El 24 de gener de 2006 iniciàvem Els dimARTs de la Intersindical amb la inauguració de l’exposició DUES TERRES, DOS PAISATGES
L’artista que va inaugurar el nostre programa va ser ANTONIO MEDINA amb una mostra d’aquarel·les que recollien racons i localitats d’Astúries i de València. La nostra companya Pura Ferrer va donar la benvinguda el públic present. InfoTV en va ser testimoni.
De les paraules que vam sentir durant la presentació, en copiem alguns paràgrafs.
“Estem envoltats d’obres fetes amb aquarel·la, un tipus de pintura amb colors transparents aconseguits tradicionalment per dissolució dels pigments en aigua i goma aràbiga. El suport habitual de l’aquarel·la és el paper, tot i que a l’Orient també s’ha pintat sobre seda.
La gran dificultat que amaga l’aquarel·la és que no es pot corregir: totes les pinzellades valen. Cal, per tant, tenir una gran tècnica i molt d’ofici.
Coneixem l’aquarel·la en l’edat mitjana amb la il·lustració de manuscrits. A Alemanya Dürer i Holbein la usen per a donar una nota de color als seus dibuixos. Ja som al segle XVII i parlem de l’escola anglesa amb els grans paisatgistes com Turner. L’utlitzen els impressionistes francesos i ja a casa Marià Fortuny.
A partir d’ací ja se’n generalitza l’ús i s’empra principalment, però no solament, en pintura de paisatge.
Així, arribem a Antonio Medina. Antonio ens ofereix una mostra del bo i millor de la seua producció. Tots els quadres estan pintats sobre paper de gra fi de 350 gr, un paper de la més alta qualitat, no en diré la marca, l’elecció del qual ja ens indica l’escrupulositat de l’artista a l’hora de la tria de materials i ens la confirma amb la utilització de la tinta xinesa en alguna de les obres que tenim a la vista. Aquesta afició investigadora i les nocions de perspectiva adquirides per la seua formació de delineant, el du a posar-se a pintar de manera autodidacta només amb l’ajuda dels llibres, amb els quals ha format una bona biblioteca sobre pintura i aquarel·la”.
“El que ara presentem és, com diu el títol, Dues terres: Astúries i València i dos paisatges: la natura i la ciutat.
M’agradaria que us fixàreu on se situa Antonio per pintar. Tenim marines: des d’una terrasssa, des de la platja. Barques des del port. Edificis des de l’altra vora de la badia. També convé que remarqueu el color de la terra dels camins i el contrast amb el color de la fusta i de la pedra. Hi trobareu liles que no molesten ni soprenen perquè tota l’obra transmet serenitat”.