|
|
|
|
|
|
|
Anàlisi STEPV pressupostos
2010
Els pressupostos d’educació són un pas enrere, no aporten millores al
sistema educatiu i amaguen la despesa real en concerts educatius.
Camps abandona a la seua sort el sistema educatiu valencià
Els pressupostos d'educació per a l'any 2010 presentats per la Generalitat
Valenciana resulten perjudicials per a l'educació pública i són un pas enrere
respecte als dels anys anteriors que ja eren danyosos per a l’ensenyament públic
valencià. La Conselleria d’Educació gestiona el 30,8% dels pressupostos de la
Generalitat Valenciana. No obstant això aquesta important quantitat no
repercuteix de la mateixa manera en els diferents components del sistema
educatiu valencià. Tot i que en conjunt hi ha un increment del 4,9 % sobre el
pressupost del 2009, són uns pressupostos de tràmit i es limiten a mantindre en
uns nivells de subsistència els diferents serveis i programes educatius del
sistema públic d'ensenyament no universitari. Contemplen increments ridículs,
quan no negatius en tot allò que suposa una millora qualitativa del servei
públic d'educació que s'imparteix a les escoles, col·legis i instituts que
depenen de la Generalitat Valenciana. Especialment significativa és la retallada
en el pressupost per a inversions, és a dir, per a la construcció i millora de
la xarxa de centres públics. Una clau per a la interpretació global d'aquests
pressupostos és que no s’hi troba cap mesura que puga relacionar-se directament
amb l’aplicació al País Valencià de la Llei Orgànica d’Educació (LOE).
Tanmateix, consten els ingressos procedents del fons finalistes del govern
d’Espanya, tot i que desprès es neguen. Tampoc es troba un impuls per fer de
l’educació l’objectiu prioritari d’aquest govern. El que sí queda clar és
l’opacitat i la deslleialtat amb la ciutadania, en amagar els costos reals que
suposa fer a l’ensenyament públic subsidiari del privat amb un clar abandonament
d’una escola pública de qualitat, democràtica i valenciana. STEPV reivindica
uns pressupostos realistes i valents que servesquen per atendre totes les
necessitats del servei públic d'educació tant en la dignificació de les
condicions laborals del professorat com en la millora de la dotació dels
recursos per a l'atenció de l'alumnat. No obstant això, la proposta del govern
del Partit Popular és com la de tots els anys: continuista i desequilibrada.
En primer lloc CONTINUISTA perquè continua sense donar resposta a problemes com
les retribucions del professorat, els plans d'atenció a l'alumnat amb
necessitats educatives, la formació de les persones adultes, o la finalització
de les construccions escolars necessàries per a l’escolarització de qualitat de
l’alumnat valencià en les condicions degudes. En segon lloc DESEQUILIBRADA, el
govern té tota la legitimitat per a fixar les seues prioritats, però entre elles
no està el sistema públic d'educació, en aquests pressupostos, de nou s'abandona
l'educació pública. Era necessari un gran esforç per a aplicar la LOE amb
condicions i amb lleialtat a l'esperit i la lletra d'aquesta llei orgànica, però
han passat tres anys i no s'ha fet. En canvi, sí que s'han materialitzat altres
projectes com la concertació total en el nivell no obligatori d'educació
infantil i Batxillerat o la generalització dels concerts econòmics amb la
totalitat de centres privats d'educació secundària obligatòria o les altíssimes
inversions en projectes faraònics d'oci i turisme . En el Capítol I
corresponent a les DESPESES DE PERSONAL el programa d'Ensenyament Primari
té 1.030.063.000€ el que suposa una variació d'un 0,6% sobre l'any 2009 i un
percentatge sobre el total de despesa de la Conselleria del 23,22%. El Programa
d'Ensenyament Secundari té assignats 1.322.062.000€, un 3,04 % més que en 2009 i
representa el 29,80% del pressupost total de la Conselleria. És a dir, les
despeses de personal de Primària i Secundària pugen un 1,82% lluny del 2,5%
anunciat pel Govern valencià. Aquests increments difícilment responen als
augments de llocs de treball previstos i tampoc permeten increments retributius
del professorat. Segons el projecte de llei de pressupostos els salaris dels
funcionaris docents només s'incrementen un 0,3% les retribucions per a 2010 el
que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu del professorat que s’acumula a
la que ve arrossegant. No són correctes algunes de les afirmacions que asseguren
que el personal del sector públic ha tingut augments superiors a l'inflacció
real. Només en l'any 2009 ha succeït açò. En la resta dels anys s'ha perdut
poder adquisitiu. En concret des de 1990 fins 2009, amb govern del PP o del
PSOE, s'ha perdut un 14,3% de poder adquisitiu. En el capítol II de
DESPESES DE FUNCIONAMENT desprès de les reivindicacions de l’any 2007
s’aconsegueix uns increments en 2008 que ara de nou es veuen disminuïts i això
tornarà a aguditzar el problema per al manteniment dels centres públics. STEPV
denúncia les variacions negatives de -4,32% en Primària i del -2,04% en
Secundària. Els imports globals estan ja per davall dels imports de l’any 2007.
