III CONGRÉS DE LA INTERSINDICAL VALENCIANA

Reglament del Congrès
Ponència d’Acció Sindical
Ponència: Els nous reptes de la seguretat i la salut laboral
Ponència d'organització
Determinació d’àmbits

Com arribar a l'hotel i a la Universitat Politècnica (Plànols)

Cloenda del III Congrés de Intersindical Valenciana

Intersindical aposta per l'extensió del seu model sindical

		Durant els dies 13 i 14 de juny han tingut lloc les sessions del III Congrés de la Intersindical Valenciana. En el congrés han participat 174 delegades i delegats dels diferents sindicats que formen part de la confederació. S'han aprovat les ponències de salut laboral, acció sindical, organització, modificació dels Estatuts, carta financera i determinació d'àmbits, així com resolucions en contra de la jornada de 65 hores, la modificació de la llei de la seguretat social i a favor de l'ensenyament i la sanitat públiques. A més, s'ha triat un Secretariat Confederal format per 16 persones que actuarà com una direcció col.legiada. En la sessió inaugural van participar diversos representants de la societat valenciana. El Vice-rector de Cultura, Juan Bautista Peiró López, va donar la benviguda a les delegades i delegats. També van intervindre el conseller de Justícia i Administracions Públiques, Fernando de Rosa Torner; el senador del PSPV-PSOE, Andrés Perelló; la Coordinadora General EUPV, Glòria Marcos Martí; el Secretari General Bloc, Enric Morera i Català; el membre de la Comissió Permanent del PCPV, Rafael Pla; la responsable de polítiques socials d'Iniciativa del Poble Valencià, Reyes Matamales; el President d'Esquerra- País Valencià, Agustí Cerdà; el porrtaveu d'Esquerra Ecologista-Els Verds, Carles Arnal; el Secretari General de la Unió de Llauradors i Ramaders del País Valencià, Josep Botella; la presidenta províncial de CSI-CSIF, Paula Breñas; el President Autonòmic d'ANPE, Antonio Ponce; el Coordinador de la Zona de Levante de la Coordinadora de Treballadors del Mar, Rafael Beses Miguel; el Secretari d'Organització del Col.lectiu Lambda, José de Lamo; el representant d'ACSUD-Las Segovias, Tomàs de los Santos; la representant d'Entrepobles, Clara Molina; el Ex-President de Valencians pel Canvi i membre del Consell Directiu, Francesc de Paula Burguera; el representant d'Acció Cultural del País Valencià, Isidre Crespo i el President d'Escola Valenciana, Diego Gòmez. En la cloenda van intervindre represetnants de diversos sindicats: Intersindical Alternativa de Catalunya, Intersindical Canària, STEE-EILAS (País Basc), STECLM-Intersindical (Castella la Manxa), STEA-Intersindical (Aragó), STEG (Galiza), USTEA-Intersindical Analuza, STEI-Intersindical de les Illes Balears, Sindicat de Treballadors per la Unitat de Classe, Sindicat Ferroviari-Intersindical i de la Confederació Intersindical. També es llegiren salutacions del Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), Intersindical de Aragón, del STERM-La Intersindical (Murcia) i de l'Associació Civica Valenciana Tirant. Entre els participants en el Congrés es trobaven els sindicats: Associació de Funcionaris Interins Docents, Col.lectiu Autònom de Treballadors i Interins de la Generalitat Valenciana. Intersindical Valenciana i aquestes tres organitzacions han signat, recentment, sengles cartes de relacions per tal de convergir en el projecte intersindical. La Intersindical Valenciana és una confederació en la qual s’integren el Sindicat de Treballadores i Treballadors de les Administracions i Serveis Públics (STAS), el Sindicat de Treballadores i Treballadors de la Salut del País Valencià (STSPV), el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV), el Sindicat de Treballadors i Treballadores del Metall (STM), el Sindicat de Treballadores i Treballadors de la Indústria, Comerç i Serveis (STICS) i el Sindicat Ferroviari del País Valencià (SF-i). La Intersindical Valenciana es va constituir en 2002. Els sindicats que formen part de la Intersindical Valenciana mantenen la seua autonomia, la seua sobirania, amb estructures i línies d’actuacions pròpies. Actualment té 15.000 afiliades i afiliats i 420 delegades i delegats, majoritàriament en les administracions públiques i de forma incipient en el sector privat. Intersindical Valenciana pretén ocupar un tercer espai sindical convertir-se en una alternativa sindical per a molts treballadors i treballadores, una opció compromesa amb els reptes de la societat del segle XXI. Un espai sindical basat en l’assemblearisme, l’autonomia i la participació, allunyat del sindicalisme burocràtic. Els documents aprovats plantegen la necessitat de disposar d'un model productiu i social propi que supere els actuals. També estableixen les línies de l'acció sindical, l'horitzó que orienta tots els treballs desplegats de les les bases per les seccions sindicals. Defineixen alguns punts de la política sindical per als propers quatre anys, com la reivindicació d'un marc valencià de relacions laborals. A més aborden altres temes: els canvis en la legislació reguladora de la representació sindical; el reconeixement de la pluralitat sindical; la definició de les actuacions envers les condicions laborals i la precarietat laboral; la necessitat d'un treball saludable i la prevenció o lluita contra la violència en el treball i la sinistralitat laboral; el treball amb els moviments socials; els drets socials i les polítiques d'igualtat. València, 15 de juny de 2008

Presentació del III Congrés

Reforçar el sindicalisme
valencià, autònom i assembleari

Després d’un procés assembleari de debats durant dos mesos que culminarà a finals de maig amb l’elecció de les persones delegades, dos centenars de sindicalistes es reuniran durant els dies 13 i 14 de juny a la Universitat Politècnica de València en el III Congrés de la Intersindical Valenciana. En el congrés intervindran com a convidades altres organitzacions sindicals, representants d’institucions públiques, moviments socials i partits polítics.

El III Congrés de la Intersindical Valenciana —confederació en la qual s’integren la Plataforma Unitària de Treballadors (PUT), el Sindicat de Treballadors de l'Administració (STA) i la Federació de Sindicats de Treballadores i Treballadors del País Valencià (integrada alhora per l'STEPV, l'STSPV i l'STAPV) — servirà per a reflexionar sobre el projecte sindical, social i de País, amb ponències i resolucions sobre l’acció sindical, el model productiu valencià, la salut laboral o els estatuts, amb propostes per a reactivar el model de sindicalisme nacional, confederal, autònom i assembleari, entre altres qüestions.

El congrés constitutiu de la Intersindical (2002) va establir que l’expansió del nou projecte sindical era compatible amb l'autonomia i els trets identitaris de cada organització confederada. Cada sindicat mantenia, per tant, la sobirania plena, amb les estructures i línies d'actuació característiques.

Els debats del segon congrés van aprofundir en eixos com el compromís amb el pacifisme, la defensa dels sectors més desfavorits, la promoció de la salut i la seguretat en el treball, la defensa dels serveis públics, la denúncia de la precarietat laboral i un seguit de principis ideològics, com ara l'autonomia sindical, la construcció nacional i la defensa d’un marc valencià de relacions laborals. Aquest congrés també va abordar les estratègies d'expansió del Sindicat i va obrir les portes a la incorporació d'altres organitzacions. S'hi va aprovar una carta de relacions amb el Sindicat Ferroviari (SF) i s’hi va constituir el Sindicat de Treballadores i Treballadores de la Indústria, el Comerç i els Serveis (STICS), organització a què s’afilien les persones i els col·lectius del sector privat identificats amb el projecte de la Intersindical.  

L’alternativa sindical

Set anys després de la seua constitució, la Intersindical Valenciana representa una alternativa sindical per a molts treballadors i treballadores, una opció compromesa amb els reptes de la societat del segle XXI que té una experiència suficient, derivada de les lluites que han protagonitzat les organitzacions que la integren.

Des de 2002, la Intersindical s’ha esforçat  per consolidar i cohesionar un model sindical de classe, nacional, autònom, sociopolític, democràtic, assembleari, reivindicatiu, confederal, internacionalista i solidari, plural i progressista, igualitari i ecologista, un conjunt de trets identitaris que continuen vigents.

Durant aquest temps, la Intersindical ha eixamplat la seua presència en els centres de treball, en els moviments socials i en el conjunt de la societat valenciana.  Els avanços, però, no han sigut fàcils. L’organització ha estat present en les plataformes unitàries i les lluites socials i polítiques, tant en el àmbit general del País Valencià, com en les comarques i les poblacions.

El medi ambient i l'ecologia, la defensa del serveis públics, el feminisme, l'alliberament nacional, la defensa del valencià, els moviments socials o els fòrums socials, són alguns fronts en què ha treballat. El repte en els pròxims anys és convertir la Intersindical en un referent conegut i útil per al conjunt de la classe treballadora valenciana.

Nous reptes

Les ponències del tercer congrés plantegen la necessitat de disposar d’un model productiu i social propi que supere els actuals models. També estableixen les línies de l'acció sindical, l'horitzó que orienta tots els treballs desplegats des de les bases per les seccions sindicals. Defineixen alguns punts clau de la política sindical per al pròxim període, com ara la reivindicació d’un marc valencià de relacions laborals. A més, aborden altres temes: els canvis en la legislació reguladora de la representació sindical; el reconeixement de la pluralitat sindical; la definició de les actuacions envers les condicions  laborals i la precarietat laboral; la necessitat d’un treball saludable i la prevenció i la lluita contra la violència en el treball i la sinistralitat laboral; el treball amb els moviments socials; els drets socials; les polítiques d'igualtat.

Proposta de Resolució: Reglament del Congrès

Consell Confederal

El Consell Confederal de la Intersindical Valenciana, reunit a Xàtiva en sessió ordinària, celebrada el 20 d'octubre de 2007, en compliment d'allò que estableix en els Estatuts
ACORDA
1.- Convocar el III Congrés de la Intersindical Valenciana.
2.- Aprovar la proposta de Reglament que figura com Annex I d'aquesta Resolució i delegar en el Secretariat Confederal perquè concrete la proposta organitzativa que figura en l'Annex II, sense perjudici de la validesa dels acords que, al respecte, prenga aquest Consell Confederal.

Xàtiva a 20 d'octubre de 2007

ANNEX I. Reglament

Article 1. El III Congrés es Celebrarà a València en el mes de juny de 2008. El període de debat començarà des del mateix moment de la publicació de les ponències al si de cada organització, de les quals es donarà difusió al conjunt de l'afiliació.
Article 2. L'Ordre del dia del III Congrés serà el següent:

- Aprovar el present Reglament.
- Elecció de la Mesa del Congrés.
- Informe del Secretariat Confederal.
- Ponències:
- Ponència d'Organització.
- Modificació Estatuts.
- Ponència d'Acció Sindical.
- Carta Financera.
- Salut Laboral.
- Model Productiu Valencià.
- Resolucions
- Elecció dels òrgans confederals.
- Ratificació o renovació representans I.V. en Confederació Intersindical.

