|
Mariano Postigo, Sindicat
de Treballadors de l’Administració – Intersindical Valenciana
(STA-Iv).
Ignacio Ortega,
Plataforma Unitària de Treballadors (PUT).
Manuel Serrano, Sindicat de Treballadors
de l’Ensenyament del País Valencià – Intersindical Valenciana
(STEPV-Iv).
|
|
Aquest primer de maig del
2001 ha de marcar el començament d'una etapa en què el benestar social
arribe a tots. Ha d'iniciar una fase en què el desenvolupament
econòmic vaja acompanyat de la potenciació dels drets de les
treballadores i treballadors, de les seues condicions laborals i, al seu
torn, ha de permetre un repartiment més just de la riquesa.
Al segle XXI s'ha de
superar les desigualtats socials i fer efectiva la protecció efectiva a
escala global del nostre planeta. No obstant, el segle ha començat de
forma ben distinta i poc encoratjadora.
Els Estats Units han
començat enfrontant-se a la resta del món amb un canvi radical en la
seua política exterior, reprenent les formes que van utilitzar
anteriors governs republicans. Bona prova d'això és el rebuig als
Acords de Kioto, el suport al govern ultradretà d'Israel o el conflicte
generat pels vols d'espionatge sobre Xina. Aquestes accions fan
previsible un augment de la tensió mundial i de les polítiques
globalitzadores.
D'altra banda, les
últimes actuacions del Govern espanyol confirmen la seua aposta per un
neoliberalisme agressiu que confirma la insaciabilitat política del
partit que el sustenta. L'incompliment sistemàtic dels acords pactats
amb els sindicats, de mode unilateral, ho confirmen. L'Audiència
Nacional, en una sentència recent, ha hagut de recordar-li a l'Executiu
que els pactes s'han de complir i que el Govern ha de sotmetre's a la
llei. L'Audiència li ha recordat que ha de negociar les condicions de
treball de les seues empleades i empleats i complir escrupolosament amb
tot el que pacta. Però el Govern segueix incomplint les seues
obligacions i prenent decisions en matèria laboral sense cap
negociació prèvia.
En ple procés de
negociació sobre la reforma laboral, el Govern ha intervingut legislant
sobre temes propis de la negociació col·lectiva entre els sindicats i
la patronal. Al desembre del 2000, el Govern va trencar les regles de
joc en declarar públicament que si en uns mesos no s'arribava a un
acord, prendria la iniciativa per a legislar. Amb aquest posicionament,
el Govern trencava tota possibilitat d'acord en prendre partit a favor
de la patronal. En dilatar la negociació i esperar, la patronal sabia
que guanyava, perquè els seus interessos i els del Govern són
coincidents.
La reforma laboral, lluny
de resoldre els greus problemes del món del treball, els agreuja. En
les societats capitalistes, aquestes reformes pretenen aconseguir una
adequació dels sistemes productius per a obtenir una rendibilitat
econòmica sense reflectir-la en les condicions de vida de les
treballadores i treballadors. Aquesta reforma consolida la temporalitat
en la contractació i no dóna respostes ni a la precarietat en
l'ocupació ni a la sinistralitat laboral. Qüestionar sistemàticament
el sistema de pensions és una altra agressió que sistemàticament
venim patint. Amb l'excusa d'adaptar el sistema a situacions canviants,
se'ns proposa que una part dels nostres ingressos —els que deurien
reportar una major qualitat de vida— es dediquen a engreixar uns
comptes de capitalització en forma de plans de pensions que tornen a
utilitzar-se per bancs i empreses en noves inversions, que al seu torn
els reporten més beneficis.
La unitat de tots els que
ens sentim treballadors i treballadores ha de ser una ferramenta per a
aconseguir els nostres objectius. La ruptura d'aquesta unitat en la
defensa de causes comunes, ha sigut sempre un dels objectius prioritaris
del capital i del neoliberalisme que el gestiona. La divisió entre la
classe treballadora és un pas arrere que entorpeix el camí a
recórrer: la història ens ensenya que els èxits socials s'han
aconseguit amb la contribució de totes les forces obreres de progrés.