Si hi ha més centres i tot val més diners serà molt difícil que els centres
públics puguen mantindre el funcionament ordinari, perquè cal aclarir que no tot
aquest diners va als centres, d'aquí la Direcció General d’Ordenació i Centres
destina diverses quantitats (de les que no es dóna informació pública) per a
cobrir altres despeses que no són pròpiament els de funcionament dels centres i
que a causa de la gestió integral del pressupost mai s'arriba a saber quin és la
seva veritable destinació (publicitat, premsa i escola, publicacions, contractes
amb empreses de serveis...) Quadre evolució de les despeses
de funcionament dels centres públics (milers d’euros)
|
2007 |
2008 |
2009 |
2010 |
diferència
09-10 |
% |
E. PRIMÀRIA |
80.431,15 |
82.903,40 |
79.378,24 |
75.949,93 |
-3.428,31 |
-4,32 |
E. SECUNDÀRIA |
103.477,22 |
105.335,27 |
95.145,34 |
93.203,89 |
-1941,45 |
-2,04 |
TOTAL |
183.908,37 |
188.238,67 |
174.523,58 |
169.153,82 |
-5.369,76 |
-3,07 |
El Capítol VI d'INVERSIONS reals és el més opac i, per tant,
més difícil d'analitzar. Els pressupostos van deixar de reflectir les
construccions i reparacions de centres concrets i únicament especifiquen
quantitats globals per territorials, així és impossible saber quins centres es
construiran o adaptaran durant 2010 i l'Administració té les mans lliures per a
fer o no fer sense respondre a cap programació ni tampoc a cap control de les
construccions escolars. Des de la seua arribada al govern de la Generalitat el
PP ha venut una vegada i una altra la publicitat de la finalització del mapa
escolar que van inventar. Però la realitat és molt tossuda, van inventar els
convenis amb Ajuntaments perquè aquests foren els que construïren els col·legis
i instituts i després rebrien el diners de la Generalitat (encara estan
pagant-se interessos), després va ser el Conveni amb l'Institut Valencià de
l'Habitatge (IVVSA) perquè aquest organisme ajudara (amb el seu pressupost) a
acabar els centres previstos (també continua pagant-se el que se li deu),
finalment en el 2000, arriba la gran solució: CIEGSA, una empresa pública que
culminaria en 2003 els centres previstos en 1996. No ha estat possible, però sí
els sobrecostos i el lloguer de barrancons. Després vingueren a sumar-se els
programes CREAESCOLA o MILLORA ESCOLA que no han finalitzat els centres
necessaris i encara continuem amb 1.300 barracons escolaritzant estudiants que
mereixen una resposta millor per part del president Camps que dir que som la
primera comunitat en construccions escolar.
Quadre d’evolució de la partida d’inversions en construccions de centres (en
milers d’euros)
ETAPA |
2004 |
2005 |
2006 |
2007 |
2008 |
2009 |
2010 |
diferència
09-10 |
% |
PRIMÀRIA |
16.285,55 |
16.073,02 |
21.153,54 |
18.132,12 |
18.132,12 |
14.489,11 |
10.392,93 |
-4096,18 |
-28,27% |
SECUNDÀRIA |
23.560,74 |
23.659,99 |
15.675,00 |
20.750,18 |
20.204,18 |
15.968,48 |
12.004,51 |
-4015,48 |
-25,15% |
TOTAL |
39.846,29 |
39.733,01 |
36.828,54 |
38.882,30 |
38.336,3 |
30.457,59 |
22.397,44 |
-8.111,66 |
-26,63% |
Però els pressupostos anuals han continuat reflectint grans imports per a la
construcció de centres i, a més, està l'endeutament de l'empresa pública CIEGSA
(als pressupostos la Generalitat continua comprant accions de l’empresa, quan
saben que és l’únic accionista i aquesta és la forma d’injectar diners). No
quadren els números. STEPV ha reclamat informació en la Mesa Sectorial,
(l'última lliurada per escrit és de novembre de 2003 i de forma oral en juny de
2008), i la creació de comissions provincials de seguiment de les construccions
escolars, però la resposta de la Conselleria ha estat una vegada i una altra la
publicitat, els titulars de premsa prepotents i les cortines de fum sobre un
tema que ha suposat ni més ni menys part del fracàs d'implantació de l'educació
Secundària obligatòria, ja que encara avui en el curs 2009-2010 (vint anys
després de la publicació de la LOGSE el 8% de l'alumnat de primer cicle
d'Educació Secundària contínua sense integrar-se en els Instituts públics amb
tots els prejudicis que això suposa. El Capítol IV TRANSFERÈNCIES,
com sempre, és paradigmàtic dels objectius del govern valencià. En aquest es
reflecteixen les transferències corrents que en el cas de la Conselleria d’
Educació es converteixen en línies pressupostàries de subvenció. Els resultats
de la implantació de la LOGSE als centres privats es corresponen amb els
objectius del Partit Popular de fer l’educació pública subsidiària de la
privada. Així sense retards, sense barracons, sense problemes, tot legal i a
temps les empreses propietàries dels centres privats d'ensenyaments acollits a