Article 3. El debat es realitzarà en cada organització integrant de la Intersindical Valenciana, segons les normes de funcionament reconegudes per cada organització, assegurant la difusió de les ponències, documents i esmenes al conjunt de l'afiliació.
Article 4. El III Congrés de la Confederació Intersindical Valenciana estarà composat d'acord amb criteris de proporcionalitat segons l'afiliació de cada organització participant. En cap cas, més del 50% de delegades i delegats pertanyeran a una sola organització. Les organitzacions participants en el Congrés elegiran les persones delegades al Congrés segons els criteris i normes de funcionament reconegudes per cada organització, d'acord amb la següent distribució de delegades i delegats:_____
Article 5. Tindran dret a veu i vot, així com a ser electors i elegibles, totes les persones delegades al III Congrés. Són membres de ple dret del Congrés les persones integrants del Secretariat de Intersindical Valenciana.
Article 6. En el III Congrés s'hi constituirà una Comissió de Credencials, integrada per cinc persones, una per cadascuna de les organitzacions participants, la qual facilitarà, prèvia comprovació de la seua inclusió en el llistat de persones delegades, l'acreditació corresponent.
Article 7. El III Congrés funcionarà en plenari. Les decisions es prendran per majoria absoluta dels membres de ple dret acreditats en el Congrés, en primera votació. Si no s'obté la majoria requerida en la primera votació s'obrirà un segon torn de debat al final del qual es procedirà a una nova votació amb la mateixa majoria requerida, a excepció dels supòsits establerts a l'article 16 dels Estatuts que requeriran majoria de dos terços dels membres acreditats.
Article 8. El Ple del III Congrés quedarà constituït, en primera convocatòria, amb la presència de les dues terceres parts de les persones membres de ple dret, i en segona convocatòria, mitja hora més tard, amb la presència de la meitat més una d'elles. A proposta de la Mesa, el Ple aprovarà el procés de funcionament i fixarà l'hora d'acabament.
Article 9. La Mesa del Congrés, que es nomenarà a proposta del Secretariat de la Intersindical Valenciana, té com a funció dirigir tots els debats, sotmetre a votació els temes a decidir i moderar el seu desenvolupament. Podrà ser revocada a proposta d'un terç de les persones congressistes, si així ho decidira el Ple. La Mesa farà una proposta de distribució dels treballs i d'horaris. La Mesa haurà d'estar composada per cinc persones, de les quals una exercirà la Presidència, una altra la Secretaria i les altres actuaran com a vocals.
Article 10. Els documents congressuals que impliquen definició sobre línia d'acció sindical hauran de presentar-se fins a un mes abans del Congrés, amb prèvia aprovació de la inclusió pel Secretariat Confederal. Les propostes de resolució que no impliquen definició sobre línia d'acció sindical podran presentar-se fins a les 12 h del dia anterior a la cloenda del Congrés.

ANNEX II. Organització

Correspon al Secretariat de la Intersindical Valenciana
1.- Fer una proposta de ponències i resolucions i encomanar la seua elaboració als sindicats, entre les que figuraran:
Reglament del Congrés; Informe del Secretariat; Ponències i resolucions, sense perjudici del que aprove el Consell Confederal.
2.- Proposar la composició de: Comissió de Credencials, Comissió de Resolucions, Comissió de Candidatures i Mesa del Congrés.
3.- Resoldre quantes incidències puguen produir-se durant el procés congressual.
Correspon al III Congrés:
Establir la composició i elegir als membres del Secretariat Nacional, de la Comissió de Garanties i Conflictes, Comissió de Control Administratiu, presentar resolucions que no impliquen definició sobre línia d'acció sindical i atorgar els poders de representació.

Ponència d’Acció Sindical

Introducció

Fa quatre anys parlàvem de vèncer l'escepticisme. Amb aquest objectiu les companyes i els companys de la Intersindical han dedicat els seus esforços des d'aleshores a aquesta tasca, tot i que els resultats presenten aspectes contradictoris.

D'una banda, els problemes romanen i de vegades sembla que augmenten.

A l'àmbit estrictament laboral, les negociacions resulten cada volta més difícils, i malauradament les dificultats no solament venen de les empreses, les patronals o les administracions, sinó que fins i tot són les pròpies organitzacions sindicals "majoritàries" les que actuen d'esquena a les treballadores i els treballadors, i defensen el seu estatus institucional emparant-se en una legislació feta a la seua mesura per tal d'excloure de forma sectària les organitzacions sindicals democràtiques que li resulten incòmodes.

A l'àmbit sociopolític tampoc no han canviat massa les coses. La política expansiva capitalista ha continuat el procés globalitzador amb una creixent concentració mundial de capital que ha provocat un augment de desigualtat social. Augmenten les diferències entre països pobres i rics, els països emergents creixen sota el mateix model expansionista i depredador, la devastació ecològica del planeta s'esdevé com inevitable i posa en perill el futur de l'espècie humana. Les relacions internacionals basades en l'hegemonia dels països poderosos sobre els més dèbils condueix a la barbàrie i perpetua la violència per tot arreu. Tot això acompanyat de la presència d'un pensament únic evidenciat i difós mitjançant uns mitjans de comunicació immersos en un procés imparable de concentració i transnacionalització i una manipulació informativa sense precedents.

A casa nostra, hem patit dotze anys de gestió política, social i econòmica insostenible, però sembla que no n'hem tingut prou, i haurem de resistir encara més. Però resistir ja no serà suficient, i ara ja ens correspon transformar la realitat, una realitat ben diferent d'aquella que reflecteixen molts mitjans de comunicació.

Vivim a un país on es parla molt de modernitat, on l'economia està basada en dos pilars tan febles com la construcció i el turisme massificat, que tenen com conseqüència inevitable la depredació del territori i la seua urbanització sense límits. El model industrial ha entrat en crisi, castigat per la descapitalització i la deslocalització, amb un índex d'atur per damunt de la mitjana espanyola, un mercat laboral on la precarietat és la manifestació generalitzada de les relacions laborals, on les dones i els joves són els col·lectius més castigats, amb un govern valencià que no inverteix en investigació, desenvolupament i innovació, que fa dels serveis públics un negoci d'amics, que privatitza i externalitza i que actua com a fre per a evitar que les conseqüències positives de les polítiques socials del govern espanyol arriben a les valencianes i el valencians. El govern valencià menteix sense ruboritzar-se quan fa anuncis publicitaris sobre el transvasament de l'Ebre, que prevarica en oblidar les nombroses sentències que certifiquen la unitat lingüística, que castiga la ciutadania negant-li el seu dret a veure les emissions de TV3. Un govern que no es ruboritza però que fa ruboritzar-se un ampli grup de ciutadans i ciutadanes amb vergonya aliena.

Per altre costat aquests quatre anys també ens han proporcionat sensacions satisfactòries, malgrat les dificultats. El projecte d'Intersindical Valenciana va obrint-se pas. En aquests últims quatre anys de treball hem comptat amb el suport de milers de treballadores i treballadors que avui disposen d'un ferrament que els permet construir la seu pròpia alternativa.

Ha arribat el moment d'analitzar la realitat amb voluntat del canvi. La Intersindical Valenciana ha de continuar participant en la configuració d'espais de resistència front als efectes de la globalització capitalista, tot i coneixent, que també la lluita dels treballadors, de la ciutadania, dels pobles, ha de fer-se també amb una perspectiva global. No n'hi haurà alternativa si no és global, però totes les lluites són importants. Per això hem de fer-nos presents en les lluites que cada dia es donen en els centres de treball. Hem de donar la veu a les treballadores i els treballadors que lluiten en defensa de les seus condicions socials i laborals. Hem de participar activament en els moviments socials alternatius i defensar els drets de la ciutadania i els pobles per tal de conquerir una democràcia plena basada en la igualtat, la llibertat i la lliure determinació. Hem d'intervindre en la construcció col·lectiva d'un projecte alternatiu de desenvolupament sostenible.

Un model productiu i social per al País Valencià

El model econòmic basat en la construcció i en la massificació turística no pot ser ja l'horitzó del creixement econòmic al País Valencià. La proliferació d'urbanitzacions i de camps de golf representa una pressió insostenible pel territori i els recursos naturals.

Per a oposar-nos a aquest model necessitem construir d'un model alternatiu que exigeix mesures de caràcter polític, social i econòmic. La transformació d'un model social econòmic i polític esgotat en un nou model alternatiu és un repte que evidentment ultrapassa les nostres possibilitats, però com a organització sociopolítica que aposta per transformar en profunditat l'organització econòmico-social, ens correspon almenys mostrar nous camins sense els quals és impossible una millora estructural de les condicions sociolaborals de les treballadores i els treballadors.

Tampoc no desconeixem que vivim en un territori amb una estructura política molt condicionada per estructures més amples, com l'Estat espanyol i la Unió Europea. És per això que en aquest document no ens referim a canvis revolucionaris, sinó simplement a canvis estructurals en el model valencià que permeten més sostenibilitat, més diversificació de l'estructura econòmica i més protagonisme de les polítiques públiques, tant en la gestió directa dels serveis com en la política investigadora, les iniciatives de legislació social i l'orientació de la mateixa iniciativa privada.

La depredació que ha patit i pateix el nostre territori no permet ja continuar insistint en el sector de la construcció com a motor de l'economia valenciana, i tampoc en ofertes turístiques massificades que, a més de la inestabilitat que generen, produeixen economia informal, precarietat laboral, salaris baixos i greus perjudicis per a la salut de les treballadores i els treballadors. Per tant, és el moment que les diferents administracions prenguen iniciatives polítiques que incentiven models empresarials que aposten per la innovació, l'eficiència basada en llocs de treball de qualitat, estables i ben remunerats i un fort component tecnològic. Hi ha sectors com les energies renovables, la recuperació i la cura ambientals i l'assistència social que poden constituir una alternativa quantitativa i qualitativa als anomenats "motors" de l'economia, això si, sempre que existisca una voluntat política d'encapçalar un projecte renovador i sostenible.

És necessari un canvi en la política pressupostària, amb criteris molt més estrictes en les despeses de caràcter sumptuari i/o propagandista, o aquelles destinades a fastos de dubtosa rendibilitat social i econòmica. Això permetrà el transvasament de recursos a polítiques que fins ara han estat abandonades, com ara la sanitària, l'educativa o la social. D'altra banda, es fa imprescindible una política fiscal que no recòrrega a la demagògia de la baixada d'impostos i faça especial esment en la detecció i l'abolició de les borses de frau fiscal i d'economia submergida, incentivant les iniciatives productives, innovadores, sostenibles i con perspectives de futur i penalizant les pràctiques especulatives i depredadores. Potser fóra convenient establir una ecotaxa, destinada al desenvolupament d'energies renovables, l'eficiència energètica i la millora mediambiental. Les possibilitats d'intervenció econòmica de les institucions valencianes no depenen exclusivament de la política pressupostària sinó que també es possible l'orientació de les actuacions de les caixes d'estalvis del país, que estan entre les més dinàmiques de l'Estat.

L'augment de la despesa pública ha de ser el motor que pose en marxa i reactive l'economia valenciana, no sols donant suport al sector privat, sinó sobretot prenent la responsabilitat de ser la primera empresa del País Valencià. Correspon a les administracions públiques fer l'esforç de situar al País Valencià al nivell de benestar dels països capdavanters de la Unió Europea en polítiques socials i del medi ambient

La Intersindical Valenciana defensa un desenvolupament sostenible del sector agropecuari valencià, un element vertebrador de la societat que té repercussió sobre molts aspectes, fonamentalment sobre la salut, afavorint la producció de productes de qualitat, la cohesió social, la defensa d'uns preus justos per als llauradors i els ramaders, evitant l'especulació dels intermediaris i el domini de les grans distribuïdores. Més que apostar per aventures demagògiques i insostenibles com el transvasament del riu Ebre, cal fer polítiques que eviten la pressió especulativa sobre el territori agrícola que permeten un aprofitament dels recursos hídrics. En qualsevol cas, hem de potenciar un model agrícola sostenible i ecològic que es desenvolupe amb independència dels interessos de les multinacionals, especialment les del sector químic.

La política industrial ha d'apostar per les inversions en I+D+I, la formació, les contractacions estables i l'elaboració de productes de qualitat.

L'augment de la productivitat no és possible amb contractacions precàries i mal retribuïdes. L'experiència dels països més avançats demostra que la millor recepta per a reduir la sinistralitat laboral i millorar l'"eficiència" és el treball estable i de qualitat. De la mateixa forma, els sistemes jerarquitzats de gestió han de ser substituïts per models horitzontals la clau dels quals consisteix en la cogestió dels equips de treball i la implicació de les treballadores i els treballadors en els objectius.

