Pressupostos 2010


descarregar full


veure pàgina de
pressupostos del 2009



 
  

 

05/11/09  

Aprovada la integració en el fons "Pensioval VII". El pla de pensions comença a caminar en novembre


04/11/09  

Anàlisi STEPV pressupostos 2010
Els pressupostos d’educació són un pas enrere, no aporten millores al sistema educatiu i amaguen la despesa real en concerts educatius.
Camps abandona a la seua sort el sistema educatiu valencià


   

Projecte de Pressupostos Generalitat Valenciana 2010


     
21/10/09  

Reunió Mesa General de la Funció Pública: El Govern Valencià es limitarà a complir amb la legislació bàsica i els acords firmats


02/10/09

 

 

Posicionament de la Intersindical Valenciana davant la negociació retributiva del personal empleat públic


   

Manifest unitari
Confederació Intersindical, ELA, CIG, IAC, Intersindical Canaria


26/10/09  

Resolución de 22 de octubre de 2009, de la Secretaría de Estado para la Función Pública, por la que se publica el Acuerdo Gobierno-Sindicatos para la función pública en el marco del diálogo social 2010-2012.

01/10/09  

Informe: l’Acord de Madrid per a les Administracions Públiques
Es consuma la pèrdua de poder adquisitiu


30/09/09  

Publicades les condicions del Pla de Pensions


28/09/09  

Intersindical davant la negociació retributiva del personal empleat públic per a 2010


24/09/09  

Sobre l'acord Govern Sindicats per al sector públic


17/09/09  

Intersindical Valenciana rebutja la congelació salarial


 

 
   
   
 
 

Anàlisi STEPV pressupostos 2010
Els pressupostos d’educació són un pas enrere, no aporten millores al sistema educatiu i amaguen la despesa real en concerts educatius.
Camps abandona a la seua sort el sistema educatiu valencià

 

Els pressupostos d'educació per a l'any 2010 presentats per la Generalitat Valenciana resulten perjudicials per a l'educació pública i són un pas enrere respecte als dels anys anteriors que ja eren danyosos per a l’ensenyament públic valencià.

La Conselleria d’Educació gestiona el 30,8% dels pressupostos de la Generalitat Valenciana. No obstant això aquesta important quantitat no repercuteix de la mateixa manera en els diferents components del sistema educatiu valencià.

Tot i que en conjunt hi ha un increment del 4,9 % sobre el pressupost del 2009, són uns pressupostos de tràmit i es limiten a mantindre en uns nivells de subsistència els diferents serveis i programes educatius del sistema públic d'ensenyament no universitari. Contemplen increments ridículs, quan no negatius en tot allò que suposa una millora qualitativa del servei públic d'educació que s'imparteix a les escoles, col·legis i instituts que depenen de la Generalitat Valenciana. Especialment significativa és la retallada en el pressupost per a inversions, és a dir, per a la construcció i millora de la xarxa de centres públics.

Una clau per a la interpretació global d'aquests pressupostos és que no s’hi troba cap mesura que puga relacionar-se directament amb l’aplicació al País Valencià de la Llei Orgànica d’Educació (LOE). Tanmateix, consten els ingressos procedents del fons finalistes del govern d’Espanya, tot i que desprès es neguen. Tampoc es troba un impuls per fer de l’educació l’objectiu prioritari d’aquest govern. El que sí queda clar és l’opacitat i la deslleialtat amb la ciutadania, en amagar els costos reals que suposa fer a l’ensenyament públic subsidiari del privat amb un clar abandonament d’una escola pública de qualitat, democràtica i valenciana.

STEPV reivindica uns pressupostos realistes i valents que servesquen per atendre totes les necessitats del servei públic d'educació tant en la dignificació de les condicions laborals del professorat com en la millora de la dotació dels recursos per a l'atenció de l'alumnat. No obstant això, la proposta del govern del Partit Popular és com la de tots els anys: continuista i desequilibrada.

En primer lloc CONTINUISTA perquè continua sense donar resposta a problemes com les retribucions del professorat, els plans d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives, la formació de les persones adultes, o la finalització de les construccions escolars necessàries per a l’escolarització de qualitat  de l’alumnat valencià en les condicions degudes.

En segon lloc DESEQUILIBRADA, el govern té tota la legitimitat per a fixar les seues prioritats, però entre elles no està el sistema públic d'educació, en aquests pressupostos, de nou s'abandona l'educació pública. Era necessari un gran esforç per a aplicar la LOE amb condicions i amb lleialtat a l'esperit i la lletra d'aquesta llei orgànica, però han passat tres anys i no s'ha fet. En canvi, sí que s'han materialitzat altres projectes com la concertació total en el nivell no obligatori d'educació infantil i Batxillerat o la generalització dels concerts econòmics amb la totalitat de centres privats d'educació secundària obligatòria o les altíssimes inversions en projectes faraònics d'oci i turisme .