concerts educatius, han vist incrementades les unitats concertades en els
diferents modalitats, tingueren ajudes a la reconversió dels edificis, reben
puntualment l'import econòmic dels mateixos per a despeses de funcionament, els
seus treballadors cobren a través del pagament delegat i tots els centres tenen
integrats els dos cicles de l'etapa d'Educació Secundària i poden desenvolupar
els objectius previstos en la LOE sense la dificultat de tenir separat
l'alumnat. Aquest increment d'unitats tampoc ha volgut ser reconegut per
l'Administració i públicament es diu que hi ha menys unitats concertades que en
1995. El pressupostos 2010 per a l’ensenyament concertat NO SÓN CREÏBLES!.
La previsió pressupostària no pot ser més irreal i contradictòria amb
l’articulat de la llei que preveu increments als mòduls econòmics que no es
veuen reflectits als pressupostos per als concerts d’Infantil/Primària ni els de
Secundària. Així es reflecteix la mateixa quantitat que en 2008 i 2009, el que
explica el que tots sabem que una cosa és el que s’aprova i altra el que
realment es transfereix a aquestes empreses (via modificacions pressupostàries
estivals), perquè amb el que s’aprova en el Corts no hi ha suficient per fer
front a tots els compromisos dels concerts subscrits amb empreses privades
d’ensenyament. Per tant els pressupostos per al manteniment dels concerts
educatius és una gran mentida i una burla a les Corts valencianes i a la
ciutadania valenciana perquè no reflecteixen la despesa que realment genera la
política de privatització de l’ensenyament que fa el govern del Partit Popular.
L'educació concertada ha guanyat en alumnat i no així en un major control
social. Aquests centres estan subvencionats al 100% amb diners públic i han de
complir al 100% els requisits legals establerts en matèria d'admissió d'alumnat,
participació del professorat i de les famílies en els consells escolars, horaris
escolars i finançament d'activitats i serveis complementaris. No sempre és així
i l'escolarització de tot l'alumnat, sense discriminació de cap tipus i de forma
equilibrada en tots els centres sostinguts amb fons públics segueix sent un dels
temes pendents. Quadre de les despeses en concerts educatius
ETAPA/NIVELL |
1995 |
2008 |
2009 |
2010 |
diferència
09-10 |
% |
EI/ PRIM/EE |
142.060.580 |
301.672.000 |
301.672.000 |
301.672.000 |
0 |
0% |
ESO |
1.740.980 |
224.235.000 |
224.235.000 |
224.235.000 |
0 |
0% |
Cicles Formació Professional. GM |
19.325.690 |
26.005.000 |
27.710.040 |
27.710.040 |
0 |
0% |
BATXILLERAT |
8.183.560 |
20.808.000 |
22.091.980 |
22.091.980 |
0 |
0 % |
A vint i cinc anys de la publicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del
valencià, continua sense ser una prioritat social. La Conselleria d’Educació és
l'única amb una programa específic per a la PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ
compte només amb 5.936.850€ incloent en aquesta quantitat tant les despeses de
personal del propi servei com les despeses de funcionament (UNA DISMINUCIÓ
DEL 15 % sobre 2009) o les transferències corrents L'Institut Valencià
de la Qualificacions Professionals, que en els pressupostos per a 2010
apareix amb 1.713.816.000 € el que suposa una disminució del -9,72% respecte al
2009, i això que la Formació professional és un objectiu clau en paraules de
Camps. Com es veu solament és fum. L'Institut Valencià per al
Desenvolupament de l'Educació a Distància, que des de 2004 compta amb
estructura i plantilla pròpia, veura disminuït el capítol de despeses de
funcionament un 5 % menys que en 2009, ara que s’ha ampliat l’ensenyament
a distància dels cicles formatius de Formació professional. Una contradicció
més. El pressupost de 2010 per a l’Institut Superior d’Ensenyaments
artístics de la Comunitat Valenciana (ISEA) té uns increments insuficients
en personal i inversions per tal d’atendre adequadament els seus objectius i té
un increments negatiu de -2,66 % en el total general. La Direcció
General d’Ordenació Educativa, disminueix la partida de Despeses de
Funcionament un 5% insuficient en el seu conjunt per dur endavant el
desplegament de la LOE.3 de novembre de 2009 |
|
|
|
Aprovada la integració en el fons
"Pensioval VII". El pla de pensions comença a caminar en novembre El 4 de
novembre es va reunir la Comissió Promotora del Pla de Pensions del personal
al servei de la Generalitat, per tal de fer les passes oportunes perquè el pla
comence a funcionar, quatre anys després de ser aprovat. Es va decidir la
integració del pla en un fons de pensions que ASEVAL (Bancaixa) tenia buit,
anomenat "Pensioval VII", que no és un nom molt bonic, però què li anem a fer.
