CONCENTRACIÓ 

28 d'abril, 12 hs CONCENTRACIÓ  
València - Palau de la Generalitat  

 

Veure a Enxarxats, 
pàgina especial del 28 d'abril


extra Allioli - Intersindical
extra  El Clarión

 

 

28 d’abril, Dia Internacional
de la Seguretat i la Salut Laboral

 
     
Declaració de la Intersindical Valenciana
Article d'opinió de la Intersindical
Declaració de la Confederació STEs-i
 

 

declaració de la Intersindical

 

Intersindical Valenciana exigeix al Govern valencià un gir radical per a fer front a la sinistralitat laboral

Intersindical Valenciana encendrà 129 ciris en memòria de les treballadores i treballadors valencians morts el 2005 a causa de la sinistralitat laboral. El Sindicat ha convocat a migdia una concentració de delegats i delegades davant el Palau de la Generalitat.

No podem resignar-nos a les dades sobre sinistralitat que se’ns presenten. En 2005 al País Valencià hi ha hagut 129 morts, 1.169 accidents greus i 107.025 accidents lleus produïts dins de la jornada de treball, així com més de 1.000 casos de malaties professionals.

Hi ha, a més, una realitat oculta perquè en aquestes dades no s’hi inclou un nombre elevat de malalties considerades com a "comunes", però que són provocades pel treball. És el cas, per exemple, de les síndromes músculo-esquelétiques, l'estrés, l'ansietat o les depresions.

Intersindical Valenciana exigeix al Consell de la Generalitat l’adopció de mesures legals per tal de materialitzar un gir radical a aquesta situació. En aquesta direcció, la Intersindical proposa:

  1. La confluència de totes organitzacions sindicals del País Valencià per a dissenyar un projecte col·lectiu, il·lusionant i esperançat de defensa de la seguretat i la salut laboral en tots els centres de treball.

  2. Que els comités de seguretat i salut laboral exigisquen la modificació de la Llei de la Seguretat Social perquè es reconega com a "causa laboral" determinades malalties considerades com a comunes. En tots els plans de prevenció s’ha d’incorporar l’avaluació dels factors de risc psicosocial i una intervenció decidida sobre l’assetjament psicològic en el treball.

  3. Pel que fa a les condicions laborals de les treballadores i els treballadors públis dependents de la Generalitat cal:

    • Facilitar una cobertura preventiva al personal de les institucions i serveis següents: Sindicatura de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell Jurídic Consultiu, Consell Valencià de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Comité Econòmic i Social.

    • Modificar el Decret 24/2003 per a evitar el perjuís i concretar mesures preventives per al personal que necessita desplaçar-se en comissió de serveis, incloent-hi els trajectes in itinere.

    • Modificar l’actuació irresponsable del Govern de la Generalitat cap a les treballadores i els treballadors dependents de la seua Administració. Transcorreguts 10 anys des de l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, el Consell no ha realitzat encara l'avaluació dels riscs, ni ha adoptat mesures preventives, ni ha aprovat plans d’emergència, ni ha aprovat actuacions pel que fa a la vigilància de la salut, etc.., en definitiva, no ha desenvolupat completament el Pla de Prevenció de tots els centres i llocs de treball de Sanitat, Funció Pública i Educació. En en el cas d’Educació la situació és inexplicable perquè de les 56 places que la normativa preveu per als Serveis de Seguretat i Salut Laboral a hores d’ara només hi treballen quatre persones.

 

Article d'opinió de la Intersindical

 

28 d’abril, Dia Internacional de la Seguretat i la Salut Laboral

  

Malgrat tot, no hem de parar

José Luis González Meseguer*

En memòria de José Vicente Higón Ballester, company de la Intersindical recentment desaparegut i sempre compromés amb la seguretat i la salut laboral. La seua generositat és per a nosaltres un exemple a seguir.

Els atacs reiterats que el sistema capitalista perpetra contra la classe treballadora son avui insostenibles. Cada any moren per causa del treball 12.000 xiquets i xiquetes, i dos milions i mig de persones com a conseqüència dels accidents en el treball i les malalties professionals.

En els països desenvolupats els accidents traumàtics estan reduint-se. Cal valorar els factors que hi intervenen, com el desenvolupament normatiu i el suport de les inspeccions de Treball, l'evolució tècnica, l'augment de la conscienciació de l'empresariat i administraciò, i sobre tot a l'actuació sindical.

Tanmateix, no han de servir per a justificar la realitat. En els països europeus la sinistralitat és encara alta. Al País Valencià, en el 2005, ha hagut 129 morts, 1.169 accidents greus i 107.025 lleus ocasionats per accidents amb baixa dins de la Jornada de treball, i més de 1000 casos de malaties professionals. Aquesta situació incideix sempre sobre els mateixos col·lectius: peons ordinaris i peons especialistes, joves, persones amb contractes temporals i d’externalització d’obres i serveis.

