Cal una clàusula de revisió salarial i la recuperació dels ingressos perduts

Intersindical reclama millores salarials per a 217.756 persones

Intersindical Valenciana considera clarament insuficient l'augment salarial per al funcionariat i el personal laboral previst en els Pressupostos de Generalitat Valenciana per 2009. El Govern valencià ha presentat a les Corts Valencianes una proposta que es desglosa en: 2% d'augment general, 1% en concepte de suma d'una part del complement específic en les pagues extraordinàries i un 0,3% per als plans de pensions.

Des de Intersindical Valenciana es considera que amb aquest augment, pactat per alguns sindicats en l'àmbit de la Mesa General de Negociació, el conjunt del personal del sector públic tornarà a perdre diners un any més. Aquest augment està molt allunyat de l'IPC. A més, des de l'any 1990 el personal del sector públic ha perdut un 17,70% de poder adquisitiu.

Intersindical Valenciana reclama un augment superior que siga igual a l'IPC real, la clàusula de revisió salarial i un fons addicional per recuperar les pèrdues anteriors. No es pot acceptar que en èpoques de creixement s'haja perdut una quantitat important de poder adquisitiu i ara, en plena crisi econòmica, siguen també les treballadores i treballadors de les diferents administracions públiques els que hagen de continuar perdent diners. De fet, en la majoria dels convenis col.lectius del sector privat s'apliquen clàusules de revisió salarial que els mateixos sindicats signants d'eixos convenis neguen per al personal del sector públic.

En el País Valencià no tenen clàusula de revisió salarial 217.756 funcionàries i funcionaris. 123.756 treballen en l'Administració del Consell, 34.978 en l'Administració de l'Estat i 58.939 en les diferents administracions locals. Per açò, el Sindicat farà una crida als diferents partits polítics que tenen representació en les Corts Valencianes per tal que presenten esmenes per garantir fòrmules de recuperació de poder adquisitiu per aquest personal com és, entre d'altres, la clàusula de revisió salarial.

9 de novembre de 2008

ANÀLISI DE STEPV DELS PRESSUPOSTOS D'EDUCACIÓ PER A 2009

La Conselleria d’Educació gestiona el 29,5 % dels pressupostos de la Generalitat Valenciana. No obstant això, aquesta important quantitat no repercuteix de la mateixa manera en els diferents components del sistema educatiu valencià.

Els pressupostos d'educació per a l'any 2009 presentats per la Generalitat Valenciana resulten perjudicials per a l'educació pública i són un pas enrere respecte als dels anys anteriors, que ja eren danyosos per a l’ensenyament públic valencià.

En la major part de partides de les diferents Direccions Generals són uns pressupostos de tràmit i es limiten a mantindre en uns nivells de subsistència als diferents serveis i programes educatius del sistema públic d'ensenyament no universitari.

Contemplen increments ridículs, quan no negatius en tot allò que suposa una millora qualitativa del servei públic d'educació que s'imparteix a les escoles, col·legis i instituts que depenen de la Generalitat Valenciana.

S'abandonen a la seua sort programes educatius que només des de la iniciativa pública garanteixen un abast global i una repercussió efectiva en la societat valenciana.

STEPV-Iv reivindica uns pressupostos realistes i valents que servisquen per atendre totes les necessitats del servei públic d'educació tant en la dignificació de les condicions laborals del professorat com en la millora de la dotació dels recursos per a l'atenció de l'alumnat. No obstant això la proposta del govern del Partit Popular és com la de tots els anys: continuista i desequilibrada.

En primer lloc CONTINUISTA perquè segueix sense donar resposta a problemes com les retribucions del professorat, els plans d'atenció a l'alumnat amb necessitats educatives, la formació de les persones adultes, o la finalització de les construccions escolars necessàries per a l’escolarització de qualitat  de l’alumnat valencià en les condicions degudes.

En segon lloc DESEQUILIBRADA, el govern té tota la legitimitat per a fixar les seves prioritats, però entre elles no està el sistema públic d'educació, en aquests pressupostos, de nou s'abandona a l'educació pública. Era necessari un gran esforç per a aplicar la LOE amb condicions i amb lleialtat a l'esperit i la lletra d'aquesta llei orgànica, però han passat dos anys i no s'ha fet. Sí que s'han materialitzat altres projectes com la concertació total en el nivell no obligatori d'educació infantil i Batxillerat o la generalització dels concerts econòmics amb la totalitat de centres privats d'educació secundària obligatòria o les altíssimes inversions en projectes faraònics d'oci i turisme .