També es va aprovar la política d'inversions i l'estratègia per a 2009 (dos
mesos curts). Els documents no s'havien aportat amb anterioritat a la reunió,
per la qual cosa es van aprovar però amb la condició d'articular una comissió
d'estudi que propose els canvis que estime oportuns abans de la propera reunió
de la Comissió de Control del Pla. Comença, per tant, el pla de pensions de
forma efectiva. Amb la nòmina de novembre, la Generalitat ingressarà en el
compte individual del fons de cada persona participant en el pla la quantia
corresponent, segons el temps treballat. A partir de desembre, la quantitat
corresponent al mes en curs es tramitarà junt a la nòmina. Per a les
persones que hagen treballat tots els dies des de 2006, les quantitats
individuals són:
- 2006: 95,04 €
- 2007: 97,92 €
- 2008: 101,64 €
- 2009: 107,64 €
- Total: 402,24 €
Això és així perquè els diners destinats al pla i els partícips en cada any
eren els següents:Any Quantia anual Partícips
2006 10.182.000 € 107.205
2007 10.949.000€ 111.854
2008 11.866.000€ 116.860
2009 12.989.000€ 120.785
Total 45.986.000€
|
|
|
|
Reunió de la Mesa General de la Funció
Pública: El Govern Valencià es limitarà a complir amb la legislació bàsica i
els acords firmats En la mesa General celebrada hui, 21 d’octubre, a la
ciutat de la Justícia, sobre les retribucions de 2010 del personal empleat
públic de la Generalitat Valenciana (Personal de Sanitat, Ensenyament,
Justícia i de l’Administració del Consell), la consellera de Justícia i
Administracions Públiques, Paula Sánchez de León, ha manifestat la voluntat
del Govern Valencià de complir tots els acords signats.
Segons això, i seguint el que ha manifestat Jose Manuel Vela, Secretari
Autonòmic de Pressuposts, el Capítol I (despeses de personal), segons
avantprojecte de Llei de Pressupostos de la Generalitat per a 2010
s’incrementarà en un 2,5%. En eixe sentit, el pla d'austeritat de la
Generalitat no afecta el Capítol I.
L’increment de Capítol I no és, però, uniforme: l’increment de les nòmines en
realitat es limitarà al 0,3% de les retribucions de cada persona empleada
pública. La major part de l’increment s’assigna al compliment d’acords
sectorials, l’apertura de nous centres de treball en Justícia, Educació i
Sanitat (que suposa un terç de l’increment) i les substitucions, reforços i
triennis.
La Generalitat s’ha limitat a copiar el que preveuen els pressupostos generals
de l’Estat pel que fa a l’increment retributiu general, que és només d’un
0,3%. Aquesta xifra va ser pactada a nivell estatal pel Govern de l’Estat amb
CCOO, CSIF i UGT. Intersindical Valenciana ja s’ha manifestat contrària a
aquest pacte, per considerar insuficient l’increment i no assegurar una
clàusula de revisió salarial permanent i estable.
Al respecte de la clàusula de revisió salarial, reclamada per Intersindical
Valenciana i CSIF, el Secretari Autonòmic de Pressupostos ha anunciat que es
negociarà junt als pressupostos de 2012, no en els de 2010. Suposem que haurà
estat un lapsus, ja que està previst en l’acord estatal un primer pagament en
l’exercici de 2011.
Respecte del pla de pensions: es consigna un 0,3% de la massa salarial de 2010
per al fons del pla de pensions, el mateix import que en els darrers anys i
que iguala el que s’incrementaran les retibucions de forma general.
Pel que fa al sector de l’Administració del Consell, s’ha anunciat la
consignació pressupostària de 17 milions d'euros per al pagament de la carrera
professional en 2010, tot complint l’Acord de Legislatura de 20 de febrer de
2008. La consellera ha informat que la carrera entrarà en vigor amb efectes de
1 de gener de 2010, amb efectes retroactius, ja que la llei d’Ordenació i
Gestió de la Funció Pública Valenciana s’aprovarà per les Corts en el proper
període de sessions (febrer-juny de 2010).
