|
descarregar document en pdf
Un any més, podem afirmar que el Primer de Maig no
pot ser més que una jornada de lluita i conscienciació. La crisi que patim
està mostrant les vergonyes d’un model econòmic depredador i consumista
que intentava convéncer la classe treballadora que el creixement seria
permanent i el consum estaria a l’abast de tot el món. Mentien, ho sabien,
i nosaltres també sabíem que mentien, però la factura seguim pagant-la els
de sempre, les treballadores i els treballadors.
No es tracta d’una crisi conjuntural, sinò global i
estructural: afecta tot el planeta. La cobdícia del sistema financer, els
interessos especulatius i les polítiques neoliberals són responsables d’un
greu conflicte que ara intenten pal·liar a costa nostra: expulsen a molts
dels seus llocs de treball mentre que als que el mantenen se’ls congela el
sou i se’ls abarata l’acomiadament.
Aquesta crisi s’emmarca en d’altres d’àmbit global:
la crisi alimentària, la del medi ambient, la que separa els països del
Nord i del Sud. Però ara no són possibles solucions parcials. El
creixement continuat del consum és incompatible amb l’ús racional dels
recursos econòmics i energètics; la fam està provocant una crisi
demogràfica sense precedents; els recursos no permeten mantindre un domini
imperial del món.
Un altre món ha de ser possible perquè és necessari.
I en la construcció d’un model econòmic democràtic, solidari i ecològic la
classe treballadora ha d’esser protagonista.
Al País Valencià, el model de creixement s’ha basat
en la construcció i el turisme.
El rajol pateix un procés d’ajust que ja no ens retornarà a la situació
anterior, perquè en els últims anys s’ha construït
molt per damunt de la demanda real. L’informe sobre l’urbanisme valencià
del Parlament Europeu revela com s’ha generalitzat la corrupció en el
sector. El turisme possiblement es ressentirà, perquè la classe obrera
europea també pateix la crisi. Entre els expedients de regulació de
l’ocupació, que es multipliquen, destaca el de Ford, una de les empreses
més emblemàtiques. No és l’únic.
El nombre d’aturats creix exponencialment i la
desestructuració i l’exclusió social són ja realitat.
Mentre el sistema financer només es preocupa dels seus guanys i demana a
les administracions un rescat, segueix bloquejant el crèdit a l’espera de
millors temps per al seu negoci, després de sanejar-lo amb els diners de
tots nosaltres.
La patronal aprofita per a ajustar els salaris i
reclamar més desregulació del mercat de treball i reestructurar les
plantilles, sovint sense justificar-ho. El govern espanyol, que dedica
quantioses sumes de l’estat per a salvar bancs i empreses, no ofereix
ajudes directes a les persones que han perdut el seu treball, la seua casa
i part del seu futur.
El govern valencià, envoltat en un núvol de corrupció
i ocupat en camuflar les seues vergonyes, amaga les greus responsabilitats
que li correspon assumir. Durant anys, el Consell ha dedicat quantitats
desmesurades en obres i projectes de dubtosa rendibilitat econòmica i
nul·la repercussió social. Els serveis públics s’han privatitzat i
deteriorat; patim problemes greus en educació, sanitat i justícia i estem
a la cua de tot l’estat en serveis assistencials. Seguim encara a l’espera
que la Generalitat
decidisca posar els mitjans necessaris per a aplicar la llei de
dependència.
Calen unes altres polítiques de suport directe a la
ciutadania; lliuraments de crèdit a les petites i mitjanes empreses;
implantació d'un salari social; augment de la protecció social; aplicació
de la llei de dependència; controls sobre les empreses i bancs que reben
ajudes; gratuïtat del transport per als aturats i aturades; control públic
del crèdit i les rendes del capital; millora dels serveis públics, amb una
gestió pública integral; nova política laboral basada en el treball
estable i reducció al mínim de la precarietat i la subcontractació.
En aquest Primer de Maig, recordem les víctimes dels
homicidis laborals provocats pel menyspreu de les mesures de protecció i
per unes condicions laborals, especialment la precarietat, responsables de
la sinistralitat i els danys a la salut. No oblidem les dones, víctimes
d’una estructura social que les discrimina en el treball i que sovint està
a la base de l’assetjament i la violència masclista.
El Primer de Maig és un dia de trobada, reivindicació
i lluita. Junts, els treballadors i les treballadores, podem construir una
altra realitat social i impulsar el canvi necessari.
És hora d’exigir més drets socials en una societat
més lliure, més justa i més solidària.
Hui pot ser un bon dia per encetar el canvi.
Visca el Primer de Maig!
|
