|
|
|
|
|
28 d’abril, Dia Internacional
de la Seguretat i la Salut Laboral
|
|
|
|
|
|
|
|
|
declaració de la
Intersindical
|
|
Intersindical Valenciana exigeix al Govern valencià
un gir radical per a fer front a la sinistralitat laboral
Intersindical Valenciana encendrà 129 ciris en
memòria de les treballadores i treballadors valencians morts el 2005 a
causa de la sinistralitat laboral. El Sindicat ha convocat a migdia una
concentració de delegats i delegades davant el Palau de la Generalitat.
No podem resignar-nos a les dades sobre
sinistralitat que se’ns presenten. En 2005 al País Valencià hi ha
hagut 129 morts, 1.169 accidents greus i 107.025 accidents lleus
produïts dins de la jornada de treball, així com més de 1.000 casos
de malaties professionals.
Hi ha, a més, una realitat oculta perquè en
aquestes dades no s’hi inclou un nombre elevat de malalties
considerades com a "comunes", però que són provocades pel
treball. És el cas, per exemple, de les síndromes
músculo-esquelétiques, l'estrés, l'ansietat o les depresions.
Intersindical Valenciana exigeix al Consell de la
Generalitat l’adopció de mesures legals per tal de materialitzar un
gir radical a aquesta situació. En aquesta direcció, la Intersindical
proposa:
-
La confluència de totes organitzacions
sindicals del País Valencià per a dissenyar un projecte
col·lectiu, il·lusionant i esperançat de defensa de la seguretat
i la salut laboral en tots els centres de treball.
-
Que els comités de seguretat i salut laboral
exigisquen la modificació de la Llei de la Seguretat Social perquè
es reconega com a "causa laboral" determinades malalties
considerades com a comunes. En tots els plans de prevenció s’ha d’incorporar
l’avaluació dels factors de risc psicosocial i una intervenció
decidida sobre l’assetjament psicològic en el treball.
-
Pel que fa a les condicions laborals de les
treballadores i els treballadors públis dependents de la
Generalitat cal:
-
Facilitar una cobertura preventiva al personal
de les institucions i serveis següents: Sindicatura de Greuges,
Sindicatura de Comptes, Consell Jurídic Consultiu, Consell
Valencià de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Comité
Econòmic i Social.
-
Modificar el Decret 24/2003 per a evitar el
perjuís i concretar mesures preventives per al personal que
necessita desplaçar-se en comissió de serveis, incloent-hi els
trajectes in itinere.
-
Modificar l’actuació irresponsable del
Govern de la Generalitat cap a les treballadores i els
treballadors dependents de la seua Administració. Transcorreguts
10 anys des de l’aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals, el Consell no ha realitzat encara l'avaluació dels
riscs, ni ha adoptat mesures preventives, ni ha aprovat plans d’emergència,
ni ha aprovat actuacions pel que fa a la vigilància de la salut,
etc.., en definitiva, no ha desenvolupat completament el Pla de
Prevenció de tots els centres i llocs de treball de Sanitat,
Funció Pública i Educació. En en el cas d’Educació la
situació és inexplicable perquè de les 56 places que la
normativa preveu per als Serveis de Seguretat i Salut Laboral a
hores d’ara només hi treballen quatre persones.
|
|
|
|
Article
d'opinió de la Intersindical
|
|
28 d’abril, Dia Internacional de la
Seguretat i la Salut Laboral
|
| |
|
Malgrat tot, no hem de parar
José Luis González Meseguer*
En memòria de José Vicente Higón Ballester,
company de la Intersindical recentment desaparegut i sempre compromés amb
la seguretat i la salut laboral. La seua generositat és per a nosaltres un
exemple a seguir.
Els atacs reiterats que el sistema capitalista perpetra contra la classe
treballadora son avui insostenibles. Cada any moren per causa del treball
12.000 xiquets i xiquetes, i dos milions i mig de persones com a
conseqüència dels accidents en el treball i les malalties professionals.
En els països desenvolupats els accidents traumàtics estan reduint-se.
Cal valorar els factors que hi intervenen, com el desenvolupament normatiu i
el suport de les inspeccions de Treball, l'evolució tècnica, l'augment de la
conscienciació de l'empresariat i administraciò, i sobre tot a l'actuació
sindical.
Tanmateix, no han de servir per a justificar la realitat. En els països
europeus la sinistralitat és encara alta. Al País Valencià, en el 2005, ha
hagut 129 morts, 1.169 accidents greus i 107.025 lleus ocasionats per
accidents amb baixa dins de la Jornada de treball, i més de 1000 casos de
malaties professionals. Aquesta situació incideix sempre sobre els mateixos
col·lectius: peons ordinaris i peons especialistes, joves, persones amb
contractes temporals i d’externalització d’obres i serveis.