Intersindical Valenciana ha reclamat la modificació de l’actual llei de la
Funció Pública via llei d’acompanyament per tal que la carrera es cobre el més
aviat possible. No és de rebut cobrar en 2012 amb efectes retroactius des de
2010. 21 d’octubre de 2009 |
|
|
|
Posicionament de la Intersindical
Valenciana davant la negociació retributiva del personal empleat públic per a
2010 A ningú no se li escapa que estem patint una profunda
crisi econòmica que alguns, sense pal·liatius, volen repercutir íntegrament
sobre les classes treballadores amb Expedients de Regulació d’Ocupació i
acomiadaments massius, demandes de reforma del mercat laboral i retalls en les
condicions laborals i les prestacions socials o nous retalls i privatitzacions
dels serveis públics. Però, no oblidem que els orígens de la crisi els hem de
buscar en la caiguda del sistema financer, en la feblesa del nostre teixit
productiu i en el model de creixement econòmic que han portat endavant els
governs, amb la qual cosa, resulta una obvi que on no estan les causes no hem de
buscar les solucions. La causa de la crisi no han estat ni els costos salarials,
ni les prestacions socials ni el sector públic. Per tant,
qualsevol negociació retributiva, mediatitzada per la crisi, com l’actual, no es
pot plantejar amb l’objectiu de la contenció salarial com a fórmula de reversió
de la crisi, doncs, en cap cas, han de ser el conjunt de treballadors i
treballadores els que suporten el pes de la recuperació econòmica; una premisa
que és igualment vàlida per a la negociació retributiva del sector públic, com
dels milers de convenis col·lectius pendents de negociació. A
més a més, cal recordar que en el sector públic una gran part dels empleats i
empleades tenen salaris inferiors als 1.000 euros /mes i que la pèrdua de poder
adquisitiu ha estat una situació progressiva, a excepció l’últim any, per la
diferència entre els increments salarials aplicats sobre les estimacions de
l’augment de l’IPC i la inflació real. En uns moments en el
quals és d’importància trascendental la destinació de fons públics a programes
de protecció social i reinserció laboral que requereixen un gran esforç dels
poders públics, les mesures fiscals anunciades pel govern, com són l’augment de
l’IVA, no són satisfactòries ja que faran recaure als sectors socials més
desfavorits l’eixida de la crisi. Cal una fiscalitat progressiva i una veritable
lluita contra el frau fiscal. Després d’aquestes
consideracions genèriques, es poden treure tres conclusions que van a perfilar
el nostre posicionament davant la negociació dels increments retributius en el
sector públic: el rebuig a la congelació o contenció salarial i la recuperació
del poder adquisitiu perdut als darrers anys. Les
reivindicacions retributives que es plantegen des de la Intersindical Valenciana
són:
-
Increment retributiu d’un 2 % sobre la massa salarial per
l’any 2010, preveient un increment de l’IPC entre l’1,5 i el 2%.
-
Establiment de la clàusula de revisió salarial amb
caràcter indefinit i des d’aquest mateix any 2010.
-
Incorporació del 0’3% de la massa salarial destinat als
fons de pensions a la millora de les retribucions dels empleats i empleades
públics.
|
|
|
|
INFORME: l’Acord de Madrid per a les
Administracions Públiques Es consuma la pèrdua de poder
adquisitiu
descarregar la declaració en pdf
Divendres, 25 de setembre, el Ministeri d’Administracions Públiques (MAP) i els
sindicats CCOO, UGT i CSIF arribaren a un acord que contempla aspectes de les
retribucions dels empleats i les empleades públics de tot l’Estat per al període
2010-2013. Retribucions 2010-2013
-
Per al 2010 s’estableix un augment del 0,3% de la massa
salarial bruta.
-
Per al 2011 i 2012 no se signa cap increment. El MAP i
els sindicats signants faran una proposta.
-
L’Administració es compromet a fer efectiu durant el
primer trimestre del 2012 la desviació que s’hagués pogut produir entre els
increments del 2010 i 2011 i la inflació produïda aquests anys.
-
Durant el primer trimestre del 2013 l’Administració
farà efectiva la desviació produïda l’any 2012 entre l’increment i la
inflació. L’Acord matisa, però, que a efectes del manteniment del poder
adquisitiu també s’hauran de tenir en compte: l’evolució pressupostària de
l’increment de l’IPC, la previsió del creixement econòmic, la capacitat de
finançament dels Pressupostos Generals de l’Estat i la valoració de l’augment
de la productivitat de l’ocupació pública derivada d’accions o programes
específics.