Molt lligat a l'anterior, un altre aspecte a canviar és el sistema de subcontractació, responsable de la precarització, de les deficiències en la qualitat de la producció, i a mig termini de la devaluació del producte, de molts accidents de treball. En definitiva, és responsable de que una part important del capital industrial es perda en operacions especulatives que sols beneficien als especuladors però que acaben perjudicant clarament al conjunt de la ciutadania.

Quant al comerç, és convenient conservar la xarxa d'empreses familiars i no permetre el domini abusiu delsgrans distribuïdors. Mesures aparentment afavoridores dels consumidors, com l'extensió de l`horari comercial condueixen a un sistema monopolitzat per les grans empreses que estableixen sistemes de contractació basats en la precarietat i en la reducció dels drets de les treballadores, que són majoria aclaparadora en aquest sector.
El manteniment d'una xarxa comercial tradicional vertebra la societat i garanteix la qualitat i l'atenció, ja que la proximitat permet que la qualitat del servei siga la base de la seua publicitat i fa que moltes treballadores i molt treballadors autònoms tinguen llocs de treball de més qualitat. El comerç local és important perquè permet que milers de persones controlen més les seues condicions laborals. També permet augmentar la renda mitjana i que l'oferta siga més diversificada i flexible.

La política de transports i comunicacions constitueix un element bàsic de modernització. La potenciació del transport per ferrocarril, de persones i de mercaderies, ha de ser la clau del desenvolupament d'una xarxa radial de comunicacions que millore considerablement l'actual sistema de rodalies, la connexió intermodal entre nuclis urbans, centres industrials, ports i aeroports. Tot això és fonamental per al desenvolupament econòmic. Al mateix temps la interconnexió entre tots els nuclis de població, superant l'estructura centralista de les capitals de províncies, ha de permetre l'intercanvi necessari, especialment en un país tan allargat com el nostre.
El turisme continuarà sent un element central de l'economia del País Valencià, però ha de tenir un tractament menys conjuntural i més estructural. La sostenibilitat i la qualitat han de constituir les seus signes d'identitat. Hem de donar prioritat a la defensa dels paratges naturals i a la protecció i recuperació del litoral. Al mateix temps, és important que l'oferta turística faça visible la realitat social, cultural i lingüística del País.
Com hem dit, la política de l'administració ha de ser un eix vertebrador del País. La potenciació d'una educació pública valenciana de qualitat, d'una xarxa sanitària de gestió pública i universal, el desenvolupament de polítiques socials d'igualtat i conciliació, la protecció de les persones dependents, el desenvolupament de polítiques integradores i justes respecte de les persones immigrants haurien de constituir la màxima prioritat de qualsevol govern valencià.

Però aquesta tasca exigeix recursos que han d'augmentar considerablement, no sols en termes d'inversió pública, sinó també en la creació de llocs de treball en el sector públic, per a aproximar-nos a les xifres dels països europeus més desenvolupats. Es tracta de convertir el sector públic en l'autèntic motor de l'economia valenciana.

Evidentment, ens sobrepassen aquestes propostes però és important que en la tasca sindical disposem d'un marc de referències al qual adequar la nostra acció quotidiana. Aquestes reflexions pretenen contribuir precisament a definir aquest marc referencial.

Ara ens centrarem en les línies d'actuació sobre alguns temes bàsics.

Línies d'acció sindical

Els eixos que marcarem a continuació sols pretenen dibuixar un marc d'acció sindical, necessàriament incomplet perquè són les conjuntures les que ens obliguen a concretar la nostra acció. En una organització com la Intersindical correspon a cada sindicat de i especialment als col·lectius i assemblees de treballadores i treballadors marcar les línies d'actuació i el camí. El marc d'acció sindical de la Intersindical Valenciana no pot ser més que l'horitzó que permet l'orientació i la referència.

Política sindical

Incloem aquest apartat perquè l'ordenació de la representació sindical a l'Estat espanyol impedeix la representació democràtica de milers de treballadores i treballadors, i potencia el sindicalisme institucionalitzat com agent social. És per això que reivindiquem:

- Un marc valencià de relacions laborals.
- La modificació de la legislació que regula la representació sindical, a l'objecte d'ajustar la voluntat de les treballadores i els treballadors a la seua representació sindical.
- El reconeixement de la pluralitat sindical, amb un tractament igualitari a totes les organitzacions, en funció de la seua representativitat.
- El canvi de la normativa de finançament dels sindicats que garantisca la seua independència respecte a la voluntat política del govern.

 

Condicions laborals i precarietat Laboral

La precarietat laboral és transversal al sistema de relacions laborals que es donen a l'estat, de manera especial al País Valencià.

En primer lloc convé reflexionar sobre aquest concepte. La precarietat laboral no es limita al col·lectiu de treballadors temporals, sinó que esdevé una qualitat estructural de tots els àmbits laborals.

Els efectes de la precarietat no sols afecten la inseguretat econòmica de les persones que la pateixen, sinò que també incideixen en els projectes de vida personal i, de manera destacada, en la sinistralitat laboral.

La precarietat no afecta per igual a tots els sectors socials. Els col·lectius de joves, els immigrants i les dones pateixen els seus efectes de manera particular. Així mateix, les ocupacions on es concentra la precarietat són els de menor qualificació professional.

La precarietat es manifesta de diferents maneres:

- La rotació de l'ocupació i la temporalitat en la contractació.
- El grau de formalitat-informalitat de la relació laboral.
- L'estructura salarial, la correlació entre el salari base i els incentius.
- La dispersió i mobilitat geogràfica de les plantilles.
- La individualització de les condicions laborals.
- La durada i la distribució de la jornada.
- La legislació laboral, l'abaratament de l'acomiadament.
- El control públic, sindical i democràtic de les condicions laborals.

Cal destacar el sistema de subcontractació generalitzat en el qual es troba immers tot el sistema productiu valencià. Aquest fet, que s'ha convertit en estructural, té com a conseqüència un efecte multiplicador de la precarietat laboral, que no sols perjudica les treballadores i els treballadors, sinó que contribueix a desviar bona part de les inversions cap a l'especulació. Això provoca una disminució de la productivitat i una pèrdua important del valor afegit que suposa la qualificació professional.

Entre les mesures que cal impulsar en aquest àmbit cal destacar:

- Reducció al mínim de la subcontractació. Prohibició de la subcontractació en les adjudicacions de la Generalitat.
- Introducció de sistemes de cogestió amb els treballadors i les treballadores a les empreses, de manera que es permeta la participació en l'organització del treball, en el seu control econòmic i productiu, així com en el repartiment dels beneficis.
- Promoció de la plena ocupació, estable i de qualitat. Reducció de la jornada laboral a 35 hores i sense minva salarial per a combatre la desocupació. Conversió d'aquesta reducció en nous llocs de treball.
- Contractació laboral indefinida. Les formes contractuals temporals han de ser excepcionals i justificades, lligades a moments concrets o circumstàncies concretes de la producció. Penalització de la contractació temporal. Dràstica reducció de la temporalitat en l'administració pública.
- Causalització de l'acomiadament. Obligació de l'empresa a la readmissió en cas d'acomiadament improcedent quan el treballador així ho demane.
- Impuls a la contractació de joves, dones i persones majors de 45 anys, sense que aquests llocs produïsquen desigualtats en els drets entre els treballadors i les treballadores.
- Suport als serveis públics d'ocupació (SERVEF). Defensa de la responsabilitat pública en la gestió de l'ocupació. Prohibició de realitzar delegacions de tasques de mediació laboral en entitats privades i control permanent de la qualitat en la prestació pública d'aquests serveis. Coordinació entre les entitats nacionals, estatals i locals per a atendre les necessitats socials.
- Especial atenció a la situació laboral dels joves. Foment de la informació i sensibilització en drets i deures laborals entre les persones joves.
- Fixació d'una renda bàsica individual per a tota la població aturada o sense recursos econòmics suficients. Cobertura total de desocupació.
- Lluita contra les discriminacions en el treball per raó de sexe, edat, creences o posició social. Especial atenció a les persones amb discapacitats, dones, joves i immigrants, col·lectius amb menys drets en l'àmbit de les relacions laborals. En tot cas, cal respectar i complir el principi bàsic de: "a treball igual, salari igual". En relació a les persones amb discapacitat és necessari desenvolupar accions de conscienciació social i d'informació per al foment de la contractació d'aquest col·lectiu, així com l'augment del control del compliment de les quotes legals de reserva de lloc de treball.
- Defensa d'una política salarial que garantisca l'increment del poder adquisitiu dels treballadors i les treballadores. Reconeixement de la clàusula de revisió salarial per al personal al servei de l'administració pública. Salari mínim de 1200 euros.
- Potenciació i ampliació del sistema públic de pensions. Avanç de l'edat de jubilació als 60 anys, i de 55 per a aquells sectors de la producció on es pateixen condicions de treball particularment penoses. Possibilitat de jubilació parcial amb contractes de relleu.
- Pròrroga dels processos de jubilació incentivada.

 

Treball saludable. Prevenció i lluita contra la violència en el treball i la sinestralitat laboral

En aquest mateix congrés es debatrà un document específic sobre aquest tema. L'anomenem en aquesta ponència per destacar la seua importància en el conjunt de l'acció sindical. Es tracta d'un tema que forma part consubstancial al treball sindical diari i no ha de ser tractat com un afegit o un complement. En aquest sentit, la salut laboral ha de considerar-se una part essencial de la ponència d'Acció Sindical i un dels seus pilars.

Moviments socials

En aquest apartat incloem línies de treball diverses i tal vegada incompletes, eixos que no són nous, perquè ja portem molt de temps implicats, quasi sempre acompanyats d'altres col·lectius. Per a la Intersindical Valenciana, el canvi és un compromís de totes les persones que estimem aquest País i que volem deixar de veure'l esquilmat i maltractat. És per això que hem de participar i treballar amb altres col·lectius en els àmbits següents:

- Els moviments socials agrupats sota el lema "Un altre món és possible".
- La defensa del dret dels joves a emancipar-se. Dret a un habitatge digne i finançat amb fons públics.
- La lluita per un País Valencià més habitable i sostenible, tot i creant una nova cultura ciutadana basada en un nou model productiu.
- La lluita per a evitar el descontrol territorial, l'especulació, l'edificació desordenada i les agressions al medi ambient.
- La defensa d'un ús racional i sostenible de l'aigua que prime l'eficiència, l'estalvi, la reutilització i la depuració integral de les aigües i el manteniment de les capacitats de renovació dels ecosistemes fluvials i els aqüífers.
- La defensa, la millora i l'extensió dels transports públics, donant suport a les polítiques que afavorisquen els sistemes de transport menys contaminants i malbaratadors d'energia. Defensem de forma decidida el ferrocarril per a millorar la qualitat i el servei i estalviar energia, despeses públiques i contaminació, tot això en benefici de la mobilitat i el confort dels ciutadans i les ciutadanes.
- La defensa i la potenciació i ampliació de les xarxes ferroviàries comarcals i metropolitanes, la interconnexió de les diverses modalitats de transport públic: autobús urbà i interurbà, tren estatal i de la Generalitat, metro i tramvia.
- La reivindicació d'una política agrícola amb criteris ambientals, sanitaris, socials i de seguretat alimentària que assegure la supervivència de l'agricultura tradicional i la defensa de l'explotació agrícola familiar valenciana front els interessos aliens.
- La reclamació d'una fiscalitat ecològica que contemple l'aplicació d'ecotaxes.
- La normalització lingüística i cultural al nostre país.
- La defensa del dret de les dones a decidir lliurement sobre el seu cos i la seua maternitat.
- La defensa dels drets civils conquerits pels col·lectius de gays, lesbianes, bisexuals i transexuals.

 

Serveis públics i drets socials

La política de serveis públics ha de partir d'una premissa: el servei públic no és compatible amb els interessos de l'empresa privada. Per tant defensem la gestió pública directa, eficient i de qualitat dels serveis públics. Reivindiquem la reversió al sector públic d'aquells serveis la gestió dels quals haja estat privatitzada o externalitzada.

