|
descarregar document en pdf
Un any més commemorem el Dia
de la Classe Treballadora, la jornada en què dones i homes recordem els
milers de companys i companyes que arreu del món han estat i són
perseguits, empresonats i assassinats per defensar els drets laborals,
la llibertat, la justícia i la solidaritat.
És una jornada de commemoració,
però també de reivindicació i lluita, perquè cada dia augmenta la bretxa
que separa els qui posseeixen els mitjans de producció i el poder financer
dels qui no tenim altra força que el nostre treball.
La distribució de la riquesa a
escala mundial és injusta. La lluita dels poderosos per a acaparar
recursos en detriment de les societats més pobres és feroç. Els drets
humans es conculquen amb menys escrúpols i els conflictes armats, hui com
ahir, serveixen per a consolidar posicions de poder mentre les dones i els
homes del poble en pateixen les conseqüències.
La prevalença dels poders
econòmics globals sobre els drets democràtics és més gran. S'ha consolidat
un capitalisme internacional que permet la lliure circulació de capitals,
però que restringeix la mobilitat de les persones, i s'ha creat una mena
d'ordre mundial en el qual les treballadores i els treballadors competim
per un mercat de treball restringit i dirigit per un poder econòmic
difícil d'identificar que, ben sovint, fa servir els governs com a
instruments de dominació i repressió.
En aquest context, la nostra
lluita, tot i i ser local, forma part d'un procés d'alliberament que va
començar fa molt de temps; un procés que hem d'alimentar i estendre per a
recórrer el camí cap a un altre món possible i necessari. La realitat
descrita es manifesta també en el nostre entorn immediat, perquè la
suposada bondat de les xifres macroeconòmiques no oculta la carestia que
angoixa milions de treballadores i treballadors.
La privatització i el
desmantellament del sector públic en benefici d'interessos privats deixa
la ciutadania indefensa respecte a les operacions especulatives que posen
en perill serveis tan bàsics com el proveïment d'energia o la xarxa de
transports. Però la deriva privatizadora amenaça seriosament l'educació i
la sanitat. Ens acostem a un model social en què la pobresa condueix a
l'exclusió i només s'accedeix al servei públic si proporciona beneficis i
és rendible i eficient, segons els termes del sistema capitalista.
La generalització de pràctiques
especulatives, com la subcontractació d'empreses, la externalització de
producció i serveis o la precarietat laboral, en el seu sentit més ampli,
suposen la consolidació d'un mercat laboral marcat per la inseguretat i la
inestabilitat i en què els primers damnificats són les dones, els joves i
les persones immigrants. Convé recordar que aquestes últimes, a més, són
injustament criminalitzades des de determinats sectors.
La lluita per la creació de
llocs de treball estables, saludables i ben retribuïts, i l'eliminació de
la discriminació salarial que afecta les dones enfront dels homes són
bàsiques en la nostra lluita reivindicativa. Només així serà possible una
societat sòlida i democràtica. Tot just ara, quan ens anuncien temps de
crisi, els qui s’han beneficiat tota la seua vida de l'esforç dels qui
treballem dia a dia per fer front al pagament de la hipoteca o el lloguer,
els exigim la seua responsabilitat en la gestació de la crisi.
No és hora de competir entre les
treballadores i els treballadors per les deixalles. Al contrari, exigim
solidàriament un esforç que comprenga tots els sectors de la societat, i
no solament la classe treballadora.
A les administracions de l'Estat
els correspon garantir els drets bàsics de la ciutadania i desplegar una
política de suport a les classes més desfavorides, augmentar la inversió
pública, millorar les cobertures de protecció, promoure reemplaçaments
generacionals i, en definitiva, fer realitat els drets socials reconeguts
en la Constitució.
En aquest Primer de Maig
recordem especialment les dones assassinades per la violència masclista,
fruit d'una estructura social injusta que castiga la rebel·lia, l'afany
d'alliberament i la voluntat transformadora.
La jornada de l’1 de Maig és una
commemoració, un dia de lluita i també de festa solidària de les
treballadores i els treballadors. Totes i tots ens reconeixem com a classe
i exigim un ordre social més just, lliure i solidari.
Visca el Primer de Maig!
|