Fons de pensions de l’AGE
L’Administració aportarà el 0,3% el 2010, el 0,5% el 2011 i el 0,7% el 2012. És
a dir, una mitjana del 0,5% per any, com fins ara. Altres
aspectes La resta de l’acord respon a declaracions
d’intencions i compromisos de negociació, dels quals, entre altres, destaquen:
-
Potenciació de la formació continua en les Administracions
Públiques, vinculant-la també als processos d’avaluació que comporten tant la
carrera professional com el desenvolupament del lloc de treball dels empleats
i les empleades públiques.
-
Els acords de formació contínua no es negociaran a la Mesa
General de la Funció Pública, sinó a la Comissió General per a la Formació
contínua.
-
Es promourà en les Administracions la normativa de
Qualificacions Professionals.
-
En un termini de 12 mesos s’hauran de buscar les fórmules
que permeten compensar l’absència de cotitzacions per formació professional
dels funcionaris no acollits al règim general de la Seguretat Social.
-
S’impulsarà la negociació de l’Estatut del Personal Docent
No Universitari.
-
Es manté la declaració d’intencions amb compromís de
negociació del desplegament normatiu de la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de
l’Empleat Públic i dels aspectes que se’n deriven.
-
Així mateix es pretén introduir canvis, sense concreció,
en la normativa que regeix la situació d’incapacitat temporal, adaptar també a
les Administracions la jubilació parcial i a més crear un grup de treball per
a estudiar la revisió normativa del règim de classes passives.
-
Es limitarà en el territori del Ministeri
d'Administracions Públiques la taxa de reposició d’efectius i per tant
l’oferta d’ocupació pública, llevat de les forces armades, sanitat i educació
i extinció d’incedis i emergències.
-
Es creen les meses de negociació sectorial amb caràcter
estatal de sanitat, ensenyament, universitats i justícia.
-
Es vol, a més, que el Govern negocie amb els signant de
l’Acord canvis(sense especificar) en la normativa que regeix les eleccions
sindicals.
Consideracions de la Intersindical Valenciana
Els empleats i les empleades públiques hem vingut acumulant any rere any pèrdues
de poder adquisitiu en els nostres increments salarials. No obstant això,
aquesta depreciació salarial no sembla importar al Govern central ni als
sindicats signants de l’acord, que pretenen utilitzar altra vegada la retallada
en els augments salarials a les Administracions com a exemple de referència i
contenció salarial en el món laboral. Un altre cop es pretén compensar una part
del dèficit públic a costa dels salaris, de la limitació de l’oferta pública
d’ocupació, de la reducció de contractacions i del no cobriment de les
substitucions de personal. Aquesta és la línia principal d’un
mal acord, que suposa una pèrdua de poder adquisitiu de les empleades i dels
empleats públics per al 2010 (amb una inflació prevista de l’1,5%) i que posa
les bases per continuar perdent poder adquisitiu el 2011 i 2012 amb l’esperança
d’una recuperació condicionada el 2012 i el 2013. Una esperança feble, perquè
qui accepta un acord en aquestes condicions desprestigia el sindicalisme,
divideix els treballadors i les treballadores i queda mancat de força per fer
complir les clàusules, tal i com va passar l’any 1997, quan el Govern central es
va negar a pagar la clàusula de revisió del període 94-97 i els seus signants es
van mostrar impotents per enfrontar-s’hi i defensar el seu Acord. A més, CCOO va
perdre la batalla jurídica. Per tant, s’ha canviat la pèrdua
de poder adquisitiu real per una hipotètica clàusula de revisió salarial que
queda subtilment condicionada a diversos factors i que els signants de l’Acord
no poden garantir que el Govern que hi haja al capdavant de l’Estat el 2012
complirà. I si ho compleix, serà perquè haurà estalviat els diners en
amortitzacions de llocs de treball i, per tant, en reducció de l’ocupació, la
qual cosa encara és pitjor.
D’entrada, per tant, és una clàusula de revisió no creïble que té un paper més
virtual que real i que serveix per justificar un Acord que conté realment bones
contrapartides per als sindicats signants:
-
Els increments dels fons de pensions, que serveixen de
molt poc a cada empleada i empleat públic, però que conjuntament ben invertits
donen bons guanys a les empreses inversores, de les quals -com en el cas de
l’empresa de pensions del BBVA- CCOO i UGT tenen cadascun el 20% de les
accions.
-
La potenciació de la formació contínua, que, si es porta a
terme, suposarà una major participació dels sindicats signants en la
intermediació i realització de cursos, millorarà els seus beneficis actuals.
-
La centralització de la negociació col•lectiva, que exclou
de la negociació a una part important dels sindicats representatius en els
àmbits nacionals i autonòmics, i la negociació encoberta del desplegament de
l’Acord a través de la comissió de seguiment que permetrà portar a la Mesa de
negociació tot pactat i poder marginar així del procés els altres sindicats
presents a l’esmentada Mesa.