L'ampliació de l'estat del benestar amb serveis com l'atenció a persones dependents, mesures per a la conciliació, protecció de dones maltractades etc., manifesta la necessitat d'un canvi en el sistema de competències i pressupostari. Cada dia és més palesa la necessitat de més financiació i autonomia dels ajuntaments, gestors més adients per aquest serveis, amb més competències de les institucions locals i comarcals. La Intersindical Valenciana, d'acord amb les seues possibilitats, també ha de contribuir a potenciar aquestes estructures.

- Exigirem una carta de drets socials negociada amb el conjunt de la representació de les treballadores i els treballadors, sense exclusions.
- Els serveis públics han de garantir la igualtat, la solidaritat i la qualitat, la qual cosa significa transparència en la seua gestió, informació clara dels passos que es donen, implicació i participació de les persones en el seu desenvolupament, accessibilitat i proximitat.
- Defensem l'educació plural, crítica, científica, laica i valenciana, respectuosa i integradora de les diferències, gestionada democràticament, arrelada al medi, compensadora de les desigualtats socials.
- L'educació pública ha de ser un instrument de formació integral, d'igualtat d'oportunitats, de desenvolupament en la formació de les persones cap a una societat més justa i igualitària. L'educació pública és l'única que pot garantir l'exercici d'aquest dret en condicions d'igualtat i democràcia.
- Defensem una sanitat pública i universal dotada de recursos suficients i gestionada democràticament, amb criteris sanitaris i no economicistes.
- Les persones dependents han de ser ateses per una xarxa de serveis públics que permetan una atenció solidària del conjunt de la societat. Cal que la dependència no es convertisca en una nova font de discriminació de les dones.
- Defensem un sistema de pensions públic en el qual les persones majors gaudisquen de seguretat i tinguen accés a una pensió digna.
- Lluitarem pel desenvolupament de l'Estatut bàsic al País Valencià amb la màxima dotació de recursos, per tal de posar les administracions valencianes i els seus empleats i empleades al servei de la ciutadania.
- Defensem una gestió democràtica i una estructura no jerarquitzada dels serveis públics mitjançant la participació social amb una estructura articulada de consells.

 

Polítiques d'igualtat

La situació de les dones en l'àmbit laboral i social segueix allunyada de la igualtat. A l'àmbit laboral hi ha situacions de discriminació salarial, menyspreu de les tasques desenvolupades per les dones, dificultats per a accedir a llocs de direcció, penalització de la maternitat... En l'àmbit social les dones continuen sent la base assistencial de les persones dependents i també el sosteniment de l'economia domèstica. Les dones uneixen a la seua jornada laboral una altra, no menys laboral encara que sense retribuir. En canvi, la implicació dels homes, pel que fa a la cura dels altres i els treballs domèstics -ho confirmen tots els estudis- és ben minsa. Tot això provoca més desigualtats entre ambdòs sexes.
A tot això cal afegir la càrrega dels estereotips masclistes que encara impregnen els valors més comuns en la societat, de forma que les relacions afectivosexuals es troben amb freqüència marcades pel sentiment de possessió que esdevé en assajament i/o maltractament, quan no en assassinat.
Com a representants de les treballadores, com a homes i dones progressistes, molts com educadors i educadores, la nostra responsabilitat és participar en la societat i comprometre'ns en el canvi del sistema cap a un nou model que ha d'exigir el compliment igualitari dels drets socials i laborals, però que encara ha d'anar més lluny. Hem de participar en la construcció d'un nou paradigma en el qual les relacions de tot tipus estén marcades per la igualtat, el respecte, el reconeixement de la diversitat i una nova organització, tant en el treball com en les relacions socials.
Aquest canvi, és clar, no depèn només de nosaltres però cal que participem activament amb altres organitzacions feministes per fer possible el canvi.
Però no sols hem de canviar el que hi ha fora ja que la nostra organització està formada per dones i homes que també estem marcats pels valors dominants. Per això hem de fer un esforç per canviar també al si de l'organització i procurar que les polítiques d'igualtat de la Intersindical Valenciana siguen més visibles.
Entre les línies d'actuació en aquest àmbit cal esmentar les següents:

- Potenciació de la presència de les dones en tots els àmbits de representació i coordinació de la Intersindical Valenciana, amb una presència orgànica que coincidisca amb la realitat de l'afiliació.
- Desenvolupament de les polítiques d'igualtat en el conjunt de les àrees de treball dels sindicats confederats i de la Intersindical Valenciana.
- Promoció d'espais de trobada entre les dones de les diferents organitzacions que integren la Intersindical Valenciana. Anàlisi de les problemàtiques específiques en el camp laboral i social i promoció d'iniciatives que permeten l'avanç dels postulats feministes.
- Promoció del debat i la reflexió sobre la transversalitat de l'anàlisi de gènere en qualsevol acció sindical.
- Elaboració, recopilació i difusió de materials específics.
- Exigència de plans d'igualtat en les empreses i en les administracions que faciliten l'accés de les dones als llocs de decisió.
- Exigència de mesures que afavorisquen la conciliació de la vida personal i laboral.
- Promoció de la coeducació com a model. Introducció de la figura de l'agent d'igualtat als centres.
- Exigència de formació laboral en l'àmbit de l'empresa dins l'horari laboral.
- Col·laboració amb els organismes públics compromesos amb els objectius d'igualtat.
- Compromís amb l'eliminació d'obstacles que dificulten la presa de decisions per part de les dones i la seua participació en l'àmbit públic.
- Realització de campanyes de denúncia encaminades a eradicar qualsevol forma de discriminació contra les dones.
- Reflexió i debat, en l'àmbit públic i social, sobre la discriminació que pateixen les dones, tant a nivell personal com estructural i institucional.
- Compromís en l'impuls a la visibilització de les aportacions de les dones a la cultura i a la ciència, així com les contribucions al desenvolupament efectiu d'una cultura contra la injustícia i per la pau.
- Participació en mobilitzacions unitàries en defensa de polítiques d'igualtat.

Ponència de Salut Laboral

Els nous reptes de la seguretat i la salut laboral

1. La salut laboral

La salut dels treballadors i les treballadores és un bé preciós. Ni té preu, ni està en venda. El salari paga exclusivament la força de treball i no pot comprar la salut. Però el ben cert és que per a guanyar-se el jornal  milers de treballadors i treballadores desenvolupen la seua ocupació en condicions molt adverses que els causen accidents laborals i fins i tot la mort. Molts més pateixen danys i malalties, moltes d'elles invisibles perquè no tenen cap reconeixement oficial.

Aquest fet transcendeix el món del treball. En nombroses investigacions científiques s’acepta l’existència de quatre determinants que influeixen directament en la salut individual: la biologia individual, els recursos sanitaris, els estils de vida i els factors ambientals o de l’entorn, com el treball. Aixó vol dir que el treball i les condicions laborals són determinants decisius, tant per a la salut dels treballadors i les treballadores com per a la salut d'una determinada societat.

Cada any hi ha milions d'accidents laborals, càncers d'origen laboral, incapacitats, i moren vora de dos milions de treballadors en tot el món. La classe treballadora paga amb la seua sang els beneficis empresarials. Aquest preu també el paguen les seues parelles, els fills i les filles, les famílies, els amics, la gent del barri, tota la societat.

Cap objectiu sindical pot sér més important que lluitar contra les situacions que atenten contra el dret constitucional de “protecció de la salut” (Art. 43 Constitució) i de forçar als poders públics a vetlar “per la seguretat e higiene en el treball” (Art. 40.2 Constitució).

La classe treballadora ha de fer front a tota situació que provoque sinistralitat, malalties i danys a la salut. Rebutgem els arguments demagògics com afirmar que, per naturalesa, el treball implica danys i accidents, lacres que només estan provocades per unes condicions laborals perilloses, que cal canviar amb una política preventiva i unes mesures adequades.

Per altra banda, cal superar el reduccionisme que restringeix el concepte de salut a l’absència d’afecció o malaltia, com la mateixa Organització Mundial de la Salut va establir el 1946: “la salut és un estat de complet benestar físic, psíquic i social”. En definitiva, més enllà dels perills i els riscos per a la salut, el treball ha de significar un conjunt d’oportunitats per al desenvolupament personal i col·lectiu. Aquesta perspectiva i la de propiciar un bon ambient de treball, és un dels objectius preferents de la Intersindical Valenciana.

2. Els riscos laborals

La Intersindical Valenciana exigirà la identificació, la reducció i el control de tots els riscs que no s'hagen pogut eliminar segons l'avaluació de riscs de cada lloc i centre de treball. Aquests han d’estar reflectits de manera adequada en el corresponent pla de prevenció de cada empresa i institució. Les indicacions adequades dels riscs o les característiques perilloses més determinants en cada sector les determina l'Institut Nacional de Seguridad e Higiene i l'Agència Europea per a la Seguretat i Salut Laboral. En concret, la sisena enquesta nacional de condicions de treball (2007) mostra les incidències més importants, les quals són, en síntesi, les següents:

- Possibilitat de passar reconeixement mèdic l'any passat (vigilància de la salut). A quasi quatre de cada 10 treballadors no se'ls va oferir.

- Exposició a risc d'accident. Un 71% dels treballadors i treballadores s’hi troben exposats, sobretot en la construcció, mineria, conducció, mecànics i soldadors (condicions de seguretat)

- Manipulació o respiració de productes tòxics o nocius. Afecta el 27,5%, sobretot en els sectors de construcció i indústria. El 24,4% pateix una temperatura poc confortable. El 37% suporta un soroll molest. El 14% suporta vibracions. Un 8% està exposat a radiacions (condicions ambientals).

- Aspectes ergonòmics:

a) Deficiències en el lloc de treball. Afecta un 30,7% [disposa de molt poc espai, el 14,7%; ha d'estirar molt el braç, l’11,5%; ha de fer moviments repetitius de mans o braços, el 55,4%; ha de mantindre una mateixa postura, el 52,4%].

b) Les molèsties musculoesquelétiques afecten el 75%.

c) Les variables relacionades amb la càrrega mental obtenen elevats percentatges d'afectació: tractar sempre directament amb persones (44,7%); mantindre un nivell d'atenció alt o molt alt (41%); realitzar tasques molt repetitives i de curta durada (22,1%).

- Entre els factors psicosocials, pel que fa al suport social en l'empresa, el 67% troba ajuda entre els companys i companyes, quan la requereix, front al 33% que no la rep. El 54,9% té oportunitats d'aprendre en el seu treball, enfront del 21,8% que manifesta no tenir-les. És important el nombre de treballadors amb una baixa influència en el treball: el 21,4% no pot decidir el periode de vacances; el 23,8% no pot variar el seu mètode de treball; el 23,5% no pot modificar la distribució o durada de les pauses; el 21,9% no pot modificar l'ordre de les tasques i l'11,7% no té llibertat per a posar en pràctica les seues idees. Per altra banda, la inestabilitat laboral genera símptomes psicosomàtics i, quant a les relacions personals, les persones que diuen no disposar de relacions positives manifesten un major grau d'afectació en la seua salut. Altres factors de riscs importants són el total d’hores treballades, les diferències per sexes, l es modalitats de jornades i torns i el temps de desplaçament de casa al treball.

