1r de maig 2008

En l’últim any, la classe treballadora
està patint un conjunt d’agressions
tendents a eliminar drets adquirits
que supera de bon tros el que es
coneixia fins ara. Es tracta d’un atac
contra els nostres interessos,
perfectament orquestrat, constant,
estratègicament dissenyat, de
manera que es retallen drets
adquirits després de quasi dos-cents
anys de lluita obrera, i que tant
dolor i patiment van costar
aconseguir. Diuen que els atacs
provenen dels “mercats”, que és com
ara anomenen el robatori i
l’especulació que està en la base del
sistema capitalista.

Aquesta estratègia es complementa qüestionant el paper del
moviment sindical com l'últim escull organitzat que s'oposa a
les seues pretensions. No esperem un panorama millor a curt
termini, els atacs seguiran, però aquesta certesa no ha
d'atemorir-nos ni detenir-nos.
Les polítiques del Govern espanyol i del Govern valencià
estan fent pagar la crisi a les treballadores i treballadors, a
través dels plans d’ajustos, la reforma laboral, la reforma de
les pensions i de la reforma de la negociació col·lectiva. Al País
Valencià, les dades d’atur superen àmpliament la mitjana de
l’estat. Els sous són més baixos i la destrucció d’ocupació i
d’empreses mitjanes i menudes és també superior.
El teixit industrial es va afeblint mes rere mes, sense que es
pose en marxa cap política per capgirar aquesta tendència.
Especial responsabilitat té la Generalitat, que és
l’administració competent, per la seua falta d’actuació real,
més enllà d’anuncis buits i propaganda.
A més, estem assistint a retallades en Educació, Sanitat,
Serveis socials i la resta de serveis públics. I s’anuncien més
retallades i expedients de regulació d’ocupació (ERO) en
empreses públiques –com FGV, Vaersa o RTVV- i, fins i tot,
administracions territorials –com alguns ajuntaments.
Enfront d’aquesta situació, Intersindical Valenciana
considera necessària la mobilització de les treballadores i
treballadors per frenar aquestes polítiques. Per això, les
treballadores i els treballadors hem de prendre consciència
que només des de la unitat i l'organització és possible resistir.
Però parlar d'unitat no és pretendre que els altres
assumisquen les nostres posicions; parlar d'unitat és cedir
cadascú de manera que siga possible articular un moviment
d'àmplia base, alegre i combatiu, plural, radical i contundent
amb qui ens han ficat en aquesta situació.
Resistir és defensar els nostres drets i defensar el
sindicalisme com un instrument útil. Reclamem un
sindicalisme que compte amb els treballadors i treballadores i
no es deixe seduir per les polítiques neoliberals que volen fer
creure que no hi ha una altra eixida que la que ells proposen.
Un sindicalisme fort que demostre que no tots els sindicats
són iguals.
Enfront de les polítiques que ataquen els drets socials i
laborals, enfront de l’antipolítica i l’antisindicalisme, enfront
del desmantellament i la privatització dels serveis públics, que
espremen encara més els sectors menys afavorits de la
societat, hem d'oposar la defensa de l'exercici de la política i
del sindicalisme reivindicatiu.
La Intersindical Valenciana crida la classe treballadora a la
unitat sobre aquests principis. I, el pròxim 1 de maig, a eixir al
carrer a defensar-los.
Que tots els dies siguen primer de maig! Resistir avui és
avançar i poder véncer demà. Ni un pas arrere!

ni 67, ni reforma laboral,
ni reforma de les pensions