En el Capítol I corresponent a les DESPESES DE PERSONAL el programa d'Ensenyament Primari té 1.030.063.000€ el que suposa una variació d'un 0,6% sobre l'any 2009 i un percentatge sobre el total de despesa de la Conselleria del 23,22%. El Programa d'Ensenyament Secundari té assignats 1.322.062.000€, un 3,04 % més que en 2009 i representa el 29,80% del pressupost total de la Conselleria. És a dir, les despeses de personal de Primària i Secundària pugen un 1,82% lluny del 2,5% anunciat pel Govern valencià. Aquests increments difícilment responen als augments de llocs de treball previstos i tampoc permeten increments retributius del professorat.

Segons el projecte de llei de pressupostos els salaris dels funcionaris docents només s'incrementen un 0,3% les retribucions per a 2010 el que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu del professorat que s’acumula a la que ve arrossegant. No són correctes algunes de les afirmacions que asseguren que el personal del sector públic ha tingut augments superiors a l'inflacció real. Només en l'any 2009 ha succeït açò. En la resta dels anys s'ha perdut poder adquisitiu. En concret des de 1990 fins 2009, amb govern del PP o del PSOE, s'ha perdut un 14,3% de poder adquisitiu.

En el capítol II de DESPESES DE FUNCIONAMENT desprès de les reivindicacions de l’any 2007 s’aconsegueix uns increments en 2008 que ara de nou es veuen disminuïts i això tornarà a aguditzar el problema per al manteniment dels centres públics. STEPV denúncia les variacions negatives de -4,32% en Primària i del -2,04% en Secundària. Els imports globals estan ja per davall dels imports de l’any 2007. Si hi ha més centres i tot val més diners serà molt difícil que els centres públics puguen mantindre el funcionament ordinari, perquè cal aclarir que no tot aquest diners va als centres, d'aquí la Direcció General d’Ordenació i Centres destina diverses quantitats (de les que no es dóna informació pública) per a cobrir altres despeses que no són pròpiament els de funcionament dels centres i que a causa de la gestió integral del pressupost mai s'arriba a saber quin és la seva veritable destinació (publicitat, premsa i escola, publicacions, contractes amb empreses de serveis...)

Quadre evolució de les despeses de funcionament dels centres públics (milers d’euros)
  2007 2008 2009 2010 diferència
09-10
%
E. PRIMÀRIA 80.431,15 82.903,40 79.378,24 75.949,93 -3.428,31 -4,32
E. SECUNDÀRIA 103.477,22 105.335,27 95.145,34 93.203,89 -1941,45 -2,04
TOTAL 183.908,37 188.238,67 174.523,58 169.153,82 -5.369,76 -3,07

El Capítol VI d'INVERSIONS reals és el més opac i, per tant, més difícil d'analitzar. Els pressupostos van deixar de reflectir les construccions i reparacions de centres concrets i únicament especifiquen quantitats globals per territorials, així és impossible saber quins centres es construiran o adaptaran durant 2010 i l'Administració té les mans lliures per a fer o no fer sense respondre a cap programació ni tampoc a cap control de les construccions escolars. Des de la seua arribada al govern de la Generalitat el PP ha venut una vegada i una altra la publicitat de la finalització del mapa escolar que van inventar. Però la realitat és molt tossuda, van inventar els convenis amb Ajuntaments perquè aquests foren els que construïren els col·legis i instituts i després rebrien el diners de la Generalitat (encara estan pagant-se interessos), després va ser el Conveni amb l'Institut Valencià de l'Habitatge (IVVSA) perquè aquest organisme ajudara (amb el seu pressupost) a acabar els centres previstos (també continua pagant-se el que se li deu), finalment en el 2000, arriba la gran solució: CIEGSA, una empresa pública que culminaria en 2003 els centres previstos en 1996. No ha estat possible, però sí els sobrecostos i el lloguer de barrancons. Després vingueren a sumar-se els programes CREAESCOLA o MILLORA ESCOLA que no han finalitzat els centres necessaris i encara continuem amb 1.300 barracons escolaritzant estudiants que mereixen una resposta millor per part del president Camps que dir que som la primera comunitat en construccions escolar.