Intersindical Valenciana i les organitzacions que conformem
la seua àrea pública (STEPV-STAS-STSPV) rebutgem i denunciem públicament aquest
Acord que afebleix les possibilitats de millora de les condicions de treball de
les empleades i empleats públics i que es converteix en un sostre per limitar la
negociació col•lectiva, a les Meses Generals de la Funció Pública de les
diferents nacions i comunitats autònomes de l’Estat.
|
|
|
|
Publicades les condicions del Pla de
Pensions El DOCV de hui, 30 de setembre, publica l'Acord de la Comissió
Promotora del Pla de Pensions dels Empleats de la Generalitat, de 15 de juliol
de 2008, pel qual s'aproven les especificacions del pla de pensions dels
empleats de la Generalitat. És un document que convé tindre guardat i
localitzat, ja que no se sap mai quan anem a necessitar utilitzar-lo.
És coneguda la postura d' Intersindical Valenciana pel que fa al Pla de
Pensions, en el sentit que preferiríem que els diners que hi van destinats es
repartiren en les nòmines directes i no com a retribució diferida. Això no
obstant, els diners que conformen el pla de pensions són vostres, de totes i
tots, de manera que heu de conèixer quan i en quines situacions podeu
recuperar-los.
Podeu llegir les especificacions del Pla (les condicions, el reglament), en el
següent enllaç:
Especificacions del pla de pensions del personal de la Generalitat |
|
|
|
Davant la negociació retributiva del
personal empleat públic per a 2010 Abans de fer qualsevol consideració al
voltant de les reivindicacions retributives dels empleats i empleades públics,
cal fer una reflexió al voltant de la situació socieconòmica actual i,
especialment, dels antecedents. A ningú no se li escapa que estem patint una
profunda crisi econòmica que alguns, sense pal·liatius, volen repercutir
íntegrament sobre les classes treballadores amb Expedients de Regulació
d'Ocupació i acomiadaments massius, demandes de reforma del mercat laboral i
retalls en les condicions laborals i les prestacions socials o nous retalls i
privatitzacions dels serveis públics. Però, no oblidem que els orígens de la
crisi els hem de buscar en la caiguda del sistema financer, en la feblesa del
nostre teixit productiu i en el model de creixement econòmic que han portat
endavant els governs, amb la qual cosa, resulta una obvi que on no estan les
causes no hem de buscar les solucions. La causa de la crisi no han estat ni
els costos salarials, ni les prestacions socials ni el sector públic.
Per tant, qualsevol negociació retributiva, mediatitzada per la crisi, com
l’actual, no es pot plantejar amb l’objectiu de la contenció salarial com a
fórmula de reversió de la crisi, doncs, en cap cas, han de ser el conjunt de
treballadors i treballadores els que suporten el pes de la recuperació
econòmica; una premisa que és igualment vàlida per a la negociació retributiva
del sector públic, com dels milers de convenis col·lectius pendents de
negociació.
A més a més, cal recordar que en el sector públic una gran part dels empleats
i empleades tenen salaris inferiors als 1.000 euros /mes i que la pèrdua de
poder adquisitiu ha estat una situació progressiva, a excepció l’últim any,
per la diferència entre els increments salarials aplicats sobre les
estimacions de l’augment de l’IPC i la inflació real.
En uns moments en el quals és d’importància trascendental la destinació de
fons públics a programes de protecció social i reinserció laboral que
requereixen un gran esforç dels poders públics, les mesures fiscals anunciades
pel govern, com són l'augment de l'IVA, no són satisfactòries ja que faran
recaure als sectors socials més desfavorits l'eixida de la crisi. Cal una
fiscalitat progressiva i una veritable lluita contra el frau fiscal.
Després d’aquestes consideracions genèriques, es poden treure tres conclusions
que van a perfilar el nostre posicionament davant la negociació dels
increments retributius en el sector públic: el rebuig a la congelació o
contenció salarial i la recuperació del poder adquisitiu perdut als darrers
anys.
Arribats ací, doncs, les reivindicacions retributives que es plantegen des
de la Intersindical Valenciana són:
-
Increment retributiu d’un 2 % sobre la massa salarial per l’any 2010,
preveient un increment de l’IPC entre l'1,5 i el 2%.
-
Establiment de la clàusula de revisió salarial amb caràcter indefinit i
des d’aquest mateix any 2010.
-
Incorporació del 0’3% de la massa salarial destinat als fons de pensions
a la millora de les retribucions dels empleats i empleades públics.
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Sobre l'acord Govern Sindicats per al
sector públic L'acord, en la seua redacció, planteja nombrosos
temes. En diversos casos es tracta de principis generals i d'una declaració
d'intencions, amb pocs compromisos concrets.