En el Capítol I corresponent a les DESPESES DE PERSONAL el programa d'Ensenyament Primari té 1.023.704.980€ el que suposa una variació d'un 10,17% sobre l'any 2008 i un percentatge sobre el total de despesa de la Conselleria del 24,3%. El Programa d'Ensenyament Secundari té assignats 1.281.871.520 €, un 7,77% més que en 2008 i representa el 30,39% del pressupost total de la Conselleria. És a dir, les despeses de personal de Primària i Secundària absorbeixen el 54,46 % del pressupost educatiu i el 1,6% dels pressupostos de la Generalitat Valenciana.  Aquests increments responen als augments de llocs de treball, especialment en Ensenyament Primari gràcies a l'Acord de Plantilles de 1997 i el posterior Acord de Plantilles de Secundària de 1999 per tal de complir amb la LOGSE.

Segons el projecte de llei de pressupostos, els salaris dels funcionaris docents només s'incrementen un 2% per a 2009 el que suposa una nova pèrdua de poder adquisitiu del professorat que s’acumula a la que ve arrossegant i que ja arriba al 9,1% des de l’any 2.000. Aquesta pèrdua es tradueix en una pèrdua d’ingressos de 2.500 € en primària i 2.900 € en secundària..

En el capítol II de DESPESES DE FUNCIONAMENT després de les reivindicacions de l’any 2007 s’aconsegueix uns increments en 2008 que ara de nou es veuen disminuïts i això tornarà a aguditzar el problema per al manteniment dels centres públics. STEPV-Iv denuncia les variacions negatives de -4,25% en E. Primari i del -9,67% en Secundària. A més, aquestes previsions pressupostàries no es veuen reflectides en les quantitats que arriben quadrimestralment als col·legis i instituts. En l'any 1986 es van establir uns mòduls fixos per tipus d'unitats en EGB i per criteris en Ensenyaments Mitjans de manera que els centres saberen la quantitat que per despeses de funcionament els corresponia. En l'actualitat aquests mòduls han quedat desfasats i no es corresponen amb la despesa real que deuen suportar els centres. Es va iniciar una negociació però no han estat publicats el nous moduls aplicables. Tampoc se sap amb exactitud les quantitats que corresponen en cada cas i s'està fent un ús excessiu dels lliuraments com a despeses extraordinàries per a tapar forats que devien ser coberts amb les despeses ordinàries. Els imports globals segons el quadre 2 també s'incrementen any rere any, però es deu aclarir que no tot aquest diners va als centres, d'aquí la Direcció General d’Ordenació i Centres destina diverses quantitats (de les que no es dóna informació pública) per a cobrir altres despeses que no són pròpiament les de funcionament dels centres i que a causa de la gestió integral del pressupost mai s'arriba a saber quina és la seva veritable destinació (publicitat, premsa i escola, publicacions, contractes amb empreses de serveis...).

Quadre evolució de les despeses de funcionament dels centres públics (milers d’euros)

	2007	2008	2009	DIFERÈNCIA 2007-2008	%
PRIMÀRIA	80.431,15	82.903,40	79.378,24	-3.525,16	-4,25
SECUNDÀRIA	103.477,22	105.335,27	95.145,34	-10.189,93	-9,67
TOTAL	183.908,37	188.238,67	174.523,58	-13.715,09	-7,2