Quadre d’evolució de la partida d’inversions en construccions de centres (en milers d’euros)
 ETAPA 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 diferència
09-10
%
PRIMÀRIA 16.285,55 16.073,02 21.153,54 18.132,12 18.132,12 14.489,11 10.392,93 -4096,18 -28,27%
SECUNDÀRIA 23.560,74 23.659,99 15.675,00 20.750,18 20.204,18 15.968,48 12.004,51 -4015,48 -25,15%
TOTAL 39.846,29 39.733,01 36.828,54 38.882,30 38.336,3 30.457,59 22.397,44 -8.111,66 -26,63%

Però els pressupostos anuals han continuat reflectint grans imports per a la construcció de centres i, a més, està l'endeutament de l'empresa pública CIEGSA (als pressupostos la Generalitat continua comprant accions de l’empresa, quan saben que és l’únic accionista i aquesta és la forma d’injectar diners). No quadren els números. STEPV ha reclamat informació en la Mesa Sectorial, (l'última lliurada per escrit és de novembre de 2003 i de forma oral en juny de 2008),  i la creació de comissions provincials de seguiment de les construccions escolars, però la resposta de la Conselleria ha estat una vegada i una altra la publicitat, els titulars de premsa prepotents i les cortines de fum sobre un tema que ha suposat ni més ni menys part del fracàs d'implantació de l'educació Secundària obligatòria, ja que encara avui en el curs 2009-2010 (vint anys després de la publicació de la LOGSE el 8% de l'alumnat de primer cicle d'Educació Secundària contínua sense integrar-se en els Instituts públics amb tots els prejudicis que això suposa.

El Capítol IV TRANSFERÈNCIES, com sempre, és paradigmàtic dels objectius del govern valencià. En aquest es reflecteixen les transferències corrents que en el cas de la Conselleria d’ Educació es converteixen en línies pressupostàries de subvenció. Els resultats de la implantació de la LOGSE als centres privats es corresponen amb els objectius del Partit Popular de fer l’educació pública subsidiària de la privada. Així sense retards, sense barracons, sense problemes, tot legal i a temps les empreses propietàries dels centres privats d'ensenyaments acollits a concerts educatius, han vist incrementades les unitats concertades en els diferents modalitats, tingueren ajudes a la reconversió dels edificis, reben puntualment l'import econòmic dels mateixos per a despeses de funcionament, els seus treballadors cobren a través del pagament delegat i tots els centres tenen integrats els dos cicles de l'etapa d'Educació Secundària i poden desenvolupar els objectius previstos en la LOE sense la dificultat de tenir separat l'alumnat. Aquest increment d'unitats tampoc ha volgut ser reconegut per l'Administració i públicament es diu que hi ha menys unitats concertades que en 1995.

El pressupostos 2010 per a l’ensenyament concertat NO SÓN CREÏBLES!. La previsió pressupostària no pot ser més irreal i contradictòria amb l’articulat de la llei que preveu increments als mòduls econòmics que no es veuen reflectits als pressupostos per als concerts d’Infantil/Primària ni els de Secundària. Així es reflecteix la mateixa quantitat que en 2008 i 2009, el que explica el que tots sabem que una cosa és el que s’aprova i altra el que realment es transfereix a aquestes empreses (via modificacions pressupostàries estivals), perquè amb el que s’aprova en el Corts no hi ha suficient per fer front a tots els compromisos dels concerts subscrits amb empreses privades d’ensenyament. Per tant els pressupostos per al manteniment dels concerts educatius és una gran mentida i una burla a les Corts valencianes i a la ciutadania valenciana perquè no reflecteixen la despesa que realment genera la política de privatització de l’ensenyament que fa el govern del Partit Popular.

L'educació concertada ha guanyat en alumnat i no així en un major control social. Aquests centres estan subvencionats al 100% amb diners públic i han de complir al 100% els requisits legals establerts en matèria d'admissió d'alumnat, participació del professorat i de les famílies en els consells escolars, horaris escolars i finançament d'activitats i serveis complementaris. No sempre és així i l'escolarització de tot l'alumnat, sense discriminació de cap tipus i de forma equilibrada en tots els centres sostinguts amb fons públics segueix sent un dels temes pendents.

Quadre de les despeses en concerts educatius
ETAPA/NIVELL  1995 2008 2009 2010 diferència
09-10
%
EI/ PRIM/EE   142.060.580     301.672.000 301.672.000 301.672.000 0 0%
ESO      1.740.980     224.235.000 224.235.000 224.235.000 0 0%
Cicles Formació Professional. GM     19.325.690     26.005.000 27.710.040 27.710.040 0 0%
BATXILLERAT      8.183.560     20.808.000 22.091.980 22.091.980 0 0 %

A vint i cinc anys de la publicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià, continua sense ser una prioritat social. La Conselleria d’Educació és l'única amb una programa específic per a la PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ compte només amb 5.936.850€ incloent en aquesta quantitat tant les despeses de personal del propi servei com les despeses de funcionament (UNA DISMINUCIÓ DEL 15 % sobre 2009) o les transferències corrents

L'Institut Valencià de la Qualificacions Professionals, que en els pressupostos per a 2010 apareix amb 1.713.816.000 € el que suposa una disminució del -9,72% respecte al 2009, i això que la Formació professional és un objectiu clau en paraules de Camps. Com es veu solament és fum.