Les conductes violentes a què estan més exposats els treballadors i les treballadores són: amenaces  de conductes amb violència física, 3,8%; violència física comesa per persones que no pertanyen al lloc de treball, 3,8%; discriminació per nacionalitat, 1,1%; discriminació sexual, 0,9%; violència comesa per persones que pertanyen al propi centre de treball, 0,8%; discriminació per l'edat, 0,8%; discriminació per raça o ètnia, 0,7%; pretensions sexuals no desitjades (assetjament sexual), 0,7%; discriminació per religió, 0,2%; per discapacitat, 0,1%; per orientació sexual, 0,1%. Ara bé, segons el criteri més restrictiu, en els últims dotze mesos, l’1,4%  (259.200 persones) diu haver sigut objecte de conductes d'assetjament moral en el treball al llarg del dia, almenys una vegada per setmana. Entre aquest grup, més del 55% assegura estar exposat a dos o més tipus de conductes d'assetjament. Per altra banda, es  constata que el col·lectiu que està exposat amb més freqüència a les conductes d'assetjament psicològic és el de les dones, menors de 45 anys i treballadores d’empreses que tenen una plantilla gran. Les que manifesten ser objecte de comportaments d'assetjament presenten una simptomatologia de tipus psicosomàtic més significativa que les no exposades a aquests comportaments.

La conducta violenta en el treball (en les enquestes oficials no es reconeix encara la violència de les organitzacions) és un dels sis factors de risc denominats “emergents”, que es completen amb l’exposició a l'amiant, els productes químics, els osteomusculars, les radiacions electromagnètiques i el més recent, els derivats als factors creuats i els relacionats amb les nanotecnologies.

3. Participació i actuació en seguretat i salut laboral

La Intersindical Valenciana ha de desenvolupar el seu treball preventiu en totes aquelles institucions i òrgans de participació i assessorament preventiu, especialment en els comités de seguretat i salut laboral (CSSL) de totes les empreses i sectors on tenim representació. 

A més, la Intersindical ha d’influir en aquells llocs on la seua presència està vetada, degut generalment al fet de no ser considerada formalment com “organització sindical més representativa”. Estem exclosos no sols de participar, sinó d’accedir a la informació més elemental en aquells àmbits en què les organitzacions majoritàries han obligat –és l'anomenat “diàleg social”-, a legislar per a apropiar-se dels drets de tots els treballadors i les treballadores. Intersindical Valenciana no pertany ara per ara a cap de les dues estructures més importants d'assessorament de les administracions públiques, on precisament es formulen les polítiques de prevenció i es sanciona la participació institucional en matèria de seguretat i salut en el treball. En el marc de l'estat, l’òrgan institucional és la Comisión Nacional de Seguridad y Salud en el Trabajo (CNSST), el ple del qual l’integren 76  persones (19 per cada un del sectors: administració de l'estat, comunitats autònomes, organitzacions sindicals “més representatives” i organitzacions empresarials. Al País Valencià, el consell general de l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (INVASSAT) està integrat per 24 membres, amb una distribució tripartita, vuit representants de la Generalitat i el mateix nombre per al conjunt de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives del País Valencià.

Intersindical Valenciana, en representació de totes les treballadores i els treballadors que han dipositat el vot en les seues llistes té l'obligació de conèixer l'estat de totes les negociacions, les comissions i els grups de treball, ha de disposar de tota la informació que detalle el seu contingut i els terminis prevists per a la seua aplicació. Per això, la Intersindical denuncia amb contundència totes les pràctiques antidemocràtiques practicades en el món sindical. Cal distingir el dret bàsic a la informació i al control de la negociació (per part dels treballadors i les treballadores i les seues organitzacions sindicals) del mecanisme concret de representació. Suposa una contradicció greu que el sistema de representació patrimonialitze i s'apropie del contingut de la negociació que sols té un destinatari, el col·lectiu de treballadors a què respon la dita negociació. Ells i elles són la base material q ue sustenta el sindicalisme; la millora de les seus condicions l'objecte de l'acció sindical, i per tant els seus drets no es poden veure negats per l'instrument concret de representació.

Mitjançant l'original tipus d'articulació de la negociació, que atribueix un poder absolut als mal anomenats sindicats més representatius, s'ha aconseguit condicionar el dret d'informació i control a la vinculació amb els anomenats sindicats majoritaris. Ningú no nega que s’ha negociar segons la representativitat de cadascuna de les organitzacions amb representació, i proporcional a ella. Però de cap manera una organització es pot apoderar de la negociació. Els treballadors i els sindicats minoritaris han de saber i poder influir-hi, més que siga indirectament. Nosaltres tenim el dret a defensar la salut laboral i disposar de tota la informació necessària, i negociar en la proporció adequada a la nostra representació.

Fins i tot amb la mateixa lògica, la Intersindical gaudeix de representació en el màxim òrgan de consulta i participació sobre salut laboral a la funció pública valenciana: la comissió paritària de seguretat i salut en el treball de la Generalitat i en les comissions sectorials de seguretat i salut en el treball, instàncies que juntament amb els comités de seguretat i salut laboral (CSSL)  constitueixen els òrgans legals i específics de participació. La dinamització i el treball que es desplegue en aquests àmbits han de ser prioritaris per a influir de manera decisiva en tots els plans de prevenció. L'objectiu ha de ser canviar les condicions laborals, que representen un factor de risc, i potenciar d’altres que generen benestar i creixement. De la mateixa manera, la política preventiva de la Intersindical Valenciana ha d’aprofitar qualsevol interstici per a definir un nou estil sindical en tots els sectors on som pre sents, com ja s’està fent en els sectors del transport i els ferrocarrils, l’administració local, les mútues o l’audiovisual.

4. La prevenció al País Valencià

El panorama global de la prevenció en els centres de treball i sectors laborals al País Valencià és molt dispers. Les necessitats preventives dels treballadors i les treballadores i els llocs de treball, són molt significatives, quantitativament i qualitativament. En els pròxims anys, pel que fa a les exigències quantitatives, la Intersindical ha d'actuar amb consciència de les limitacions pròpies, però amb l'obligació de difondre els seus missatges. El treball en aquest sentit és necessari per a canviar les dinàmiques en prevenció de riscs laborals. Cal insistir en sectors on o som majoritaris o tenim una presència notable, però també hem d’iniciar la tasca en les petites i mitjanes empreses. D’altra banda, cal reforçar les actuacions positives que s’estan fent en alguns llocs i, en el seu cas, modificar l’orientació en els llocs on s’han instal·lat pràctiques preventives de caire burocràtic.

Malgrat l'esforç ingent en la prevenció per part de moltes persones, cal un nou pla de xoc i un nou sistema d'actuació. Aquesta iniciativa ha de reconéixer l'aportació d’organitzacions sindicals i dels treballadors, delegats de prevenció i de personal.  Els  seu compromís per la salut laboral ha constituit l'eix, en el que ha s'ha pogut vertebrar l'edifici preventiu en les empreses i institucions. Totes i tots plegats hem de conquerir la confluència de forces, incloent la d'altres col·lectius, com ara alguns tècnics i inspectors de Treball, que vetlen pel compliment de la Llei de Prevenció. Cal destacar la tasca d’aquest personal que, al marge de les directrius polítiques de l’administració i les empreses, s’ha manifestat intransigent amb els accidents laborals, les malalties professionals i els danys a la salut. També cal rescatar l'aposta ferma d'un bon grapat d'empresaris i responsables d'institucions i administracions,  compromesos amb la salut laboral des de les perspectives de qualitat i la gestió, que rebutgen l’obtenció de beneficis econòmics si s’aconsegueixen amb dolor i dany vers els seus treballadors i treballadores. La recent disminució de la sinistralitat mortal és una mostra d’aquestes inquietuds. Cal reconéixer de manera específica les actuacions de les administracions compromeses en la reducció de sinistres laborals a l’Estat i al País Valencià. La incidència del pla institucional 2007/2008  contra la sinistralitat laboral al País Valencià, d’acord amb els accidents de treball de 2006, és aclaridor. Les empreses amb tres o més accidents són 8.079, les quals acumulen 60.588 accidents amb baixa en la jornada de treball. És a dir, el 24'5% d’aquestes empreses acumulen un 64,8% dels accidents. A aquestes s'han dirigit els esforços de manera prioritària.

Tanmateix, la Intersindical considera que el funcionament global del sistema preventiu valencià és inadequat, perquè no és fa tot el que es podria ni les administracions han manifestat interés per aglutinar voluntats. Les dades en seguretat i salut laboral són molt dures, encara que les més recents indiquen una tímida reducció, que estimem com a molt important. En el període entre desembre de 2006 i novembre de 2007, aquesta reducció dels índexs d'accidentalitat permet que el govern es referisca a una “bona evolució”. Convé no oblidar, però, que en aquest període es van produir al País Valencià 90.016 accidents laborals, d'ells 86 mortals i 911 greus, a més dels 32 accidents mortals in itinere. A l'Estat espanyol, el 2007 van morir 1.191 treballadors, unes dades que, encara que són inferiors als 1.338 de 2006, estàn lluny dels índexs europeus i resulten insuportables.

Convé tindre present que encara estem en la perifèria de la prevenció, no sols perquè no s’ha declarat cap mort per malalties laborals -els estudis més prudents estimen que la xifra no baixaria de 13.500 morts- sinó perquè, resten sense detectar tota la resta de danys per a la salut. L'últim estudi sobre estrés i riscos psicosocials de l'Agencia Europea per a la Seguretat i Salut en el Treball (gener 2008) assegura que “ l'estrés laboral és un dels problemes més grans per a la seguretat i salut en el treball als quals s'enfronta Europa, i és probable que augmente el nombre de persones que pateixen malalties relacionades amb l'estrés provocades o agrejades pel treball”. L'estrés, el segon problema més comú de salut, va afectar el 2005 uns 40 milions de persones a la Unió Europea, el 22% del conjunt dels treballadors i les treballadores,. El mateix estudi suggereix que l'estrés es troba vinculat a entre el 50% i  el 60% de les pèrdues de jornades laborables. En 2002, el cost econòmic anual de l'estrés d'origen laboral en la Unió Europea (dels15) es va estimar en uns 20.000 milions d'euros, ocasionats pels milions de dies de baixa i les pèrdues en la productivitat i competitivitat de les empreses. L’extraordinari significat d’aquestes xifres justificaria una resposta contundent: modificació de les noves formes precàries de contractació, inseguretat i intensificació del treball, excessiva exigència emocional, violència en el treball i desequilibri entre la vida laboral i personal, segons indica la mateixa Agència Europea de Seguretat i Salut Laboral. D’altra banda, cal realitzar inversions molt importants per tal d’eliminar els factors de riscs detectats i avaluats. També cal ser intransigents davant de certes pràctiques empresarials que han exclós la seguretat i salut laboral de la gestió empresarial. En aquests casos no  es  pot parlar de beneficis, sinó d’explotació. És el que fan les administracions de l’Estat, la Generalitat i les corporacions municipals que es neguen a integrar la prevenció i a obviar els riscs laborals dels seu personal.

5. Acció sindical en matèria de salut laboral

L'actuació de la Intersindical Valenciana en matèria de salut laboral s’ha de focalitzar específicament en tres tipus d'iniciatives.

5.1. Canvi en les organitzacions sindicals, les patronals i les administracions. L'objectiu és acumular totes les forces dels qui han apostat i estan treballant per la salut laboral. En els centres de treball i en els òrgans de participació cal crear dinàmiques d'unitat adequades, especialment entre les organitzacions sindicals o, en el seu cas, entre les seues bases. Trencar el marc burocratitzat de l’anomenat “diàleg social”, apostar per la participació de tot el que ho desitge, crear un ambient de complicitat que permeta compartir informacions, experiències i estratègies permetrà avançar en defensa de la salut dels treballadors i les treballadores. Moltes vegades la pràctica en salut laboral es redueix als eixos i intervencions vinculats a la rendibilitat i als interessos miops dels aparells organitzatius dels sindicats més grans.