Hi ha a més, però, una realitat oculta: han aparegut un nou conjunt de
patologies no traumàtiques derivades de l’activitat laboral que no s’atenen
preventivament com a tals perquè estan ocultes, i recauen en cada treballador
o treballadora que la pateix i en la Seguretat Social. Ens referim a les noves
patologies específiques de cada sector, als trastorns musculoesquelètics, a
l’estrés, les depressions i les ansietats, ocasionades per factors
ergonòmics i factors psicosocials. Aquests han de ser objecte de l'avaluació
de riscos: des dels que impliquen altes demandes, pèrdua de control, manca de
suport social i de recompenses -salarials i estima- o el sotmetiment a
contractes precaris i l’absència d’expectatives en l’ocupació, fins
als comportaments discriminatoris amb la dona treballadora i les conductes
violentes en el treball (violència física, assetjament sexual o mobbing,
altres discriminacions i la violència organitzacional: la ocasionada pels
alts índex de sinistralitat o malalties, per la vulneració des drets
laborals i democràtics, per la pressió del benefici i el temor constant al
poder que inciten a algunes persones, quan estan malaltes, no es fan la baixa
legal.
Intersindical Valenciana, proposa reflexionar sobre tot això amb la
perspectiva de canviar aquest estat de coses.
- Per a fomentar la solidaritat amb la situació arreu del món, cal
elaborar un document sobre la sinistralitat i les agressions en el treball
al nostre entorn i arreu del món. Cal exigir impost especial a les
empreses amb més sinistralitat i proposar una reducció dels beneficis
empresarials destinats a programes per igualar les condicions laborals.
- Per a crear millors condicions de canvi, cal la confluència de les
organitzacions sindicals del País Valencià per a dissenyar un projecte
col·lectiu, il·lusionant i esperançat en defensa de la Seguretat i la
Salut Laboral.
- Proposar quatre resolucions als Comités de Seguretat i Salut Laboral.
- Modificació de la Llei de la Seguretat Social perquè es reconega com a
contingència professional qualsevol dany ocasionat pel treball, no
únicament els accidents o malaltíes reconegudes en el quadre obsolet de
malaltíes professionals de 1987(¡). Cal també regular més la
prevenció específica dels danys materials pels accidents in itinere.
- Exigència que en tots els plans de Prevenció s’avaluen els factors
de risc psicosocial, incloent-hi els comportaments violents dels individus
i també de les organitzacions.
- Continuació d’una intervenció sobre l’assetjament psicològic en
el treball, que ha de ser reflectida per l’Estatut dels Treballadors i
la Llei de Prevenció com una infracció laboral molt greu. Modificació
del Criteri Tècnic 34/2003 de la Inspecció de Treball per a perseguir
realment actuacions de persones assetjadores en el marc de les
Administracions.
- Tractament en els comités de Seguretat i Salut Laboral dels riscos
generals que incideixen de manera especial en determinats sectors, com l’ampliació
de la protecció davant de les emissions electromagnètiques de
freqüència baixa (centres de treball afectats per la subestació de
Patraix, a la ciutat de València).
4.- Respectar les condicions de treball dels treballadors i les
treballadores de la Generalitat. En particular, demanem:
— Modificació del Decret 123/2001 per tal de donar cobertura preventiva
a les persones que treballen en les següents institucions: Síndic de
Greuges, Sindicatura de Comptes, Consell Jurídic Consultiu, Consell Valencià
de Cultura, Acadèmia Valenciana de la Llengua i Comité Econòmic i Social.
— Modificació del Decret 24/2003 per a superar el perjuí econòmic i
les condicions materials i jurídiques dels treballadors que es desplacen en
comissió de serveis per a la Generalitat, incloent-hi els trajectes in
itinere.
— Canvi de l’actuació irresponsable del Govern de la Generalitat
respecte als milers de treballadors propis. A 10 anys de l’aprovació de la
Llei de Prevenció de Riscos Laborals encara no s’ha fet l'avaluació de
riscs, ni l'adopció de mesures preventives, ni plans d’emergència, ni
vigilància de la salut, etc., en tots els centres i llocs de treball dels
àmbits de Sanitat, Funció Pública i Educació.
En Educació la situació és inexplicable perquè encara no existeixen
serveis de Prevenció: de les 56 places pactades amb els representants
sindicals el 2001, ara només treballen efectivament quatre persones. N’hi
ha 36 que encara no estan creades, ni a l'oferta pública, ni convocades les
oposicions... Els compromisos reiteradament incomplits pel Govern valencià en
la Mesa General de la Funció Pública Valenciana no poden seguir per més
temps.