L'Institut Valencià per al Desenvolupament de l'Educació a Distància, que des de 2004 compta amb estructura i plantilla pròpia, veura disminuït el capítol de despeses de funcionament un 5 % menys que en 2009, ara que s’ha ampliat l’ensenyament a distància dels cicles formatius de Formació professional. Una contradicció més.

El pressupost de 2010 per a l’Institut Superior d’Ensenyaments artístics de la Comunitat Valenciana (ISEA) té uns increments insuficients en personal i inversions per tal d’atendre adequadament els seus objectius i té un increments negatiu de -2,66 % en el total general.   

La Direcció General d’Ordenació Educativa, disminueix la partida de Despeses de Funcionament un 5% insuficient en el seu conjunt per dur endavant el desplegament de la LOE.

3 de novembre de 2009

 

 
 

Aprovada la integració en el fons "Pensioval VII". El pla de pensions comença a caminar en novembre

El 4 de novembre es va reunir la Comissió Promotora del Pla de Pensions del personal al servei de la Generalitat, per tal de fer les passes oportunes perquè el pla comence a funcionar, quatre anys després de ser aprovat.

Es va decidir la integració del pla en un fons de pensions que ASEVAL (Bancaixa) tenia buit, anomenat "Pensioval VII", que no és un nom molt bonic, però què li anem a fer. També es va aprovar la política d'inversions i l'estratègia per a 2009 (dos mesos curts). Els documents no s'havien aportat amb anterioritat a la reunió, per la qual cosa es van aprovar però amb la condició d'articular una comissió d'estudi que propose els canvis que estime oportuns abans de la propera reunió de la Comissió de Control del Pla.

Comença, per tant, el pla de pensions de forma efectiva. Amb la nòmina de novembre, la Generalitat ingressarà en el compte individual del fons de cada persona participant en el pla la quantia corresponent, segons el temps treballat. A partir de desembre, la quantitat corresponent al mes en curs es tramitarà junt a la nòmina.

Per a les persones que hagen treballat tots els dies des de 2006, les quantitats individuals són:

  • 2006: 95,04 €
  • 2007: 97,92 €
  • 2008: 101,64 €
  • 2009: 107,64 €
  • Total: 402,24 €
Això és així perquè els diners destinats al pla i els partícips en cada any eren els següents:

Any              Quantia anual            Partícips
2006              10.182.000 €             107.205
2007             10.949.000€               111.854
2008             11.866.000€               116.860
2009             12.989.000€               120.785
Total              45.986.000€

 

 
 

Reunió de la Mesa General de la Funció Pública: El Govern Valencià es limitarà a complir amb la legislació bàsica i els acords firmats

En la mesa General celebrada hui, 21 d’octubre, a la ciutat de la Justícia, sobre les retribucions de 2010 del personal empleat públic de la Generalitat Valenciana (Personal de Sanitat, Ensenyament, Justícia i de l’Administració del Consell), la consellera de Justícia i Administracions Públiques, Paula Sánchez de León, ha manifestat la voluntat del Govern Valencià de complir tots els acords signats.

Segons això, i seguint el que ha manifestat Jose Manuel Vela, Secretari Autonòmic de Pressuposts, el Capítol I (despeses de personal), segons avantprojecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per a 2010 s’incrementarà en un 2,5%. En eixe sentit, el pla d'austeritat de la Generalitat no afecta el Capítol I.

L’increment de Capítol I no és, però, uniforme: l’increment de les nòmines en realitat es limitarà al 0,3% de les retribucions de cada persona empleada pública. La major part de l’increment s’assigna al compliment d’acords sectorials, l’apertura de nous centres de treball en Justícia, Educació i Sanitat (que suposa un terç de l’increment) i les substitucions, reforços i triennis.

La Generalitat s’ha limitat a copiar el que preveuen els pressupostos generals de l’Estat pel que fa a l’increment retributiu general, que és només d’un 0,3%. Aquesta xifra va ser pactada a nivell estatal pel Govern de l’Estat amb CCOO, CSIF i UGT. Intersindical Valenciana ja s’ha manifestat contrària a aquest pacte, per considerar insuficient l’increment i no assegurar una clàusula de revisió salarial permanent i estable.

Al respecte de la clàusula de revisió salarial, reclamada per Intersindical Valenciana i CSIF, el Secretari Autonòmic de Pressupostos ha anunciat que es negociarà junt als pressupostos de 2012, no en els de 2010. Suposem que haurà estat un lapsus, ja que està previst en l’acord estatal un primer pagament en l’exercici de 2011.