Hi ha a més, però, una realitat oculta: han aparegut un nou conjunt de patologies no traumàtiques derivades de l’activitat laboral que no s’atenen preventivament com a tals perquè estan ocultes, i recauen en cada treballador o treballadora que la pateix i en la Seguretat Social. Ens referim a les noves patologies específiques de cada sector, als trastorns musculoesquelètics, a l’estrés, les depressions i les ansietats, ocasionades per factors ergonòmics i factors psicosocials. Aquests han de ser objecte de l'avaluació de riscos: des dels que impliquen altes demandes, pèrdua de control, manca de suport social i de recompenses -salarials i estima- o el sotmetiment a contractes precaris i l’absència d’expectatives en l’ocupació, fins als comportaments discriminatoris amb la dona treballadora i les conductes violentes en el treball (violència física, assetjament sexual o mobbing, altres discriminacions i la violència organitzacional: la ocasionada pels alts índex de sinistralitat o malalties, per la vulneració des drets laborals i democràtics, per la pressió del benefici i el temor constant al poder que inciten a algunes persones, quan estan malaltes, no es fan la baixa legal.

Intersindical Valenciana, proposa reflexionar sobre tot això amb la perspectiva de canviar aquest estat de coses.

  1. Per a fomentar la solidaritat amb la situació arreu del món, cal elaborar un document sobre la sinistralitat i les agressions en el treball al nostre entorn i arreu del món. Cal exigir impost especial a les empreses amb més sinistralitat i proposar una reducció dels beneficis empresarials destinats a programes per igualar les condicions laborals.
  2. Per a crear millors condicions de canvi, cal la confluència de les organitzacions sindicals del País Valencià per a dissenyar un projecte col·lectiu, il·lusionant i esperançat en defensa de la Seguretat i la Salut Laboral.
  3. Proposar quatre resolucions als Comités de Seguretat i Salut Laboral.
  1. Modificació de la Llei de la Seguretat Social perquè es reconega com a contingència professional qualsevol dany ocasionat pel treball, no únicament els accidents o malaltíes reconegudes en el quadre obsolet de malaltíes professionals de 1987(¡). Cal també regular més la prevenció específica dels danys materials pels accidents in itinere.
  2. Exigència que en tots els plans de Prevenció s’avaluen els factors de risc psicosocial, incloent-hi els comportaments violents dels individus i també de les organitzacions.
  3. Continuació d’una intervenció sobre l’assetjament psicològic en el treball, que ha de ser reflectida per l’Estatut dels Treballadors i la Llei de Prevenció com una infracció laboral molt greu. Modificació del Criteri Tècnic 34/2003 de la Inspecció de Treball per a perseguir realment actuacions de persones assetjadores en el marc de les Administracions.
  4. Tractament en els comités de Seguretat i Salut Laboral dels riscos generals que incideixen de manera especial en determinats sectors, com l’ampliació de la protecció davant de les emissions electromagnètiques de freqüència baixa (centres de treball afectats per la subestació de Patraix, a la ciutat de València).

4.- Respectar les condicions de treball dels treballadors i les treballadores de la Generalitat. En particular, demanem:

— Modificació del Decret 123/2001 per tal de donar cobertura preventiva a les persones que treballen en les següents institucions: Síndic de Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell Jurídic Consultiu, Consell Valencià de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Comité Econòmic i Social.

— Modificació del Decret 24/2003 per a superar el perjuí econòmic i les condicions materials i jurídiques dels treballadors que es desplacen en comissió de serveis per a la Generalitat, incloent-hi els trajectes in itinere.

— Canvi de l’actuació irresponsable del Govern de la Generalitat respecte als milers de treballadors propis. A 10 anys de l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals encara no s’ha fet l'avaluació de riscs, ni l'adopció de mesures preventives, ni plans d’emergència, ni vigilància de la salut, etc., en tots els centres i llocs de treball dels àmbits de Sanitat, Funció Pública i Educació.

En Educació la situació és inexplicable perquè encara no existeixen serveis de Prevenció: de les 56 places pactades amb els representants sindicals el 2001, ara només treballen efectivament quatre persones. N’hi ha 36 que encara no estan creades, ni a l'oferta pública, ni convocades les oposicions... Els compromisos reiteradament incomplits pel Govern valencià en la Mesa General de la Funció Pública Valenciana no poden seguir per més temps.