5.2. Canvi de condicions laborals perilloses que generen malestar i dany (en lloc de benestar, satisfacció professional i creixement personal i social). En cada sector de la producció i dels serveis hi ha un tipus de factors de risc que incideixen específicament. Tanmateix, recents estudis fan referència a factors que incideixen en la globalitat dels sectors i els llocs de treball, la presència dels quals ha de ser eradicada dels centres de treball. Si això no és possible, cal reduir la seua influència. La Intersindical, a més d’atendre els riscs en cada centre i lloc de treball, estarà atenta a combatre els riscs més generals, amb més potencialitat de lesió a la salut laboral, i el més recents. L’acció sindical en aquest sentit es desplegarà mitjançant les línies d'actuació següents:

- Reducció de la sinistralitat, tant en les grans empreses com en les xicotetes i mitjanes, que necessiten més del suport per a l'aplicació de la legalitat. La Intersindical se suma a totes les estratègies -d’àmbit europeu, espanyol i valencià- per a reduir en els quatre pròxims anys la sinistralitat en un 25%.

Tanmateix no hi ha una estadística tranquilitzadora ni pactista. Segueixen havent massa famílies treballadores amb morts causats pel treball, col·lectius que pateixen malalties o persones privades de treballar per determinades incapacitats. Per a la Intersindical tot això justifica una aposta col·lectiva de cooperació i aliances, en solitari si no hi ha més remei.

- Suport a les intervencions que permeten visibilitzar els danys ocasionats pel treball disfressats com a malalties comunes, que pretenen recloure el problema a l'àmbit individual. Hi ha encara moltes dificultats jurídiques que dificulten el poder demostrar i establir la relació causa-efecte directe. Ara bé, el paradigma vigent de la malaltia respon sovint a l'efecte acumulatiu i multifactorial. És el cas de determinades malalties ocasionades en alguns treballs pels productes químics.

- Pla de prevenció de riscs laborals en totes les organitzacions, integració de la prevenció en tots els àmbits i decisions de les empreses, participació directa dels treballadors i les treballadores, i dels seus representants. Cal dinamitzar els òrgans de participació específica de salut laboral. Com que tothom té dret a la protecció eficaç de la seua salut, és fonamental la vigilància de la salut i el funcionament en equip, professional i independent dels serveis de prevenció de riscs laborals.

- Avaluació de riscs psicosocials que tenen el seu orige en l'organització de les empreses i institucions. Cal cercar els millors mètodes d’identificació i mesura dels factors de risc i les consequéncies en l'estrés, assatjament moral en el treball, bournout, etc..

Cal dedicar una atenció especial als factors de risc (psicosocial) següents:

a) Exigències psicològiques. Demandes quantitatives: volum de treball/temps disponible per fer-ho; demandes qualitatives: demandes emocionals, amb transferència d'emocions i sentiments o quan es requereix amagar sentiments o opinions; cognitives, quan el treball requereix gran esforç intel·lectual; sensorials, quan es requereix un gran esforç dels sentits.

b) Control del treball. Influència o capacitat de decisió sobre les pròpies tasques i sobre les de la unitat o departament, i les oportunitats que el treball ens ofereix per aplicar i desenvolupar habilitats i coneixements.

c) Relacions socials. Relacionar-se i evitar l'aïllament, rebre ajuda (dels companys i companyes, dels superiors), rebre informació necessària i a temps per a realitzar el treball. Pel que fa al comandament, disposició de procediments i habilitats suficients per a gestionar els equips humans de manera saludable i eficaç: assignar correctament el treball, planificar-lo amb coherència, resoldre adequadament els conflictes, comunicar-se bé amb els treballadors i les treballadores... En aquest sentit hem d’analitzar la claredat del rol (tasques i grau d’autonomia en un lloc de treball) i el conflicte de rol (quan el treball requereix fer tasques que contradiuen els nostres valors);

d) Compensacions. Cal atendre el “control de l’estatus” (l’estabilitat laboral, la inconsistència -quan les tasques estan per davall de la pròpia qualificació o els canvis no desitjats en jornades, els horaris...- i la falta de perspectives de promoció), l'estima (respecte, reconeixement i tracte just) i el salari. Els canvis han de suposar que les exigències del treball siguen raonables; que les tasques permeten desenvolupar l’autonomia, les habilitats i els coneixements dels treballadors i les treballadores; el marc laboral ha de permetre rebre l’ajuda de companys i superiors; el treball ha de proporcionar seguretat i compensacions justes.

- Incorporació de les dones, com un factor transversal i multiplicador dels factors de risc. Atenció als col·lectius especialment sensibles a determinats riscs. Regulació de les adaptacions i canvis de funcions o de llocs de treball. Les empreses i les administracions han de replantejar-se els seus pressuposts i dedicar-hi un volum significatiu de recursos econòmics.

- Noves cobertures de protecció social, tant per a les treballadores i els treballadors obligats a abandonar el seu treball per la impossibilitat d'integrar la seua sensibilitat particular a factors de riscs determinats, com per a les persones diagnosticades amb una incapacitat permanent. Cal augmentar les prestacions, econòmiques i socials, per la via de la contingència professional o a través de la protecció social, a tot el personal amb incapacitat que no perceba el 100% del seu salari, així com a les persones que no podran incorporar-se en el futur a cap lloc de treball.

- La violència en el treball, encara que figura inclosa com a factor de risc, té una significació especial en el món del treball. En aquest àmbit hem d'actuar en dues direccions. En primer lloc, per a eradicar o reduir al màxim els comportaments individuals violents al si de les organitzacions en qualsevol tipus de manifestació: violència físisca, assetjament sexual, assetjament moral, discriminació de gènere, nacionalitat, ètnia, edat, discapacitat, discriminació o orientació sexual. També cal fer front a la violència organitzacional, exercida per la imposició deliberada en les condicions laborals de factors de risc que o bé provoquen danys en la salut física, psíquica o social de les treballadores i els treballadors o causen el deteriorament del medi ambient.

Hi ha ocasions en què la violència es manifesta de manera extrema, quan es produeix una vulneració sistemàtica del dret a la protecció de la seguretat i la salut. També quan es palés el deteriorament greu del medi ambient o quan es produeix una explotació abusiva, practicada especialment sobre els col·lectius més desfavorits, la infància i la joventut, les dones o les persones malaltes o que pateixen alguna discapacitat.

Front als abusos cal aplicar les mesures adequades, com ara denunciar i boicotejar la producció de qui practica una explotació brutal amb una violència organitzacional que juga amb la vida i la personalitat de les persones treballadores, la defensa de les quals ha de ser prioritària per al moviment sindical. En molts casos, cal incorporar en la gestió de les empreses i les institucions protocols d'actuació que permeten protegir a les víctimes i modificar les condicions laborals.  La negociació col·lectiva ha de vehiculitzar, entre altres aspectes, la introducció de mesures de prevenció primària que permeten evitar o reduir els factors de riscs psicosocial en les organitzacions. Aquest és el marc on cal valorar i proposar les alternatives que reialment puguen ser vàlides de l’enfocament sociotècnic, el treball cooperatiu, la comptabilitat, les retribucions justes, els ritmes i les plantilles racionals, l’estabilitat en les con dicions laborals.

Aquestes mesures s’han de completar amb polítiques antiviolència que incloguen almenys el reconeixent del problema, la declaració de principis, els codis de conducta i els procediments de gestió dels conflictes.

- La negociació col·lectiva ha d’introduir mecanismes d'avaluació sobre determinats factors de risc que de vegades no s’inclouen en les avaluacions, com ara les condicions de seguretat dels locals, les instal·lacions i els sistemes d’emergència, o els contaminants físics, químics i biològics, o les condicions ergonòmiques, entre les quals cal considerar:

a) Els desplaçaments in itinere i en missió. Hem de treballar amb unes condicions de seguretat i econòmiques dignes. Cal millorar els serveis de transport públic per carretera i per ferrocarril, que ha d’arribar als polígons industrials com una exigència ineludible.

b) Establiment del principi de precaució o prudència davant l'exposició als camps electromagnètics. Exigència als governs espanyol i valencià de mesures de control, vigilància i de reducció dels índexs legals d’exposició, l’augment de les distàncies entre els llocs de treball i les instal·lacions perilloses (com subestacions elèctriques, línies d'alta tensió, antenes de telefonia mòbil, etc.), i la creació d’organismes tècnics independents.

c) Protecció i millora de les condicions laborals de les persones que pateixen alguna discapacitat.

d) Actuació i investigació multidisciplinar sobre les edificacions que contenen determinats materials que poden resultar contaminants (edificis malalts). Pla d’actuació específic davant les instal·lacions i procediments de treball amb presència d’amiant.

e) Investigació científica de malalties com la fibromiàlgia i la lipoatròfia.

5.3. Iniciatives per a generar bon ambient i convivència a les seus sindicals i als centres de treball.

- Totes les dependències de la Intersindical i dels seus sindicats han de disposar d’un pla de protecció de riscs laborals i d’un pla de vigilància de la salut per a tots els treballadors i les treballadores. Igualment, cal enllestir els corresponents plans d'emergències que pertoquen.

- Adopció de mecanismes interns per a fer front a la violència en el treball.

- Realització d’estudis sobre les tasques realitzades en tots i cadascun dels llocs de treball del Sindicat, i de les condicions ergonòmiques del mobiliari.

- Formació específica de les permanents sindicals per a combatre l’estrés i altres aspectes que els preocupen.

6. Recursos per a l'acció sindical

Hi ha dos tipus de procediments i instruments realcionats amb l’acció sindical, els generals i els interns del Sindicat.

- Procediments generals.

A) Campanyes d'informació i sensibilització, jornades, seminaris, cursos…, per a desenvolupar la cultura preventiva general, el coneixement sobre riscs o altres actuacions dirigides al canvi o la millora de les condicions de treball. 

B) Establiment de mecanismes per tal que les persones que pateixen situacions de violència en el treball, o altres riscos psicosocials, es comuniquen immediatament amb el Sindicat. Aquest sistema garantirà la confidencialitat i facilitarà la resposta sindical immediata. 

C) Investigació sobre les necessitats formatives dels treballadors en salut laboral. Aquesta formació se sol·licitarà a les empreses i les administracions, en compliment de la Llei de prevenció. En el seu cas, caldrà desplegar accions formatives i prioritzar els col·lectius més desfavorits. També caldrà dissenyar una formació específica dirigida als quadres sindicals i al conjunt de l’afiliació.

D) Integració de la prevenció de riscs i la salut laboral dins l'acció sindical quotidiana dels sindicats. L’Àrea de Salut Laboral es responsabilitzarà de facilitar als permanents sindicals la informació que necessiten en aquest sentit, i els proposarà línies d’actuació relacionades amb l’exercici de les seues responsabilitats. Dins tasques habituals, l'acció sindical integrarà la prevenció i potenciarà els òrgans sindicals de participació i, consulta i assessorament.

E) Incorporació de temes de salut laboral en les distintes publicacions sindicals, la pàgina web i altres vehicles informatius. L'Àrea de Salut Laboral tindrà reservat un espai específic en les publicacions ordinàries dels sindicats. Amb periodicitat bimestral elaborarà junt a l'Àrea de Comunicació la publicació Quaderns de Salut Laboral - QSL, amb seccions comunes per a la Intersindical i altres específiques de cada sector.

F) Constitució d’un gabinet de Seguretat, Salut Laboral i Medi Ambient que, entre altres tasques, facilitarà informació en matèria de riscs laborals, elaborarà els protocols tècnics d’actuació, participarà en investigacions sobre aspectes preventius i sancionarà línies específiques per a l’acció sindical.

G) Presentació de comunicacions a l'empresa o a l’administració; presentació de denúncies davant la Inspecció de Treball en temes de riscs laborals; funcionament adequat i dinamisme dels òrgans de participació; exigència de compliment dels acords;  funcionament dels mecanismes de control, com ara les auditories; recurs a vies jurídiques en defensa de la salut laboral, incloent-hi la via penal.