Respecte del pla de pensions: es consigna un 0,3% de la massa salarial de 2010 per al fons del pla de pensions, el mateix import que en els darrers anys i que iguala el que s’incrementaran les retibucions de forma general.

Pel que fa al sector de l’Administració del Consell, s’ha anunciat la consignació pressupostària de 17 milions d'euros per al pagament de la carrera professional en 2010, tot complint l’Acord de Legislatura de 20 de febrer de 2008. La consellera ha informat que la carrera entrarà en vigor amb efectes de 1 de gener de 2010, amb efectes retroactius, ja que la llei d’Ordenació i Gestió de la Funció Pública Valenciana s’aprovarà per les Corts en el proper període de sessions (febrer-juny de 2010).

Intersindical Valenciana ha reclamat la modificació de l’actual llei de la Funció Pública via llei d’acompanyament per tal que la carrera es cobre el més aviat possible. No és de rebut cobrar en 2012 amb efectes retroactius des de 2010.

21 d’octubre de 2009

 

 
 

Posicionament de la Intersindical Valenciana davant la negociació retributiva del personal empleat públic per a 2010

A ningú no se li escapa que estem patint una profunda crisi econòmica que alguns, sense pal·liatius, volen repercutir íntegrament sobre les classes treballadores amb Expedients de Regulació d’Ocupació i acomiadaments massius, demandes de reforma del mercat laboral i retalls en les condicions laborals i les prestacions socials o nous retalls i privatitzacions dels serveis públics. Però, no oblidem que els orígens de la crisi els hem de buscar en la caiguda del sistema financer, en la feblesa del nostre teixit productiu i en el model de creixement econòmic que han portat endavant els governs, amb la qual cosa, resulta una obvi que on no estan les causes no hem de buscar les solucions. La causa de la crisi no han estat ni els costos salarials, ni les prestacions socials ni el sector públic.

Per tant, qualsevol negociació retributiva, mediatitzada per la crisi, com l’actual, no es pot plantejar amb l’objectiu de la contenció salarial com a fórmula de reversió de la crisi, doncs, en cap cas, han de ser el conjunt de treballadors i treballadores els que suporten el pes de la recuperació econòmica; una premisa que és igualment vàlida per a la negociació retributiva del sector públic, com dels milers de convenis col·lectius pendents de negociació.

A més a més, cal recordar que en el sector públic una gran part dels empleats i empleades tenen salaris inferiors als 1.000 euros /mes i que la pèrdua de poder adquisitiu ha estat una situació progressiva, a excepció l’últim any, per la diferència entre els increments salarials aplicats sobre les estimacions de l’augment de l’IPC i la inflació real.

En uns moments en el quals és d’importància trascendental la destinació de fons públics a programes de protecció social i reinserció laboral que requereixen un gran esforç dels poders públics, les mesures fiscals anunciades pel govern, com són l’augment de l’IVA, no són satisfactòries ja que faran recaure als sectors socials més desfavorits l’eixida de la crisi. Cal una fiscalitat progressiva i una veritable lluita contra el frau fiscal.

Després d’aquestes consideracions genèriques, es poden treure tres conclusions que van a perfilar el nostre posicionament davant la negociació dels increments retributius en el sector públic: el rebuig a la congelació o contenció salarial i la recuperació del poder adquisitiu perdut als darrers anys.

Les reivindicacions retributives que es plantegen des de la Intersindical Valenciana són:

  • Increment retributiu d’un 2 % sobre la massa salarial per l’any 2010, preveient un increment de l’IPC entre l’1,5 i el 2%.

  • Establiment de la clàusula de revisió salarial amb caràcter indefinit i des d’aquest mateix any 2010.

  • Incorporació del 0’3% de la massa salarial destinat als fons de pensions a la millora de les retribucions dels empleats i empleades públics.

 

 
 

INFORME: l’Acord de Madrid per a les Administracions Públiques

Es consuma la pèrdua de poder adquisitiu

descarregar la declaració en pdf

Divendres, 25 de setembre, el Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) i els sindicats CCOO, UGT i CSIF arribaren a un acord que contempla aspectes de les retribucions dels empleats i les empleades públics de tot l’Estat per al període 2010-2013.

Retribucions 2010-2013

  • Per al 2010 s’estableix un augment del 0,3% de la massa salarial bruta.

  • Per al 2011 i 2012 no se signa cap increment. El MAP i els sindicats signants faran una proposta.

  • L’Administració es compromet a fer efectiu durant el primer trimestre del 2012 la desviació que s’hagués pogut produir entre els increments del 2010 i 2011 i la inflació produïda aquests anys.