El Capítol VII d'INVERSIONS reals és el més opac i per tant més difícil d'analitzar. Els pressupostos van deixar de reflectir les construccions i reparacions de centres concrets i únicament especifiquen quantitats globals per territorials, així és impossible saber quins centres es construiran o adaptaran durant 2008 i l'Administració té les mans lliures per a fer o no fer sense respondre a cap programació ni tampoc a cap control de les construccions escolars. Des de la seva arribada al govern de la Generalitat el PP ha venut una vegada i una altra la publicitat de la finalització del mapa escolar que van inventar. Però la realitat és molt tossuda, van inventar els convenis amb Ajuntaments perquè aquests foren els que construïren els col·legis i instituts i després rebrien el diners de la Generalitat (encara estan pagant-se interessos), després va ser el Conveni amb l'Institut Valencià de l'Habitatge (IVVSA) perquè aquest organisme ajudara (amb el seu pressupost) a acabar els centres previstos (també continua pagant-se el que se li deu), finalment en el 2000, la gran solució, CIEGSA, una empresa pública que anava a culminar en el 2003 els centres prevists en 1996. No ha estat possible i així vingueren a sumar-se els programes CREAESCOLA o MILLORA ESCOLA que no han finalitzat els centres necessaris i encara hi ha 1.300 barracons escolaritzant estudiants que mereixen una resposta millor per part del president Camps que dir que som la primera comunitat en construccions escolar.

Quadre d’evolució de la partida d’inversions en construccions de centres (en milers d’euros)

ETAPA	2004	2005	2006	2007	2008	2009	DIFERÈNCIA 2007-2008	%
PRIMÀRIA	16.285,55	16.073,02	21.153,54	18.132,12	18.132,12	16.251,40	-1.880,72	-10,37%
SECUNDÀRIA	23.560,74	23.659,99	15.675,00	20.750,18	20.204,18	18.468,48	-1735,70	-8,59
TOTAL	39.846,29	39.733,01	36.828,54	38.882,30	38.336,3		-546	-2,7

Però els pressupostos anuals han continuat reflectint grans imports per a la construcció de centres i, a més, està l'endeutament de l'empresa pública CIEGSA (als pressupostos, la Generalitat continua comprant accions de l’empresa, quan saben que és l’únic accionista i aquesta és la forma d’injectar diners). No quadren els números. STEPV-Iv ha reclamat informació en la Mesa Sectorial, (l'última lliurada per escrit és de novembre de 2003 i de forma oral en juny de 2008), i la creació de comissions provincials de seguiment de les construccions escolars, però la resposta de la Conselleria ha estat una vegada i una altra la publicitat, els titulars de premsa prepotents i les cortines de fum sobre un tema que ha sigut, ni més ni menys, part del fracàs de la implantació de l'educació Secundària obligatòria, ja que encara avui en el curs 2008-2009 (dihuit anys després de la publicació de la LOGSE) el 10% de l'alumnat de primer cicle d'Educació Secundària contínua sense integrar-se en els Instituts públics amb tots els perjudicis que això suposa.

El Capítol IV TRANSFERÈNCIES, com sempre, és paradigmàtic dels objectius del govern valencià. En aquest es reflecteixen les transferències corrents que en el cas de la Conselleria d’Educació es converteixen en línies pressupostàries de subvenció. Els resultats de la implantació de la LOGSE als centres privats es corresponen amb els objectius del Partit Popular de fer l’educació pública subsidiària de la privada. Així, sense retards, sense barracons, sense problemes, tot legal i a temps, les empreses propietàries dels centres privats d'ensenyaments acollits a concerts educatius, han vist incrementades les unitats concertades en els diferents modalitats, van tindre ajudes a la reconversió dels edificis, reben puntualment l'import econòmic dels mateixos per a despeses de funcionament, els seus treballadors cobren a través del pagament delegat i tots els centres tenen integrats els dos cicles de l'etapa d'Educació Secundària de manera que poden desenvolupar els objectius prevists en la LOE sense la dificultat de tenir separat l'alumnat. Aquest increment d'unitats tampoc ha volgut ser reconegut per l'Administració i públicament es diu que hi ha menys unitats concertades que en 1995.

El pressupostos de 2009 per a l’ensenyament concertat NO SÓN CREÏBLES!. La previsió pressupostària no pot ser més irreal i contradictòria amb l’articulat de la llei que preveu increments als mòduls econòmics que no es veuen reflectits als pressupostos per als concerts d’Infantil/Primària ni els de Secundària. Així, es reflecteix la mateixa quantitat que en 2008, el que explica el que tots sabem, que una cosa és el que s’aprova i altra el que realment es transfereix a aquestes empreses (via modificacions pressupostàries estivals), perquè amb el que s’aprova en el Corts no hi ha suficient per fer front a tots els compromisos dels concerts subscrits amb empreses privades d’ensenyament.