Entre els diversos temes abordats queden clares algunes coses:
● Es reconeix que, fins a ara, no s'havien abordat moltes obligacions
derivades del EBEP, sent varis els paràgrafs directament trets (copiats) del
mateix. Molts compromisos no són, doncs, més que una repetició d'aquestes
imposicions del EBEP. Per exemple, l'elaboració d'una Llei de Funció Pública
per a la AGE o els processos de consolidació de l'ocupació temporal prevists
en la transitòria quarta.
● Se segueix entenent la negociació col•lectiva, com un assumpte centralitzat,
en la qual a les organitzacions territorials només els queda donar el
vistiplau a les decisions preses. També en aquelles sobre Formació Contínua.
● Es parla de reducció de la temporalitat i de la qualitat dels serveis
públics i, al mateix temps, es dóna la possibilitat d'establir una taxa que
limite la reposició d'efectius i es comenta la necessitat d'establir criteris,
en l'Observatori de l'Ocupació Pública, per a delimitar els sectors que poden
ser externalitzats. És a dir se segueix possibilitant la disminució del nombre
d'empleades i empleats públics i veient com positiva la privatització de
serveis és així com pensen reduir la temporalitat?
● Quant als salaris, es proposa una pujada del 0.3% en els salaris, per al
2010, quan s'estima una pujada de l'IPC entorn del 1.5% per a aquest any. No
és estrany pensar que per al 2011 succeirà una mica similar, continuant amb la
política de carregar part del dèficit pressupostari a les retribucions del
personal empleat públic. Per primera vegada es parla de clàusula de revisió
salarial, però s'aplicarà en 2012, sense efectes retroactius. És a dir les
quantitats no percebudes durant els anys 2010 i 2011, per ser major la
inflació que la pujada aprovada en els respectius pressupostos generals, no es
recuperarà. De futura recuperació de la pèrdua del poder adquisitiu acumulada
en els últims anys, ni una paraula.
● Sobre el Pla de pensions, només cap comentar que disminuïx del 0.5% de la
massa salarial a un 0.3%, l'aportació que es va a fer en la Administració
General de l'Estat. És curiós com segueixen posant-lo en la balança de pujades
quan aquest any es tracta d'una disminució (la massa salarial total pujarà un
0.1%: pujada del 0.3% en els salaris directes i baixada del 0.2% en aquesta
aportació). També, però això és menys curiós, és que segueixen apostant per
aquesta forma de fer-li negoci als bancs i fons de pensions privats amb els
diners del personal empleat públic.
|
|
|
|
Intersindical Valenciana rebutja la
congelació salarial
Intersindical Valenciana rebutja la congelació salarial proposada pel
Govern espanyol i acceptada pels sindicats CCOO, CSIF i UGT que suposa un
augment del 0,3% per a l'any 2010 quan la previsió de l'IPC per a eixe any se
situa entre l'1,5% i el 2%. No són correctes algunes de les afirmacions que
asseguren que el personal del sector públic ha tingut augments superiors a
l'inflacció real. Només en l'any 2009 ha succeït açò. En la resta dels anys
s'ha perdut poder adquisitiu. En concret des de 1990 fins 2009, amb govern del
PP o del PSOE, s'ha perdut un 14,3% de poder adquisitiu.
La proposta de clàusula de revisió salarial prevista per 2012 és un avanç però
insuficient ja que aquesta s'hauria de contemplar de forma indefinida, no
només en aquesta situació de crisi econòmica. La clàusula de revisió salarial
ha de ser automàtica compensant la desviació real de l'IPC i pagar-se cada
any, no és acceptable que es faça efectiva al final de vigència de l'acord a
càrrec dels Pressupostos Generals de l'Estat de 2013.
La congelació salarial afecta a 2.5 milions de persones en el conjunt de
l'Estat. En el País Valencià treballen unes 217.756 persones en les
administracions públiques. 123.756 treballen en l'Administració del Consell,
34.978 en l'Administració de l'Estat i 58.939 en les diferents administracions
locals.
Intersindical Valenciana reclama un augment del 2%, la clàusula de revisió
salarial automàtica de caràcter indefinit i anual i una quantitat que compense
la pèrdua de poder adquisitiu perduda al llarg dels darrers anys.
El Sindicat considera inacceptable que, en temps de crisi econòmica siguen les
treballadores i treballadors, del sector públic o del sector privat, els que
paguen la crisi bé a través de congelació salarial o bé a través dels
expedients de regulació d'ocupació mentre es destinen diners a ajudar la banca
o a events que no repercuteixen en la creació de l'ocupació o millorar les
condicions laborals de les treballadores i treballadors.
València, 17 de setembre de 2009
|
|
|
|
|