Ahir dimecres va tindre lloc la presentació del llibre de Pepa Úbeda
La seu de la Intersindical Valenciana va donar a conéixer UNA MENTIDA FABULOSA, de Pepa Úbeda
Ahir dimecres vam presentar a la nostra seu de València el llibre de Pepa Úbeda UNA MENTIDA FABULOSA, amb guisats i vins eròtics per a festejar. Efectivament, hi trobem receptes de cuina i opinions sobre vins i, a més, fotografies, il•lustracions (de la mateixa autora) i relats que donen vida al tacte, la música, la creació d’atmosferes sensuals que fan dir a l’escriptor Manel Alonso que el llibre és un artefacte hedonista. Realment és un objecte molt bonic: la forma quasi quadrada, la portada i la contraportada amb les solapes interiors, el color, la qualitat del paper. Vos recomane tocar-lo, escorcollar les solapes, llegir la contraportada, tot és informació. Pepa és responsable dels textos, de les il•lustracions i del resultat final. Passem a l’interior, obrim-lo. A manera de pròlegs successius ens parla de les persones que han participat: el fotògraf, l’especialista en vins, el cuiner… Molt interessant la solemne declaració de principis sobre el vi i l’oli. Només una persona curiosa i culta ens pot parlar així de dos productes quotidians. Manel Alonso va arribar a parlar de les fronteres de l’imperi romà, eixa línia que separa la cervesa del vi, la mantega de l’oli. En moltes de les civilitzacions el 7 és una xifra màgica. També un nombre important amb què cada dia nosaltres nomenem coses o llegim unes altres. Formen part d’un grup de 7 un pecat, un sagrament, una meravella del món, una de les vides dels gats, un dia de la setmana, un savi de Grècia i un relat de Pepa Úbeda. Efectivament, són 7 els contes i 7 les receptes combinades, o com en diu l’autora, maridades, un terme gastronòmic que anuncia el glossari que hi ha a final del llibre. Pepa és generosa, pensa que potser hi ha persones que no dominen tot el lèxic de la cuina i ens ajuda. En l’índex no es diferencia el relat de la recepta. Això és perquè l’autora considera el llibre com una unitat, on res del que jo he anat dient és un afegitó, un apartat per a fer bonic. La relació entre els contes i la recepta és completa. De fet, el subtítol de la recepta és una dedicatòria, o potser avís, als protagonistes del relat. Uns relats molt ben escrits, amb frases precises, moltes vegades curtes, en funció del ritme d’allò que conta, de l’acció. Una riquesa lèxica elogiable. Fins i tot les mateixes receptes són una magnífica peça literària. Pepa utilitza metàfores i altres recursos poètics de manera magistral.
Al final de la presentació, l’autora va signar exemplar de l’obra, va obsequiar a totes les persones assistentes amb un tast d’un dels vins que apareixen en el llibre i va sortejar una aquarel•la. En definitiva, un acte molt agradable amb una considerable assistència de públic.
Acabe recomanant-vos fermament la lectura del llibre, editat per l’Eixam.
P.S.: Afegisc l’enllaç del comentari de Manel Alonso al seu bloc: Els papers de Can Perla