1 de maig, contra la precarietat, 
per la integració i la igualtat 

Les treballadores i els treballadors eixirem novament al carrer l’1 de maig amb el color roig de tantes lluites. Eixirem de nou per reivindicar drets pendents, construir una societat en pau, més lliure i més justa, i denunciar que encara cal fer molt per a millorar les condicions de treball de les persones.

• Posar fi a la precarietat laboral que castiga sobretot les persones joves, a les quals condemna a l'atur o a uns models de contractació inestables i mal remunerats.
• Integrar les treballadores i els treballadors que arriben de lluny i que, sovint, es veuen sotmesos a condicions de marginació i semiesclavitud.
• Aconseguir que les dones deixen d'estar discriminades, que accedisquen en condicions d'igualtat al mercat laboral i a la promoció professional. Que siguen partícips d'un nou model d'organització laboral que permeta la conciliació entre la vida personal i professional de totes les persones.
• Fer desaparéixer la sinistralitat laboral, que castiga amb més força els qui pateixen una situació laboral de precarietat, no sols per causes individuals sinó per la mateixa estructura del sistema de relacions laborals.
• Eradicar els processos d'assetjament i violència en els espais laborals, fruit en molts casos d'estructures jeràrquiques i poc democràtiques dels diferents àmbits laborals.
• Fer realitat una democràcia sindical, en què la veu de les treballadores i els treballadors no siga marginada per la seua opció sindical.

A més, aquest Primer de Maig cal recordar:

• Que l'assetjament i la pressió a què se sotmet l'activitat agrícola ha provocat que els paisatges tradicionals del País Valencià estiguen en risc de desaparéixer per culpa de la construcció de blocs de formigó i de praderies per al golf, subjectes a la deriva especuladora que ens condueix a un futur insostenible. Tenim una responsabilitat indefugible amb les generacions futures i hem d'exercir-la.
• Que el teixit industrial està sent destruït, les empreses deslocalitzades i l'economia productiva substituïda per una altra, que és especulativa i financera. La competitivitat i la productivitat no poden ser la coartada per a rebaixar els nivells salarials ni les condicions laborals de les treballadores i els treballadors.
• Que els serveis públics estan sent privatitzats: d’acord amb la nefasta Directiva Bolskestein, l'educació, la sanitat, les comunicacions i els transports són objectius estratègics per al poder econòmic. La mercantilització dels serveis públics bàsics constitueix una agressió als drets del conjunt dels ciutadans.

Denunciem l'Administració per la seua voluntat d’avançar en la mateixa direcció i esperem que cap força sindical li faça costat, com ha ocorregut en la tramitació parlamentària de la llei d'educació. En aquest sentit:

• El projecte de reforma laboral apunta cap a més precarització i rebaixa de les condicions laborals.
• El projecte d'Estatut de la Funció Pública sembla pretendre la fidelització de les treballadores i els treballadors del sector públic, tot introduint factors d'inestabilitat, mobilitat laboral i més jerarquització.

Però l’1 de Maig és, sobretot, un dia per a lluitar, una jornada que serveix perquè més treballadores i treballadors s’organitzen. És cert que hi ha companys i companyes que han perdut la confiança en els sindicats tradicionals: no se senten protagonistes i no veuen alternatives, ja que identifiquen aquestes organitzacions com a nuclis reduïts on es prenen decisions importants que afecten tota la classe treballadora. No podem negar que per a molts companys i moltes companyes els sindicats s’han convertit en elements burocratitzats i aliens a les lluites socials.

Justament als companys i les companyes més crítics els diem que si tots avancem junts podem construir un espai sindical comú per a avançar cap a un sindicalisme de classe més fort i alternatiu, on materialitzar l’autorganització i la presa sobirana de decisions sobre tot allò que ens afecta com a part de la classe treballadora. 

Intersindical Valenciana continua construint aquest espai amb una organització que serveix per a participar conjuntament en les lluites. Perquè, tant si negociem com si ens mobilitzem, la Intersindical és un espai on els treballadors i les treballadores compartim decisions.

Visca el Primer de Maig!