El deteriorament
progressiu dels serveis públics per a justificar la seua
privatització, és un fet quotidià. Els sindicats clàssics es veuen
desbordats per la realitat diària, sense iniciatives davant de les
agressions que sofreix el sistema públic. La seua dependència
econòmica els obliga a confondre els fets amb les causes. Per a buscar
solucions a la problemàtica que travessa el món del treball fan falta
noves formes organitzatives. Només des d'un sindicalisme de classe,
autònom, participatiu i solidari, sense dependències econòmiques ni
polítiques, que aposte per l'emancipació de les persones i
col·lectius oprimits i contra les desigualtats socials, podrem oferir
solucions de progrés als reptes del nou segle. Només des d'aquest
model sindical, amb participació i debat, sense imposicions, serà
possible recuperar la confiança dels treballadors. |
| |
|
|
| |
|
1º DE MAYO, POR LOS
DERECHOS LABORALES Y CONTRA LAS REFORMAS DEL PP, HACIA LA HUELGA GENERAL |
| |
|
|
| Augusto Serrano. Portavoz
Confederación de STES |
|
El Primero de Mayo
representa la lucha histórica de los trabajadores y de las trabajadoras por
el derecho a un trabajo digno, por el derecho a la mejora de las condiciones
de vida y de trabajo y por la consecución de una sociedad en la que
desaparezcan las desigualdades sociales y en la que se dé primacía a la
persona frente al capital.
La conmemoración del
Primero de Mayo, como fiesta reivindicativa de los trabajadores y
trabajadoras que es, nos exige hacer un balance de la situación en la que
nos encontramos y plantearnos perspectivas de futuro.
La situación actual en el
Estado español viene definida por la mayoría absoluta de la derecha en el
Parlamento, lo que le permite ir tomando medidas que perjudican claramente a
la mayoría de los trabajadores y trabajadoras y benefician a las grandes
empresas, dentro de una óptica neoliberal. Así nos encontramos con la
imposición por el gobierno de una reforma laboral que empeora las
condiciones de trabajo, que abarata el despido al reducir el número de
días a percibir como indemnización por año trabajado, amplía sin límite
de edad el contrato en prácticas, se elimina el límite del porcentaje
horario para los contratos a tiempo parcial. El Pacto de Pensiones,
recientemente suscrito por el gobierno, la patronal y un sindicato, es un
ataque más a los trabajadores y trabajadoras que pone en peligro la
viabilidad del sistema de Seguridad Social y el cobro futuro de pensiones;
con las cuotas que pagamos se financian las pensiones no contributivas, que
deberían ampliarse, e incluir el salario social, y ser sufragadas por los
impuestos; se utiliza el superávit de la Seguridad Social para financiar el
déficit del Estado, en lugar de mejorar las prestaciones actuales,
permitiendo la jubilación anticipada para dar acceso a otros y otras a un
puesto de trabajo y aumentar el fondo económico para las futuras pensiones,
mientras que se reducen impuestos directos a las grandes empresas y a los
salarios millonarios y se aumentan los indirectos.
El gobierno está inmerso
en una política de privatizaciones en los servicios públicos, con
reducciones salvajes de personal, mientras impone restricciones salariales
al personal de las administraciones públicas y no cumple la sentencia por
la que se declara nula la congelación salarial del 97. La situación en la
enseñanza se intenta deteriorar desde la derecha social, representada por
los foribundos e infundamentados ataques en distintos medios a su
funcionamiento y resultados, y por la derecha gubernamental, que contribuye
a estos ataques como forma de fundamentar las reformas que quieren imponer.
Pretender segregar al alumnado a una temprana edad en función de sus
conocimientos y dificultar el acceso a estudios superiores, todo con el
objetivo de potenciar la enseñanza privada, a la que pretenden encumbrar
con el trasvase de recursos económicos de la pública.
La solidaridad
internacionalista entre los trabajadores y trabajadoras de todo el mundo
exige que en el Primero de Mayo los Sindicatos del "primer mundo"
denunciemos que vivimos en un mundo único, en un mundo en el que las
desigualdades sociales son cada vez mayores, los ricos más ricos y los
pobres más pobres (un dato: 1.200 millones de personas sobreviven cada día
con menos de un dólar), acumulando las mujeres una doble marginación, como
trabajadoras y como mujeres. Vivimos en un mundo en el que los organismos
multilaterales del capitalismo predican la globalización como la solución
de todas las penurias de la humanidad, cuando lo que se globaliza es la
explotación para la mayoría y el enriquecimiento de la minoría (un dato:
las 200 personas más ricas del mundo poseen más de un billón de dólares,
lo que significa la suma de los ingresos de 582 millones de personas de 43
países), lo que da lugar a fenómenos como que en el África Subsahariana
se tenga hoy un nivel de vida inferior al de hace 40 años.
Las perspectivas de futuro
pasan, en este Primero de Mayo, por articular la unidad de todos los
trabajadores y trabajadoras y de sus organizaciones sindicales para actuar
conjuntamente en dos niveles; primero para articular movilizaciones de
protesta que desemboquen en una huelga general que tenga como objetivo
paralizar la política de reformas del gobierno por cuanto supone de
perjuicios para la clase trabajadora; y, segundo, concienciar y movilizar a
las trabajadoras y trabajadores para denunciar los efectos de la
globalización y la necesidad de ayudar a conseguir a los países en vías
de desarrollo los instrumentos básicos e imprescindibles para salir de la
actual dependencia
|