* Signen l’article Domingo Ortolà, Encarna García i Rosanna Llàcer,
de l’Àrea de Seguretat i Salut Laboral de la Intersindical Valenciana.

declaració de la Confederació STEs-i

 

REDUCIR LA SINIESTRALIDAD,
SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO

  

En la celebración del día Mundial de la Seguridad y Salud Laboral, la Confederación de STEs-Intersindical quiere de nuevo hacer hincapié en la inadmisibilidad de las cifras de siniestralidad laboral que año a año se nos ponen delante. Los más de dos millones de trabajadores/as que mueren cada año en mundo a causa de los accidentes laborales es una cifra insoportable. Es el precio que está pagando la sociedad y quienes estamos en ella por el simple hecho de intentar hacerla mejor trabajando. Nuestro país casi dobla la cifra de accidentes laborales respecto a los países de su entorno en la Comunidad Europea, casi un 8% de los trabajadores/as había sufrido un accidente en España, frente al 4% de los trabajadores de la Europa más desarrollada. Según las estadísticas del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, entre 2004 y 2005 los accidentes laborales con baja habían aumentado un 3,12% y los mortales un 1,13%. Además, en el mismo período se produjo un incremento en la declaración de enfermedades profesionales de hasta un 8,48%. Y estos son datos reconocidos, porque no hablamos de los efectos sobre el bienestar y la salud de los trabajadores y trabajadoras de la siniestralidad silenciosa, los riesgos psicosociales o los efectos de la violencia en el trabajo, incluida la violencia institucional. En cualquier caso, las cifras son tozudas, más cuando sabemos que son los individuos jóvenes los que más riesgo tienen de sufrir un accidente laboral y los más mayores los más expuestos a los accidentes mortales. Sin embargo, el factor más determinante para la siniestralidad es, sin duda, la temporalidad en el empleo, y sabemos que un número importante de los nuevos contratos siguen siendo temporales.

Desde la Confederación de STEs-Intersindical creemos que es necesario reflexionar sobre las causas de la siniestralidad, todas, incluidas las que no se ven o es difícil cuantificar su huella, y poner medios reales y eficaces para minimizarla. Los datos nos dicen año a año que, como mínimo no es suficiente lo que estamos haciendo o, incluso, que no vamos en la dirección acertada. Quizás sea necesario ver el problema más globalmente y cuestionar los modelos económicos, sus criterios de rentabilidad y eficacia, los objetivos últimos que persiguen los actuales sistemas de contratación, la falta de una cultura preventiva integral y compartida y su ausencia en la toma de decisiones de las empresas,... Tenemos que interiorizar que hasta que no compartamos esa preocupación de forma generalizada y actuemos en consecuencia, las cosas no variarán sustancialmente. Educar en la cultura preventiva a la sociedad nos llevará todavía tiempo, nos constará todavía muertes, pero no debemos cejar en ese intento. Desde STEs-i nos preguntábamos el año pasado cúantos 28 de abril tenían que pasar para que Administraciones y Empresas pusieran en marcha de forma efectiva sus mecanismos de prevención e integrasen la prevención en su toma de decisiones y en su proceso productivo, reforzando así las obligaciones que recoge la Ley 31/1995, a fin de reducir la siniestralidad. Los datos en 2006 nos dicen que las cosas siguen parecido.

Desde la Confederación de STEs-Intersindical pensamos que concienciarnos para el logro de estos objetivos exige considerar la prevención como vital para el desarrollo del trabajo diario y en cómo se realiza. En fin, "coger el toro por los cuernos" y compromoterse a plantear planes de choque realistas y eficaces para parar la sangría de muertos en nuestro país todos los años y de trabajadores y trabajadoras que enferman sólo por trabajar. Que estos planes de choque aborden medidas específicas para los sectores especialmente castigados y para colectivos de riesgo añadido: mujeres, inmigrantes, jóvenes y discapacitados. Pensar con criterios preventivos para modificar las actuales relaciones de precariedad laboral y de temporalidad que vienen padeciendo millones de trabajadores/as y que oficialmente se encumbran como flexibilidad laboral generadora de "dinamismo económico". Será necesario, también, cambiar el actual marco de consideración de las enfermedades profesionales e incorporar el concepto de daños a la salud ocasionados por el trabajo, que supere la actual ley de la Seguridad Social.

En definitiva, creemos necesario, de una vez por todas, el cumplimiento ajustado de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Exigir, en fin, a la Administración, que no es suficiente lo que se está haciendo, que se tiene que considerar una prioridad la salud laboral si queremos erradicar de nuestras estadísticas esas cifras de muertos y enfermos a causa del trabajo. Desde la Confederación de STEs-Intersindical trabajaremos porque eso sea posible.

Intersindical Valenciana

 


 


 

 

 

anar a la pàgina intersindical / ensenyament / sanitat / serveis públics