d’algunes facetes de l’autor, entre elles la de divulgador de poesia pels nous mitjans de comunicació, webbloc, correu electrònic, xarxes socials, i de com ha descobert una nova manera de començar el dia, o d’aturar-s’hi en la voràgine del desenfrè diari de les rutines a qualsevol hora en què rebia un poema de l’autor. Un fet que, segons va expressar Esteve, és quasi diari, quotidià, i un autèntic regal entre tan males notícies que ens hi arriben pels mateixos mitjans.
A continuació intervingué Joan Pau Cimarro, professor de filosofia, amic i company de fatigues durant vuit anys de treball sindical conjunt, qui ha parlat de les relacions entre la poesia i la filosofia, entre la metàfora i el pensament humà. De Bateson a Lakoff, de Walter Benjamin a Adorno i Blumemberg. Del mite de la caverna de Plató a Prometeu.
Seguidament comença el recital de poemes per part d’amigues i amics, companyes i companys del sindicat docent STEPV, Súsica Cardona, Joan Pau Cimarro, Imma Coret, Vicent Atienza, Vicent Esteve, Anna M. Vidal (actriu), Rafa Cuesta, Beatriu Cardona, Tomàs Moreno, Àngela Barber, Pere Calpe, Alícia Martí, Quique Marin, la magnífica cantant mezzosoprano Salomé Villalonga i el propi Miquel Català, acompanyats a la trompeta pel virtuós Rubén Marqués, i a la guitarra pel mestre Àlvar Carpi.
El públic assistent va poder gaudir amb absoluta delectança tant dels textos dels presentadors, com dels poemes recitats per uns rapsodes que, sense ser professionals, van demostrar un autèntic savoir faire, una gran habilitat i destresa.
Entre el públic assistent hi havia sumptuosos poetes com ara Joan Navarro, Tomàs Moreno i Xelo Llopis; els artistes fotògrafs Teresa Ballester i Raul Grau; l’escultora Concha Lázaro. També un bon grapat de col·legues del món de la docència i del sindicalisme.
En acabant, l’autor signà i dedicà exemplars del seu poemari al públic assistent, tot envoltats d’una atmosfera de cava i canapès, encontres, converses i abraçades. Un acte molt emotiu, per recordar-lo, sens dubte!!
Per últim, un bon cercle d’amigues i amics del company professor i poeta anàren de sopar i tancaren la vetlada.