L'educació concertada ha guanyat en alumnat i no així en un major control social. Aquests centres estan subvencionats al 100% amb diners públic i han de complir al 100% els requisits legals establerts en matèria d'admissió d'alumnat, participació del professorat i de les famílies en els consells escolars, horaris escolars i finançament d'activitats i serveis complementaris. No sempre és així i l'escolarització de tot l'alumnat, sense discriminació de cap tipus i de forma equilibrada en tots els centres sostinguts amb fons públics continua sent un dels temes pendents.

Quadre de les despeses en concerts educatius

ETAPA/NIVELL	1995	2008	2009	DIFERÈNCIA 2008-2009	%
EI/ PRIM/EE	142.060.580	301.672.000	301.672.000	0	0%
ESO	1.740.980	224.235.000	224.235.000	0	0%
Cicles Formació Professional. GM	19.325.690	26.005.000	27.710.040	1.705.040	6,5%
BATXILLERAT	8.183.560	20.808.000	22.091.980	1.283.980	6,2%

A vint i cinc anys de la publicació de la Llei d'Ús i Ensenyament del valencià, segueix sense ser una prioritat social. La Conselleria d’Educació és l'única amb una programa específic per a la PROMOCIÓ I ÚS DEL VALENCIÀ que conté només 7.001.760€ incloent en aquesta quantitat tant les despeses de personal del propi servei com les despeses de funcionament (amb cap increment sobre 2008) o les transferències corrents.

L'Institut Valencià de la Qualificacions Professionals que en els pressupostos per a 2004 apareixia per primera vegada amb 844.440 €, passa 4 anys desprès a 1.898.490 € però amb una disminució del -624% respecte al 2008, i això que la Formació professional es un objectiu clau en paraules de Camps, com es veu sols "fum de botafumeiro".

L'Institut Valencià per al Desenvolupament de l'Educació a Distància que des de 2004 compta amb estructura i plantilla pròpia, veura disminuït el capítol de despeses de funcionament un 47,68 % menys que en 2008, ara que s’amplia l’ensenyament a distància dels cicles formatius de Formació professional.  Una contradicció més.

El pressupost de 2009 per a l’Institut Superior d’Ensenyaments artístics de la Comunitat Valenciana (ISEA) té uns increments insuficients en personal i inversions per tal d’atendre adequadament els seus objectius i té un increments negatiu de -0,72 % en les despeses de funcionament 

La Direcció General d’Avaluació, Innovació, Qualitat Educativa i Formació Professional, incrementa la partida de Despeses de Funcionament un 152,81% fins a 3.983.680 € destinats a lloguers i treballs encomanats a empreses privades que no hi consten als pressupostos i, per tant, opacs a l’opinió pública.

Una clau per a la interpretació global d'aquests pressupostos és que no s’hi troba cap mesura que puga relacionar-se directament amb la LOE (això sí, consten els ingressos procedents del fons finalistes del govern d’Espanya, tot i que després es neguen). L'any 2008, dos anys després de la seva publicació, encara no té pressupostàriament cap concreció. De nou una llei que, publicada en el Butlletí Oficial de l'Estat tindrà dificultats reals per a la seva posada en pràctica al País Valencià i amb aquests pressupostos serà difícil que s’arribe a aconseguir algun dels objectius de millora del sistema educatiu públic valencià.

Intersindical Valenciana ha presentat les seues propostes d'esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat per a l'any 2009

La Intersindical Valenciana (STEPV, STAS, STSPV, SF, STICS i STM) ha traslladat als grups parlamentaris del Congrés de Diputats dues propostes d'esmenes als Pressupostos Generals de l'Estat per 2009 ( PGE 2009 ). Aquestes s'han presentat a la totalitat dels grups polítics que tenen representació en la cambra. També als caps de llista per València dels partits que van obtindre representació parlamentària en les eleccions del passat mes de març. El Sindicat ha prioritzat dos temes importants que es refereixen a:

- L'establiment de la clàusula de revisió salarial per al conjunt del personal de les diferents administracions públiques. Intersindical Valenciana considera que aquesta és necessària per evitar les pèrdues de poder adquisitiu que es produeixen cada any per la desviació de l'IPC. En el projecte de PGE 2009 presentat pel govern espanyol no apareix cap referència a la recuperació de poder adquisitiu del personal del sector públic.