  • Durant el primer trimestre del 2013 l’Administració farà efectiva la desviació produïda l’any 2012 entre l’increment i la inflació. L’Acord matisa, però, que a efectes del manteniment del poder adquisitiu també s’hauran de tenir en compte: l’evolució pressupostària de l’increment de l’IPC, la previsió del creixement econòmic, la capacitat de finançament dels Pressupostos Generals de l’Estat i la valoració de l’augment de la productivitat de l’ocupació pública derivada d’accions o programes específics.

Fons de pensions de l’AGE

L’Administració aportarà el 0,3% el 2010, el 0,5% el 2011 i el 0,7% el 2012. És a dir, una mitjana del 0,5% per any, com fins ara.

Altres aspectes

La resta de l’acord respon a declaracions d’intencions i compromisos de negociació, dels quals, entre altres, destaquen:

  • Potenciació de la formació continua en les Administracions Públiques, vinculant-la també als processos d’avaluació que comporten tant la carrera professional com el desenvolupament del lloc de treball dels empleats i les empleades públiques.

  • Els acords de formació contínua no es negociaran a la Mesa General de la Funció Pública, sinó a la Comissió General per a la Formació contínua.

  • Es promourà en les Administracions la normativa de Qualificacions Professionals.

  • En un termini de 12 mesos s’hauran de buscar les fórmules que permeten compensar l’absència de cotitzacions per formació professional dels funcionaris no acollits al règim general de la Seguretat Social.

  • S’impulsarà la negociació de l’Estatut del Personal Docent No Universitari.

  • Es manté la declaració d’intencions amb compromís de negociació del desplegament normatiu de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i dels aspectes que se’n deriven.

  • Així mateix es pretén introduir canvis, sense concreció, en la normativa que regeix la situació d’incapacitat temporal, adaptar també a les Administracions la jubilació parcial i a més crear un grup de treball per a estudiar la revisió normativa del règim de classes passives.

  • Es limitarà en el territori del Ministeri d'Administracions Públiques la taxa de reposició d’efectius i per tant l’oferta d’ocupació pública, llevat de les forces armades, sanitat i educació i extinció d’incedis i emergències.

  • Es creen les meses de negociació sectorial amb caràcter estatal de sanitat, ensenyament, universitats i justícia.

  • Es vol, a més, que el Govern negocie amb els signant de l’Acord canvis(sense especificar) en la normativa que regeix les eleccions sindicals.

Consideracions de la Intersindical Valenciana

Els empleats i les empleades públiques hem vingut acumulant any rere any pèrdues de poder adquisitiu en els nostres increments salarials. No obstant això, aquesta depreciació salarial no sembla importar al Govern central ni als sindicats signants de l’acord, que pretenen utilitzar altra vegada la retallada en els augments salarials a les Administracions com a exemple de referència i contenció salarial en el món laboral. Un altre cop es pretén compensar una part del dèficit públic a costa dels salaris, de la limitació de l’oferta pública d’ocupació, de la reducció de contractacions i del no cobriment de les substitucions de personal.

Aquesta és la línia principal d’un mal acord, que suposa una pèrdua de poder adquisitiu de les empleades i dels empleats públics per al 2010 (amb una inflació prevista de l’1,5%) i que posa les bases per continuar perdent poder adquisitiu el 2011 i 2012 amb l’esperança d’una recuperació condicionada el 2012 i el 2013. Una esperança feble, perquè qui accepta un acord en aquestes condicions desprestigia el sindicalisme, divideix els treballadors i les treballadores i queda mancat de força per fer complir les clàusules, tal i com va passar l’any 1997, quan el Govern central es va negar a pagar la clàusula de revisió del període 94-97 i els seus signants es van mostrar impotents per enfrontar-s’hi i defensar el seu Acord. A més, CCOO va perdre la batalla jurídica.

Per tant, s’ha canviat la pèrdua de poder adquisitiu real per una hipotètica clàusula de revisió salarial que queda subtilment condicionada a diversos factors i que els signants de l’Acord no poden garantir que el Govern que hi haja al capdavant de l’Estat el 2012 complirà. I si ho compleix, serà perquè haurà estalviat els diners en amortitzacions de llocs de treball i, per tant, en reducció de l’ocupació, la qual cosa encara és pitjor.
D’entrada, per tant, és una clàusula de revisió no creïble que té un paper més virtual que real i que serveix per justificar un Acord que conté realment bones contrapartides per als sindicats signants:

  • Els increments dels fons de pensions, que serveixen de molt poc a cada empleada i empleat públic, però que conjuntament ben invertits donen bons guanys a les empreses inversores, de les quals -com en el cas de l’empresa de pensions del BBVA- CCOO i UGT tenen cadascun el 20% de les accions.

  • La potenciació de la formació contínua, que, si es porta a terme, suposarà una major participació dels sindicats signants en la intermediació i realització de cursos, millorarà els seus beneficis actuals.