* Signen l’article Domingo Ortolà,
Encarna García i Rosanna Llàcer,
de l’Àrea de Seguretat i Salut Laboral de la Intersindical Valenciana.
|
|
|
|
declaració de la Confederació
STEs-i
|
|
REDUCIR LA SINIESTRALIDAD,
SEGURIDAD Y SALUD EN EL TRABAJO
|
| |
|
En la celebración del día Mundial de la Seguridad y Salud
Laboral, la Confederación de STEs-Intersindical quiere de nuevo
hacer hincapié en la inadmisibilidad de las cifras de siniestralidad laboral
que año a año se nos ponen delante. Los más de dos millones de
trabajadores/as que mueren cada año en mundo a causa de los accidentes
laborales es una cifra insoportable. Es el precio que está pagando la
sociedad y quienes estamos en ella por el simple hecho de intentar hacerla
mejor trabajando. Nuestro país casi dobla la cifra de accidentes laborales
respecto a los países de su entorno en la Comunidad Europea, casi un 8% de
los trabajadores/as había sufrido un accidente en España, frente al 4% de
los trabajadores de la Europa más desarrollada. Según las estadísticas del
Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, entre 2004 y 2005 los accidentes
laborales con baja habían aumentado un 3,12% y los mortales un 1,13%.
Además, en el mismo período se produjo un incremento en la declaración de
enfermedades profesionales de hasta un 8,48%. Y estos son datos reconocidos,
porque no hablamos de los efectos sobre el bienestar y la salud de los
trabajadores y trabajadoras de la siniestralidad silenciosa, los riesgos
psicosociales o los efectos de la violencia en el trabajo, incluida la
violencia institucional. En cualquier caso, las cifras son tozudas, más
cuando sabemos que son los individuos jóvenes los que más riesgo tienen de
sufrir un accidente laboral y los más mayores los más expuestos a los
accidentes mortales. Sin embargo, el factor más determinante para la
siniestralidad es, sin duda, la temporalidad en el empleo, y sabemos que un
número importante de los nuevos contratos siguen siendo temporales.
Desde la Confederación de STEs-Intersindical
creemos que es necesario reflexionar sobre las causas de la siniestralidad,
todas, incluidas las que no se ven o es difícil cuantificar su huella, y
poner medios reales y eficaces para minimizarla. Los datos nos dicen año a
año que, como mínimo no es suficiente lo que estamos haciendo o, incluso,
que no vamos en la dirección acertada. Quizás sea necesario ver el problema
más globalmente y cuestionar los modelos económicos, sus criterios de
rentabilidad y eficacia, los objetivos últimos que persiguen los actuales
sistemas de contratación, la falta de una cultura preventiva integral y
compartida y su ausencia en la toma de decisiones de las empresas,... Tenemos
que interiorizar que hasta que no compartamos esa preocupación de forma
generalizada y actuemos en consecuencia, las cosas no variarán
sustancialmente. Educar en la cultura preventiva a la sociedad nos llevará
todavía tiempo, nos constará todavía muertes, pero no debemos cejar en ese
intento. Desde STEs-i nos preguntábamos el año pasado cúantos 28 de abril
tenían que pasar para que Administraciones y Empresas pusieran en marcha de
forma efectiva sus mecanismos de prevención e integrasen la prevención en su
toma de decisiones y en su proceso productivo, reforzando así las
obligaciones que recoge la Ley 31/1995, a fin de reducir la siniestralidad.
Los datos en 2006 nos dicen que las cosas siguen parecido.
Desde la Confederación de STEs-Intersindical
pensamos que concienciarnos para el logro de estos objetivos exige considerar
la prevención como vital para el desarrollo del trabajo diario y en cómo se
realiza. En fin, "coger el toro por los cuernos" y
compromoterse a plantear planes de choque realistas y eficaces para
parar la sangría de muertos en nuestro país todos los años y de
trabajadores y trabajadoras que enferman sólo por trabajar. Que estos planes
de choque aborden medidas específicas para los sectores especialmente
castigados y para colectivos de riesgo añadido: mujeres,
inmigrantes, jóvenes y discapacitados. Pensar con criterios preventivos para
modificar las actuales relaciones de precariedad laboral y de temporalidad
que vienen padeciendo millones de trabajadores/as y que oficialmente se
encumbran como flexibilidad laboral generadora de "dinamismo
económico". Será necesario, también, cambiar el actual marco de
consideración de las enfermedades profesionales e incorporar el concepto
de daños a la salud ocasionados por el trabajo, que supere la actual ley de
la Seguridad Social.
En definitiva, creemos necesario, de una vez por todas, el cumplimiento
ajustado de la Ley de Prevención de Riesgos Laborales. Exigir, en fin, a la
Administración, que no es suficiente lo que se está haciendo, que se tiene
que considerar una prioridad la salud laboral si queremos erradicar de
nuestras estadísticas esas cifras de muertos y enfermos a causa del trabajo.
Desde la Confederación de STEs-Intersindical trabajaremos porque eso sea
posible.
Intersindical Valenciana |
|