H) En l'àmbit de la funció pública, el Sindicat ha presentat iniciatives al Ministeri de Treball per tal que es modifiquen les normatives que donen cobertura a la burocratizació de la prevenció. És el cas del RD 707/2002, que dilueix la responsabilitat de l'admistració en la prevenció de riscs laborals, o el Criteri Tècnic 34/2003, que constreny el tractament de l’assetjament moral en el treball (AMT) i el redueix a l'àmbit intern de la inspecció de serveis, fora de la Inspecció de Treball. Cal determinar la conveniència de continuar aquesta línia de treball.

I) Cal modificar la normativa, com ara la Llei de la Seguretat Social, perquè l’AMT i altres figures com la síndrome del cremat, siguen reconegudes com a  malalties professionals. Actualment es reconeix la seua contingència professional i només les considera com a accidents de treball si es demostra una relació directa entre treball i danys.

- Procediments interns.

A) Celebració, amb una periodicitat bimestral com a mínim, de reunions de les persones responsables de Salut Laboral de cada sector amb les corresponents d’Acció Sindical i la responsable de la Intersindical.

B) Confecció de protocols útils i pràctics d'actuació a disposició dels permanents sindicals, per tal de facilitar el seu trebal

Ponència d'organització

El III Congrés de la Intersindical Valenciana ha de servir per reflexionar sobre el projecte sindical, social i de País que volem. Les ponències i resolucions aprofundeixen en aquest sentit: acció sindical i model productiu valencià, salut laboral, carta financera i organització, modificació dels estatuts i l'adaptació del protocol de determinació d'àmbits. Totes elles han de servir per donar un nou impuls al model de sindicalisme nacional, confederal, autònom i assembleari pel què apostem.

La Intersindical Valenciana, confederació sindical integrada per la Plataforma Unitària de Treballadors (PUT), el Sindicat de Treballadors de l'Administració (STA) i la Federació de Sindicats de Treballadores i Treballadors del País Valencià (STPV), aquesta darrera conformada per l'STEPV, l'STSPV i l'STAPV, es va constituir el 11 de maig de 2002 en el seu primer congrés celebrat a la ciutat de València.

Aquell congrés va plantejar que la necessitat de consolidació i expansió del nou projecte sindical era compatible amb el manteniment de la sobirània, l'autonomia i els trets identitaris de cada sindicat confederat. Es constituïa la Intersindical Valenciana tot i que cada sindicat mantenia la seua pròpia sobirània, estructures, simbologia i linees d'actuació.

El II Congrés va servir per debatir i aprofundir en els eixos que havíem fet nostres, com ara la lluita per la pau, la defensa dels col·lectius més desfavorits, la salut i seguretat en el treball, els serveis públics, l'ocupació i la precarietat laboral, l'autonomia sindical, la construcció nacional i un marc valencià de relacions laborals. Aquell congrés també va reflexionar sobre la política sindical d'expansió, i va deixar les portes obertes a la incorporació d'altres organitzacions. S'hi va aprovar una Carta de Relacions amb el Sindicat Ferroviari i la constitució d'una nova organització sindical de referència, el Sindicat de Treballadores i Treballadores de la Indústria, el Comerç i els Serveis (STICS), on podien afiliar-se els col·lectius i les persones del sector privat que vulgueren incorporar-se al projecte intersindical que no pertanyien a cap de les organitzacions constituents.

Transcorreguts set anys des de la seua constitució, la Intersindical Valenciana representa per a molts treballadors i treballadores una alternativa sindical, compromesa amb els reptes d'aquests temps que compta amb la maduresa i experiència suficient de les organitzacions que la integren.

En aquests anys hem treballat per consolidar i cohesionar el nostre model sindical: de classe, nacional, autònom, sociopolític, democràtic, assembleari, reivindicatiu, confederal, internacionalista i solidari, plural i progressista, igualitari i ecologista, uns trets identitaris que es mantenen plenament vigents. També hem treballat per eixamplar la nostra presència en els centres de treball, els moviments socials i el conjunt de la societat valenciana. Els avanços, però, no han estat fàcils.

Al llarg d'aquest temps, Intersindical Valenciana ha estat present en la pràctica totalitat de les plataformes unitàries i lluites socials i polítiques del País, així com les desplegades en els àmbits comarcals i locals. El medi ambient i l'ecologia, la defensa del serveis públics, el feminisme, l'alliberament nacional, la defensa de la nostra llengua, la participació en els moviments socials o els fòrums socials... han estat alguns dels principals àmbits de treball de l'organització. Ara bé, més enllà dels sectors on tenim implantació, encara ens falta molt de camí per a esdevindre un referent sindical conegut per al conjunt de la classe treballadora valenciana. Aquest és un dels reptes de la Intersindical Valenciana en els pròxims anys.

Eleccions sindicals

En les eleccions sindicals celebrades hem aconseguit una representació de 420 delegades i delegats. Tenim implantació en diversos sectors i som la força majoritària en l'ensenyament públic. Som el sindicat més votat en la Generalitat i tenim presència en institucions locals com ara els ajuntaments de València i Alacant, la factoria Ford d'Almussafes, empreses públiques com Ràdio Televisió Valenciana, Renfe, Adif, Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana i algunes empreses privades. També estem presents en nombroses empreses i institucions públiques, l'ensenyament privat, les universitats, la sanitat pública, correus, els consorcis de bombers, les diputacions provincials...

Des de les últimes eleccions sindicals el total de delegades i delegats de la Intersindical ha experimentat un augment mínim. Per sindicats, han crescut l'STEPV, l'STAPV i l'STICS, s'ha mantés l'STSPV i han perdut representants l'STA i el PUT. En el cas de l'STA, el retrocés és degut a l'eixida de la Intersindical d'un sector de persones d'Alacant. El PUT ha perdut alguns delegats perquè han tancat algunes empreses del sector. Per circumscripcions, la majoria de representants està a València, a molta distància d'Alacant i Castelló. El més nombrós és el sector de les administracions públiques (local, autonòmica i universitats) i l'ensenyament privat. En la resta de l'àmbit privat l'STICS experimenta un creixement en el sector de la neteja, els porters o les mútues, àmbit on es partia de zero i ara compten amb més de 40 delegades i delegats.

Un dels reptes per als propers anys és augmentar la presència sindical en l'empresa privada. Per fer possible aixó cal dedicar més recursos a estructurar el sindicat i presentar el nostre projecte en els centres de treball i contactar amb altres organitzacions i grups de treballadores i treballadors interessats a incorporar-se al projecte intersindical.

En el sector públic s'hi va arribar a un pacte electoral amb el Col.lectiu Autònom de Treballadors (CAT) per concòrrer junts en les diferents administracions públiques, un pacte que ha estat més positiu des del punt de vista qualitatiu (reforçament del sindicalisme alternatiu) que quantitatiu. Aquest acord s'ha materialitzat en la presència d'aquests companys i companyes en candidatures sota les nostres sigles en l'ensenyament públic, l'administració del Consell, la sanitat i algunes empreses públiques i ajuntaments. Per altra part, afiliades de la Intersindical Valenciana han estat presents en les candidatures de CAT en l'Administració General de l'Estat. En ensenyament públic, representants del sindicat d'interins docents (AFID) han format part de les nostres candidatures.

Després de les eleccions sindicals hem aprofondit en la unitat d'acció amb aquests dos sindicats, en la línia construir el sindicalime alternatiu al voltant del projecte de la Intersindical Valenciana. La convergència amb aquestes dues organitzacions en els propers anys passa per la signatura d'una carta de relacions que fixe les bases del treball, l'acció sindical unitària i la seua futura integració.

La nova composició i les futures incorporacions

La Intersindical Valenciana, partint de la realitat dels sindicats implantats en sectors com l'ensenyament, les administracions públiques autonòmica i local, la sanitat pública, el metall, etc., representa la materialització d'un projecte pel qual les treballadores i els treballadors del País Valencià es doten d'una eina que els hi ofereix una alternativa sindical.

Els resultats electorals, la consolidació i el creixement dels sindicats confederats, la integració del Sindicat Ferroviari, la creació de l'STICS, els acords electorals amb CAT i AFID i les converses que mantenim amb alguns grups de treballadors i treballadores i sindicats per la seua futura integració o per l'establiment de protocols de treball unitari, evidencien la bona salut del projecte.

Dues organitzacions de la Intersindical han decidit unificar-se en una sola organització. L'STA, implantat en l'administració local, i l'STAPV, en l'autonòmica i l'AGE, han tancat un pacte per constituir un nou sindicat: el Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Administració i els Serveis Públics (STAS), què tindrà com a àmbit d'actuació totes les administracions, empreses i organismes públiques del País Valencià. El nou sindicat serà membre de ple dret de la Intersindical Valenciana i es constitueix com a alternativa sindical al model tradicional present a les administracions públiques.

Per altra part, els altres sindicats integrants de la Federació d'STPV han decidit disoldre-la i entrar a formar part, directament, de la Intersindical Valenciana. Per tant, l'actual representació de la Federació passarà a ser ocupada per STEPV, STSPV i en part pel nou sindicat STAS. Així, les competències, les feines i les funcions que fins aleshores desenvolupaven els òrgans de govern de la Federació seran realitzats bé pels òrgans de la Intersindical Valenciana o pels propis sindicats que la integren.

La dissolució de la Federació és fruit del creixement, la maduresa i la capacitat de l'STAPV i l'STSPV, per encarar una nova etapa autònoma sense depedències econòmiques ni polítiques de l'STEPV, organització que va estar en l'origen dels dos sindicats i de la Federació.

La nova etapa, per a l'STAS i l'STSPV, és apassionant i il·lusionant. Els dos sindicats s'han marcat l'objectiu de convertir-se en els referents de les treballadores i treballadors valencians de les administracions públiques i de la sanitat, respectivament.

La dissolució de la Federació, la unificació de l'STA i l'STAPV, la creació de l'STICS, la integració de l'SF i altres actuacions que es produiran en els propers mesos ens obliga a impulsar i donar més capacitat de gestió als òrgans de la Intersindical Valenciana en tots els àmbits transversals a les organitzacions que la composen.
És per això que ara cal donar passos que asseguren la consolidació, la cohesió i el creixement dels sindicats confederats i, al mateix temps, de la Intersindical Valenciana. També cal assegurar l'obertura del nostre projecte a altres sindicats i grups de treballadores i treballadors, però sense desvirtuar els fonaments. Per fer viable aquest objectiu cal ser flexibles a l'hora d'incorporar-los, raó per la qual convé preveure la signatura de cartes de relacions i acordar les modificacions estatutàries i del protocol de determinació d'àmbits que faciliten l'arribada a acords que ho permetesquen, en funció de les distintes situacions i realitats dels sindicats amb els quals treballem i que, en un futur, s'hi poden integrar. En eixe sentit, mantenint que en cada àmbit funcional i laboral només pot haver-hi un sindicat confederat, es proposa aprovar l'establiment de disposicions transitòries que regulen una certa flexibilitat per la futura incorporació d'altres sindicats o grups de treballadores i treballadors. En tot cas, en un mateix àmbit funcional i territorial no s'hi podrà presentar més d'una candidatura de la Intersindical Valenciana en les eleccions sindicals. A més, cal garantir la seua incorporació als òrgans de direcció de la Intersindical Valenciana.

Determinació d'àmbits de la Intersindical Valenciana

Els canvis en la seua composició i els temps transcorregut des del congrés fundacional obliguen a revisar el protocol de determinació d'àmbits que s'hi van determinar, per tal d'adaptar-lo a les necessitats actuals i avançar en la coordinació de les àrees que des del principi poden estar interrelacionades entre dues o més organitzacions. En les modificacions dels estatuts es planteja una proposta de determinació d'àmbits, així com dels procediments de resolució dels conflictes que puguen sorgir en el treball diari. La proposta es concreta en els següents punts:
- El personal s'afiliarà a aquell sindicat que el seu àmbit d'actuació estiga relacionat amb l'empresa en què treball.
- Amb independència del sindicat al qual estiga afiliada la persona treballadora, l'acció sindical es realitzarà conjuntament entre tots els membres de la Intersindical que directament o indirectament coneguen el tema.
- Les despeses que origine l'acció sindical d'un determinat col·lectiu, que es realitze per membres d'altre sindicat, seran assumides pel sindicat que percep les quotes de l'esmentat col·lectiu.
- En els sindicats confederats, cal configurar l'estructura mínima necessària per a que qualsevol col·lectiu estiga totalment atés. Per això, serà imprescindible compartir la informació dels qui composen aquests col·lectius, amb la finalitat que cadascuna de les organitzacions que hagen d'intervindre en l'acció sindical ho faça de la millor manera possible.