  • La centralització de la negociació col•lectiva, que exclou de la negociació a una part important dels sindicats representatius en els àmbits nacionals i autonòmics, i la negociació encoberta del desplegament de l’Acord a través de la comissió de seguiment que permetrà portar a la Mesa de negociació tot pactat i poder marginar així del procés els altres sindicats presents a l’esmentada Mesa.

Intersindical Valenciana i les organitzacions que conformem la seua àrea pública (STEPV-STAS-STSPV) rebutgem i denunciem públicament aquest Acord que afebleix les possibilitats de millora de les condicions de treball de les empleades i empleats públics i que es converteix en un sostre per limitar la negociació col•lectiva, a les Meses Generals de la Funció Pública de les diferents nacions i comunitats autònomes de l’Estat.

 

 
 

Publicades les condicions del Pla de Pensions

El DOCV de hui, 30 de setembre, publica l'Acord de la Comissió Promotora del Pla de Pensions dels Empleats de la Generalitat, de 15 de juliol de 2008, pel qual s'aproven les especificacions del pla de pensions dels empleats de la Generalitat. És un document que convé tindre guardat i localitzat, ja que no se sap mai quan anem a necessitar utilitzar-lo.

És coneguda la postura d' Intersindical Valenciana pel que fa al Pla de Pensions, en el sentit que preferiríem que els diners que hi van destinats es repartiren en les nòmines directes i no com a retribució diferida. Això no obstant, els diners que conformen el pla de pensions són vostres, de totes i tots, de manera que heu de conèixer quan i en quines situacions podeu recuperar-los.

Podeu llegir les especificacions del Pla (les condicions, el reglament), en el següent enllaç:

Especificacions del pla de pensions del personal de la Generalitat

 

 
 

Davant la negociació retributiva del personal empleat públic per a 2010

Abans de fer qualsevol consideració al voltant de les reivindicacions retributives dels empleats i empleades públics, cal fer una reflexió al voltant de la situació socieconòmica actual i, especialment, dels antecedents.

A ningú no se li escapa que estem patint una profunda crisi econòmica que alguns, sense pal·liatius, volen repercutir íntegrament sobre les classes treballadores amb Expedients de Regulació d'Ocupació i acomiadaments massius, demandes de reforma del mercat laboral i retalls en les condicions laborals i les prestacions socials o nous retalls i privatitzacions dels serveis públics. Però, no oblidem que els orígens de la crisi els hem de buscar en la caiguda del sistema financer, en la feblesa del nostre teixit productiu i en el model de creixement econòmic que han portat endavant els governs, amb la qual cosa, resulta una obvi que on no estan les causes no hem de buscar les solucions. La causa de la crisi no han estat ni els costos salarials, ni les prestacions socials ni el sector públic.

Per tant, qualsevol negociació retributiva, mediatitzada per la crisi, com l’actual, no es pot plantejar amb l’objectiu de la contenció salarial com a fórmula de reversió de la crisi, doncs, en cap cas, han de ser el conjunt de treballadors i treballadores els que suporten el pes de la recuperació econòmica; una premisa que és igualment vàlida per a la negociació retributiva del sector públic, com dels milers de convenis col·lectius pendents de negociació.

A més a més, cal recordar que en el sector públic una gran part dels empleats i empleades tenen salaris inferiors als 1.000 euros /mes i que la pèrdua de poder adquisitiu ha estat una situació progressiva, a excepció l’últim any, per la diferència entre els increments salarials aplicats sobre les estimacions de l’augment de l’IPC i la inflació real.

En uns moments en el quals és d’importància trascendental la destinació de fons públics a programes de protecció social i reinserció laboral que requereixen un gran esforç dels poders públics, les mesures fiscals anunciades pel govern, com són l'augment de l'IVA, no són satisfactòries ja que faran recaure als sectors socials més desfavorits l'eixida de la crisi. Cal una fiscalitat progressiva i una veritable lluita contra el frau fiscal.

Després d’aquestes consideracions genèriques, es poden treure tres conclusions que van a perfilar el nostre posicionament davant la negociació dels increments retributius en el sector públic: el rebuig a la congelació o contenció salarial i la recuperació del poder adquisitiu perdut als darrers anys.

Arribats ací, doncs, les reivindicacions retributives que es plantegen des de la Intersindical Valenciana són:

  • Increment retributiu d’un 2 % sobre la massa salarial per l’any 2010, preveient un increment de l’IPC entre l'1,5 i el 2%.

  • Establiment de la clàusula de revisió salarial amb caràcter indefinit i des d’aquest mateix any 2010.

  • Incorporació del 0’3% de la massa salarial destinat als fons de pensions a la millora de les retribucions dels empleats i empleades públics.