Intersindical Valenciana

1 de mayo, contra la precariedad,
por la integración y la igualdad

Las trabajadoras y los trabajadores saldremos nuevamente a la calle el 1 de mayo con el color rojo de tantas luchas. Saldremos de nuevo para reivindicar derechos pendientes, construir una sociedad en paz, más libre y más justa, y denunciar que todavía hay que hacer mucho para mejorar las condiciones de trabajo de las personas.

• Poner fin a la precariedad laboral que castiga sobre todo a las personas jóvenes, a las cuales condena al paro o a unos modelos de contratación inestables y mal remunerados.
• Integrar a las trabajadoras y los trabajadores que llegan de lejos y que, a menudo, se ven sometidos a condiciones de marginación y semiesclavitud.
• Conseguir que las mujeres dejan de estar discriminadas, que accedan en condiciones de igualdad al mercado laboral y a la promoción profesional. Que sean partícipes de un nuevo modelo de organización laboral que permita la conciliación entre la vida personal y profesional de todas las personas.
• Hacer desaparecer la siniestralidad laboral, que castiga con más fuerza a quienes sufren una situación laboral de precariedad, no solo por causas individuales sino por la misma estructura del sistema de relaciones laborales.
• Erradicar los procesos de acoso y violencia en los espacios laborales, fruto en muchos casos de estructuras jerárquicas y poco democráticas de los diferentes ámbitos laborales.
• Hacer realidad una democracia sindical, en la cual la voz de las trabajadoras y los trabajadores no sea marginada por su opción sindical.

Además, este Primero de Mayo hace falta recordar:

• Que el acoso y la presión a qué se somete la actividad agrícola ha provocado que los paisajes tradicionales de amplias zonas del estado estén en riesgo de desaparecer por culpa de la construcción de bloques de hormigón y de praderas para el golf, sujetas a la deriva especuladora que nos conduce a un futuro insostenible. Tenemos una responsabilidad indefugible con las generaciones futuras y hemos de ejercerla.
• Que el tejido industrial está siendo destruido, las empresas deslocalizadas y la economía productiva sustituida por otra, que es especulativa y financiera. La competitividad y la productividad no pueden ser la coartada para rebajar los niveles salariales ni las condiciones laborales de las trabajadoras y los trabajadores.
• Que los servicios públicos están siendo privatizados: de acuerdo con la nefasta Directiva Bolskestein, la educación, la sanidad, las comunicaciones y los transportes son objetivos estratégicos para el poder económico. La mercantilització de los servicios públicos básicos constituye una agresión a los derechos del conjunto de los ciudadanos.

Denunciamos a la Administración por su voluntad de avanzar en la misma dirección y esperamos que ninguna fuerza sindical le de apoyo, como ha ocurrido en la tramitación parlamentaria de la ley de educación. En este sentido:

• El proyecto de reforma laboral apunta hacia más precarización y rebaja de las condiciones laborales.
• El proyecto de Estatuto de la Función Pública parece pretender la fidelización de las trabajadoras y los trabajadores del sector público, introduciendo factores de inestabilidad, movilidad laboral y más jerarquización.

Pero el 1 de Mayo es, sobre todo, un día para luchar, una jornada que ha de servir para que más trabajadoras y trabajadores se organicen. Es cierto que hay compañeros y compañeras que han perdido la confianza en los sindicatos tradicionales: no se sienten protagonistas y no ven alternativas, puesto que identifican estas organizaciones como núcleos reducidos dónde se toman decisiones importantes que afectan a toda la clase trabajadora. No podemos negar que para muchos compañeros y muchas compañeras los sindicados se han convertido en elementos burocratizados y ajenos a las luchas sociales.

Justamente a los compañeros y las compañeras más críticos los decimos que si avanzamos juntos podemos construir un espacio sindical común para avanzar hacia un sindicalismo de clase más fuerte y alternativo, dónde materializar la autorganización y la toma soberana de decisiones sobre todo aquello que nos afecta como parte de la clase trabajadora.

STEs-Intersindical continúa construyendo este espacio con una organización que sirve para participar conjuntamente en las luchas. Porque, tanto si negociamos como si nos movilizamos, STEs-Intersindical es un espacio dónde los trabajadores y las trabajadoras compartimos decisiones.

Viva el Primero de Mayo!

Intersindical Valenciana