Òrgans de direcció, estructures i serveis comuns

Per tal de materialitzar els objectius de consolidar, cohesionar i eixamplar la Intersindical Valenciana, cal potenciar els seues òrgans de direcció (Secretariat i Consell confederals), dotar-la d'algunes estructures i serveis comuns i destinar els recursos econòmics i les persones que ho facen possible.

Els òrgans de direcció han de marcar les línies d'actuació, la política i l'acció sindical comuna del conjunt de la Intersindical Valenciana. Per a això cal dinamitzar el seu funcionament, crear les àrees de treball i dedicar persones i temps per a elaborar linies d'actuació comunes, debatre i dissenyar propostes, actuacions i materials. A més, aquests òrgans, especialment el Secretariat Confederal, s'han de convertir en autèntics òrgans de direcció que situen el debat sindical en cada moment i donen resposta a tots i cadascun dels assumptes generals i comuns que es plantegen.

Per a optimitzar el seu funcionament i coordinar-se amb els sindicats confederats, el Secretariat s'ha d'organitzar en àrees de treball. També ha de nomenar les persones responsables de cadascuna de les àrees, les quals han de ser, com a mínim, les següents: Organització, Acció Sindical, Salut Laboral i Medi Ambient, Administració i Finances, Dones, Relacions Institucionals, Comunicació i Publicacions, Moviments Socials, Política Lingüística, Extensió, Formació i Intersindical Jove.

Per tal de dissenyar i posar en marxa actuacions comunes en els diferents àmbits de treball, tot i respectant la seua sobirània, les àrees de treball de la Intersindical Valenciana han de dinamitzar i coordinar amb les respectives àrees dels sindicats confederats.

Intersindical Valenciana assumirà aquells àmbits de treball de caràcter general o transversals al conjunt de les organitzacions confederades com relacions institucionals, política lingüística, immigració, formació, moviments socials, dona, relacions amb la Confederació Intersindindical o amb altres sindicats en els àmbits generals.

Per altra part, més enllà de l'acció sindical en els repectius àmbits funcionals i laborals de cada sindicat confederat, la Intersindical Valenciana podrà crear estructures sindicals per posar en marxa els plans de treball comuns. El Congrés o el Consell Nacional aprovarà la seua creació i el seu reglament de funcionament. En un futur més o menys immediat, aquestes estructures seran el Gabinet de Normalització Lingüística (GNL) i l'Escola Sindical de Formació Melchor Botella (ESFMB).

També s'ha de donar suport a les persones afiliades, als treballadors i les treballadores, i conjugar la solució dels problemes laborals amb els serveis bàsics imprescindibles que faciliten l'acció sindical. Per això és important disposar d'uns bons serveis jurídics, un espai web, unes publicacions i uns òrgans informatius, una àrea d'administració i finances, que són, entre altres, elements bàsics fonamentals en els quals recolzar-se per a desplegar una acció sindical eficaç. Per realitzar aquestes tasques i optimitzar els recursos de la pròpia Intersindical i dels sindicats confederats, es podran mancomunar la prestació de serveis a través de protocols subscrits de manera voluntària per cadascuna de les organitzacions confederades i la Intersindical Valenciana. Però per a fer-ho possible els sindicats confederats han de dedicar persones i recursos econòmics que garantesquen la seua viabilitat. Tot això, independentment que cada sindicat mantinga la seua sobirania econòmica, organitzativa i sindical que assegure el manteniment d'un funcionament autònom.

Formació

La formació laboral continua -a la qual els treballadors tenen dret perquè ells mateixos financen amb les deduccions de les seues nòmines-, especialment la que es realitza en el propi lloc de treball, ha de ser responsabilitat exclusiva dels empresaris i de l'administració. El Sindicat exigirà que aquests últims atenguen les necessitats formatives dels seus propis treballadors i treballadores.

Malgrat això, quan les empreses i les administracions no ho facen, la Intersindical Valenciana podrà ofertar als sindicats confederats, a la seua afiliació i a la resta de treballadors i treballadores, determinades accions formatives. En aquest sentit, demanarà que aquestes activitats gaudisquen del màxim reconeixement administratiu possible. La formació que oferim ha de ser de qualitat, ha d'estar vinculada a la millora de les condicions laborals i ha de ser gestionada democràticament i amb total transparència.

A més, es potenciarà una formació adreçada a que les treballadores i els treballadors adquirisquen una cultura social solidària i de canvi social. A través d'aquesta formació s'ha d'accedir a una cultura que ens permeta concebre el sindicalisme com una força transformadora capaç de superar les bases d'una societat cada vegada més configurada al voltant l'individualisme i la competitivitat.

L'Escola Sindical de Formació Melchor Botella és l'instrument amb què la nostra organització posa en marxa els plans de formació de la mateixa Intersindical Valenciana, així com dels sindicats confederats. Per aquest motiu, s'han de realitzar els canvis necessaris en els estatuts de l'ESFMB per fer-ho possible.

Intersindical Jove

Intersindical Valenciana potenciarà la constitució d'un col·lectiu sindical jove que elabore polítiques juvenils en el terreny laboral i prelaboral. Els seus objectius seran l'assessorament als col.lectius de joves, la participació en àrees d 'interés jove, com l'entrada al món laboral, la precarietat laboral, l'habitatge jove... A més la Intersindical Jove facilitarà l'entrada, la formació i la participació de persones joves en el nostre projecte intersindical. La Intersindical Jove estarà vinculada a Intersindical Valenciana i participarà en els seus òrgans de direcció, tal com determinen els estatuts d'ambdues organitzacions.

Confederació Intersindical

Intersindical Valenciana és membre fundador de la nova Confederació Intersindical creada el 2007. Aquesta confederació està formada per intersindicals i sindicats d'àmbit territorial que mantenen la seua total i absoluta sobirania quant al seu funcionament i línies de treball. Correspon als diferents òrgans de la Intersindical Valenciana (Secretariat, Consell o Congrés), així com dels diferents sindicats i sectors la participació en els corresponents de la Confederació Intersindical.

Per a la cohesió i extensió del nostre model sindical al País Valencià convé mantindre vincles i referents amb la Confederació Intersindical, els sindicats que la configuren i amb tots aquells que practiquen un sindicalisme alternatiu i que defensen la plurinacionalitat, pluriculturalitat i plurilingüisme de les diferents nacions, nacionalitats, regions i comunitats autònomes de l'Estat espanyol, especialment amb aquells del mateix àmbit lingüístic i cultural com són l'STEI-Intersindical de les Illes Balears i la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC)

La nostra participació en el projecte intersindical és una aposta estratègica per configurar en l'àmbit estatal un model sindical confederal alternatiu que respecte la sobirania dels sindicats que la configuren i que mantinga relacions i actuacions comunes amb sindicats europeus i de la resta del món. Per tant, cal una implicació forta i decidida de la Intersindical Valenciana en el seu projecte i en els seus òrgans. Per tot això cal destinar recursos i persones que s'impliquen tant en el treball confederal general com en els sectors que ara per ara la conformen: STAS, STES, SF i Salut.

Conclusió

El III Congrés de la Intersindical Valenciana ha de cohesionar, reestructurar i potenciar la Intersindical Valenciana i els seus sindicats confederats, els òrgans de direcció. El Congrés ha d'aprovar la creació d'estructures i serveis comuns i millorar la implantació de la Intersindical per convertir-nos en un veritable referent de la classe treballadora i dels moviments socials i culturals del País Valencià.

Determinació d’àmbits de Intersindical Valenciana

Des del congrés fundacional de la Intersindical Valenciana, el 2002, noves s'hi han integrat organitzacions, s'han creat nous sindicats, n'hi ha hagut processos d'unificació de sindicats que formaven part de l'organització i s'ha ampliat el treball sindical en noves empreses i sectors. Tot això ens obliga a proposar aspectes del protocol de determinació d'àmbits aprovat en el II Congrés, el qual quedaria redactat així:

Consideracions prèvies

- El personal s'afiliarà a aquell sindicat el àmbit d'actuació del qual estiga relacionat amb l'empresa a la qual pertany.
- Amb independència del sindicat al qual estiga afiliada la persona, l'acció sindical es realitzarà conjuntament entre tots els membres de la Intersindical Valenciana que directament o indirectament coneguen el tema.
- Les despeses que origine l'acciço sindical d'un determinat col·lectiu que siga realitzada per membres d'altre sindicat, seran assumides pel sindicat que percep les quotes de l'esmentat col.lectiu.

Àmbits d'actuació

1. STEPV: ensenyament públic i privat.
2. STAS: justícia, correus, administració local, autonòmica i de l'estat i els organismes autònomons i empreses públiques depenents dels àmbits anteriors.
3. STSPV: sanitat pública i privada.
4. PUT: indústries del metall, empreses de comercialització i emmagatzematge de metall.
5. SF: Adif, Renfe, FGV i empreses i organismes depenents o vinculades als àmbits anteriors.
6. STICS: empreses dels sectors de la indústria, comerç i serveis.

Particularitats respecte als àmbits d'actuació

- STAS. Actuarà en aquells organismes, empreses o centres de treball de caràcter sanitari o docent integrats en les entitats locals valencianes.
- STSPV. Actuarà en l'Hospital General Universitari de València.

Eleccions sindicals

En cadascun dels àmbits d'actuació enumerats únicament es podrà presentar a les eleccions sindicals l'organització que ho tinga atribuït.

Seccions sindicals

Els sindicats es comprometen a no crear noves seccions sindicals en els àmbits que estiguen atribuïts a una altra secció sindical membre de la confederació Intersindical Valenciana.
No obstant això, no s'obligarà a cap afiliada ni afiliat actual de qualsevol organització de la Intersindical Valenciana a causar baixa per passar a una altra organització, tot i que es recomanarà.

Periode intercongressual

Durant el proper periode intercongressual l'activitat referida a sectors laborals no inclosos en els apartats anterior s'atendran des del Secretariat de la Intersindical Valenciana.

Incorporació de nous sindicats a la Intersindical Valenciana

En base a la nova disposició addicional tercera que es presenta per al debat i aprovació al III Congrés, les organitzacions sindicals que s'integren en la Confederació Intersindical Valenciana podran coexistir durant un periode transitori junt a altres sindicats, federacions o confederacions en un mateix àmbit laboral o àmbit funcional específic. El periode transitori que serà fixat de comú acord entre eixa organització sindical i la Confederació Intersindical Valenciana no podrà excedir un periode congressual.

Resolució de dubtes i conflictes

Els dubtes i conflictes que puguen generar-se de l'aplicació del present protocol, així com la decisió sobre nous àmbits no recollits en aquest protocol, seran resolts en primer lloc pel Secretariat Confederal, per consens. La decisió haurà de ser ratificada per majoria absoluta en el primer Consell Confederal ordinari. En cas que no hi haja consens en el Secretariat, decidirà el Consell Confederal per majoria de dos terços.

Com arribar a l'Hotel i la Universitat Politècnica

Situació en plànol de València

Per fer el trajecte hotel-congrés a peu

Per fer el trajecte en autobús

Per fer el trajecte en Metro-Tramvia

Tramvia Línia 4 - parada Tarongers         més informació

Plànol Universitat Politècnica

(veure planol complet en pdf)

Parades d'autobussos en la Universitat Politècnica