- La modificació de la quantia de les pensions ordinàries de jubilació per incapacitat permanent per al servei del personal del Règim de Classes passives de l'Estat. El projecte de PGE 2009 proposa la reducció de l'import de la prestació al personal que no tinga vint anys de serveis efectius en el moment de produir-se el fet causant de la incapacitat permanent. Aquesta reducció no ens sembla adequada ja que suposarà una disminució important de les seues retribucions. La nostra proposta és que s'elimine eixe apartat i que es cobre el 100%.

Intersindical Valenciana espera que els diferents grups presenten aquestes propostes com esmenes en el tràmit parlamentari. Les propostes suposen una millora de les condicions laborals i econòmiques del personal del sector públic que ha vist com, any rere any, perd poder adquisitiu.

País Valencià, 21 doctubre de 2008

Intersindical Valenciana considera insuficient l'augment salarial per les empleades i empleats públics

Intersindical Valenciana considera clarament insuficient l'augment salarial per al funcionariat i el personal laboral previst en els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2009. El Govern espanyol ha presentat a les Corts Generals una proposta que es desglosa en: 2% d'augment general, 1% en concepte de suma d'una part del complement específic en les pagues extraordinàries, fins un 0,5% per als plans de pensions i un 0,35% de fons addicionals per a productivitat del personal que treballa en l'Administració General de l'Estat. Per tant, l'augment real de les nòmines serà de 3%.

Des de la Intersindical Valenciana es considera que amb aquest augment, pactat amb CCOO, UGT i CSIF en l'àmbit de la Mesa General de Negociació, el conjunt del personal del sector públic tornarà a perdre diners un any més. Aquest augment del 3% està molt allunyat de l'IPC previst per al mes de setembre que se situa en el 4,6%. A més, des de l'any 1990 el personal del sector públic ha perdut un 17,70% de poder adquisitiu.

Intersindical Valenciana reclama un augment superior que siga igual a l'IPC real, la clàusula de revisió salarial i una quantitat per recuperar les pèrdues anteriors. No es pot acceptar que en èpoques de creixement s'haja perdut una quantitat important de poder adquisitiu i ara, en plena crisi econòmica, siguen també les treballadores i treballadors de les diferents administracions públiques els que hagen de continuar perdent diners. De fet, en la majoria dels convenis col.lectius del sector privat s'apliquen clàusules de revisió salarial que els sindicats signants de l'acord del sector públic ens neguen. Negativa que comparteixen el Govern Espanyol i el Consell de la Generalitat. Aquesta darrera no pensa contemplar en els seus pressupostos cap mesura compensadora ni cap clàusula de revisió salarial per al seu personal.

En el País Valencià no tenen clàusula de revisió salarial 217.756 funcionàries i funcionaris. 123.756 treballen en l'Administració del Consell, 34.978 en l'Administració de l'Estat i 58.939 en les diferents administracions locals. No la tenen en estar prohibida per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. Per açò, el Sindicat farà una crida als diferents partits polítics que tenen representació en les Corts Espanyoles a que negocien amb el govern central el seu establiment o que, en cas de no ser acceptada pel govern espanyol, presenten esmenes per garantir que entre en el text final que s'ha d'aprovar.

València, 2 d'octubre de 2008

El Ministeri d'Administracions Públiques proposa un augment de retribucions inferior a l'IPC

El Ministeri d'Administracions Públiques (MAP) va a proposar a la Mesa General de les Administracions Públiques que les retribucions per a 2009 experimenten un augment inferior a l'IPC. Recordeu que en el mes d'agost, l'IPC interannual s'ha situat en el 4,9%.

El MAP proposa el següent:
2% d'augment general
1% de la massa salarial per a augmentar el complement específic en les pagues extres
0,5% per al Pla de pensions de l'Administració General de l'Estat (AGE)
0,375% per a fons addicionals per a reclassificacions dins de l'AGE
El que no queda clar en les informacions de premsa és quina part d'aquesta proposta s'aplicarà amb caràcter general a tot el personal de la resta d'Administracions Públiques. El més segur és que es fixe el 2% d'augment general + el 1% per a la paga extra + fins a un 0,5% per al pla de pensions (ja sabeu que la Generalitat ho limita a un 0,3%).