 

 
 
   
   
 
 

Sobre l'acord Govern Sindicats per al sector públic

L'acord, en la seua redacció, planteja nombrosos temes. En diversos casos es tracta de principis generals i d'una declaració d'intencions, amb pocs compromisos concrets.

Entre els diversos temes abordats queden clares algunes coses:

● Es reconeix que, fins a ara, no s'havien abordat moltes obligacions derivades del EBEP, sent varis els paràgrafs directament trets (copiats) del mateix. Molts compromisos no són, doncs, més que una repetició d'aquestes imposicions del EBEP. Per exemple, l'elaboració d'una Llei de Funció Pública per a la AGE o els processos de consolidació de l'ocupació temporal prevists en la transitòria quarta.
● Se segueix entenent la negociació col•lectiva, com un assumpte centralitzat, en la qual a les organitzacions territorials només els queda donar el vistiplau a les decisions preses. També en aquelles sobre Formació Contínua.
● Es parla de reducció de la temporalitat i de la qualitat dels serveis públics i, al mateix temps, es dóna la possibilitat d'establir una taxa que limite la reposició d'efectius i es comenta la necessitat d'establir criteris, en l'Observatori de l'Ocupació Pública, per a delimitar els sectors que poden ser externalitzats. És a dir se segueix possibilitant la disminució del nombre d'empleades i empleats públics i veient com positiva la privatització de serveis és així com pensen reduir la temporalitat?
● Quant als salaris, es proposa una pujada del 0.3% en els salaris, per al 2010, quan s'estima una pujada de l'IPC entorn del 1.5% per a aquest any. No és estrany pensar que per al 2011 succeirà una mica similar, continuant amb la política de carregar part del dèficit pressupostari a les retribucions del personal empleat públic. Per primera vegada es parla de clàusula de revisió salarial, però s'aplicarà en 2012, sense efectes retroactius. És a dir les quantitats no percebudes durant els anys 2010 i 2011, per ser major la inflació que la pujada aprovada en els respectius pressupostos generals, no es recuperarà. De futura recuperació de la pèrdua del poder adquisitiu acumulada en els últims anys, ni una paraula.
● Sobre el Pla de pensions, només cap comentar que disminuïx del 0.5% de la massa salarial a un 0.3%, l'aportació que es va a fer en la Administració General de l'Estat. És curiós com segueixen posant-lo en la balança de pujades quan aquest any es tracta d'una disminució (la massa salarial total pujarà un 0.1%: pujada del 0.3% en els salaris directes i baixada del 0.2% en aquesta aportació). També, però això és menys curiós, és que segueixen apostant per aquesta forma de fer-li negoci als bancs i fons de pensions privats amb els diners del personal empleat públic.

 

 
 

Intersindical Valenciana rebutja la congelació salarial

Intersindical Valenciana rebutja la congelació salarial proposada pel Govern espanyol i acceptada pels sindicats CCOO, CSIF i UGT que suposa un augment del 0,3% per a l'any 2010 quan la previsió de l'IPC per a eixe any se situa entre l'1,5% i el 2%. No són correctes algunes de les afirmacions que asseguren que el personal del sector públic ha tingut augments superiors a l'inflacció real. Només en l'any 2009 ha succeït açò. En la resta dels anys s'ha perdut poder adquisitiu. En concret des de 1990 fins 2009, amb govern del PP o del PSOE, s'ha perdut un 14,3% de poder adquisitiu.

La proposta de clàusula de revisió salarial prevista per 2012 és un avanç però insuficient ja que aquesta s'hauria de contemplar de forma indefinida, no només en aquesta situació de crisi econòmica. La clàusula de revisió salarial ha de ser automàtica compensant la desviació real de l'IPC i pagar-se cada any, no és acceptable que es faça efectiva al final de vigència de l'acord a càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2013.

La congelació salarial afecta a 2.5 milions de persones en el conjunt de l'Estat. En el País Valencià treballen unes 217.756 persones en les administracions públiques. 123.756 treballen en l'Administració del Consell, 34.978 en l'Administració de l'Estat i 58.939 en les diferents administracions locals.

Intersindical Valenciana reclama un augment del 2%, la clàusula de revisió salarial automàtica de caràcter indefinit i anual i una quantitat que compense la pèrdua de poder adquisitiu perduda al llarg dels darrers anys.

El Sindicat considera inacceptable que, en temps de crisi econòmica siguen les treballadores i treballadors, del sector públic o del sector privat, els que paguen la crisi bé a través de congelació salarial o bé a través dels expedients de regulació d'ocupació mentre es destinen diners a ajudar la banca o a events que no repercuteixen en la creació de l'ocupació o millorar les condicions laborals de les treballadores i treballadors.

València, 17 de setembre de 2009

 

 
 

 

< anar al començament | intersindical >